L’Eugeni no troba sentit a la vida. L’Al li explica que Gaudínia va ser dissenyada per un Mestre Constructor. La Kàtxia aprofitarà l’avinentesa per intentar apoderar-se de la ciutat. Ara l’única que pot salvar Gaudínia és la Tabi. Se’n sortirà?
A dotze soldats americans condemnats a mort o a molts anys de presó per crims comesos durant la guerra se’ls promet una amnistia si porten a terme una missió molt perillosa darrere les línies nazis, abans del desembarcament dels aliats. El comandant Reisman es compromet, tot i l’oposició d’altres oficials, a organitzar el comando suïcida. Amb força, intel·ligència i psicologia, el dur oficial inculca disciplina i solidaritat al grup i el prepara per la missió fatídica. La tensió arriba a ser gairebé insuportable quan Reisman i els seus homes han de fer volar el castell de Bretanya on viuen els oficials de l’estat major alemany.
El veterà tinent de la brigada d’homicidis William Somerset, que està a punt de jubilar-se, es veu obligat a ensenyar els trucs de l’ofici al seu nou company, el jove i ambiciós David Mills. Els dos inspectors hauran de resoldre una esgarrifosa sèrie d’assassinats que semblen seguir la pauta del sets pecats capitals. La investigació els conduirà fins al tortuós món d’un astut psicòpata que pretén purgar els pecats de la societat.
Khoma és un jove estudiant en el Seminari de Kíev. Com la majoria dels seus companys, és més aficionat a la tabola i al vodka que a l’aprenentatge de les Sagrades Escriptures. Quan arriba la Quaresma es tanca el seminari per vacances, així que tots els estudiants marxen de viatge de retorn a les seves llars. Com que els cau la nit al damunt, Khoma i els seus amics Khaliava i Gorobetz decideixen demanar asil a casa d’una anciana que troben fent el camí. Ja, durant la nit, Khoma s’adona que la vella és realitat una desagradable bruixota, que el perseguirà per l’estada muntada en la seva escombra, fins que el seminarista l’acaba apallissant. Després de deixar-la mig morta, Khoma comprova que…
L’estelada va néixer entre els catalanistes radicals de principis del segle XX, els anomenats «separatistes». A més d’una bandera provisional, també ha estat considerada un símbol de combat; en alguns casos literal: va acompanyar els voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial, els partidaris de Macià que van intentar una insurrecció a Catalunya des de Prats de Molló o els milicians de la columna Macià-Companys durant la Guerra Civil.
També ha estat un símbol de la reivindicació catalanista en àmbits internacionals: va acompanyar els escrits dirigits pels nacionalistes catalans al president nord-americà Wilson i els participants en la conferència de pau de París posterior a la Primera Guerra Mundial; en diferents centres catalans d’arreu es va adoptar com a ensenya pròpia, la qual cosa va provocar la protesta de les autoritats diplomàtiques espanyoles, i fins i tot a la Constitució catalana aprovada a l’Havana en 1928 en presència de Macià es va fixar l’estelada com a bandera oficial de Catalunya.
Es recullen històries com la de l’estelada de seda que van regalar les dones catalanes de Cuba a Francesc Macià i que després l’hi van reclamar indignades perquè consideraven que el president les havia traït en fer-se «autonomista», o la de la foto d’una senyera penjada al telefèric de Montjuïc l’11 de Setembre de 1944 que va ser manipulada pels franquistes per convertir-la en una estelada i reclamar més mà dura contra els «separatistes». També s’explica el naixement, el 1968, en ple franquisme, de l’estelada amb l’estel vermell, creada pel PSAN -Partit Socialista d’Alliberament Nacional-, un partit independentista que volia remarcar el seu caràcter d’esquerra marxista.
Philo Beddoe és un camioner indolent que té fama pel sud de Califòrnia de ser dels millors a l’hora de barallar-se. Els seus millors amics són Orville, que s’encarrega d’organitzar apostes a les baralles on Philo participa, l’orangutan Clyde, i Lyn, una noia il·lusionada per ser una estrella de la música country. Philo té una enganxada amb una colla de motoristes amb ganes de brega i una parella de policies que s’emboliquen sols.
