D’això sí que se’n diu una cita infernal. En comptes d’estar menjant i bevent a l’Adagio, aquell restaurant tan luxós, la Lolle, l’Alex i la Kata acaben ficats en un contenidor d’escombraries, tremolant de por perquè els empaiten dos goril·les d’aquells que només surten a les pel·lícules americanes de gàngsters. Per sort, aquest parell n’estan tips, d’haver d’apallissar gent en nom del seu cap. Tots tres aconsegueixen arribar al pis de l’Alex, però amb prou feines recuperen l’alè que en Kevin es planta a la porta de casa de l’Alex. En Kevin és el sospitós company de la Kata, ell és qui l’obliga a robar, tot i que la noia només té 14 anys. Així doncs, tornen a fugir, i aquest cop, cap al pis de la Lolle. Tan bon punt en Kevin hi arriba, la Sarah se n’encarrega amb una bona exhibició d’aikido. Per fi poden respirar tranquils. Mentre la Sarah dóna alguns consells de supervivència a la Kata, la Lolle i l’Alex finalment poden conèixe’s millor. El primer petó de la cita és tal com la Lolle se l’havia imaginat: tan meravellós que es desperta l’endemà al costat de l’Alex. La Lolle està contenta. I llavors arriba l’Sven i li pregunta si pot tornar a viure al pis. Resulta que l’Sven s’ha decidit i ha dit a la Sylvia que no l’estima. Però com s’ho hauria pogut arribar a imaginar, la Lolle?