En aquest últim episodi d’Història de la Humanitat ens centrarem sobretot en els grans canvis que va veure el segle vint i que van posar les bases del nostre futur, començant per la força de la no-violència que va representar Gandhi fins al repartiment del món…
En aquest setè episodi d’Història de la Humanitat, analitzarem els canvis que va generar la revolució industrial que es va originar a Europa i que va posar els fonaments del món modern.
En aquest sisè episodi d’Història de la Humanitat entrarem de ple en les grans revolucions que van donar forma a les societats actuals i que van propiciar el pas de les èpoques del poder absolut i del control del pensament a una nova era de llibertat física i intel·lectual. Però també veurem com aquesta llibertat podia ser arraconada quan feia falta per cedir el pas als impulsos humans de l’avarícia i la set de poder.
La prosperitat del comerç d’Europa amb terres llunyanes com la Xina i els tresors procedents de la conquista i el saqueig de l’Amèrica del sud, apareix una nova classe de comerciants rics que se senten prou poderosos per desafiar fins i tot el poder del papa. Aquesta globalització del comerç posarà les bases del sistema econòmic que avui en dia anomenem “capitalisme”.
Després d’un període de foscor marcat per l’ensorrament de l’Europa cristiana i per l’extensió de l’islam i dels grans conquistadors procedents de l’orient, la humanitat entra en una era de prosperitat i de progrés marcada per la unió d’orient i occident a través del comerç i la cultura, una era que desembocarà en un dels períodes més esplèndids de la cultura al món, el Renaixement.
Després de l’aparició dels primers grans imperis i aprofitant la bonança econòmica que comporten, els humans es comencen a interrogar sobre qüestions transcendentals que van més enllà de cobrir les necessitats diàries.
En aquest segon episodi d’Història de la Humanitat, analitzarem el que s’anomena l’era del primer imperi, l’època en què es van establir els primers grans imperis del planeta, des de les dinasties xineses fins a Alexandre el Gran, que va fundar les bases de la civilització grega…
En aquest primer episodi de la història del món, veurem com va evolucionar la humanitat des de l’aparició dels “Homo sapiens” fins a l’esplendor de la civilització egípcia, passant per les dinasties xineses i la civilització minoica. I a mesura que ens anem acostant a la nostra era, descobrirem els canvis tan importants que van tenir lloc en les nostres societats antigues.
Lluís Llach, el 1993, celebrava els 25 anys de carrera, i en aquell concert va interpretar, en la primera part, alguns dels seus temes més coneguts, com “El bandoler” o “Amor particular”, i va deixar els nous temes, creats conjuntament amb el poeta Miquel Martí i Pol. TV3 va ser testimoni d’aquesta fita musical històrica.
El 1966 es va publicar el més famós llibre sobre cinema que mai s’ha escrit. A través d’un conjunt de llargues entrevistes durant un període de vuit dies, el director de cinema francès François Truffaut, que aleshores era gairebé un debutant, revelaria al món el geni i la virtuositat tècnica d’Alfred Hitchcock…
A través dels ulls d’una ciutadana, la Laia, vivim la història d’èxit de Barcelona En Comú. Veiem la seva evolució des de la primera presentació pública el juny de 2014 amb el nom de Guanyem Barcelona fins assolir el poder municipal el 24 de maig de 2015.
“El xoc” és una pel·lícula documental que permet conèixer de primera mà els esdeveniments històrics viscuts del 4 de juliol al 27 d’octubre del 2017 a Catalunya, en un retrat vertiginós dels moviments dels seus protagonistes.
Tots hem vist imatges de l’actuació policial d’aquell dia (01/10/2017) en diferents col·legis. “La gent de l’escala”, però, és la primera vegada que les persones que eren en un col·legi electoral, el de l’Institut Pau Claris, expliquen com van viure aquells fets, minut a minut, des que es van llevar fins que la policia va entrar al col·legi i es va endur les urnes, així com els moments i dies posteriors.
El documental “Històries de Palau” fa un retrat del palau de la Generalitat. I ho fa a través de tres eixos temàtics: el seguiment del dia a dia de les activitats dins del palau, l’arquitectura de l’edifici i la història d’una institució, la Generalitat, que ja té més de sis-cents anys.
L’avinguda Diagonal de Barcelona ha esclatat amb el clam independentista de la Diada 2018, que s’ha fet amb el lema “Fem la República Catalana”.
El color corall ha estat un dels protagonistes de la manifestació d’aquest 11 de Setembre, que ha omplert la Diagonal de Barcelona
L’onada sonora organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural ha tornat a ser multitudinària.
Kilian Jornet, el millor corredor de muntanya de la història, va escriure, quan era un nen, una llista de totes les curses que li agradaria guanyar i de totes les muntanyes que somiava escalar.
Al maig de 2017 va subratllar l’últim cim de la llista, en completar un històric doble ascens a l’Everest, tot sol, sense oxigen i d’una sola tirada.
L’Obsolescència Programada és l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. L’any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: “Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis.” I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.
A Catalunya encara hi ha 5.063 famílies que reclamen un parent desaparegut durant la Guerra Civil. Per identificar el major nombre de casos possible i revertir aquesta situació, al juliol del 2017, es va endegar un pla d’excavació de les fosses de la Guerra Civil Espanyola que encara queden a Catalunya, i va crear el Programa d’Identificació Genètica, amb un banc que permet creuar les dades familiars amb les restes que es vagin localitzant. Actualment hi ha unes 500 fosses localitzades.
Què va passar a la mobilització davant de la Conselleria d’Economia i Hisenda a Barcelona el 20 de setembre del 2017?
Reconstrucció minuciosa d’una jornada en què, en resposta a múltiples escorcolls en seus de la Generalitat i a la detenció de 14 alts càrrecs del govern, hi va haver una enorme mobilització popular i reivindicativa davant de la Conselleria d’Economia i Hisenda a Barcelona.
El reportatge dona veu a molts dels activistes informàtics que van aconseguir mantenir viu el cens universal de votants durant el referèndum l’1 d’octubre contra atacs informàtics de primera magnitud. L’espai investiga alguns aspectes més desconeguts, com què hi havia al darrere de l’atac al referèndum, el paper de les grans teleoperadores espanyoles en la censura. Però el ciberactivisme voluntari va permetre el referèndum. Destapem la ciberguerra soterrada d’aquell dia.
Ignasi M., prestigiós museòleg, viu temps dramàtics però té la capacitat d’explicar-los de forma deliberadament divertida.
Durant els anys de bonança tot li anava molt bé, però amb la crisi, la seva empresa va fer fallida. La va intentar salvar hipotecant la seva casa i està a punt de perdre-la assetjat pels bancs.
El CDR Casc Antic de Barcelona va presentar un document inèdit, excepcional, de trenta-tres minuts durant els quals es reconstrueix tota la seqüència de la resistència, l’assalt i l’agressió per part dels agents contra centenars de persones que al Pau Claris alçaven les mans i cridaven ‘som gent de pau’ per a protegir les urnes. Són unes imatges sincronitzades en temps real mitjançant setanta-quatre enregistraments de la gent que va viure en primera persona aquell assalt, fins i tot des de terra mateix, mentre els passaven per damunt les botes dels policies espanyols. El document revela també molts més casos d’agressions brutals de la policia contra els votants, amb cops, puntades de peu, empentes, arrossegant gent per les escales…
Mentre Barcelona celebra l’Exposició Universal de 1929, Frederic de Lloberola, el primogènit d’una família aristòcrata arruïnada, s’enfronta a un quantiós deute amb el baró de Falset. El seu germà, Guillem de Lloberola, li ofereix la seva ajuda, ja que posseeix una informació que podria acabar amb la reputació del ric aristòcrata: ell mateix ha protagonitzat una “trobada sexual pagada” amb el baró i la seva esposa, Conxa.
Vida Privada, darrere la càmera (making of) recull les entrevistes de la directora de la minisèrie, Sílvia Munt, i dels actors i actrius que donen vida als personatges creats per Josep Maria de Sagarra en l’obra literària del mateix nom.
L’octubre de 2013, sis joves antifeixistes van ser detinguts a Barcelona acusats per danys i lesions a un grup de neonazis després de la celebració del Dia de la Hispanitat. Avui dia, els sis joves encara estan a l’espera de la sentència, però la Fiscalia contra els Delictes d’Odi busca aplicar-los penes elevades per agreujament d’odi.
A través de l’experiència vital de Ricard Sicre i Cerdà, (Barcelona 1919-Palma 1993) es revelen les poc conegudes relacions hispanoamericanes en els anys 40 i 50, que han marcat de manera decisiva el passat i present de la història del nostre país.
Romania,1938. El capità de la policia local, Dobresco, assetja a la Suzanne, la bonica esposa d’en Janitz, un ingenu i ben intencionat camperol. Al fracassar en el seu intent, decideix desfer-se del marit, enviant en Janitz a un camp de concentració per a jueus romanesos. Janitz és catalogat com a jueu malgrat les seves reclamacions sobre la seva religió i és enviat a un camp de treballs forçats.
L’últim gegant d’Europa” explica la història de la troballa d’un esquelet de dinosaure de gran mida que va viure al sud dels Pirineus fa 69 milions d’anys, poc abans de l’impacte del meteorit que va provocar l’extinció d’aquests animals.
”1-O” és la crònica del que va passar en cinc d’aquests centres en un dia terrible i alhora inoblidable en què més de dos milions de persones van lluitar pacíficament per exercir el seu dret a decidir.
L’1 d’octubre van votar 2.286.217 persones a Catalunya en el referèndum per la independència. Les imatges de les urnes clandestines, les votacions i les càrregues policials, que van causar 1.066 ferits, van donar la volta al món. Mai havíem estat testimonis d’una votació d’aquestes característiques.
Crisi, desnonaments, atur, retallades, pobresa, fam, guerres, refugiats, desigualtats, canvi climàtic. Són realitats que hem viscut, i que hem vist i veiem cada dia a les notícies. El món va molt malament. O no? Xavier Sala i Martín fa un homenatge a Hans Rosling, un professor i divulgador suec, mort fa uns mesos, que era conegut per la seva lluita mitjançant la visualització de dades contra les idees preconcebudes. Al teatre Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols, el catedràtic fa una master class especial per explicar que “Al loro, que no estamos tan mal”.