Mercè porta al seu fill al convent i l’abadessa accepta amagar-lo, commoguda per les súpliques de la seva filla. Bernat torna de l’expedició militar. S’assabenta de la desaparició d’Arnau, i de l’estrany suïcidi de Guerao. Es presenta a Bonrepòs i exigeix a l’abadessa que li lliuri al nen.
Condemnada a ser aparedada per a tota la vida, la Regina es nega a confessar on és la Mercè. El Bernat, per apuntalar la seva posició, es casa amb la Marta, la filla de Destorrent i s’emporta a viure amb ells al petit Arnau. La Caterina sent d’un soldat borratxo que hi ha una dona tancada…
Hug, que desconfia del caràcter violent de Bernat, no pot impedir que Mercè i ell es casin. I molt aviat Mercè dona a llum un nen: Arnau. Barcha, musulmana, és denunciada per Regina d’haver entrat a l’església. Bernat sofreix també la pressió d’un sector de la noblesa, encapçala per Galcerán Destorrent.
Han passat diversos anys, i Mercè ajuda a Regina, que ara atén les dones de la noblesa i és una de les amants de Roger Puig. Caterina, rebutjada per Mateo, és posada fora de perill per Hug. Després de la mort del rei Martí sense hereu, esclata la guerra successòria.
Hug intenta millorar la situació d’Arsenda al convent, però ningú li dona explicacions, sembla que se l’hagi empassat la terra. Mentre Mercè creix, Hug es va fent al seu nou ofici com a ampoller dels Puig. I allí coneixerà a Caterina, l’esclava preferida de Roger.
La família de Dolça prepara les seves noces amb Saúl. Hug la convenç per a fugir a Granada. Abans va al convent i no aconsegueix veure a la seva germana: està decidida a professar. Mentrestant, Bernat i Guerao, el seu lloctinent, s’apoderen d’un vaixell corsari
Per haver defensat a Arnau, els Puig aconsegueixen que acomiadin a Hug de les Drassanes, i Mateo, el criat de Roger, el persegueix. Hug el deixa borni i fuig. La seva mare es casa amb un boter de Sitges, i les visites d’Hug a la seva germana s’espaien. Bernat, després de la caiguda d’Arnau, es veu obligat a tornar a…
Bernat, el fill d’Arnau i Mar, inicia un viatge a Alexandria per aprendre comerç i navegació. A la sortida de l’església, un grup de nois abusa d’un de més petit, Hug, fill d’Antonina, una vídua pobra. Arnau té una germana més jove, Arsenda. Bernat surt en defensa d’Hug…
L’Arnau, convertit gràcies a en Hasdai en un home ric, adopta la Mar, la noia òrfena. El rei, per treure’s de sobre l’Elionor, la seva pupil·la, empeny l’Arnau a casar-se amb ella. Però l’Elionor aconsegueix separar la Mar de l’ Arnau, i trama la ruïna del seu marit sense que en Joan es decideixi a impedir-ho.
En Bernat Estanyol s’emporta el seu fill Arnau del castell del senyor de Bellera i fuig cap a Barcelona, on el nen coneixerà en Joan i tots dos es convertiran en inseparables. La fam provoca disturbis, i en Bernat és executat públicament.
L’Arnau i la Francesca són jutjats, però ella nega ser la seva mare davant l’inquisidor Nicolau Eimeric. En Joan, penedit, se’n va a veure la Mar i li confessa tota la veritat. L’Arnau està a punt de ser condemnat pel tribunal, però finalment, i gràcies a la intervenció del seu amic Sahat, és alliberat per la host de Barcelona. Passen els anys, i per fi l’Arnau, la Mar i el seu fill poden contemplar la culminació de la Catedral del Mar.
L’Elionor aconsegueix allunyar la Mar de l’Arnau amb l’ ajuda d’en Felip de Pons, i trama la ruïna del seu marit sense que en Joan, que acaba de ser nomenat inquisidor, es decideix a impedir-ho. Com a càstig per uns aldarulls al call jueu, en Hasdai és cremat a la foguera. Quan l’ Arnau consola la Raquel, la filla d’en Hasdai, a la vista de tothom, és detingut i acusat de ser l’ amant d’una jueva.
El rei Pere, per agrair a l’Arnau que l’hagués ajudat durant l’atac de les tropes del rei de Castella a Barcelona, li entrega la mà de l’Elionor, la seva pupil·la, i el nomena baró. Però la presència de la Mar desferma la gelosia de l’Elionor, que vol tenir un fill amb l’Arnau per assegurar el seu futur. Finalment, mossèn Albert mor, després d’encomanar al Joan que tingui cura de l’ànima del seu germà.
L’Arnau és acollit a casa del comerciant jueu Hasdai, qui, en agraïment per haver salvat els seus fills, el converteix en un home ric. Allà coneix en Sahat, que esdevindrà el seu servent i amic. Un dia, mossèn Albert es presenta a casa de l’Arnau amb la Mar, una noia òrfena, perquè l’adopti. I després de descobrir que la família d’en Grau Puig està arruïnada, l’Arnau compra tots els seus deutes i els fa fora del palauet.
L’Arnau es casa amb la Maria, però manté una relació apassionada amb l’Aledis, a qui han casat amb un adober de Barcelona. Com que no pot suportar aquesta situació, l’Arnau se’n va a la guerra per allunyar-se’n però Aledis decideix anar-lo a buscar.
A Barcelona, la fam provoca greus aldarulls, i en Bernat és detingut per esvalotador i penjat a la plaça pública. Quan cau la nit, l’Arnau aconsegueix cremar el cadàver del seu pare. Fuig de la guàrdia i s’amaga a l’església, on mossèn Albert aconsella als bastaixos que acceptin l’Arnau com un d’ells.
L’Arnau coneix en Joanet, un nen de la seva edat, i es tornen inseparables. Tots dos van a veure la Mare de Déu a l’església, i allà es fan amics de mossèn Albert i dels bastaixos que carreguen pedres per a la construcció de la nova catedral. En Grau Puig es torna a casar després de la mort de la Guiamona, germana de l’Arnau, i es trasllada a viure a un palauet, on l’Arnau i en Bernat son víctimes de constants humiliacions.
El dia del casament d’en Bernat Estanyol amb la Francesca Esteve, el senyor de Bellera, amo de la contrada, viola la núvia. Un any després, la Francesca és obligada a viure al castell juntament amb el seu fill, l’Arnau . En Bernat decideix recuperar el nen, però, durant la fugida, mata un servent. Llavors s’amaga a Barcelona, a casa de la seva germana, on l’Arnau creixerà al costat del seu pare.