Curar un cor trencat no és fàcil. De vegades pot portar tota una vida, o fins i tot dues. És una història d’amor sobre unes persones separades pel temps i la distància que, no obstant això, estan connectades de forma profunda i misteriosa. Són les relacions paral·leles de Jacqueline, mare d’un nen en els anys seixanta a París, i d’Antoine, un DJ d’èxit recentment divorciat en el Montreal actual.
Relat sobre l’amor tràgic de Blanca, una noia cristiana, i Saïd, un corsari morisc, en un vaixell perdut enmig de la Mediterrània. És un espectacle de lluita entre dos mons, dues cultures irreconciliables, i és també una bella història d’amor que la intransigència torna tràgica; és una història d’incomprensió situada en el segle XVII que per desgràcia té innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.
El jove i romàntic guerrer gal Alafòlix s’ha enamorat de la princesa grega Irina i ha gosat desafiar Brutus, fill adoptiu del Cèsar i pretendent de la bella dama. Ambdós es citen a Grècia, als Jocs Olímpics. Allà, Alafòlix compta amb l’ajut d’Astèrix, Obèlix i la poció màgica. No obstant això, el reglament prohibeix les pocions i els gals hauran de fer ús de tota la seva força i enginy durant la competició.
Vic Marshall és un caçador que viu d’organitzar safaris a l’Àfrica. Organitza una expedició al país dels goril·les amb uns personatges conflictius: la corista Eloise, a qui un maharajà, que l’havia de dur a un altre safari, ha deixat penjada, i el matrimoni britànic format pel despistat antropòleg Donald Nordley i la seva jove esposa, Linda. Tothom, llevat de Nordley, s’adona que Vic i Linda s’agraden, però ell no ho veu fins que Linda dispara contra el caçador en un atac de gelosia a causa d’Eloise. El matrimoni abandona el safari, i això propicia que es manifestin clarament els sentiments entre Vic i Eloise.
L’any 2003, durant l’ocupació de Bagdad per les tropes dels Estats Units, el subtinent Roy Miller i el seu equip han de buscar armes de destrucció massiva. Faran registres per tots els llocs i amagatalls que troben, però en lloc de trobar agents químics letals, el que descobreixen en canvi és un pla molt ben elaborat que canviarà el rumb de la seva missió.
Han passat dos anys des del dia que els Polseres es van acomiadar del Lleó i el grup es va desfer. Però avui, per fi, li donaran l’alta definitiva després de tants anys a l’hospital. El Roc, l’únic Polsera que quedava amb ell, ha tornat a Andorra amb la seva família. Per la seva banda, el Toni ara és zelador de l’hospital. Treballa a la planta infantil amb un grup de nens que són fans dels Polseres i els explica les seves aventures. El dia acaba de la pitjor manera possible: la Dra. Andrade comunica al Lleó que encara no podrà abandonar l’hospital.
El Lleó està enfonsat perquè no li han donat l’alta. Ni tan sols pot estar per la seva nova companya d’habitació, la Rym, una noia malalta de càncer. Mentrestant, el Jordi intenta fer vida normal fora de l’hospital, evitant qualsevol contacte amb els Polseres. Però un dia rep la visita inesperada d’un bon amic de l’hospital, que no pensa deixar-lo sol fins que torni a ser el Jordi d’abans. El Toni s’assabenta que avui seria l’aniversari de l’Ignasi i intenta reunir els Polseres al cementiri on és enterrat.
La Cris pateix en silenci la seva ruptura amb el Lleó. Quan el torna a veure al cementiri, recau en els seus problemes d’anorèxia. La Rym està espantada perquè s’apropa el dia de la seva operació de pit. La sola idea de perdre’l la tortura. La mare del Jordi obliga el seu fill a anar a l’hospital a fer-se una revisió. Mentre li fan proves, el Jordi torna a ingressar-hi i li donen un llit al costat del Benito. Quan l’infermer els visita descobreix que el Benito no respira i se l’emporten a urgències.
