Arxiu de la categoria: Biogràfica

La xarxa social

Una nit de tardor de l’any 2003, Mark Zuckerberg, alumne d’Harvard i geni de la programació, s’asseu al seu ordinador i amb obstinació i entusiasme comença a desenvolupar una nova idea. El que va començar a l’habitació del seu col·legi major aviat es va convertir en una xarxa social global i una revolució en la comunicació. Sis anys i 500 milions d’amics després, Mark Zuckerberg és el milionari més jove de la història. Però per aquest emprenedor l’èxit ha suposat complicacions personals i legals…
És la història dels joves fundadors de la popular xarxa social Facebook, especialment del seu creador més conegut, Mark Zuckerberg. La seva llegenda diu: “No es fan 500 milions d’amics sense fer uns quants enemics”

Veure més detalls de la fitxa

L’exprés de mitjanit

Billy Hayes, després d’una estada turística a Istanbul amb la seva amiga Susan, es disposa a tornar als Estats Units. La policia atura l’autocar que els portava a l’aeroport, detenen en Billy perquè porta uns paquets d’haixix i el condemnen a quatre anys de presó malgrat els esforços del seu pare i del cònsol. Amb els seus tres companys accidentals de presó projecta la fugida, però fracassen. Quan falten 53 dies per al seu alliberament, el govern d’Ankara transforma la condemna en cadena perpètua. Malgrat tot, Billy no desespera de fugir de la sinistra presó.

Veure més detalls de la fitxa

Maria Antonieta

Promesa al futur rei Lluís XVI, la ingènua Maria Antonieta és enviada als 14 anys a la opulenta cort francesa, plena de conspiracions i escàndols. Sola, sense guia i desorientada en un món perillós, la jove Maria Antonieta es rebel·la contra la aïllada atmosfera de Versalles i, en el procés, la jove princesa es converteix en la reina més incompresa de França, en mite i llegenda.

Veure més detalls de la fitxa

Nostradamus

Narra la vida i amors del metge, astròleg, i famós pronosticador, les seves topades amb la ciència medieval i la Inquisició, les seves primeres lluites amb les seves visions del futur. La pel.lícula està ambientada a França al segle XVI durant un dels diaris brots de la Pesta Negre. El film narra la influència de Nostradamus , tant pel seu èxit en el tractament de la plaga i les seves prediccions, que va culminar amb el seu nomenament com a metge de la cort de Carles IX de França.

Veure més detalls de la fitxa

Geronimo

El 1883, Geronimo i els seus apatxes es rendeixen i firmen un tractat que els promet terra i aliments. Però aviat Geronimo s’adona que els han condemnat a viure en la pobresa. La gota que fa vessar el vas és la decisió del representant del govern de vendre les seves terres a una
gran empresa i obligar-los a traslladar-se novament. Atrapats a la frontera mexicana, els homes de Geronimo passen a l’altre costat per armar-se i declarar la guerra als Estats Units. La seva lluita es converteix en una mena de suïcidi perquè s’han d’enfrontar també amb les tropes mexicanes. Els rebels estan cada cop més acorralats fins que una patrulla descobreix el seu amagatall i demana un canó per fer-los rendir o eliminar-los.

Veure més detalls de la fitxa

Joana d’Arc

La pel·lícula explica la vida de Joana d’Arc. L’any 1429, Joana era una noia francesa de disset anys que, a través de visions i de sentir veus, va tenir la revelació de ser l’escollida per Déu per salvar França i ajudar el príncep Carles a arribar al tron. Per aconseguir-ho, es va vestir d’home, va aprendre a lluitar amb armes i a dirigir un exèrcit. Al cap de poc, va conduir l’exèrcit francès a la victòria contra els anglesos a Orléans. Amb dinou anys la van empresonar i la van cremar a la foguera, sota l’acusació de bruixeria. L’any 1920 va ser canonitzada per l’església catòlica.

Veure més detalls de la fitxa

Papillon

”Papillon” és un home acusat d’assassinat que és enviat, al costat d’altres condemnats, a un penal de la Guaiana francesa. En el viatge, a bord d’un vaixell i en condicions infrahumanes, coneix Luis Dega, falsificador de Bons de la Defensa Nacional, home feble i miop, a qui ”Papillon” ofereix la seva protecció a canvi d’una suma de diners que vol emprar per fugir de la presó.

