L’any 2003, en la Comunitat de Madrid, el vot de dos trànsfugues del grup socialista va propiciar l’ascens al poder del partit popular d’Esperanza Aguirre, creant una tempesta política sense precedents en la comunitat madrilenya.
El trànsfuga
Aquells dies feliços
Batalles de menjar, els primers amors, les primeres cigarretes d’amagat, les primeres festes, excursions a museus que són una llauna, nits d’acampada, cançons a la vora del foc… a què et recorda això? Aquest any, Vincent dirigeix les colònies d’estiu! Entre els embolics dels monitors, les bogeries dels nois, les visites sorpresa dels inspectors de sanitat, i els previsibles imprevistos, aquestes tres setmanes seran més mogudes de l’esperat.
Arena a les butxaques
L’Iván, en Lionel, la Jeny i l’Elena, quatre joves d’un barri perifèric de Madrid, inicien un viatge cap al mar fugint de les misèries que els envolten. En el camí trobaran amor i solidaritat, tot allò que no tenen en el seu entorn. Al seu pas deixaran la seva signatura en les parets… un «grafiti» serà el seu senyal d’identitat.
Jimmy’s Hall [VOSC]
El 1921, el pecat de Jimmy Gralton va ser construir una sala de ball en una cruïlla de camins rurals en una Irlanda a la vora de la guerra civil. El Pearse-Connolly Hall era un lloc on els joves podien anar a aprendre, a discutir, a somiar, però sobretot a ballar i a divertir-se. Mentre la popularitat de la sala creixia, la seva reputació socialista i d’esperit lliure va atreure l’atenció de l’església i els polítics, que van obligar el Jimmy a tancar la sala i fugir. Una dècada més tard, en l’apogeu de la Gran Depressió, el Jimmy torna a casa des dels Estats Units per tenir cura de la seva mare i intentar viure una vida tranquil·la. La sala es troba abandonada i buida, i malgrat les súpliques dels joves locals, roman tancada. No obstant això, mentre el Jimmy es reintegra a la comunitat i descobreix la pobresa creixent i l’opressió cultural, el líder i activista al seu interior ressorgeix. Aviat pren la decisió de reobrir la sala i afrontar el que pugui succeir.
A la recerca de Steele
James steele és un exmilitar nord-americà expert en contrainsurgència, una estratègia per respondre a la guerra de guerrilles que consisteix a buscar el suport d’una part de la població del territori on per tal d’eliminar l’enemic. Els Estats Units van desenvolupar la contrainsurgència especialment durant la guerra civil dels anys vuitanta al Salvador. L’administració Bush la va voler tornar a aplicar a l’Iraq, però el resultat va ser una guerra civil.
Una investigació de «The Guardian» i la BBC va posar de manifest que veterans de la US Special Force i el general David Petraeus, van estar vinculats amb la xarxa d’abusos i tortures dels detinguts iraquians.
Una investigació de quinze mesos duta a terme pel diari «The Guardian» i els serveis àrabs de la BBC posa al descobert que el coronel retirat James Steele, expert en contrainsurgència i veterà de les guerres dels Estats Units (EUA) al Salvador i Nicaragua, va tenir un paper clau en la formació, supervisió i finançament adequat dels comandos especials de la policia dels EUA i en el funcionament dels centres de tortura.
Temps de glòria
Durant la Guerra de Secessió americana, després d’haver participat a la batalla d’Antietam, al jove oficial Robert G. Shaw li encomanen una nova missió: serà l’encarregat de formar i comandar el regiment 54 de Massachussets, el primer regiment de soldats negres de l’exèrcit de la Unió. Amb l’ajut del major Forbes, Shaw haurà de lluitar no únicament contra la poca traça dels reclutes, també contra la desconfiança i el racisme dels seus superiors, que tan sols veuen el seu regiment com un instrument de propaganda, apte per a desfilades, però no per al combat.
Rastres de sàndal, Making of
Descobrim els secrets de la preparació i realització de la pel·lícula «Rastres de sàndal»
Rodejats per Estat Islàmic
El passat mes de desembre, els combatents d’Estat Islàmic, el grup jihadista que ja controla àmplies zones territorials de l’Iraq i de Síria, va aconseguir rodejar completament la ciutat de Sinjar, al nord iraquià. Els residents kurds de creença yazidita d’aquesta ciutat muntanyosa situada a cinquanta quilòmetres de la frontera siriana van ser massacrats. Molts d’ells van protagonitzar un penós èxode a través de les muntanyes. D’altres, van quedar-hi atrapats. Però no derrotats. El autors del reportatge «Rodejats per Estat Islàmic» van ser transportats en helicòpter fins a Sinjar i van conviure amb els seus habitants. Han estat testimonis privilegiats de la seva lluita per la seva supervivència i per conservar la seva terra. El reportatge és el resultat d’aquesta resistència davant la barbàrie.