Arriba el dia de l’operació de la Rym. Però quan el Lleó s’assabenta que el Benito és a l’UVI per un atac de cor, se n’hi va corrents per estar al seu costat. El Toni i el Roc expliquen als nens fans dels Polseres com van ajudar una noia que estava en coma. Però aquest cop no va ser el Toni qui va contactar amb ella, sinó el Roc. La Cris té una crisi d’ansietat, quan el Víctor, el seu xicot actual, li proposa anar a viure junts, i torna a ingressar a l’hospital. Al final del dia comuniquen al Lleó que l’operació de cor del Benito no ha anat gens bé.
El Lleó fa companyia al Benito, que li explica que, quan era un noi, va formar un grup amb els seus germans semblant als Polseres vermelles. Però la mort de la mare ho va capgirar tot. A causa d’això, el Benito va marxar de casa abandonant el seu pare i els seus germans, una cosa de la qual s’ha penedit tota la vida. El Benito empitjora i el traslladen a una altra sala, a l’espera d’un desenllaç imminent. El Benito demana al Lleó que torni a ajuntar els Polseres i que busqui l’únic germà seu que encara és viu i li demani perdó. El Lleó li promet que ho farà.
El Lleó va a fer-se una biòpsia i coincideix amb el Jordi. A poc a poc, tots dos es tornen a acostar malgrat la tensió inicial. Entre la Cris i l’Eva, la seva companya d’habitació, també hi ha molta tensió. El Toni troba la clau d’un cotxe entre les coses del Benito. Amb l’ajuda dels nens localitza el cotxe i hi troben una de les seves cançons preferides. Decideixen que la faran sonar per dir-li adéu. Tots els Polseres presencien l’emotiu comiat del Benito. És un cop molt dur per al grup, però, d’alguna manera, el Benito, una vegada més, aconsegueix tornar-los a unir.
El Lleó vol que els Polseres tornin a ser el grup que eren fa dos anys, tal com ho va prometre al Benito. Però el Jordi no en vol saber res, perquè està convençut que aviat se n’anirà de l’hospital. El Lleó descobreix que la Cris torna a estar ingressada i la cita a una reunió dels Polseres. Abans de la reunió, el Lleó s’embolica amb la Rym. Quan la Cris se n’assabenta, s’ensorra i confessa a l’Eva que sempre ha estat enamorada del Lleó, que no estima el seu xicot, el Víctor, i que la seva vida és un desastre. A la nit, la Cris decideix fugir de tot allò que l’aclapara.
La Cris està molt greu a causa del seu intent de fugida. El Lleó es queda molt tocat i tots els polseres es reuneixen a l’UVI per estar al costat de la Cris. Fins i tot el Roc demana a la seva mare poder tornar a Barcelona per estar tots junts.
Mentrestant, la mare de l’Ignasi té una greu complicació de l’embaràs i el Jordi, a petició del seu amic de l’hospital, li fa costat.
Mentre la Cris es debat entre la vida i la mort, una nova vida neix a l’hospital. Aquesta és una nit vital per a tots els polseres. Només si són capaços de mantenir-se units podran afrontar la situació.
Els Polseres s’han de dividir en dos grups per donar suport a la Cris, que encara es recupera, i també al Jordi, a qui estan a punt d’operar. La Cris necessita reaccionar i, un per un, els Polseres parlen amb ella per intentar animar-la. També acompanyen el Jordi per fer-li costat per a l’operació. Mentrestant, el Toni té una sorpresa: l’Àlex, la nena que ell creia que era un àngel, torna a l’hospital.
En aquest capítols-un dels especials de la temporada, amb una BSO gravada al Liceu- alguns polseres tenen ronda de químio i tindran company inesperat: un pres custodiat per la policia que també té càncer i amb qui compartiran la sessió de químio.
Però el pres té pensat fugir i redueix el policia que el custodia. A punta de pistola, segresta els pacients de la sala de químio i avisa la policia: si no li faciliten un vehicle per fugir, els matarà a tots.
