Durant la investigació de la mort d’un polític, que, segons el rumors, ha estat assassinat per un fantasma venjatiu, les teories sobre fenòmens paranormals d’en Crabtree entren en conflicte amb les creences científiques d’en Murdoch.
En Murdoch investiga l’assassinat d’un director de grans magatzems d’Eaton que va ser rebutjat per les dependentes.
Un testimoni que no coopera dificulta la investigació d’en Murdoch sobre l’assassinat d’un prestador i en Brackenreid troba resistència quan investiga la mort a la presó d’un antic company de l’exèrcit.
Un seguit de morts violentes per ofegament de treballadores solteres amb carrera universitària porta en Murdoch a sospitar que darrere hi ha mòbils sexistes i racistes.
El detectiu Murdoch i el doctor Ogden estan en desacord quan una dona trastornada es converteix en la principal sospitosa de l’apunyalament del seu promès, un home aficionat al joc.
El detectiu Murdoch i els seus mètodes es veuen compromesos quan un dels seus col·legues resulta implicat en un estrany assassinat.
Amb el seu col·lega condemnat a la forca per assassinat, el detectiu Murdoch s’apressa a demostrar que són innocents i cau a la trampa que li ha parat l’autèntic autor del crim.
Carolina té quasi 14 anys i és única, com totes les noies de la seva edat. Viu un moment màgic: hi ha les amigues amb qui compartir els somnis, hi ha els primers petons robats a la penombra davant la porta de casa… I l’amor? Com és l’amor de veritat? Potser té els ulls de Massimiliano? És això l’amor? D’aquesta manera, mentre somnia arribar aviat a tres metres sobre el cel, la vida continua sense preocupacions enmig de les aventures diàries, les ombres de la vida familiar i amb l’esperança en el futur.
Jacobo és un distingit arranjador de pianos que porta quaranta anys feliçment casat. Tan còmoda ha estat la seva vida que per arranjar-los només havia de somiar amb ells i al matí següent apareixien arreglats. La seva folgada existència no obstant es veu alterada al no poder dormir, i els pianos per arranjar s’amunteguen. El seu estat mental empitjora quan un tipus barbut i amb bata tan aviat se li apareix com torna a desaparèixer. La seva dona l’Helena, no només nega l’existència del barbut, sinó que insisteix que deu estar al·lucinant.
L’Operació Garzón contra l’independentisme català és un documental que posa llum sobre un fet que s’ha intentat silenciar, dissimular i fins i tot ocultar, com va ser l’Operació Garzón i la ràtzia repressiva que va patir l’independentisme català l’any 1992 amb l’excusa de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Quan l’Ayse celebra les seves noces al poble en el que viu, tots creuen que s’ha casat amb en Hasan, un jove bonic una mica més gran que ella. Però en realitat l’Ayse abandona Turquia per convertir-se en la segona esposa d’en Mustafá, el pare d’en Hasan. En arribar a la seva nova llar a Viena, alguns dels fills majors del seu marit li donen l’esquena, però Fatma, la primera esposa de Mustafá, l’acull com una digna successora que atendrà i cuidarà la família quan ella no estigui. Les dues dones iniciessin una amistat molt especial basada en la confiança total. Però aquesta relació es veurà qüestionada quan la família hagi d’enfrontar-se a un difícil cop del destí.
Una nit tranquil·la, en un bosc de Los Angeles, aterra una nau d’un altre planeta, i els seus ocupants surten a inspeccionar la zona. Però han de marxar de sobte i un dels tripulants es queda a la Terra. L’extraterrestre s’amaga a casa d’Elliot, un nen de deu anys amb qui aviat començarà una forta amistat.
Bernie La Plante, un pobre home que es dedica a fer tot tipus de tripijocs per guanyar-se la vida, es converteix en l’anònim salvador dels passatgers d’un avió. No obstant, desapareix sense aturar-se a rebre honors, i els mitjans de comunicació es queden intrigats per la identitat del misteriós benefactor. Un oportunista vagabund es fa passar per l’heroi.
La pel·lícula gira entorn de Diana, una jove actriu farta de dur una vida miserable i sense oportunitats. Diana decideix viatjar a Miami per provar sort en el món llatí amb la seva amiga Maria, una cabaretera esbojarrada. Malgrat que la vida allà tampoc serà fàcil, aconseguirà l’oportunitat que desitja i, seguint l’estela del seu somni, viatjarà. Viatjarà a Hollywood, tot i que, allà, on hi descobrirà la cara fosca de l’èxit.
L’Anna és una jove novícia que en la Polònia de 1960 i a punt de prendre els seus vots com a monja, descobreix un fosc secret de família que data de la terrible època de l’ocupació nazi. Amb la seva tia, recentment trobada, iniciarà un viatge en el que ambdues s’enfrontaran amb les conseqüències del seu passat.
Recorregut per la vida d’Elena Dimitrievna Diakonova Gala des de Kazan (Rússia), on va néixer, a Davos, on troba a Paul Éluard, i continua a París i Nova York fins a arribar a Cadaqués, on mor i jeu ”sola” al Castell de Púbol al costat d’una tomba buida on hauria d’estar el seu estimat Salvador Dalí. Tot això s’anirà descobrint a partir dels textos escrits per ella mateixa, per la seva amiga Anastasia Tsvetaieva, i pels seus genials marits Éluard i Dalí, a més de per les nombroses entrevistes que es fan a les persones que la van conèixer.