Veure més detalls de la fitxa

Companys, procés a Catalunya

Les restes de l’exèrcit republicà creuen la frontera francesa. Entre els exiliats Lluis Companys, president de la Generalitat catalana i Aguirre, president d’Euskadi. Amb la invasió de França per les tropes alemanyes, acaba violentament l’exili de Companys. La Gestapo l’entrega, no respectant el seu caràcter de refugiat polític al govern de Franco. Conduït pel Comte de Mayalde és traslladat a Madrid i posteriorment a Barcelona. De les tortures polítiques es passa al simulacre? de judici i el President és condemnat a mort. Amb l’afusellament, motivat per l’odi i no per raons de seguretat, es tractava de tancar un procés de democratització i llibertat que havia adquirit les seves expressions més clarividents a Catalunya.

Veure més detalls de la fitxa

Sa majestat dels Mars del Sud

A conseqüència d’un motí un aventurer mariner és abandonat en un bot a la deriva. Per culpa del sol perd el coneixement, i quan el recupera es troba en una petita illa on el xaman i un comerciant alemany el cuiden.

El mariner aviat es fa amig dels indígenes als qui ensenya les seves costums i com defensar-se dels pirates, aconseguint així el control sobre la producció de la copra de la que s’extreu l’oli i que una companyia alemanya vol monopolitzar. Mica en mica es va convertint en el rei de la illa.

Veure més detalls de la fitxa

El límit de l’amor

Biopic basat en la vida del poeta Dylan Thomas, una de les figures culturals més importants per a la literatura anglesa de la primera meitat del segle XX. Concretament el film es centra en la relació a quatre bandes que va mantenir el poeta amb la seva dona, amb la seva amiga des de la infància, Vera, i amb el marit d’aquesta. Vera Phillips (Keira Knightley) i Dylan Thomas (Matthew Rhys), parella en l’adolescència, es retroben deu anys després a Londres durant la II Guerra Mundial. La màgia reneix entre els dos, però Dylan ja és casat amb l’alegre i aventurera Caitlin (Sienna Miller). Malgrat que les dues dones estimen el mateix home, es fan amigues i còmplices. Vera acaba casant-se amb William (Cillian Murphy) i mentre ell combat fora del país, ella decideix tornar al seu Gal·les natal amb els seus amics, i allí la batalla entre el seu cor i el seu cap s’intensifica.

Veure més detalls de la fitxa

Les germanes Bolena

Narra la història de dues germanes (Portman & Johansson) que competeixen per l’afecte del rei Enric VIII. El pare i l’oncle de les dues germanes Bolena, Anna i Maria, empesos per l’ambiciós desig de millorar el nivell social i el poder de la família, convencen a les seves filles perquè conquereixin l’afecte del Rei d’Anglaterra. Les joves deixen endarrere la seva vida al camp per traslladar-se al perillós i apassionant món de la cort. Però les bones intencions de les germanes en voler ajudar la seva família es converteixen aviat en una rivalitat sense quarter per obtenir l’amor del Rei. En un principi, guanya Maria, a la que el Rei escull com a amant i amb la que té un bastard. Però Anna és intel·ligent, astuta, no -te’m a res, i aconsegueix apartar la seva germana i a la legítima esposa del Rei, la reina Caterina d’Aragó…

Veure més detalls de la fitxa

Monturiol, el senyor del mar

En plena època romàntica, l’empordanès Narcís Monturiol va imaginar, com el seu contemporani Jules Verne, que era possible viatjar amb una nau pel fons del mar. El seu sentit pràctic li va fer veure que el seu somni es podia transformar en realitat i no va voler conformar-se amb una fantasia i va posar tota la seva tenacitat en aconseguir que el seu somni es convertís en realitat. Barcelona iniciava en aquells moments una etapa de creixement industrial i va acollir amb entusiasme la idea de construir un submarí per a la recerca de coral. Va ser un llarg camí el que va haver de recórrer Monturiol, gairebé tota una vida lliurada a la conquesta del fons del mar. Una balada sobre un heroi del seu temps, un català que va saber resoldre els principals enigmes de la navegació submarina a mitjans del segle XIX.

Veure més detalls de la fitxa