De petit, Fèlix Mendelssohn jugava a representar amb els seus germans «somni d’una nit d’estiu» de Shakespeare, que tracta d’una sèrie de misteriosos canvis d’identitat i de com l’amor es pot convertir en odi. Amb aquest documental descobrirem com la història de la música de Fèlix és una mena de versió dramàtica d’aquesta comèdia.
Felix Kersten havia nascut a Estònia quan encara formava part de l’Imperi Rus, el 1898, però era d’origen alemany i va obtenir la nacionalitat finlandesa després de la Gran Guerra. A Hèlsinki es va formar com a fisioterapeuta i, després de familiaritzar-se també amb les medicines orientals, es va instal·lar a Berlín el 1924. Aviat, la fama dels seus massatges li va donar una clientela de magnats i membres de la reialesa europea. Sens dubte, això explica que, el març de 1939, li sortís un pacient excepcional: Heinrich Himmler, el sinistre cap de les SS.
Qui era Raoul Wallenberg? Nascut el 1912, fill pòstum en el si d’una prominent família de la més alta burgesia sueca, va rebre una educació cosmopolita i va mostrar un esperit aventurer que el portarien a estudiar i treballar als Estats Units, a Sud-àfrica i fins i tot, durant uns mesos del 1936, a Haifa, a la Palestina britànica, on va conèixer jueus europeus fugitius del nazisme. De retorn a Estocolm, es va moure en el món dels negocis fins que, a mitjans del 1944, va acceptar d’anar a Hongria amb cobertura diplomàtica -primer secretari de l’ambaixada sueca- per intentar, amb el suport econòmic del Consell Americà de Refugiats de Guerra, salvar tants jueus hongaresos com fos possible.
Segona part del documental alemany dedicat a Raoul Wallenberg, sens dubte, el nom més cèlebre dins la curta llista de diplomàtics que, a l’Europa nazi, van arriscar-se a salvar jueus de l’extermini.
El 1918, el poeta i boxejador Arthur Cravan desapareix al golf de Mèxic sense deixar rastre. En l’actualitat, un altre boxejador i artista, el director de cinema Frank Nicotra, inicia una investigació que el portarà seguint els misteriosos passos de Cravan des de Suïssa fins a Mèxic, passant per París, Londres i Barcelona, on va disputar un llegendari combat de boxa contra el campió del món dels pesos pesats, Jack Johnson a la plaça de toros monumental de Barcelona.
Un documental sobre qui va esdevenir cap de tots els cossos policials del Reich, gestor del sistema concentracionari i, ja el 1943, ministre de l’Interior i braç dret del Führer. Es tracta d’una interessant semblança del jerarca nazi, enriquida amb les anàlisis d’una reneboda seva i amb un grapat de potentíssims testimonis de supervivents de l’Holocaust. Heinrich Luitpold Himmler havia nascut l’any 1900 a Munic, en el si d’una família bavaresa de classe mitjana, catòlica i conservadora. Frustrat en el seu somni de ser oficial professional de l’exèrcit, a la fi de la Gran Guerra es va integrar en els cercles Völkisch -és a dir, en els ambients de l’extrema dreta nacionalista-, el 1924 s’afilià al partit nazi i l’any següent ja formava part del nucli fundacional de les SS, de les quals esdevindria el líder màxim.
Bagdad, 1987. Latif Yahia és un tinent de l’exèrcit iraquià al que li canvia la vida per sempre quan s’ha de convertir, per la seva semblança física, en el doble del famós príncep Udai Husseind, el fill de Saddam Hussein. Amb la seva vida i la de la seva família en joc, Latif decideix renunciar a la seva persona per sempre i aprèn a caminar, parlar i actuar com Udai. Un moviment en fals… li pot costar la vida.
Robert Stroud és un pres conflictiu que ha estat condemnat a complir una pena de dotze anys en una cel·la incomunicada. Un dia decideix cuidar a un ocell ferit que troba en la finestra del seu calabós i llavors descobreix que la seva veritable vocació és l’estudi de la cria d’aus.
Pel·lícula basada en fets reals. Michael Oher, un jove negre sense casa, és acollit per una família blanca, els Touhy. La seva nova família està disposada a donar al noi el recolzament i afecte necessaris per tal que es pugui desenvolupar com a persona i també perquè pugui triomfar en el futbol americà, esport en el qual el jove destaca per les seves qualitats. Per la seva banda, Oher també influirà amb la seva presència en la llar dels Touhy.
Joe Pistone, àlies Donnie Brasco, és un agent secret de l’FBI que s’infiltra en la màfia guanyant-se la confiança de Lefty Ruggiero, un pistoler ja gran que aspira a entrar en les altres esferes del poder. Lefty tracta Donnie com a protegit seu i respon per ell. La inesperada amistat entre els dos homes planteja a Donnie un problema de consciència, i la distància entre qui fingeix ser i qui realment és es converteix en un abisme perillós.
L’oficial britànic T. E. Lawrence és destinat, durant la Primera Guerra Mundial, al campament del príncep Feisal, líder de la revolta àrab contra els turcs. El jove Lawrence conduirà cinquanta homes de Feisal durant tres setmanes pel desert de Nefud; l’objectiu és atacar el port estratègic d’Aqaba, en mans del turcs. Lawrence arribarà a ser el líder triomfant dels àrabs, que el consideren pràcticament un déu.
Alemanya, dècada dels 70: violents atemptats terroristes sacsegen els fonaments de l’encara fràgil democràcia alemanya. Els fills radicalitzats de la generació nazi, dirigits per Andreas Baader, Ulrike Meinhof i Gudrun Ensslin lliuren una guerra mortal contra el que consideren el nou rostre del feixisme: l’imperialisme americà recolzat pel govern alemany. El seu objectiu és crear una societat més humana però, en emprar mitjans inhumans, no només provoquen terror i mort, sinó que ells mateixos es tornen inhumans. L’home encarregat de donar-los caça, el cap de la policia alemanya Horst Herold, en el fons els comprèn. I, encara que triomfa en la seva implacable persecució dels joves terroristes, sap que no representen més que la punta de l’iceberg…
Biografia del famós còmic Peter Sellers que ens ofereix una mirada íntima a un dels actors més prolífics, que tenia un do especial per a la mímica i que va ser una icona cultural a escala internacional. Peter Sellers va ser l’home de les mil cares, un actor carismàtic, però un home infeliç per la seva turmentada vida privada.
En contra dels desitjos de la seva adinerada família, la Diane Arbus, una dona tímida, s’enamora de Lionel Sweeney, un enigmàtic mentor que la introduirà al món dels marginats, i que l’ajudarà a convertir-se en una de les més prestigioses i originals fotògrafes del segle XX.
Richard Nixon va ser un dels presidents més controvertits dels EUA Mentre que per a alguns va representar, arran del Cas Watergate (1973), el pitjor de la democràcia americana; per a uns altres va ser un gran estadista que va contribuir a posar fi a la Guerra Freda.
6 de maig del 2007, segona volta de les eleccions presidencials. Mentre els francesos es disposen a escollir el seu nou president, Nicolas Sarkozy, segur de la victòria, roman enclaustrat al seu domicili, vestit amb la bata, abatut. Porta tot el dia reunint-se amb Cecília, la qual el refusa. Aquests darrers cinc anys que ara arriben a la seva fi passen davant de nosaltres: expliquen l’ascensió de Sarkozy, el seu joc brut i els seus enfrontaments rere les càmeres.
Henry Hill és un xicot de Brooklyn, mig irlandès, mig sicilià, a qui els seus veïns mafiosos decideixen ‘adoptar’ de jovenet perquè es criï com un membre més de la ‘família’. La relació de Henry amb Jimmy Conway, un dels dirigents més respectats de la màfia, permet veure la vida interna d’aquesta societat especial: les amistats, els idil.lis, les bromes macabres i com es despatxen els ‘negocis’. En el llenguatge dels mafiosos, entre ells s’anomenen ‘els nostres’ i Henry segueix el camí per ser-ne un.
Joseph Goebbels havia nascut a Renània el 1897, fill d’un comptable fervorosament catòlic. Nen malaltís, intel·ligent i solitari, afectat des de petit per una coixesa que li va impedir servir a l’exèrcit, va cursar estudis superiors gràcies a les beques i, el 1921, es va doctorar en literatura a la Universitat de Heidelberg. Frustrat en les seves ambicions intel·lectuals i amargat per la manca de reconeixement, el 1922 va ingressar en el moviment nazi, on el seu talent com a comunicador i la seva energia el van incorporar aviat al nucli dirigent, malgrat les ferotges rivalitats internes.
Cada cop més interessat pels mecanismes d’adoctrinament de les masses, va estudiar el model de la propaganda soviètica i va transformar el partit nazi en un partit església, amb el Führer com a déu, els comunistes i els jueus com a dimonis, etcètera. “Quin és el primer manament d’un nacionalisocialista?”, preguntava un catecisme redactat per Goebbels el 1930. “Estimar Alemanya per damunt de totes les coses, i el camarada de raça com a tu mateix”.
Poques setmanes després de la presa del poder, el març de 1933, el doctor Goebbels -tal com es feia tractar per distingir-se dels nazis d’acció als als que menyspreava- ocupà un nou càrrec fet a la seva mida: ministre d’Educació Popular i Propaganda; és a dir, cap de l’enorme maquinària cultural, mediàtica i de control ideològic d’un Tercer Reich cada cop més totalitari. Durant els mesos i anys següents, Joseph Goebbels va perfeccionar i expandir els mitjans i les tècniques de persuasió política: va depurar la premsa, va potenciar la ràdio i la televisió, va posar sota estricte control la literatura i el teatre, l’esport i el cinema, les arts plàstiques i la música. Tot plegat, amb l’objectiu d’homogeneïtzar els 65 milions d’alemanys aris en el motlle del racisme, del culte a la força, del nacionalisme agressiu i de l’obediència cega a Hitler. Sense aquest gran treball de seducció col·lectiva, ni el desencadenament de la Segona Guerra Mundial ni els crims que el nazisme hi va cometre no haurien estat possibles.
El segon documental comprèn els anys de 1937 a 1945, i toca diversos exemples de la tasca adoctrinadora i manipuladora de Joseph Goebbels al capdavant de l’aparell de comunicació nazi: des de l’apropiació del festival d’òpera wagneriana de Bayreuth fins a les justificacions de la Nit dels Vidres Trencats, el gran pogrom antisemita del novembre de 1938, o del pacte dels nazis amb els soviètics de l’agost de 1939, pròleg de l’inici de la Segona Guerra Mundial.
Va ser, però, a partir d’aquell 1 de setembre quan el paper polític de Goebbels va assolir la màxima importància. El ministre de Propaganda del Reich, erigit en una mena d’intermediari entre el Führer i el poble alemany, va esdevenir la verinosa llengua del nazisme en guerra, la veu de les amenaces apocalíptiques de Hitler, l’orador estrella dels grans actes de masses al Palau d’Esports de Berlín. I, al mateix temps, Goebbels era qui controlava amb mà de ferro la censura, i qui encarregava els films propagandístics destinats a justificar la persecució contra els jueus, o la lluita contra Anglaterra, o, més tard, la resistència enfront dels soviètics. Partidari màxim de la guerra total, el doctor Goebbels es va comprometre a fons amb els objectius exterminadors del sistema nazi, com ho proven nombrosos passatges dels seus Diaris.
En aquest sentit, la maquinària que ell dirigia va ser molt més important que la Gestapo de cara a mantenir la cohesió i la resistència de la societat alemanya sota les bombes aliades i amb els exèrcits enemics cada cop més a prop, de cara a alimentar, contra tota lògica, la quimera de la victòria. Només el suïcidi del Führer li va fer perdre les esperances, no pas les conviccions ni les lleialtats. Dos dies més tard, l’1 de maig de 1945, després d’haver mort els seus sis fills -els noms dels quals començaven tots per la lletra “H” en homenatge a Hitler-, Joseph Goebbels i la seva esposa Magda se suïcidaven al búnquer de la Cancelleria. Aquella, que havia estat considerada la família ària ideal, no podia caure a les mans de l’Exèrcit Roig, i l’orgullós doctor Goebbels no estava disposat a suportar, a diferència d’altres jerarques nazis, ni la captivitat ni un judici com el de Nüremberg.
La pel·lícula repassa la biografia de Yukio Mishima, un dels escriptors japonesos més famosos del segle XX. Explica la seva turbulenta vida artística i mediàtica, així com els detalls més íntims de la seva complicada i contradictòria personalitat, i també el seu suïcidi ritual, que va commocionar el món l’any 1970.
L’estiu del 1956, Colin Clark, de 23 anys, deixa Oxford per fer carrera al cinema treballant com a assistent al set de rodatge de El príncep i la corista, la pel·lícula que van interpretar Laurence Olivier i Marilyn Monroe.
Al 1937 un nen tibetà és triat per un grup de monjos per representar al seu poble i convertir-se en el catorzè Dalai Lama, la més alta figura del budisme al Tibet. El sistema és expeditiu, el nen, de dos anys, és arrabassat a la seva família i portat al palau de Potala per ser educat i preparat per assumir el lideratge polític i espiritual.
Basada en fets reals. Julie Powell és una jove que, convençuda que està malgastant la seva vida, decideix dedicar un any a preparar totes les receptes de “Dominant l’Art de la Cuina Francesa” (Mastering the Art of French Cooking), clàssic llibre de cuina de la cèlebre cuinera Julia Child. Durant aquest any, com a alumna de Child, escriu cada dia les seves experiències en un blog que tindrà força adeptes.
La Diada Nacional, com altres símbols de Catalunya, ha estat forjada durant anys amb constància per la societat civil, malgrat les prohibicions, les dictadures i l’oblit institucional. El documental “Forjadors de la Diada” explica la història de la commemoració de l’Onze de Setembre, des del 1888, quan podem situar la primera convocatòria ciutadana en “honor als màrtirs de 1714”. Des d’aleshores, podem anar resseguint com la societat civil catalana forja un símbol, que mantindrà sempre una gran força, malgrat les prohibicions i persecucions continuades. De l’aliança entre ZIP FILMS, Televisió de Catalunya i UTÒPIC i dels directors Enric Saurí i Marta Rovira, n’ha sortit un projecte documental que vol oferir una mirada sociològica al voltant de la Diada Nacional de Catalunya a partir dels preparatius per a la celebració de la Diada, l’any 2007, a Barcelona, Vic i Gironella. A la vegada, el documental realitza un recorregut històric que permet descobrir el naixement de la commemoració de la Diada a finals del segle XIX; la repressió durant la dictadura de Primo de Rivera; la institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República; la reivindicació nacional durant la Guerra Civil; la llarga nit del franquisme; la revifalla de la celebració en la clandestinitat; l’esclat multitudinari i reivindicatiu de les diades del 1976, a Sant Boi, i del 1977, a Barcelona; i, finalment, les diverses maneres de viure i sentir la Diada en l’actualitat.
Misteris amb Sebastià D’Arbó (RAC 1)
L’astròleg humanista Jesús Gutierrez prediu que Catalunya serà independent l’any 2014 i que sortirem de l’euro abans de febrer.
