El dilluns 9 de febrer de 2009 és un dilluns aparentment rutinari. A primera hora del matí la ciutat de Barcelona es prepara per començar la setmana amb un ambient fred d’hivern quan al carrer Santaló cantonada Travessera de Gràcia un home s’apropa per darrere a un altre i li dispara…
Un terç d’Alaska és dins del cercle polar àrtic, cosa que fa que l’hivern hi sigui una estació especialment dura, marcada per un fred intensíssim, que congela totes les masses d’aigua, i fins a tot el mar.
L’estiu a Alaska avança ràpidament i està marcat per l’allargament del dia, fins al punt que, a l’extrem septentrional de l’estat, el sol pràcticament no es pon. Un dels esdeveniments més importants de l’estació és la remuntada del salmó, de la qual s’aprofiten els ossos i també els humans.
Alaska és el territori i l’estat més septentrional dels Estats Units, una regió vasta dominada per la natura salvatge. En aquest episodi assistim a l’arribada de la primavera, que canvia radicalment l’aspecte d’Alaska després dels mesos hivernals.
El Paco està preocupat pel seu client Ricardo Piris Piris. L’home és allò que es diu un parroquià de l’establiment que regenta a Lloret de mar, però fa uns quants dies que no el veu a la seva barra. És molt estrany perquè el Ricardo és un jubilat extremeny sense fills que si no és a casa seva, és al bar Pensión Rosi.
Homenatge a l’alpinista Sergi Mingote que va perdre la vida en la seva última aventura partir d’un recull d’experiències viscudes durant l’ascensió als tres vuitmils: el K2, el Broad Peak i el Manaslu, que va coronar durant l’estiu del 2018 sense oxigen artificial.
Després d’una hibernació de set mesos, els ossos polars emprenen cada any a la primavera un trajecte de fins a 600 quilòmetres cap a la banquisa del pol nord, rica en foques, on s’estan fins a finals d’estiu, atipant-se i acumulant greix per sobreviure al llarg hivern.
Enregistrat aquest estiu a l’Observatori Astronòmic Albanyà, a l’Empordà, concretament els dies 4, 5 i 6 de juliol de 2020, “Quina nit, quina lluna” és un treball en format de pel·lícula documental musical basada en el disc de Sau “Quina nit”, ple de referències astronòmiques i…
Les persones que a la Catalunya Nord van rebre el català per transmissió familiar tenen ara més de vuitanta anys. Amb elles desapareix el rossellonès, un dels dialectes constitutius (nascut in situ) de la llengua catalana.
Ferran Latorre. Més enllà dels 8.000 és la història d’una aventura extraordinària filmada pel propi protagonista durant més de vint anys. El relat íntim i emocional d’un home que tenia un somni i la determinació per aconseguir-lo.
El 15 d’octubre es va complir el 80è aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys. El president va ser extradit il·legalment des de França el 1940, amb la col·laboració de l’Alemanya nazi. Després d’humiliacions, tortures i una farsa de judici, el règim franquista executà a qui havia considerat un dels seus màxims enemics.
La història tempestuosa d’aquell Parlament nascut el 1932, que va ser suspès per primer cop el 1934 i que es va intentar esborrar el 1939. I a través de diversos testimonis, records i anècdotes, reconstrueix com es va gestar la recuperació de la institució parlamentària catalana…
El 2012 la revista científica “Nature” va publicar un demolidor informe sobre les conseqüències que té la sobreexplotació de recursos del planeta sobre el futur de la humanitat.
Catalunya ha viscut una de les aventures científiques més interessants i més dramàtiques dels últims temps: un assaig clínic per provar si la hidroxicloroquina, un medicament per tractar la malària, pot frenar el contagi de la Covid-19.
El documental “Mossos, llums i ombres” ha mutat com un camaleó. Com el país. Com Catalunya. Com la seva gent. Els Mossos han estat el centre del debat polític i social des del 2017. L’opinió pública ha anat canviant -de vegades de manera gairebé oposada- durant aquests últims anys.
La nit del 8 al 9 de juliol de 1967, la imatge de la Mare de Déu de Núria va desaparèixer del seu santuari. Quatre dies després, se n’havia de fer la coronació. Qui ho va fer, com i per què, també, on van amagar la imatge durant més de quatre anys.