Uns pirates normands assalten el vaixell de Pedro Cabaledo, però el seu fill Bieito Dubidoso aconsegueix, recorrent a la màgia, que els corsaris fugin espaordits. Arran d’aquest fet, la seva fama s’estén, coneix a Destresa, la seva inseparable companya i es guanya l’admiració de tots. No obstant això el bisbe Juan, amo i senyor de la ciutat, no li perdonarà que hagi posat en evidència la seva covardia davant dels seus vassalls.
Basada en l’àlbum de Pink Floyd The Wall. El guió va ser escrit pel vocalista i baixista de Pink Floyd, Roger Waters. La pel·lícula és molt metafòrica i rica en simbolisme i so; presenta pocs diàlegs i la conducció principalment va a càrrec de la música de Pink Floyd. La pel·lícula conté 15 minuts d’elaborades seqüències d’animació creades per l’il·lustrador Gerald Scarfe, en les que part d’elles s’hi descriu un malson basat en els bombardejos alemanys sobre Anglaterra durant la Segona Guerra Mundial.
En Dean és un jove a qui el seu pare Henry, un empresari agricultor de caràcter agre, obliga a dedicar-se a l’empresa familiar que no està passant pel seu millor moment. El jove té els seus objectius molt clars, però no compta amb l’ajuda de la seva família. La seva rebel·lia l’obligarà a plantar-li cara als seus éssers més estimats per tal d’aconseguir canviar de vida.
Obra sobre la soledat urbana, un catàleg fecund del nostre temps que els seus autors semblen suavitzar, de tant en tant, amb tocs d’alta comèdia i més d’una incursió en l’herència de l’absurd.
Història d’amor entre l’Elise i el Didier. Ella té una botiga de tatuatges, ell toca el banjo en una banda. És amor a primera vista, malgrat les seves diferències. Ell parla, ella escolta. Ell és ateu i un ingenu romàntic. Ella té una creu tatuada al coll i és més centrada.
Un pastor protestant, expulsat de la seva església, treballa a Mèxic com a guia turístic, dirigint excursions formades sobretot per americanes madures. En una d’elles és víctima dels intents de seducció d’una sensual joveneta, la qual cosa li provoca l’animadversió de les altres dones. Finalment, el grup arriba a un hotel regentat per una vella amiga seva.
Quan en Bill rep la tràgica notícia de la mort d’en Brady, el seu germà bessó, abandona el seu lloc com a professor de filosofia clàssica a la universitat de Brown i torna a Little Dixie, un petit poble de la zona rural d’Oklahoma on es va criar. Però al arribar descobreix que en realitat el seu germà no ha mort i, ràpidament, s’adona que es tracta un pla per fer-lo tornar i demanar-li la seva ajuda. Malgrat no estar molt convençut, Bill decideix finalment ajudar al seu germà i participar en el seu absurd pla, accedint a fer-se passar per en Brady i visitar a la seva mare, la Daisy.
En un país centreeuropeu, el tren Transcontinental Express pateix un gran retard degut al mal temps. Els passatgers pernocten en un petit hotel, on l’Iris Henderson conversa amb una vella institutriu anglesa, la senyora Froy. Poc després de reprendre el viatge, l’Iris s’adona de la desaparició de l’anciana, però els altres passatgers afirmen que la seva amiga no existeix i que ha sofert una al·lucinació.
Frank és un assassí en sèrie que treballa en una botiga de maniquins antics i que busca a les seves víctimes a través d’Internet. A més, pateix d’al·lucinacions que li fan recordar quan la seva mare abusava d’ell, de tal manera que amb cada mort sent que es venja de la seva progenitora.
Quan un magnat compra un periòdic i acomiada a gairebé tot el personal, una intrèpida periodista decideix publicar en el seu últim article una falsa i incendiària carta que porta la signatura de l’home del carrer. En ella s’anuncia el suïcidi d’un dels empleats acomiadats. L’èxit de l’article és tal que el periòdic decideix crear un home del carrer i, a aquest efecte, contracta a un rodamón que acaba convertint-se en un personatge extraordinàriament popular.
En Ben Kalmen és un novaiorquès de mitjana edat i ex-magnat de l’automoció, que va perdre el seu negoci a causa d’unes decisions errònies. Ben és camí de recuperar-se i crear de nou el seu imperi, però una altra vegada, la seva incapacitat per prendre el camí correcte en la seva vida personal l’hi posarà difícil.
L’Alan, l’Stu i en Phil tornen a despertar-se en una habitació d’un hotel amb una ressaca tan forta que no recorden res de la nit anterior. Aquest cop saben que estan a Tailàndia, on han viatjat amb un altre amic, en Doug, per celebrar el casament de l’Stu amb la Lauren. El principal problema és que el germà petit de la Lauren, en Teddy, ha desaparegut.
La Lolle ara viu a Stuttgart: una editorial la té treballant un temps a prova. Però la gent de Stuttgart és molt més tibada que la gent de Berlín i la Lolle es fica en tota mena d’embolics. La Sabine, la filla del seu cap, li dóna un cop de mà i la convida a una festa a casa seva però la Lolle hi ficarà la pota sonorament. Mentrestant, en Hart creu que la Lolle hauria de tornar a Berlín, i la Vero es vol casar amb l’Sven.
La comissió directiva de l’editorial vol veure el còmic de la Lolle abans de publicar-lo. La Sabine aconsella a la Lolle que quan vagi a la reunió s’arregli molt bé i es tregui el piercing del nas, però de sobte en Hart, l’Sven, la Sarah i la Vero apareixen al seu pis i en Hart deixa molt clar que si la Lolle es treu el piercing -un regal de la Sarah- es ficarà de cap al món de les persones convencionals. A qui li hauria de fer cas la Lolle?