Aquesta iniciativa és una nova manera de plantejar la campanya “El català, llengua comuna”, que les 24 entitats treuen al carrer des de fa sis anys per la diada de Sant Jordi. Aquest any s’ha intentat donar un nou enfocament a la campanya amb la celebració d’aquest lip dub, que, a diferència d’altres iniciatives similars, té una clara finalitat reivindicativa i social: en un context de diversitat lingüística (a casa nostra es parlen més de 250 llengües), el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes, és l’idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.
El debat sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent està en plena efervescència, i es dibuixen paisatges de futur que van des del catastrofisme a la visió paradisíaca. Per això hem volgut saber l’opinió d’un economista que agafa distància i valora la situació des de l’angle de l’anàlisi financera que se’n fa a la City de Londres.
Amb dades de Nacions Unides, del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, Jonathan Tepper ens diu que, per producte interior brut, una Catalunya sobirana ocuparia un lloc entre el 33 i el 36 en la llista de països segons el seu PIB. Estaria, ens diu, en un lloc equiparable al de Finlàndia.
Quan es fixa en el PIB per càpita, Tepper considera que una Catalunya amb estat propi estaria per sobre d’Espanya i al nivell mitjà de la Unió Europea en conjunt.
Jonathan Tepper és llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d’Oxford i col·labora com a analista econòmic en mitjans com la BBC, CNBC i Bloomberg.
L’acte “Som una nació” en defensa de la identitat catalana va omplir el Camp Nou el 10 de juny del 1981 i va representar la culminació del naixement del moviment Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. Pocs mesos després de l’intent de cop d’estat del 23-F i del “Manifest dels 2.300”, en què un grup d’intel·lectuals criticaven la política lingüística del govern de la Generalitat de Catalunya, naixia un moviment social com a resposta al que consideraven una sèrie d’atacs i agressions cap a Catalunya i la seva identitat. La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes va estar activa des del 1981 fins al 1993. Durant el període comprès entre el 1985 i el 1990 van portar a terme accions directes de diversos tipus per a la normalització lingüística de Renfe, l’aeroport, Telefónica o Correus, que consistien a pintar rètols en català, cabines telefòniques i bústies de correu, llençar milers d’avions de paper o col·lapsar les cues de les caixes de grans superfícies comercials. Era una forma de lluita no violenta en què els seus seguidors van anar acumulant detencions, interrogatoris a comissaria i judicis al llarg del temps. Les accions dels “cridaires” o “los lingüísticos”, com els anomenava la policia, van jugar un paper rellevant en la vida política i social del país d’aquells anys. Anaven des de la normalització lingüística fins a la reforestació i prevenció d’incendis, en contra de l’ingrés del país a l’OTAN o de l’ús de les centrals nuclears.
En els últims vint anys, dinou països d’Europa s’han convertit en estat. Es podria arribar a convertir en un nou estat d’Europa, Catalunya? És viable, des del punt de vista jurídic, el camí de la independència?
Una llengua que camina demostra que l’avanç en la normalització lingüística al País Valencià és conseqüència del naixement de l’ensenyament en valencià fa més de 25 anys. El documental deixa en evidència que no hi una implantació òptima, arreu del territori valencià, dels programes d’ensenyament en valencià perquè el govern autonòmic posa continus entrebancs a la seua extensió generalitzada.
No obstant, el prestigi de l’ensenyament en valencià és indubtable i, malgrat que s’han fet i s’estan fent intents de marginar-lo, per part de l’administració valenciana, la societat el valora i el defensa.
Després de més de 25 anys, les primeres generacions de valencians que han estudiat en la nostra llengua són persones adultes que fan tots els possibles per viure en català a casa, al carrer i al treball. Aquesta idea és la que ha donat nom al documental Una llengua que camina. La vivesa del valencià la sustenten les persones i el camí ferm de la normalització és real gràcies als passos, al compromís individual de multitud de ciutadans que incorporen el català als diferents àmbits de la vida, que el fan útil i necessari. Són avanços lents, com qui camina per una costera, però ferms i efectius.