Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
En Xabi va a l’hospital a acomiadar-se de la seva amiga Maria, que és a punt de morir per una cardiopatia incurable. Abans d’entrar a veure-la s’assabenta que ella ha estat sempre secretament enamorada d’ell, i se li ocorre la idea de dir-li que ell també, amb la intenció d’«endolcir les seves últimes hores». La Maria experimenta tal alegria que, contra tot pronòstic, supera la crisi. En Xabi ha de seguir fingint, perquè confessar la veritat seria matar-la: els metges avisen que qualsevol contrarietat trencarà el seu cor. El que no sap ningú és que el Xabi té nòvia i a més està embarassada, de manera que es veurà obligat a viure una doble vida.
Un generós metge porta a Bèlgica a un jove marroquí a qui educa com si fos el seu fill. Quan el jove s’enamora i decideix fundar una família, la seva esposa es troba tancada en un clima afectiu irrespirable. Amb l’arribada dels fills, la parella es fa cada vegada més depenent del metge.
La prematura mort de la seva mare durant un part treu violentament en Víctor Frankenstein de la seva idíl·lica vida a Ginebra. Des d’aquest mateix dia, la idea de vèncer la mort serà la seva obsessió, i per aquesta raó pren la decisió d’estudiar Medicina a Ingolstadt. Allà coneix el sinistre professor Waldman, de qui es diu que va passar la seva joventut estudiant la possibilitat de crear un ésser humà. En Víctor no només s’interessa pels seus experiments, sinó que també està disposat a arribar al fons de la qüestió costi el que costi.
Situada en la turbulenta època que va marcar el final de la gran civilització maia. Quan la seva idíl·lica existència és brutalment interrompuda per l’atac d’una violenta força invasora, un home emprèn un arriscat viatge a un món regit per la por i l’opressió en el que li espera un incert final. A causa d’un gir del destí i esperonat per l’amor a la seva esposa i la seva família, emprendrà el retorn a la seva llar en un desesperat esforç per preservar la seva forma de vida.
Estigmes es la història de Bruno, un home tosc, fort i addicte a l’alcohol. Bruno només vol ésser una persona normal, però el seu destí ja està escrit. Un dia es desperta i les seves mans comencen a sagnar. Això dóna inici a un viatge de redempció a través del sofriment, el dolor i la mort. A partir d’ara haurà de conviure amb els seus nous estigmes…
Retrat exhaustiu de la Barcelona de finals del segle XIX a partir de l’atemptat que hi va haver al teatre el 1893. L’anarquista Santiago Salvador va llançar una bomba a la platea del local mentre s’hi representava una obra i va provocar 20 morts. Explica el clima social, polític i moral existent en aquell moment a Barcelona i Catalunya. L’anarquisme, el modernisme, les execucions públiques i els interessos de la classe burgesa acaben conformant un panorama de confrontació que avui en dia encara troba vigència, amb el Liceu com a teló de fons.
La Clara es una jove i atractiva estudiant de periodisme que acaba d’arribar al poble on va a passar les seves vacances. Poc després d’arribar coneixerà en Víctor, un apassionat de les ciències ocultes, que ràpidament quedarà fascinat pels encants de la seva nova amiga. Junts formaran un grup de joves que es reuniran per viure una experiència divertida alhora que perillosa: fer una sessió d’ouija. Per a sorpresa de tots, la taula comença a moure’s des del principi.
Quan la Doris, una psicoterapeuta, li diu a la Lena, la seva filla de 16 anys, que s’ha enamorat d’en Metin, un policia turc, i que se’n va a viure amb ell i els seus dos fills, la Lena ho troba horrorós. I efectivament, la Yagmur, la seva nova “germana”, és una devota musulmana, i el seu “germà”, en Cem, és un aprenent de masclista que li diu directament que ara l’home de la casa és ell, i que la Lena ha de deixar de posar-se roba tan provocativa…
En Metin intenta en va ensenyar al seu fill -que és tot un gallet- l’art de la seducció sensible de les dones. La Doris li demana a la Lena que cooperi més per unir les dues famílies, i la Lena acompanya la seva nova “germana”, la Yagmur, a pregar a l’escola islàmica. Però la Lena, que ha estat educada de forma anti-autoritària, i la Yagmur, que és una musulmana devota, no tenen res en comú, i el xoc entre les dues és inevitable.
Ara que finalment la Lena i la Yagmur es comencen a acostar, han buscat alguna activitat per fer juntes. La Yagmur voldria jugar a escacs, però la Lena se la vol emportar a una discoteca. I al final la convenç, però la sortida acaba en desastre i la Doris i en Metin s’han de plantejar quanta llibertat haurien de donar als joves de la casa. És una decisió que cadascú haurà de prendre per separat amb els seus fills?
En Metin no vol que a casa celebrin el Ramadà, però la Yagmur es nega a menjar fins que es pongui el sol. Mentrestant, la Lena es nega a anar a la seva nova escola i la Doris, que per alguna cosa és psicòloga, s’adona immediatament del que passa. Li diu a la Lena que en realitat li fa por no poder fer amics, i la noia s’indigna i immediatament se n’inventa una dotzena. Però podrà mantenir la mentida gaire temps?
La Lena està empipadíssima perquè la seva mare l’ha volgut aparellar amb l’Axel, però finalment la Doris la convenç que tot ha estat un malentès. La Lena perdona l’Axel i acaben fent-se amics. Però tot i això, ella nota que l’Axel voldria que fossin alguna cosa més que amics. Sembla que vulgui acabar formant part de la família, aquest noi, i la Lena li exigeix que prengui una decisió.
La Lena creu que l’Axel ha traït la seva amistat perquè s’ha enamorat de la Ching. Mentre es pregunta on hi ha la frontera entre l’amistat i l’amor i -sobretot- per què està tan terriblement gelosa, la Yagmur s’imposa un càstig perquè ha menjat porc sense saber-ho. Un cop més, en Metin no sap què fer, i la Doris passa a l’acció. Se’n va a parlar amb el professor de religió de la Yagmur, però al final només aconsegueix empitjorar les coses.
Mentre la Doris intenta refer la seva relació amb la Yagmur, en Cem decideix que ha d’aconseguir que en Costa surti amb la Lena perquè així la podrà controlar millor. Quan la Doris acusa la seva filla de ser incapaç de tenir una relació, la Lena vol mostrar a tothom que és una dona madura, i els assegura que ella i l’Axel ja fa temps que surten junts. I per corroborar-ho, li fa un petó davant de tota la família. L’Axel no posa inconvenients a la comèdia, però ella s’adona massa tard que el seu amic, tot allò no s’ho ha pres només com un joc.
La Doris està tan nerviosa a la feina, que intenta quedar amb en Metin per fer l’amor. Quin mal pas! En Metin s’ofèn d’allò més. Una cita per fer l’amor? Mentre els dos tenen la seva primera discussió seriosa, la Lena medita com s’ha de prendre la declaració d’amor de l’Axel. Finalment decideix acabar la relació encara que, de fet, no han estat mai parella oficialment. Però de sobte, topa amb un dilema. Quins són els seus sentiments respecte a l’Axel, en realitat? Potser vol tenir-hi una relació, al capdavall?
Finalment, la Lena i l’Axel surten junts, però la Lena ja comença a veure que s’acosten problemes. S’ha adonat de seguida que l’Axel no en té prou amb la seva relació platònica de petonets i agafar-se de la maneta. Però quan l’Axel nota que la Lena dubta si han de fer l’amor o no, ell també li assegura que s’estima més esperar-se. La Lena es tranquil·litza… fins que descobreix que l’Axel té molta més experiència amb el sexe del que diu. I, per acabar de complicar les coses, en comptes de sortir amb l’adorable Ching, ara en Cem només té ulls per la Lena.
La Yagmur és una mestressa de casa perfecta, i no para d’avergonyir la Doris. Sembla que sigui capaç de fer totes les feines domèstiques sense cap esforç! Mentrestant, l’Axel i la Lena s’han reconciliat, i el fet ha provocat la fúria d’en Cem, que li assegura a l’Axel que arribaran a les mans si no toca el dos. L’Axel desapareix del mapa i li deixa el problema a la Lena, que n’hi canta quatre de fresques al seu “germà”. Però en Cem li assegura que l’Axel no ha volgut lluitar perquè no l’estima, i deixa la Lena ben confosa.
El pesadíssim pare de la Doris, en Hermi, apareix de sobte, i la terapeuta, tan segura normalment, s’atabala de mala manera. Com que no vol quedar com una fracassada a ulls del seu pare, li assegura que la seva relació amb el pare de la Lena encara continua. Però la mentida aviat sortirà a la llum de la manera més descarada possible. Mentrestant, la disputa entre l’Axel i en Cem va pujant de to. Per mirar d’arreglar el conflicte, l’Axel proposa a la Lena que aparellin en Cem amb la Ching. Entre els dos preparen una situació perfecta perquè en Cem i la Ching s’enamorin, però al final el tret els surt absolutament per la culata.
Mentre la Yagmur i en Nils intenten en va que la Doris i en Metin no vegin l’avi Hermi, la Lena es troba enmig d’unes autèntiques muntanyes russes emocionals. Tot i això, com que sap que de les emocions no se’n pot fugir, decideix que en farà cas. Mentrestant, però, en Cem no para de mirar-la amb aquells ullets, i l’Axel comença a estar-ne cada cop més gelós. La Lena sap que només és qüestió de temps que el castell de cartes s’enfonsi. Per això s’ha de decidir ben aviat: l’Axel, o en Cem?
La feina dels metges forenses ha esdevingut en els últims anys protagonista de moltes pel·lícules i sèries televisives, però la veritat és que continua sent una pràctica mèdica força desconeguda i carregada de tabús amb una realitat que té poc a veure amb els escenaris de ficció que coneix el gran públic.