Els nord-americans avancen pel Pacífic conquerint una illa rere una altra. Han destruït la flota mercant i la flota aeronaval japoneses i han tallat les rutes de proveïment i matèries primeres de les principals illes nipones. Ara els Estats Units han de decidir com poden derrotar el Japó sense patir una pèrdua important de vides. El país acaba recorrent a l’arma més poderosa i mortífera de la història de la humanitat.
Forces britàniques, canadenques, nord-americanes i soviètiques comencen a conquerir el que queda del Tercer Reich. En el seu progrés, les forces aliades descobreixen els horrors dels camps de concentració abans d’avançar sobre Berlín.
Als marines, la tàctica d’ocupar una illa rere una altra contra la resistència suïcida dels japonesos els surt bé. La Marina nord-americana imposa la seva supremacia a la regió i talla les rutes de proveïment del país nipó.
Els Aliats garanteixen les rutes de proveïment que els permetran entrar a Alemanya i, a les Ardenes, Hitler contraataca amb una última gran ofensiva en què aboca totes les forces de reserva per impedir l’avanç aliat. L’SS implementa l’Holocaust.
Gràcies a una planificació meticulosa i a un total secretisme, així com a la manca d’atenció de Hitler, els Aliats van aconseguir desembarcar a la costa francesa de Normandia. Després de perdre milers de vides en l’operació, les forces aliades van iniciar l’alliberament de l’Europa Occidenta
Rússia va ser la tomba militar de Hitler. La seva aposta per dominar l’est li surt malament quan no aconsegueix derrotar Stalingrad ni Moscou. Aleshores els exèrcits alemanys, fins aleshores invictes, són esclafats pels recursos aparentment il·limitats de la màquina bèl·lica soviètica.
Els Aliats i les forces de l’Eix busquen una acció que els permeti donar el cop final a l’enemic, una nova arma amb què derrotar-lo definitivament i posar fi a la guerra. Mentre que els Aliats aposten pel bombardeig d’objectius estratègics…
Mussolini volia recrear l’Imperi Romà, però la veritat és que no va ser un bon estrateg. Després dels èxits a l’Àfrica del Nord i Grècia, els Aliats van acabar entrant a Itàlia i la van alliberar de les forces feixistes.
El 7 de desembre de 1941 els japonesos bombardegen la flota nord-americana concentrada a Pearl Harbor. Els Estats Units entren oficial en guerra i això fa que el portaavions es converteixi en l’arma fonamental dels combats navals.
En aquest documental s’explica la història de Bonnie i Clyde, dos criminals que durant la Depressió dels EUA es van fer cèlebres a la premsa, fins a convertir-se en uns personatges de llegenda. Amb tot, els múltiples assassinats que van cometre van fer que la mateixa premsa els demonitzés i que la policia no parés fins a emboscar-los i matar-los.
Després de l’intent fallit de derrotar la Gran Bretanya, Hitler es concentra en la invasió de la Unió Soviètica, que suposa un enorme risc militar. El Führer creu que un atac ràpid li pot donar la victòria. Alemanya només ha d’impedir que el conflicte s’allargui.
El juliol de 1940 Hitler té la victòria a tocar, però la Gran Bretanya es defensa amb un brillant equip de criptògrafs i espies molt ben entrenats. Hitler té millors soldats i unes forces aèries més potents, però els greus errors de la Luftwaffe permeten a la Gran Bretanya recuperar forces i començar a contraatacar.
Els alemanys van concebre una nova tàctica militar anomenada “Blitzkrieg”, la guerra llampec, que va servir als nazis per dominar els combats aeris i terrestres i els va permetre ocupar Polònia i conquerir França en qüestió de setmanes.
Pocs anys després de la Primera Guerra Mundial, Alemanya i altres països pateixen una greu crisi econòmica. Les democràcies occidentals estan afeblides per la Gran Depressió, i a Alemanya, Itàlia, el Japó i Espanya, la popularitat dels dirigents és molt baixa i hi apareixen partits feixistes i dictadors militars.