Retirat de la vida política a la seva finca de Peacefield, John Adams passa els seus últims anys assolat per desgràcies personals. La seva filla Nabby sucumbeix a un càncer de pit i, temps després, mor la seva esposa Abigail. Tot i la satisfacció de veure el seu fill John Quincy elegit president, i la reconciliació epistolar amb Thomas Jefferson, Adams pateix un deteriorament continuat i finalment mor el quatre de juliol, curiosament el mateix dia que mor Jefferson, coincidint amb el 50è aniversari del naixement dels EUA.
John Adams, que exerceix d’advocat a la Massachusetts colonial, presencia com els soldats britànics obren foc contra la població civil a Boston. Els militars acusats de la matança li demanen que els defensi durant el judici. L’advocat, malgrat l’oposició del seu entorn, decideix acceptar el cas per una qüestió de principis. Adams aconsegueix l’absolució dels acusats, cosa que atia les tensions entre la població i les autoritats britàniques. Els enfrontaments desembocaran en el motí del te de Boston, en què la multitud, indignada per un nou impost, llença al mar un carregament de te. Enmig de les represàlies britàniques, John Adams, convençut pel seu cosí Samuel Adams, un activista independentista, accedeix a participar en el primer Congrés Continental de les colònies nord-americanes.
Al segon Congrés Continental es planteja la qüestió de la independència, que provoca un debat encès entre els representants de les diverses colònies. John Adams encapçala els partidaris de la independència, i en la seva enèrgica defensa de la necessitat d’actuar ràpidament, fins i tot arriba a titllar de covard un membre pacifista del Congrés, en un exemple de l’actitud intransigent que li farà guanyar força enemics durant la seva carrera política. Adams té un paper clau en el nomenament de George Washington com a comandant suprem de l’Exèrcit Continental, i participa també en la redacció de la Declaració d’Independència, després que el Congrés voti a favor de la ruptura amb la Gran Bretanya.
En plena Guerra d’Independència, John Adams es trasllada a Europa amb el seu fill John Quincy per buscar aliances, i durant el trajecte presencia l’enfrontament del seu vaixell amb una fragata britànica. A la cort de Lluís XVI, constata que la decadent noblesa francesa està encisada amb Benjamin Franklin, l’ambaixador de les colònies a París, que aconseguirà amb diplomàcia el que Adams vol obtenir amb una actitud bel·ligerant. Les diferències entre tots dos fan que Franklin deixi Adams sense cap autoritat diplomàtica a París. Adams, desencisat, visita els Països Baixos per sol·licitar un préstec que no aconsegueix, i, amb la salut deteriorada, decideix enviar el seu fill John Quincy com a secretari diplomàtic a la cort russa.
Després de la rendició dels britànics, el Congrés envia John Adams a París a negociar el tractat de pau. A França, ara acompanyat de la seva esposa Abigail, es retroba amb Benjamin Franklin i Thomas Jefferson, i li arriba el nomenament com a primer ambaixador dels Estats Units a la cort britànica. Tot i les paraules conciliadores que intercanvia amb el rei Jordi III, la premsa britànica ataca Adams, que decideix tornar a Massachusetts, on es retroba amb els seus fills, que ja són grans. En les primeres eleccions presidencials, George Washington surt elegit president, mentre que Adams queda en segon lloc. Tot i estar descontent amb el resultat, Adams, influït per Abigail, decideix acceptar el càrrec de vicepresident.
Nou Mèxic, 1878. En John Chisum és un home dur i emprenedor que, partint del no res, arriba a ser propietari d’un vastíssim ranxo ramader a Lincoln. L’anomenen el «Rey del Pecos» perquè les aigües d’aquest riu passen per les seves terres, tot i que ell permet que les utilitzin tots els grangers del comtat. Com un dels fundadors de la ciutat de Lincoln, en Chisum es preocupa cada vegada més al veure com el també terratinent Lawrence Murphy es fa l’amo de les botigues, o del banc local utilitzant mètodes qüestionables. En Chisum i el seu amic, l’honest ranxer Henry Tunstall intentaran apel·lar a la llei, però en Murphy també ha corromput el xèrif local. L’enfrontament es converteix en inevitable i en Billy Bonney, un dels empleats d’en Tunstall, serà el primer en veure’s involucrat.
