La vida i obra de Pepe Sales (1954-1994) segons els seus propis treballs audiovisuals. Els seus vídeos pel programa Glasnost de TVE i altres cintes més casolanes amb viatges, localitzacions, exilis, proves, assajos, experiments, opinions i altres raons són les que van perfilant el seu món de cançons, pintures, i vídeos.
El professor Sala i Martin vol explicar a l’alumne Tian Riba que la divisió de l’economia entre capitalisme i comunisme és absurda perquè de sistemes econòmics n’hi ha hagut molts més al llarg de la història, entre els quals, el de la tribu dels Leles. El problema és que no se n’acaben de sortir. Aquest és el fil conductor per repassar les classes, entrevistes i conceptes dels 11 capítols anteriors i per veure la vinculació d’altres disciplines amb l’economia i constatar que un programa de tele és també una lliçó de com funciona l’economia.
Tots els experts i institucions es dediquen a fer prediccions econòmiques sabent que ningú pot predir el futur. Però si sabem que mirar el futur és com conduir mirant pel retrovisor, per què en continuem fent cas? Si sabem que el fet que una cosa no hagi passat mai, no vol dir que no pugui passar, per què hi ha gurus que insisteixen a fer prediccions? Algú l’encerta mai? O ho fan millor les màquines? En parlem amb Fernando Trias de Bes i amb Antoni Bassas.
Sovint prenem decisions econòmiques sense tenir en compte les conseqüències que generen. Amb el pare de Quico “el Progre”, José Luis Martín, expliquem l’efecte Barbra Streisand, que va comportar la retirada d’una portada d'”El Jueves” amb els reis d’Espanya en posició compromesa. I amb Javier de las Muelas descobrim què els va passar als anglesos a l’Índia, a més d’inventar el gintònic. I l’Ana Boadas ens ajuda a descobrir un misteri d’una illa de la Melanèsia.
Existeix una economia de l’amor. Les noves aplicacions tecnològiques per lligar i les empreses de cites ràpides ens permeten analitzar les dades d’un mercat molt similar al laboral. Tots dos són un mercat de cerca doble. Analitzem com actuen els homes i les dones en el mercat de les parelles, tant de primera com de segona mà, amb els periodistes Joaquín Luna i Llucia Ramis. Visitem una impremta i la Rambla, però també un hivernacle abandonat i una empresa de cotxes desballestats. Però, sobretot, expliquem quina és la festa perfecta.
Amb els Castellers de Vilafranca descobrim que els sàpiens han dominat el planeta gràcies a la cooperació. I l’economia de mercat n’és una prova. Però els mercats no són perfectes perquè hi ha productes problemàtics. Amb el doctor Joan Gavaldà parlem del risc de l’abús dels antibiòtics per entendre les externalitats. La decisió de reclinar o no el seient de l’avió ens serveix per explicar un dels teoremes més complexos de l’economia. I un sopar amb la colla d’amics és ideal per entendre la tragèdia dels béns comunals.
Un dels experiments més cèlebres de la història és el Marshmallow Test. Un professor de Stanford va posar uns quants nens, d’un en un, sols davant d’un caramel en una habitació blanca amb la promesa que si no se’l menjaven, els en donaria dos. Què va fer cada nen? I, més important, com els ha anat la vida als qui van tenir paciència i als qui no? Ho descobrim en el programa, on reproduïm l’experiment. Descobrim quines conseqüències econòmiques tenen la paciència i la impaciència, i parlem de la importància de la constància amb el jugador de bàsquet Pau Gasol i amb la presentadora de l'”InfoK” Laia Servera.
Pau Casals va viure convençut que la música podia portar a un món millor, més fraternal i just. Un món nou que la realitat del segle més violent de la història va negar-li un cop i un altre. La lluita entre aquest ideal esperançat i aquesta realitat dolorosa va ser la vida de Pau Casals. Aviat serà el 41è aniversari de la cèlebre intervenció de Casals a les Nacions Unides, quan va rebre la Medalla de la Pau, i aquest documental, coproduït per Televisió de Catalunya i fet amb la col·laboració de la Fundació Pau Casals, la participació directa de la viuda del mestre, Marta Casals Istomin, i amb testimonis de grans músics, presenta una detallada i exhaustiva documentació que revela materials poc coneguts dels arxius personals del compositor, alguns dels quals inèdits fins ara.
Estem en plena Quarta Revolució Industrial i tenim por que els robots ens acabin prenent tots els llocs de treball. Serà així? Ho intentem respondre en un magatzem d’Amazon. I a partir de l’evolució del transport, des dels cavalls, passant pel SEAT 600 i acabant amb el cotxe elèctric, fem un recorregut fins a la Costa Brava per entendre què ha passat en les anteriors revolucions industrials. Parlem amb Josep Colomer, l’històric propietari de l’hotel Trias de Palamós, sobre la irrupció del turisme.
Per què fem trampes? Des de la gesta del cavall de Troia, que ens portarà a Empúries, la història de la humanitat està plena d’estafes. En fem un recorregut amb la campiona de pòquer Leo Margets, el periodista Pere Cullell, el divulgador J.M. Mulet i l’exdiputat David Fernández. Però, què en diuen els economistes? Des de la presó Model expliquem les dues aproximacions que s’hi fan: la del cost-benefici i la de la cultura. Quina té raó? Ho descobrim amb un experiment. Però encara ens queda saber… per què ens fan trampes… i sobretot per què hi caiem.
El telèfon més venut de la història encara és un model de Nokia. Però ara aquesta empresa ha perdut gairebé tot el seu valor. Per què? Ho responem a partir de l’exemple de Nespresso, parlant-ne amb el seu exvicepresident Lluís Cantarell. Analitzem quins són els principals enemics de la innovació. Parlem de religió amb Enric Calpena i Dolors Bramon i viatgem a Brussel·les per saber si el continent del Renaixement està preparat per a la quarta revolució industrial. Ens hi trobem Xavi Coral, els eurodiputats Ernest Urtasun i Ramon Tremosa, el director general de Salut Xavier Prats i el comissari d’Innovació Carlos Moedas.
Durant molts anys la classe amb més demanda a Harvard va ser la d’Introducció a l’Economia. Però des de fa uns anys és una classe sobre la felicitat del psicòleg Tal Ben-Shahar. La felicitat està de moda i el programa intenta respondre a l’eterna pregunta de si els diners fan la felicitat. En parlem amb la psicòloga Patrícia Ramírez, el biòleg Pere Estupinyà i el lama Wangchen. Però com mesuren la felicitat els economistes? Ho responem a partir d’un experiment al qual se sotmeten els periodistes Núria Solé i Toni Clapés.
Aquesta és l’aventura d’un home que, tot sol, es va proposar una de les empreses més grans imaginables: aconseguir la pau mundial.
Va demostrar que es pot historiar el futur. Va desenvolupar la teoria de la matemàtica de la història en vuit volums. El pas del temps ha confirmat les seves previsions. Va anunciar que l’estat espanyol es desintegraria al voltant del 2029.
Un documental on es destapen les vergonyes del funcionament de l’Estat espanyol. Per què es construeixen autopistes que no van enlloc? Perquè el corredor mediterrani passarà per Madrid? Qui comanda en realitat a Espanya? Com funcionen els poders de l’Estat? Quin paper té Catalunya? I el País Valencià i les Illes? Un viatge per Barcelona, València, Ciudad Real, Toledo, Madrid i Valladolid, amb entrevistes a experts de diversos àmbits ha estat la manera de cercar respostes a totes aquestes preguntes que condicionen la nostra vida diària.
Amb l’aprovació de la Llei del Referèndum i la firma del decret de convocatòria, el 6 de setembre va començar el compte enrere del calendari cap a l’1 d’octubre
La resposta de l’Estat a l’aprovació d’aquesta llei i la de Transitorietat Jurídica, va ser immediata. En poques hores, el Tribunal la va suspendre, i, per tant, va començar la persecució dels actes destinats a la seva materialització.
La resposta al setge de l’Estat al referèndum ha estat la de la gent que reclama poder votar el diumenge 1 d’octubre.
Què és la llotja del Bernabéu? Daron Acemoglu i James Robinson van forjar cèlebre el concepte d’institucions extractives per explicar per què hi ha països que funcionen i altres que no. Però què són extractives les institucions? Per què hi ha països extractius i altres d’inclusius? La història ho explica tot o les institucions es poden canviar? I Espanya i Catalunya, quins tipus d’institucions tenen? Ho analitzem amb César Molinas, Germà Bel i Antonio Baños.
La majoria de la gent pot pensar que els esportistes d’elit cobren massa. Però, en canvi, no figuren mai a la llista Forbes dels més rics. A partir de l’exemple de Leo Messi intentem respondre per què. Més enllà de consideracions ètiques, quin tipus de producte generen els esportistes? I com ho han de fer per cobrar-lo?
Aquesta és la història d’un home que va construir al bosc, amb les seves pròpies mans, obres d’enginyeria tant belles com inversemblants. És també la història de com va acabar reduint-les a cendres per tal de tornar a reconstruir-les, una vegada rere l’altra, durant els últims 45 anys. Se’l coneix com en “Garrell”, àlies “Tarzan d’Argelaguer” i no es guia per cap propòsit aparent, tret d’un: anar fent “sobre la marxa”.
Amb la fi dels Beatles, John Lennon va deixar de ser una icona pop per convertir-se en un activista polític que posava l’art al servei de les seves conviccions. I el seu activisme contra la guerra del Vietnam, però també la seva proximitat amb moviments considerats perillosos per l’administració nord-americana, els panteres Negres, el dissident John Sinclair, van posar Lennon en el punt de mira del govern republicà de Richard Nixon.
Descobrim els secrets de la preparació i realització de la pel·lícula «Dos a la carta».
Resultat de nou mesos de feina d’investigació i anàlisi, que acaben destapant per primera vegada un entorn d’il·legalitats i de corrupció en el si del Ministeri de l’Interior.
El documental comença amb les gravacions que el diari “Público” va donar a conèixer el juny del 2016 entre l’exministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alonso.
Dècades després de l’arribada a la Lluna, els germans Stangl han recreat l’aterratge de l’Apollo aprofitant els milers de fotografies que es van fer durant la missió (1961-72). Fent servir diverses tècniques d’animació, com ara el morphing, simulen l’aterratge i el passeig posterior d’Armstrong i Aldrin sobre la Lluna. El resultat és aquest curtmetratge increïble.
Una conspiració policial va actuar contra el procés sobiranista. Proves falses, manipulació de dades, informes irregulars, agents secrets, filtracions interessades a la premsa, amenaces per obtenir informació confidencial.
Una operació policial opaca que ha estat actuant de manera anònima. Què és l’operació Catalunya? Qui la va impulsar? Existeix la policia política? S’ha fet a l’esquena de jutges i fiscals amb la idea d’intoxicar?
El 27 de maig l’alpinista vigatà Ferran Latorre va aconseguir coronar el cim de l’Everest i, d’aquesta manera, ser el primer català que ha assolit les catorze muntanyes superiors a 8.000 metres d’altura del planeta. L’Everest era l’últim cim que li quedava per completar aquest repte.
Des del Palau de la Música Catalana últim recital de la carrera artística de Raimon, tancant cinquanta anys damunt els escenaris.
La Terra porta 4.600 milions d’anys evolucionant d’una roca nua al món que coneixem avui. Explorarem les forces que han determinat el seu destí, forces de destrucció i de regeneració que han creat i encara protegeixen el planeta. I ara aquest món destacable s’enfronta a un nou desafiament: La Humanitat. La qüestió és, com hi sobreviurà?
Els oceans de la Terra ajuden a convertir el nostre planeta en alguna cosa única en el Sistema Solar. Amb les dades actuals, cap altre lloc té la temperatura adequada per suportar aigua líquida, l’ingredient més essencial per la vida. Els oceans són la força primària estabilitzant de la Terra, i el seu immens poder ajuda a configurar l’aparença i el comportament del planeta i tot el que viu sobre ell.
La nostra gèlida aventura comença amb el Dr. Iain Stewart als Alps, on recorrerà una esquerda en el gel per ensenyar com la neu es transforma en una massa expansiva. Veurem com el gel pot conformar la topografia de la Terra donant origen a llocs com el Parc Nacional Yosemite o l’illa de Manhattan a Nova York.
L’atmosfera és la capa protectora de la Terra, que ens embolica en una abraçada càlida i rica en oxigen, de la freda hostilitat de l’espai. Actua com un hivernacle, és immensament potent i al mateix temps altament sensible. És destructiva però ens protegeix. Va ser creada en part pels primers organismes i segueix sent essencial per a la vida.
Els volcans són una de les forces més impressionants i destructives de la naturalesa, però són també una força vital i arquitectònica. Poden donar lloc a grans muntanyes i crear nova terra, o poden arrasar ciutats o civilitzacions senceres. Ens donen idea del poder de la calor interna de la Terra, sense el qual ens hauríem convertit en un planeta mort fa milions d’anys.