La resistència armada contra Estat Islàmic a Sinjar procedeix de diversos països i de militàncies diverses. Però tots estan units contra l’enemic comú. Entre els combatents hi ha ciutadans germans kurds procedents tant de Síria com de Turquia, cristians i musulmans. Fins i tot un ciutadà de nacionalitat nord-americana que va contactar des del seu país amb la resistència a través de Facebook.
En un univers de lluita armada dominat per homes, «Rodejats per Estat Islàmic» és testimoni de la presència compromesa de dones kurdes, peixmergues, en la primera línia del front. I del seu esforç per convèncer els homes de la importància de fer-se respectar com a dones, amb igualtat de drets i condicions.
La vida quotidiana continua a Sinjar entre duríssims combats diaris. Entre els testimonis dels crims comesos per Estat Islàmic, trobem, en els habitants que s’han quedat a la regió, la voluntat ferma de desafiar la milícia integrista de Daesh (acrònim en àrab d’Estat Islàmic), que vol aniquilar i destruir per sempre la seva forma de vida.
Barbanegra – 1 de 2
En Barbanegra recluta un nou primer oficial, Israel Hands, abans de fer-se a la mar. Aviat es convenç de que ja és hora d’aconseguir una presa més gran de les que està acostumada la tripulació. Barbanegra localitza un vaixell d’esclaus francès, se n’apodera, li canvia el nom per Queen Anne’s Revenge i s’embarca en un viatge de saquejos implacable que segellarà la seva reputació però que a la vegada el menarà a la perdició.
Barbanegra – 2 de 2
Barbanegra guia una petita flota de balandres, amb uns 300 homes a bord, pel Carib. Per allà on passa es forja una reputació de ferocitat espaordidora a base de rumors que adverteixen d’un capità pirata semblant al diable. Ell i els seus homes capturen molts vaixells, inclòs el Great Allen de Boston, abans de relaxar-se en les tavernes del costat del port. Allí es distreuen amb una colla de jovenetes desitjoses d’apoderar-se dels seus diners.
Gog
Un científic que lidera un gran projecte oficial, és qui amfitriona a una sèrie d’acadèmics que, a cadascú més estrany, dirigeixen diferents experiments amb màquines d’última tecnologia. Una d’aquestes màquines és Gog, un risible robot de cinc braços, que té un germà bessó anomenat Magog.
Els productors
L’any 1959, a Nova York, el teatre de Broadway passa per un moment brillant. El productor Max Bialystock, però, no té sort amb les seves obres. Un dia, el comptable Leo Bloom li comenta que un home amb pocs escrúpols podria fer més diners produint una obra que fos un fracàs que no pas produint un èxit. Bialystock creu que és possible i intenta convèncer Bloom d’ordir aquest pla fraudulent tots dos junts.
El jurament
Una nena de set anys ha estat horriblement violada i assassinada a les afores de Reno, Nevada. El detectiu Jerry Black, tot just a punt de jubilar-se, col·labora en la investigació del cas. El principal sospitós és un home indi amb antecedents de violència que ha estat vist a prop de l’escenari del crim. Després del seu arrest, es suïcida durant l’interrogatori. Sembla un cas tancat… Però Jerry ha jurat davant de la mare de la víctima enxampar el veritable assassí i no s’aturarà fins que el trobi.
The Unknown [VOSC]
Alonzo, l’home sense braços, és la principal atracció del Circ Zanzi amb un espectacle de llançament de ganivets amb els peus. Nanon, la seva ajudant i filla del propietari del circ, pateix d’una por patològica a les mans dels homes que la fa rebutjar sistemàticament tots els que no siguin Alonzo, el qual fomenta aquesta aversió en benefici propi. Perquè Alonzo viu totalment entregat a la passió que sent per Nanon i no consentirà que res ni ningú, ni tan sols Malabar, el forçut, s’interposin en la seva relació.