La pel·lícula se centra en els anys d’aprenentatge de la gran dissenyadora de moda Coco Chanel. La jove Coco, de família molt modesta i autodidacta, arriba a ser un símbol d’èxit i de llibertat, el símbol de la dona moderna, gràcies a la seva personalitat excepcional.
Som a l’Espanya del 1947, acabada la II Guerra Mundial i en plena dictadura franquista, aïllats de la comunitat internacional. Franco convida els Perón a fer una visita oficial a l’Estat per recuperar els lligams diplomàtics. Perón, amic seu, li comunica que enviarà la seva dona a Madrid. Per al dictador, l’arribada d’Eva és una oportunitat de fer-se visible entre els líders democràtics, però Carmen Polo s’oposa a tractar la dona del president argentí, una exactriu, com una primera dama.
Als carrers les coses no han canviat gaire des del 36, les condemnes per manifestar-se contra la dictadura continuen i la Junta Militar segueix firmant penes de mort. Per a la família d’una condemnada, la visita d’Eva Perón, que tancarà el seu periple a Barcelona i que s’ha guanyat els argentins pel suport que brinda als treballadors pobres, pot ser una oportunitat de commutar la sentència. En una carta per demanar que intercedeixi per ells, una família s’hi juga el destí. «Senyora Perón, m’han afusellat el pare i ara afusellaran la mare.»
Recorregut per la vida d’Elena Dimitrievna Diakonova Gala des de Kazan (Rússia), on va néixer, a Davos, on troba a Paul Éluard, i continua a París i Nova York fins a arribar a Cadaqués, on mor i jeu ”sola” al Castell de Púbol al costat d’una tomba buida on hauria d’estar el seu estimat Salvador Dalí. Tot això s’anirà descobrint a partir dels textos escrits per ella mateixa, per la seva amiga Anastasia Tsvetaieva, i pels seus genials marits Éluard i Dalí, a més de per les nombroses entrevistes que es fan a les persones que la van conèixer.
Adaptació del llibre de Marcus Luttrell en el que ens relata les seves experiències a l’Afganistan durant el 2005. Ell i altres tres Navy SEALS havien de complir una missió que consistia a liquidar un líder terrorista de la zona. Les coses es compliquen, i cauen en una emboscada dels talibans.
Èpica història inspirada en la vida i l’època de Ip Man, el llegendari mestre de Kung Fu. El relat transcorre en el tumultuós període republicà, immediatament després de la caiguda de l’últim emperador, quan el país es va enfonsar en el caos i la guerra: l’edat d’or de les arts marcials xineses.
Història d’un home de color que viu amb la seva família a Nova York, fins que una fatídica nit dos homes el droguen i el venen com a esclau a una plantació del sud, on no només ha de lluitar per recuperar la llibertat sinó també per la supervivència. La trobada amb un abolicionista canadenc canviarà la seva vida per sempre.
Relat dels dos últims anys de vida de Diana. Quan la princesa Diana va volar a Pakistan el maig de 1997, va anar a conèixer a la família del Dr. Hasnat Khan, l’home amb el qual volia casar-se. Una de les dones més famoses i belles del món, esperava persuadir a la mare del Dr. Khan fent-li veure que seria l’esposa adequada per al seu fill. En cas d’haver tingut èxit, els esdeveniments d’aquell estiu podrien haver estat molt diferents.
Inspirada en fets reals, transcorre durant tres fatídics dies en els que les vides d’un grup d’adolescents arriben a un punt mort. L’impetuós Johnny Truelove viu el somni americà dels aspirants a criminal, com a traficant a Los Angeles. Per a Johnny i el seu grup d’amics la vida és un cúmul de festes i una cerca de noves emocions. Però quan el violent Jake Mazursky no es presenta amb els diners que li deu a Truelove, la situació s’agreuja fins al punt d’esclatar una batalla pel poder, que es resol amb l’impulsiu segrest d’en Zack, el germà petit d’en Jake.