Mentrestant, el Dani, la Mariona i el Lucas es mengen, sense saber-ho, un pastís amb un ingredient especial, que els anima a organitzar un pla molt arriscat per alliberar els seus amics.
El Lleó està a punt de complir 18 anys i també s’acosta el segon aniversari de la mort de l’Ignasi. Els Polseres decideixen celebrar-ho fent un ball de graduació. Tots hauran d’anar-hi amb parella. Abans del ball, al Jordi li donen l’alta i se li acudeix un pla perquè els Polseres puguin estar junts un cop fora de l’hospital: ha trobat un pis on podran viure tots plegats. Mentrestant, el Lleó va a buscar els resultats del seu últim TAC. Enmig del seu neguit, apareix l’Àlex, la nena àngel, que li fa una proposta sorprenent.
L’Àlex fa un regal d’aniversari al Lleó molt especial: li mostra com hauria estat la seva vida si no hagués estat mai malalt. El Lleó recupera la cama, el pèl i la salut…, però també s’adona que, si no fos pel càncer, no hauria conegut mai el Benito, ni els Polseres…, i les seves vides haurien estat molt diferents. El Lleó ha de decidir si es queda amb aquesta nova vida, la vida que sempre ha desitjat, lliure de malalties i aparentment feliç, o si torna a la seva vida de sempre, a l’hospital, amb els seus amics i també amb la seva malaltia.
El Lleó explica als Polseres que ha pres la decisió de passar de la malaltia. Necessita sentir-se lliure, marxar lluny de l’hospital i no tornar-hi més. Els Polseres decideixen que no poden deixar-lo sol. Han d’acompanyar el Lleó en aquest viatge i intentar convèncer-lo que necessita tornar a l’hospital per mirar de curar-se. Cada un dels Polseres s’acomiada dels seus familiars i el Lleó finalment accepta que els seus amics l’acompanyin en aquest viatge.
Els Polseres se’n van a Canet de Mar, on vivia el Lleó. Vol passar per casa seva i recollir algunes coses. Però sap també que s’haurà d’enfrontar amb el seu pare, que des que va ingressar a l’hospital no l’ha anat a veure ni un sol dia. Després, tots se’n van al port per agafar un vaixell cap a Mallorca, on el Lleó ha de complir la promesa que va fer al Benito. La Cris s’escapa de l’hospital per intentar arribar a temps al port i embarcar amb els seus amics. Un cop junts, hauran de convèncer el Lleó perquè torni a l’hospital.
Els polseres es recuperen de la festassa de la nit anterior a l’hotel de Mallorca. Han intentat parlar amb el Lleó, però ell està decidit a no tornar mai més a l’hospital, passi el que passi. El Lleó visita el Salva, el germà del Benito, tal com ell li havia demanat. Tots junts acaben vora un far, on llegeixen una carta del Benito al Lleó. En aquesta carta hi ha la clau que fa que el Lleó, finalment, es pugui plantejar si ha pres la decisió correcta. Aquest és el dia més important dels polseres. El dia en què el Lleó pren la decisió més difícil de la seva vida. El dia que tots els polseres es fan grans.
En Kirikú és un petit heroi que viu en un poblat de l’Àfrica, rodejat de natura i animals salvatges. És un nen menut però decidit, despert, astut i generós. El seu avi, des del tron de la gruta blava, ens explica amb tots els ets i uts la manera com en Kirikú es converteix en jardiner, detectiu, comerciant, viatger, metge… i com l’heroi més petit i valent de tots haurà de buscar en el seu interior per trobar l’astúcia, la generositat i el valor necessàries que l’ajudaran a triomfar sobre el mal.
”Canigó” és una producció de Màrmara Comunicació feta expressament per a televisió que parteix de l’obra de Jacint Verdaguer i que va portar a escena ara fa un any l’actor Lluís Soler, amb música d’Eduard Iniesta. Rodada a una masia del Montseny, Lluís Soler re-interpreta diversos cants de ”Canigó” i podem apreciar matisos de veu i gestuals diferents a la posada en escena teatral.