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 166
Portada: Llucià. Rius per dins del mar, Per Jaume Ciurana, El màgic dels ossos: Per Carles Macià, El Grumet i l’ocell: Per Joaquim Carbó, El món de cada dia: Per Robert Saladrigas… I a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof…i un llarg etc…
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 167
Portada: Jordi Bulbena i Francesc Bofill. L’humor de Manel, El món de cada dia: Per Robert Saladrigas, El Quico I les boles roses: Una aventura escrita per Jordi Bulbena i dibuixada per Francesc Bofill, Com va néixer el teatre català: Per Xavier Fàbregas, El pardal que va passar l’escarlatina: per Ferran de Pol,… I a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof…i un llarg etc…
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 168
Portada: Subirachs. Subirachs us parla d’art, La creu Roja: per Mercè Arola, Els origens del teatre: per Maria Novell, I ara… Les coves del bandoler: per Martí Olaya… I a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, la cova del bandoler, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc…
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 169
Portada: Manel. En Peret: per Pere i Joan,Gent de bé: Per Santiago Russiyol,Marimutra el jardí botànic de Carl Faust a Blanes: Per Joaquim Carbó, El cant del burriquet: Per Albert Mussons,El Gegant pelegrí: per Roser Iborra, Olaya. I a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, la cova del bandoler, Jep i Fidel, Sergi Grapes… i un llarg etc.
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 170
Portada: Madorell. L’humor de Calet, alfabet de Guillem d’efak, Els primers astrònoms grecs: Per Francesc Nicolau, El cos d’en Quimet: Per Nicasi Camps.Olaya..i a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, la cova del bandoler, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc.
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 171
Portada: P.N.I. , Quan l’aigua es torna riquesa: per Joaquim Carbó, l’aprenent d’arquitecte: Per Mª Lluïsa Solà,
Olaya..i a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, la cova del bandoler, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc.
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 172-173
Portada: A Pedrola, L’humor de Cesc, cooperar treballar junts: Per Albert Perez i Baró, Un escultor que feia Sants Jordis: Per J.M. Ainaud De Lasarte, Els treballs monumentals de l’home: Per Carles Macià, El treball, els nens i la literatura: per Víctor Mora, La Solidaritat entre la gent que trealla: per Oriol Homs, Oficis del futur: per Antoni Ribera, Els oficis que desapareixen: per Albert Jané, Olaya..i a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, la cova del bandoler, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc.
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 174
Portada: Cesc. El bon jan: per Margarit, El fugitiu de Califòrnia: per Joaquim Carbó, Central nuclear de Vandellós: Per Enric pla…i a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, la cova del bandoler, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc.
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 175
Portada: frederic Anguera. L’altra lluna del doctor Herrix: Per Martí Olaya, L’astrònom Ptolomeu i els seus seguidors: Per Francesc Nicolau…i a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, la cova del bandoler, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc.
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 176
Portada: Jan i Trencapins. El país Maleït: Una nova aventura de Jan i Trencapins) Per Peyó, La gropada: Ferran Xampeny, El llenguatge dels antics habitants de Tasmània: per Josep Ferrer i Costa…i a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, la cova del bandoler, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc.
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 177
Portada: Pilarin Bayés. La cabana de la colla: per Jaume Ciurana, la casa del bosc: per J. Cuadras, Les. Hores canòniques: per Montserrat Ribalta, …i a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, El país maleït, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc.
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 178
Portada: Fina Rifà. 4ª Trobada de corals infantils de Catalunya: Per Martí Olaya, Tres a la càpsula: Per Josep Vallverdú, El primer estudiant del món: Arkurgal: Per Josep Ferrer i Costa, A l’estiu, vida nova: Per l’equip de Vic…i a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, El país maleït, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc.
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 179
Portada: Serracant. Doctor Fontserè, Quina hora és? : per Montserrat Ribalta,La baldufa: per Ramon Casares, Traduir, Interpretar, i saber: per Joaquim Carbó…i a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, El país maleït, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc.
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 180-181
Portada: Peyó. No ve d’un milió d’anys: Per Joaquim Carbó, Barrufonia en Ut, una aventura comleta dels Barrufets: Per Peyó, …i a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, El país maleït, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc.
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 182
Portada: Helena Cortes, La replega de peix: Per Jordi Elies, El misteri del “Ciutat de Palma” : Per Martí Olaya, Els Nostres Aquàriums: Per Manel Rubió, El dret a rectificar: Per Teresa Duran, Festival Sobre Quatre rodes ( una aventura de Gil Pupil•la): Per Maurice Tilleux, …i a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, El país maleït, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc.
Cavall Fort – 1970 – Cavall Fort – 183
Portada: Joan Lleó. Parlem d’astronàutica: Per Sebatià Estradé, El primer gos domesticat: Per Josep Vallverdú, Els cavall les piranyes i un llibre: Per Joaquim Carbó, Mai ens avorrirem: Per Guillem d’Efak…i a més Les Coves del Bandoler, Festival sobre quatre rodes, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, El país maleït, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc.