James McKay, un mariner de Baltimore, arriba a San Rafael, a l’Oest, per casar-se amb Pat Terrill, la filla malcriada del comandant Henry Terrill. Tant el comandant Terrill com el seu gran enemic, Rufus Hannassey, volen una finca, Big Muddy, per l’aigua que té. Julie Maragon, la millor amiga de Pat, és la propietària de Big Muddy i no la vol vendre a cap dels rivals. McKay sembla un dandi i Steve Leech, el capatàs del ranxo del comandant, el menysprea. A més a més, Steve està enamorat de Pat. El caràcter pacífic de McKay provoca el menyspreu de tothom, fins i tot de Pat. McKay s’interessa per Julie i ella accepta vendre-li la finca. A causa d’això, Pat i McKay es discuteixen per última vegada. Leech aprèn a respectar la força de caràcter de McKay. Rufus Hannassey segresta Julie i para una trampa al comandant.
Willie Molina és un actor famós, ja retirat, que ha interpretat pel·lícules de sèrie b a Hollywood. Un succés provocat per unes noies que el volien robar acaba reunint tots els ingredients de la mena de films que protagonitzava.
S’inaugura el gratacels més gran del món, construït per James Duncan, segons els plànols de Doug Roberts. Totes les personalitats de la ciutat s’han reunit al cim de l’edifici. Durant la festa es produeix un curtcircuit al pis 80, en una habitació plena de pots de pintura, fet que provoca un incendi. Les flames s’escampen cap als pisos superiors i bloquegen les escales i els ascensors. La gent es veu obligada a pujar a la terrassa mentre els bombers, dirigits per O’Hallorhan, lluiten aferrissadament contra l’incendi.
Michael Lewis és un jove arquitecte que té unes visions terribles. Cada cop en té més i més sovint, i el trasbalsen tant que arriba al punt d’atropellar una dona gran amb el cotxe. La dona, abans de morir, diu el seu nom. A partir d’aquell moment, les visions de Michael seran més intenses encara.
El professor Pat torna a casa amb els seus pares després d’una estada en una institució mental, i intenta reconciliar-se amb la seva exdona. Les coses es compliquen quan Pat coneix a la Tiffany, una noia amb els seus propis problemes.
Història d’una trobada inesperada entre alguns dels habitants d’un immoble del carrer Eugàne Manuel, a París: Paloma Josse, una nena d’onze anys tremendament intel·ligent i amb un pla secret; Renée Michel, portera discreta i solitària que sota la seva aparença d’inculta i esquerpa amaga en realitat una personalitat intel·ligent i conreada; i l’enigmàtic senyor Kakuro Ozu, un japonès que acaba de mudar-se a l’edifici…
Turmentat per la culpa després d’una operació fallida, el xèrif Ray Owens deixa el seu lloc en la divisió de narcòtics del Departament de Policia de Los Angeles per traslladar-se a la tranquil·la localitat fronterera de Sommerton Junction. Aquesta existència afable es veu truncada quan Gabriel Cortez, el més destacat capo del narcotràfic de l’hemisferi oest, efectua una espectacular i sanguinària fugida d’un comboi penitenciari del FBI.
El destí creuat de diversos personatges, entre els quals Franky anomenat «Franky quatre dits» que ha de lliurar al «Cosí Avi», un mafiós novaiorquès, un enorme diamant que acaba de robar.
En una oblidada i orgullosa comunitat, instal·lada en una zona pantanosa formada pels revolts del riu Mississipi, apartada del món per una immensa presa, on la petita Hushpuppy, de sis anys, és a punt de quedar-se òrfena. Fa temps que la seva mare es va anar, i el seu adorat i eixelebrat pare sempre està de festa. La Hushpuppy ha d’arreglar-se-les com pugui enmig del no-res, envoltada d’animals semisalvatges. Percep la natura com una fràgil xarxa poblada de coses que viuen, respiren i suen aigua, i que l’univers depèn de que tot encaix a la perfecció. Però quan una tempesta eleva les aigües al voltant del seu poble, el seu pare emmalalteix de sobte, i la Hushpuppy descobreix que l’ordre natural que tant estima és a punt d’esfondrar-se. En un intent desesperat per reparar l’estructura del món i així salvar al seu pare i la seva llar, aquesta diminuta heroïna haurà d’aprendre a sobreviure a una catàstrofe imparable de proporcions èpiques.
”Movie 43” és una irreverent comèdia amb un repartiment coral que inclou alguns dels noms més coneguts d’Hollywood. Es tracta d’una pel·lícula no apta per a totes les sensibilitats, en la que s’entrellacen històries xocants o fins i tot pertorbadores, però sempre divertides, que cal veure per creure.
De sobte, a la vall del Drac comencen a baixar tan bruscament les temperatures que un petit elf, guardià d’un bosc ja moribund, suplica ajuda als déus, que atendran la seva pregària, però d’una forma molt sorprenent.