El 2001, l’últim dia de la reunió del G8 a Gènova, just abans de mitjanit, més de 300 policies van assaltar l’escola Diaz buscant manifestants. Dins de l’escola es trobaven 90 activistes, la majoria estudiants europeus, i un grup de periodistes estrangers, tots ells preparant-se per passar-hi la nit.
Quan la policia va irrompre, els joves manifestants van aixecar les mans en senyal de rendició. Els oficials van descarregar una violència calculada i frenètica, colpejant indiscriminadament a joves i grans, homes i dones.
«Diaz, no netegeu aquesta sang» reconstrueix els fets d’aquests terribles dies des del punt de vista de la policia, els manifestants, les víctimes i els periodistes que es van veure atrapats en la tragèdia.
Amb motiu de les noces del seu fill adoptiu Alejandro amb la Missy, Ellie Griffin torna a la seva antiga llar deu anys després que el seu marit Don l’enganyés amb la seva millor amiga Beu, amb la qual viu des de llavors. Però, quan Alejandro els anuncia que la seva mare biològica assistirà a les noces i que, a causa de les seves estrictes creences religioses, no ha de saber que Ellie i Don estan divorciats, aquests es veuran obligats a aparentar que són un matrimoni feliç i Beu haurà de sortir d’escena.
En un cau en els inhòspits erms gelats, una óssa polar pareix un cadell, però aquest neix mort. En una cabanya una mica allunyada, una dona dóna a llum un bebè fort i sa. L’óssa polar se sent tan trista per la pèrdua del seu cadell que es deixa caure sobre el gel disposada a morir. En conseqüència, el seu company decideix robar el bebè de la dona i porta-li. El nen es cria amb mamà osa i aprèn totes les habilitats que un plantígrad necessita, el que no resulta gens fàcil per a un nen.
Sis amics de la infància es reuneixen per participar en un creuer tropical a bord d’un luxós iot. El que comença com una divertida festa, que va pujant de to a mesura que passa el temps, es converteix en un malson en la qual cadascun ha de lluitar per mantenir-se viu. L’exòtic retrobament en la costa mexicana es trunca quan, entre bromes, el grup es llança a l’aigua per donar-se un bany. Tots s’obliden de deixar a mà la escaleta i es troben, de sobte, aïllats en el mar…
Estiu de 1980 en la República Democràtica Alemanya. Bàrbara, una metgessa, ha demanat autorització per marxar-se definitivament a Occident. Com a càstig, la traslladen de la capital a un poble. En Jörg, el seu amant, que resideix en l’Oest, prepara la seva fugida. Bàrbara espera. El pis, els veïns, l’estiu, el camp, gens sembla importar-li. Treballa en el departament de pediatria a les ordres de André, un cirurgià. És afectuosa amb els pacients, però distant amb els seus companys. Està convençuda que el seu futur començarà en un altre lloc. Però l’André la sorprèn. No entén per què confia en ella, en la seva professionalitat. Per què no la denúncia per voler ajudar a una adolescent fugida? Li han encarregat que la vigili? Està enamorat d’ella? El dia de la fugida s’apropa i Bàrbara comença a perdre el control de si mateixa, dels seus plans i del seu cor.
Enmig de la lluita contínua entre les forces del bé i les del mal, una jove adolescent s’uneix a un grup de guerrers d’elit i éssers extraordinaris per salvar el món.
Després d’un divorci difícil, Lucas, de quaranta anys, ha trobat una nova nòvia, un nou treball i es disposa a reconstruir la seva relació amb Marcus, el seu fill adolescent. Però alguna cosa va malament. Un detall. Un comentari innocent. Una mentida fortuïta. I mentre la neu comença a caure i les llums de Nadal s’il·luminen, la mentida s’estén com un virus invisible. L’estupor i la desconfiança es propaguen i la petita comunitat se submergeix en la història col·lectiva, obligant en Lucas a lluitar per salvar la seva vida i la seva dignitat.
R és un zombi que vaga perdut darrere una plaga mundial, que ha convertit gairebé tota la població en morts vivents. Coneix casualment la Julie, una jove humana que salva de convertir-se en el menú del dia. A poc a poc, el seu cor torna a bategar, però el pare de la noia, Grigio, no confia en el nou amic.
Enric sobreviu a la matança. Però és un pres reclòs al Louvre i es veu obligat per Caterina de Mèdici a acceptar la fe catòlica. A la primera oportunitat, però, fuig.
Cinc vegades canvia les seves creences. Va lluitar i va vèncer al seu temps. Vol el benestar dels camperols i rebutja aquells qui no coneixen ni la humanitat ni la consciència. En el seu camí cap al tron, ha madurat fins a convertir-se en un monarca que és un dels primers i verdaders humanistes.
Després de la mort del seu pare, el petit Màtsius rep el ceptre de rei i descobreix que seure en un tron i manar no és tan fàcil com pensava. El seu professor i els seus amics de la ciutat l’ajudaran a fer realitat el seu somni d’un paradís per als nens.
Anys quaranta. Dos aristòcrates anglesos acabats de casar s’instal·len a la colònia britànica del Happy Valley, a Kenya, on ell té propietats. Ella s’enamora d’un comte cínic i elegant amb el qual manté una apassionada relació. Mentrestant, el seu marit sembla suportar estoicament la infidelitat de la seva bella dona.
Shin Chan rep una invitació per assistir a l’estrena d’una pel·lícula. Per arribar al lloc de la projecció, s’embarca amb els seus pares i companys en un creuer pels mars del sud. Però el vaixell naufraga, i el grup acaba perdut en la jungla.
Un western modern que narra la història de Cable Hogue, que els seus socis, Taggart i Bowen, abandonen al desert després de robar-li la mula, el fusell i les provisions. Durant quatre dies, Cable Hogue camina pel desert fins que troba aigua i decideix establir-se en aquell lloc, mentre espera venjar-se algun dia dels que el van trair. Mentrestant, ven aigua i aliments als viatgers de la diligència, fa amics, com el pseudopredicador Joshua, i s’enamora de la prostituta Hildy.
L’Emily i en Martin són una parella novaiorquesa, als que se’ls enfonsa el món quan l’Emily intenta suïcidar-se. Incapaç de superar la seva depressió, l’Emily accepta seguir una nova medicació receptada pel seu psiquiatre, el Dr. Jonathan Banks, pensada per calmar l’ansietat. Però el fàrmac comença a tenir inesperats efectes secundaris que amenacen amb destruir les vides de tots els implicats.
Després de la mort del seu pare, Sal Paradise, un novaiorquès que aspira a ser escriptor, coneix a Dean Moriarty, un ex-presidiari d’un encant irresistible, casat amb l’alliberada i seductora Marylou. Sal i Dean es fan amics a l’instant. Assedegats de llibertat i decidits a fugir de la rutina i la monotonia, emprenen un viatge cap al Sud amb la Marylou.
L’espectacular «Parc del Segle XX» és el lloc ideal perquè els adults recuperin els moments més feliços de les seves vides. Els seus creadors, Ken i Chako, són dos nostàlgics obstinats a reconstruir les formes de vida de fa dècades. Per a això han creat una substància que hipnotitza als adults i els atreu cap a una ciutat que recrea el segle passat. L’exèrcit de Kasukabe, liderat per Shin Chan, emprèn una nova missió: esbrinar què està passant i portar de tornada als adults. En la seva aventura els esperen perills, situacions delirants i acció frenètica.
Dos forasters misteriosos apareixen a Bristol. Qui són i què és el que volen de Mitchell i els seus amics? Cada cop és més difícil conviure amb en George, pel que ha fet, i Nina s’horroritza quan s’adona que també és un home llop.
L’Annie comença a enamorar-se d’en Hugh. Hi han problemes en el paradís per en George i la Nina, perquè en Kemp intenta que la Nina tingui el seu punt de vista.
La vida amorosa de Mitchell està sota pressió quan veu que no té més remei que erigir-se com a líder dels vampirs. En George rep una trucada de la Nina amb una sorprenent notícia.
En George i la Nina conviuen, però aviat s’adonen que potser no sigui una qüestió fàcil. En Mitchell intenta convèncer els vampirs que deixin de veure sang.
La nova relació de George continua avançant. L’Annie es troba cuidant un nadó fantasma.
L’Annie té un bon ensurt al seu nou lloc de treball amb un psíquic. La Lucy té un fort sentiment de culpa després de dormir amb Mitchell, mentre Kemp decideix començar les accions del seu pla contra els vampirs.