Roma, Ciutat del Vaticà, juny de 1988. El bisbe Pere Casaldàliga és reclamat al Vaticà per sotmetre’l a un “examen de fe” davant del cardenal Ratzinger i del cardenal Gantin. Durant l’entrevista, Casaldàliga rememora els moments més importants dels vint anys que ha passat al Brasil.
Juliol de 1968. Pere Casaldàliga i el seu ajudant Daniel arriben a la missió de São Félix do Araguaia, un poblat del Brasil al mig d’una enorme regió habitada antigament per pobles indis, però que, darrerament, s’ha anat convertint en la terra promesa de milers de brasilers sense fortuna.
Des dels primers contactes, Casaldàliga pren consciència que aquesta terra és tan bella com perillosa i que la gent s’ha hagut d’anar acostumant a la violència i a la misèria més extremes com a part natural de les seves vides i molt aviat viurà en primera persona aquella duresa.
São Félix do Araguaia, 1970. Casaldàliga vol donar a conèixer la situació real de la zona del Mato Grosso i, amb l’ajut dels seus col·laboradors, publica, sense el consentiment de la Conferència Episcopal del Brasil, el manifest «Una església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social», un informe demolidor, que dóna la volta al món i posa en evidència la situació inhumana que es viu a la regió. Arran d’això, els terratinents posen preu al seu cap i mouen els fils per intentar desacreditar-lo i aconseguir que l’església i el govern l’expulsin del país. Però la reacció d’aquests estaments no és l’esperada pels terratinents i, amb el temps, cada vegada es compliquen més les coses i la violència augmenta a la regió.
El documental incorpora imatges del rodatge de la mini-sèrie, fragments de diferents reportatges que Televisió de Catalunya ha realitzat durant aquests 30 anys de vida sobre la figura de Pere Casaldàliga (dos programes del ’30 minuts’ de 1985 i 1992; el programa ‘Parallel’ de 1999, ‘Pere Casaldàliga, militant de l’esperança’, de 2005, i el programa ‘Persones humanes’ de 1995) i també imatges inèdites del bisbe a São Félix d’Araguaia enregistrades pel mateix reporter Francesc Escribano l’any 1998, quan el va anar a visitar per escriure el llibre ‘Descalç sobre la terra vermella’, en el qual s’ha basat la mini-sèrie que vam veure fa uns quants dies.
Amb tot aquest material es mostra el pensament del bisbe Casaldàliga, que parla de la seva relació amb l’Església; denuncia la passivitat de les societats desenvolupades davant la situació d’indefensió dels indígenes i dóna arguments per entendre la seva relació amb Catalunya i la seva opció de vida i de lluita contra la injustícia social.
Dirigit per Francesc Escribano, el treball fa un repàs de la vida, la feina i el pensament del bisbe Pere Casaldàliga.
Pere Casaldàliga és d’aquelles persones que han marcat la societat catalana des de la distància. La història d’un bisbe rebel al Mato Grosso, al Brasil, enfrontat als poderosos i amenaçat de mort per la seva denúncia social. Aquest ‘Sense ficció’ s’acosta a la realitat. Pere Casaldàliga parla de les seves causes i de la seva vida, a través d’imatges inèdites rodades per Francesc Escribano en algun dels seus viatges.
El treball també recupera entrevistes fetes a Pere Casaldàliga per Televisió de Catalunya al llarg dels anys, entrevistat pel mateix Francesc Escribano, per Mònica Terribas i per Jaume Barberà. A través de tot el material recollit s’explica l’evolució del pensament del bisbe i es mostra l’autèntic Pere Casaldàliga.
En 1915, la Camille Claudel és internada per la seva família en un asil de malalts mentals del sud de França. Ja no tornarà a esculpir, i espera sempre la visita del seu germà, l’escriptor Paul Claudel.
Al món de Los Angeles, la fama i el glamur són l’objectiu principal. Sobretot per a una colla d’adolescents que van protagonitzar una excitant i sorprenent onada de crims als turons de Hollywood. Aquest grup de cinc amics vigilava els famosos a través d’Internet i entrava a robar a casa seva. Així van aconseguir més de 3 milions de dòlars en objectes de luxe de víctimes com Paris Hilton, Orlando Bloom o Megan Fox. Aquesta banda va ser coneguda als mitjans com a Bling Ring.