Peter Joseph, a qui tots li diuen Peejoe, té dotze anys i viu en una petita localitat del sud d’Alabama. La seva rutinària existència es veurà alterada quan la seva tia Lucille, que acaba de matar el seu marit, decideix anar-se’n a Hollywood per triomfar a la televisió. Mentre espera notícies d’ella, sentirà a parlar per primera vegada de marits que abusen de les seves dones.
Whip Whitaker és un experimentat pilot d’avió que aconsegueix realitzar un miraculós aterratge forçós salvant a gairebé tots els passatgers d’un vol. Després de l’accident Whip es converteix en un heroi, però segons es va desenvolupant la recerca, van sorgint moltes preguntes sobre el que va succeir exactament.
Naqoyqatsi en la llengua Hopi significa, món en guerra, vida plena d’assassinats mutus, guerra com a mitjà de vida, violència civilitzada. En aquest documental, que completa la Trilogia Qatsi, es revisen els conflictes bèl·lics de la humanitat i el ràpid desenvolupament de la tecnologia, fent èmfasi en la forma en què estan transformant el món, i a l’ésser humà que fa d’aquests avenços una fi i un mitjà de vida en si mateix.
Powaqqatsi significa en el llenguatge hopi «vida en transformació» on es mostra la preferència de la tecnologia sobre la naturalesa i les cultures antigues, i com la manifestació d’aquesta manera de vida natural desapareix a causa de l’elecció de viure sense control. Representat per imatges del tercer món, impressions de les cultures natives d’Àsia, Índia, Àfrica i Sud-americà, retrats i detalls de tradicions amenaçades, un enfrontament amb els assoliments culturals i restes de tribus i races.
Koyaanisqatsi ens mostra d’una manera dramàtica el contrast entre el mitjà natural i el construït per l’home, i com aquest últim ha portat a que la Terra perdi el seu equilibri. Mostra el paisatge urbà en diferents realitats, comercial, domèstica, vial, industrial, d’entreteniment, totes com una repetició infinita en competència amb el medi ambient. Res més que dir, només gaudir d’aquesta excel·lent obra cinematogràfica que a més compta amb la composició d’un mestre de la música incidental com és Philip Glass.
Koyaanisqatsi és un vell vocable dels indis Hopi per expressar la idea de ”vida fora de l’equilibri”. S’inspira en les profecies Hopi que ”excavar les riqueses de la terra és cridar el desastre”, que ”en apropar-se el dia de la purificació es teixiran teles d’aranya d’un extrem a l’altre del planeta”, i finalment que ”podria ser que algun dia sigui llançat del cel un receptacle de cendres que cremi la terra i evapori els oceans”. Amb aquestes tres idees la pel·lícula crea un escenari narratiu que es recolza en una tècnica cinematogràfica singular: la d’accelerar les imatges fins a crear un veritable efecte de vertigen a l’espectador.
Els polèmics avions militars nord-americans no tripulats, els drones, castiguen a la penombra de l’opinió pública diversos llocs del planeta a la recerca de cèl·lules terroristes d’Al-Qaeda. Més d’una dècada després del començament de l’anomenada guerra contra el terrorisme del president Bush i just 10 anys després de la sagnant aventura militar iraquiana, dues estratègies que van aconseguir el contrari del que pretenien, ens preguntem per la força d’Al-Qaeda.
El 13 de juny del 2010 es van celebrar eleccions generals a Bèlgica. Els acords per formar govern es van allargar durant un any i mig. Durant tot aquest temps, Bèlgica va viure amb un govern federal en funcions, però el país va continuar funcionant sense que es notés. Per què?
Aproximació a la realitat institucional, social, cultural i econòmica de les regions estat que integren Bèlgica: Brussel·les, Flandes; Valònia i la Comunitat Germanòfona. Amb una extensió similar a la catalana i uns onze milions d’habitants, a Bèlgica es parlen tres llengües: neerlandès, francès i alemany. Un país on cada comunitat lingüística viu d’esquena a l’altra.
En Diego i la Gemma senten un immens amor l’un per l’altre. Tanmateix, la impossibilitat de concebre un fill entela la felicitat de la parella i converteix la maternitat de Gemma en una obsessió. En l’entorn més hostil, una Sarajevo destruïda per la guerra, el destí acabarà oferint-los de la manera més cruel i inesperada aquest fill que desitgen. Anys més tard la Gemma torna a Sarajevo amb el seu fill Pietro, per assistir a una exposició en memòria de les víctimes del setge que inclou fotografies de Diego, i haurà d’enfrontar-se al seu passat.
«War Oratorio» és un llargmetratge musical i una declaració artística de la globalització de la guerra al segle XXI. Rodat a l’Afganistan, el Caixmir i Uganda, el programa utilitza la potent juxtaposició del documental i la música per explorar el món de la guerra al nostre segle.
