La Lolle té una cita amb l’Alex. S’adona que es mor de ganes de quedar amb ell, tot i que és un noi que, fins ara, sempre ha deixat les seves nòvies. Però alhora no hi vol quedar perquè té por que passi alguna cosa entre ells dos. La Lolle troba una solució: l’Adagio. En Lenny, de la botiga de còmics, li havia dit que era un restaurant de luxe on només hi anaven polítics i noies Barbie, que una persona normal no hi podia trobar taula mai. La Lolle demana a l’Alex que la porti a l’Adagio. I ell li contesta, tranquil·lament, que s’hi trobin a les vuit. Sembla que no hi hagi res que pugui fer trontollar la calma de l’Alex. Ni tan sols la Kata, que és una nena del carrer que la Lolle es troba de camí cap a l’Adagio. La Lolle se l’emporta a la cita. Tot va com una seda fins que apareix, de cop, l’alcalde de Berlín, en Klaus Wowereit. La Lolle s’adona de quina trampa ha fet servir l’Alex per aconseguir taula a l’Adagio quan l’alcalde diu, tot rient, que si aquell noi, l’Alex, és el seu nebot, és que s’ha fet operar la cara. Els cambrers automàticament deixen de ser simpàtics amb ells, i es tornen francament desagradables quan la Lolle fum el vi vermell pel cap del milionari de la taula del costat. Però res a veure comparat amb la reacció dels tres guardaespatlles del milionari. Aquests sí que fan por. La Lolle, l’Alex i la Kata surten cames ajudeu-me.