Julian Assange i Daniel Domscheit-Berg creen Wikileaks, una plataforma que permet denunciar de forma anònima i filtrar informació secreta, il·luminant les fosques sinuositats dels secrets governamentals i crims corporatius. No triguen a revelar més notícies que totes les organitzacions de comunicació més prestigioses del món juntes. Però quan Assange i Berg obtenen accés a la més gran quantitat de documents confidencials de la història dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units, s’enfronten a una de les qüestions claus del nostre temps: quin és el cost de guardar secrets en una societat lliure i quin és el cost d’exposar-los?
Ambientada en els anys 70, durant la «glamurosa» i espectacular edat d’or de la Fórmula 1, «Rush» retrata la història real de dos grans rivals: el ben plantat playboy anglès, James Hunt, i el seu metòdic i brillant oponent, Niki Lauda. Dins i fora de la pista, els dos pilots es pressionen a si mateixos fins a arribar al límit de la seva resistència física i psicològica en un món on no existeixen dreceres cap a la victòria ni marge d’error. Si en comets un, mors.
Història d’Steve Jobs, l’original innovador i emprenedor que no va deixar que res s’interposés en el seu camí cap a la grandesa. La pel·lícula explica l’èpica i turbulenta història de Jobs mentre obria un camí que va canviar la tecnologia i el món per sempre, des de la seva famosa companyia de la poma, Apple.
L’Hannah Arendt, filòsofa, pensadora i periodista, jueva i exiliada als Estats Units, és enviada a Jerusalem per The New Yorker a cobrir el judici del criminal de guerra nazi Adolf Eichmann, que és jutjat i condemnat a mort. Durant quatre anys l’Hannah treballa, marcada per la controvèrsia, escrivint un llibre titulat «Informe sobre la banalització del mal», que provoca immediatament un escàndol internacional.
Basada en una història real, Sean Penn interpreta a Sam Bicke, un home desil·lusionat amb la seva vida personal i professional que al 1974 va intentar l’assassinat del 37 president d’Estats Units, Richard Nixon.
Enric sobreviu a la matança. Però és un pres reclòs al Louvre i es veu obligat per Caterina de Mèdici a acceptar la fe catòlica. A la primera oportunitat, però, fuig.
Cinc vegades canvia les seves creences. Va lluitar i va vèncer al seu temps. Vol el benestar dels camperols i rebutja aquells qui no coneixen ni la humanitat ni la consciència. En el seu camí cap al tron, ha madurat fins a convertir-se en un monarca que és un dels primers i verdaders humanistes.
Història mig real mig ficció de Danielle Delpeuch, qui va ser la cuinera personal del president François Miterrand. Relat d’una emoció culinària i també una relació d’afecte respecta i comunicació intel·lectual entre el President i la seva cuinera personal. És també una història d’enveges, gelosia i rivalitat professional del staff de la cuina oficial del President que la veuen com una intrusa i desconfien de la seva professionalitat.
Sedueix al President quan porta a la seva taula els plats de les grands-mères. Viu la seva professió amb autèntica passió i a l’hora tindrà el coratge per saber decidir en favor de la seva llibertat personal
Anglaterra, segle XII. Drama històric en el qual es narren els enfrontaments entre Henry II Plantagenet, rei d’Anglaterra, i Thomas Becket, que va arribar a ser canceller i després arquebisbe de Canterbury (des de 1162). Les desavinences entre tots dos comencen quan el 1164 (Constitució de Clarendon) el rei duu a terme una reforma del sistema judicial que redueix dràsticament les prerrogatives de l’Església.
William Wallace és un rebel escocès que lidera una revolta contra el cruel rei anglès Edward Longshanks, que desitja heretar la corona d’Escòcia. Quan era un nen, el pare i el germà de William Wallace, juntament amb molts altres, van perdre la vida intentant alliberar Escòcia. Quan ja és un home, i perd la seva núvia, Wallace comença la llarga lluita per fer Escòcia lliure d’una vegada per totes, amb l’ajut de Robert Bruce.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