Un oratori clàssic encarregat especialment i celebrat a Europa fa d’eix vertebrador de la pel·lícula, en què es van intercalant històries reals de tres individus notables implicats en la guerra. El llibretista és Michael Symmons Roberts, guanyador del premi Whitbread Poetry l’any 2005. Músics d’aquestes tres zones de conflicte, que han vist com la guerra afectava les seves vides, toquen plegats en aquest llargmetratge.
En Georges i l’Anne són octogenaris, cultes professors de música retirats. La seva filla, també músic, viu a l’estranger amb la seva família. Un dia, l’Anne té una petita embòlia cerebral. Quan surt de l’hospital i torna a casa amb un costat paralitzat, l’amor d’aquest vell matrimoni ha de superar una prova de les dures.
El Darrer mestre d’aixa ens apropa a un ofici pràcticament desconegut: el dels mestres d’aixa, els homes que fa 3000 anys van començar a construir a les nostres costes els primers vaixells de fusta per a la pesca i la navegació comercial. En Fèlix Gibernau, de la família coneguda com els Esteveta, n’és el personatge central, com a darrer representant de les quatre generacions de Mestres d’aixa que, a les costes de Blanes, han estat mantenint viu aquest ofici, ara ja gairebé extingit i del que ens parlen també representants de l’Arxiu Municipal de Blanes i del Museu Marítim de Barcelona.
Un viatge de Londres a la Riviera francesa farà que la Joanna i el seu marit Mark revisquin els romàntics començaments de la seva relació, els primers anys del seu matrimoni i les seves respectives infidelitats. Amb el pas del temps els dos han canviat, per la qual cosa hauran d’enfrontar-se a un dilema: separar-se o acceptar-se mútuament tal com són.
Editorial:
Portada: Antoni Tapies, L’humor de Cesc, El joc de Saber Mirar: Per Antoni Tapies, Un pessebre monumental a Barcelona: per Artur Martorell, Una estrella amb cua: Per Josep Ordeix, Un bombardeig…atòmic: Per Jaume Ciurana, ….i a més gil pupil·la, pitof, Quina Trepa, La patrulla dels Castors, l’inefable Felip, en Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: La Mare de Déu del Blau: Llegenda lleidetana il·lustrada per Llucià Navarro, L’humor de Solís, El rei astut: Per Maria Novell, Do,Re,Mi,Fa,Sol,La,Si…Gat: Per Josep Vallverdú. Els Recs al Segrià: Per Josep Lladonosa,
Els aprenents: Per Miquel Juncadella,…..i a més gil pupil·la, pitof, Quina Trepa, La patrulla dels Castors, l’inefable Felip, en Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Frederic. L’humor de Ramon Escolano, Les germanes d’en Bernat: Per Maria Novell, El dimoni Cucarell: Per Guillem d’Efak, On es parla català?: Per Albert Jané, Parlem d’astronàutica: Per Sebastià Estradé….i a més : Gil pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina Trepa, Pitof, inefable Felip, Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: A. Pedrola. Fra Miquel de Califòrnia, Helena i els joc valents: Per Martí Olaya, Els perillosíssims felins: per Jordi Elias, La Flauta dels sis forats:
Una nova aventura d’en Jan i Trencapins, (creada per Peyo), un lladre dins de casa: Per Guillem Viladot, Les curses de cotxes: Per Miquel Sobré, ….i a més : Gil pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina Trepa, Pitof, Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Mª Dolz, L’humor de Ulisses Traver, La pesta: per maria Novell, una historia transparent la del vidre: Per Jaume Ciurana, El tossut involuntari: Per Josep Vallverdú,…i a més L’inefable Felip, Jan i trencapins, Pitof, Quina Trepa, Noticies varies, La patrulla dels castors, Jep i Fidel.
Editorial:
Portada d’en Cesc. L’humor de Solís, Jocs Valents,La setmana de la vella filadora: Per Rafael Tasis, El tresor de l’illa dels cocos: Per Joaquim Carbó, Edison i la bombeta elèctrica: Per Francesc Nicolau. Temps de Quaresma, Temps de penitència: Per Mossèn Bassó, …i a més L’inefable Felip, Jan i Trencapins, Pitof, Quina Trepa, Notícies vàries, La patrulla dels castors, Jep i Fidel.
Editorial:
Portada Amy, El món de cada dia: Per Robert Saladrigas, Cançons Móna i Costums de la Pasqua, L’esforç De La Guineu: Per Carme Suqué,La Pesta Bubònica: Per Joaquim Ramis, …I a més L’inefable Felip, Jan I Trencapins, Pitof, Quina Trepa, Noticies Varies, La Patrulla Dels Castors, Jep I Fidel.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