Quinze forenses asseguts davant d’una càmera per parlar del que senten cada dia quan s’enfronten als límits de la vida i de la mort no és una cosa que es vegi cada dia. El resultat és un testimoni clar i directe que serveix de fil conductor per fer un viatge als escenaris habituals de treball: les sales d’autòpsia, les guàrdies, els judicis. Però un viatge en el qual el que impacta no són les imatges sinó els sentiments que els protagonistes experiment en treballar i que expliquen sense pors tot barrejant moments i records que mai fins ara havien explicat a ningú.
La seva és una professió molt dura. Malgrat que també s’encarreguen dels peritatges judicials de malalties psíquiques i de lesions físiques derivades o no d’actes violents, en realitat el que els ha fet famosos és l’estudi de la mort i en especial d’aquells casos en què no ha estat de manera natural.
Això els ha fet guanyar el sobrenom dels «metges de la mort» i sovint apareixen en les cròniques de successos com els responsables d’aclarir morts escabroses i violentes.
Potser per això els forenses són d’una casta especial. Són gent viscuda, dones i homes que coneixen de prop la mesquinesa d’una societat que la gran majoria de ciutadans es pensen que no existeix i de la qual ni els polítics ni els mitjans de comunicació no en parlen. Ells la viuen cada dia i s’hi enfronten, abans o després de passar per casa, on es desenvolupa una vida ben normal i aliena a tot això.
Tot plegat fa que els metges forenses parlin d’una manera especial de la vida, dels fills, dels sentiments religiosos, de l’existència o no de l’ànima, del sentiment de risc i de perill, de la por de morir.
Uns separatistes islàmics segresten un grup de persones que es veuen obligades a seguir-los per la jungla, on romandran amb els seus captors més d’un any mentre fugen dels freqüents atacs de l’exèrcit filipí. Una increïble aventura basada en fets reals.
La Marley és una bonica i prometedora publicista jove de Nova Orleans, que ha viscut tota la seva vida sense creure en l’amor, sortejant les relacions i evitant involucrar-se sentimentalment. Però quan de forma inesperada el seu metge li diagnostica una greu malaltia, la seva vida dóna un gir total, donant lloc a l’inici d’un gran amor.
En Turbo és un cargol amb un somni impossible: arribar a ser el millor corredor del món. Misteriosament, però, després d’un accident esdevé increïblement veloç.
Quatre mags (en Michael, en Merrit, en Jack i la Henley) diferents i solitaris, són ajuntats anònimament i segueixen unes instruccions. Segons el pla han format un espectacle els quatre junts, en el que fan uns trucs peculiars. Transformen la màgia en delicte robant i atracant bancs, de manera que l’FBI s’ha d’enfrontar amb les astutes jugades d’aquest quatre mags que sempre van unes quantes passes per endavant, i que utilitzen la màgia com a arma.
Un estrany virus provoca que els zombis es converteixin en violadors, les víctimes dels quals es converteixen també en morts vivents mitjançant el sexe. Els supervivents hauran de lluitar per sobreviure en un Japó apocalíptic.
Les boles perdudes són uns objectes amb un gran poder que, reunides, poden deslligar el caos al món. Dues bandes rivals cerquen fer-se amb el control de les boles. Els primers volen invocar al Maligne i els segons pretenen evitar que el mal s’estengui pertot arreu. Una casualitat fa que una de les boles arribi a les mans d’en Shin Chan.
Atenes, 411 a. de C. Els homes d’Atenes i Esparta estan immersos en una guerra que sembla no tenir fi. Per acabar d’una vegada per sempre amb ella, la bella Lisístrata liderarà a les dones de tots dos bàndols a una revolta sense precedents: una vaga de sexe amb conseqüències duríssimes per als violents combatents. Davant aquesta situació caòtica, la tropa defalleix. No obstant Hepatitos, capdavanter de la comunitat gai, aconseguirà convèncer als estaments militars que l’única forma de satisfer les necessitats sexuals de l’exèrcit i poder, així, guanyar d’una vegada per sempre la guerra és amb la pràctica de la «Homosexualitat Forçosa». Malgrat les reticències inicials, les ordres seran acatades per ateneses i espartans de tal forma que acabaran, fins i tot, petonejant-se en el camp de batalla. Però tot ha estat una il·lusió passatgera. Quan les dones descobreixin que els seus marits gaudeixen de la seva sexualitat amb companys i amics, abandonaran la vaga per tornar a casa i posar, definitivament, les coses en el seu lloc.
A la família Lefebvre tots els primers matrimonis resulten ser un fracàs. Per evitar la maledicció amb el seu nuvi, l’Isabelle Lefebvre prepara una estratègia: trobar un primer marit. Un pla infal·lible, excepte quan l’objectiu és Jean-Yves Berthier, redactor de la guia de motxilla al que va seguir des del Kilimanjaro fins a Moscou. Haurà de seduir-lo per tots els mitjans, casar-se amb ell i, sobretot, divorciar-se.
Murdoch fuig d’agents de la intel·ligència britànica que l’acusen d’assassinat quan és a Bristol (Regne Unit) incapaç de recordar qui és, com ha arribat allà i per què hi ha algú que vol que mori.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