”Canigó” és un text arrelat a una cultura, a una geografia molt concreta. Darrere d’unes històries de crueltat, honors i amors, amaga uns valors, una entitat de “tribu”, un orgull de cultura.
Douglas Quaid és un obrer feliçment casat; no obstant li falta alguna cosa, anhela fer un viatge diferent a Mart per viure tota una experiència. La seva dona no està molt d’acord amb el viatge. Douglas decideix anar a una empresa que implanta records a la ment per fer realitat els seus desitjos. Ara serà un súper espia que viatjarà al planeta vermell. Però durant el procés d’implantació alguna cosa surt malament i Douglas no sap bé si el que viu és ficció o realitat.
La dona d’en Yann mor, i ell culpa la seva ginecòloga, l’Anna. Desesperat, decideix venjar-se segrestant-la. Els sentiments afloren entre el segrestador i la víctima. Un cop és alliberada, l’Anna intenta trobar-lo una altra vegada.
Taiwan pateix una terrible sequera. A la televisió es donen instruccions per estalviar aigua al mateix temps que es promou el consum de suc de síndria. No obstant això, cadascun té els seus propis mètodes per trobar aigua.
Roger és el “headhunter” (caçatalents) amb més èxit de Noruega. Porta un tren de vida de luxes que no es podria permetre sense els ingressos obtinguts de robar obres d’art. Coneix Clas Greve, el candidat perfecte per fer de conseller delegat a l’empresa per a qui treballa i que, a més a més, és propietari d’una pintura de gran valor. Roger hi veu l’oportunitat d’aconseguir la independència financera. La cacera ha començat…
L’espai explica què és i què significa el Barça pels seus socis i simpatitzants, i per què es diu que és més que un club. El reportatge destaca els lligams de l’entitat amb Catalunya i el seu paper d’altaveu d’un sentiment, que s’expressa, cada partit, en un escenari com el Camp Nou, recinte del qual es mostren espais emblemàtics com els vestidors, la capella, les graderies o el Museu. A més, també inicideix en la feina que el FC Barcelona fa a La Masia amb els nens del futbol base. Aquesta tasca és un mirall en el qual s’està mirant la Major League Soccer (MLS) dels EUA per millorar el nivell dels seus futbolistes, ja que considera que el model Barça és un model d’èxit i d’espectacle, que l’ha dut a ser el millor equip de futbol del món.
El reportatge compta amb les intervencions del president Sandro Rosell i els futbolistes Cesc Fàbregas, Gerard Piqué, i Leo Messi.
Una dona gran resulta malferida després d’un incendi produït a casa seva. A l’hospital només aconsegueix balbucejar l’odi que té cap a “la caixa”. Dies després al jardí de casa seva es celebra un mercat de segona ma. La petita Emily i el seu pare compren “la caixa”, i a partir d’aquest moment estranys successos comencen a passar: la casa s’omple de bestioles, la petita cada vegada té pitjor aspecte, les rates ataquen a un dels seus professors… El pare sospita que la caixa té alguna cosa a veure, i visiten un rabí que els diu que conté un esperit demoníac que consumirà la seva filla si no aconsegueixen tornar-lo a la caixa mitjançant un exorcisme.
Pel·lícula basada en fets reals. Michael Oher, un jove negre sense casa, és acollit per una família blanca, els Touhy. La seva nova família està disposada a donar al noi el recolzament i afecte necessaris per tal que es pugui desenvolupar com a persona i també perquè pugui triomfar en el futbol americà, esport en el qual el jove destaca per les seves qualitats. Per la seva banda, Oher també influirà amb la seva presència en la llar dels Touhy.
Douglas Quaid és un obrer feliçment casat; no obstant li falta alguna cosa, anhela fer un viatge diferent a Mart per viure tota una experiència. La seva dona no està molt d’acord amb el viatge. Douglas decideix anar a una empresa que implanta records a la ment per fer realitat els seus desitjos. Ara serà un súper espia que viatjarà al planeta vermell. Però durant el procés d’implantació alguna cosa surt malament i Douglas no sap bé si el que viu és ficció o realitat.