Una llengua que camina demostra que l’avanç en la normalització lingüística al País Valencià és conseqüència del naixement de l’ensenyament en valencià fa més de 25 anys. El documental deixa en evidència que no hi una implantació òptima, arreu del territori valencià, dels programes d’ensenyament en valencià perquè el govern autonòmic posa continus entrebancs a la seua extensió generalitzada.
No obstant, el prestigi de l’ensenyament en valencià és indubtable i, malgrat que s’han fet i s’estan fent intents de marginar-lo, per part de l’administració valenciana, la societat el valora i el defensa.
Després de més de 25 anys, les primeres generacions de valencians que han estudiat en la nostra llengua són persones adultes que fan tots els possibles per viure en català a casa, al carrer i al treball. Aquesta idea és la que ha donat nom al documental Una llengua que camina. La vivesa del valencià la sustenten les persones i el camí ferm de la normalització és real gràcies als passos, al compromís individual de multitud de ciutadans que incorporen el català als diferents àmbits de la vida, que el fan útil i necessari. Són avanços lents, com qui camina per una costera, però ferms i efectius.
Walter Black és un home que pateix una profunda depressió. La seva única via d’escapament, el seu únic consol, és una marioneta que representa a un castor al que tracta com si fos una persona. Perseguit pels seus propis dimonis, Walter, que va ser en un altre temps un reeixit executiu d’una empresa de joguines, emprendrà amb la seva marioneta un viatge d’auto descobriment…
Ben Willis, estudiant de Belles arts, sofreix d’insomni com a conseqüència de l’abandó de la seva núvia, la Suzy. Per fer més suportable la vigília, comença a treballar en el torn de nit del supermercat del barri. Aquí coneix a gent d’allò més variada que ha desenvolupat la seva pròpia manera de fer front a l’avorriment d’un torn de vuit hores. Ben s’imagina a ell mateix aturant el temps. D’aquesta manera és capaç d’apreciar la bellesa d’un món congelat amb la gent a dins, especialment amb la Sharon, la caixera callada que potser guardi el secret per resoldre el problema de l’insomni d’en Ben.
Una espia Cylon aconsegueix accedir al sistema informàtic del Ministeri de Defensa dels humans aprofitant una relació sentimental amb un famós científic, el doctor Gaius Baltar, que treballava en projectes de defensa. Així aconseguirà desactivar la majoria de sistemes armamentístics i quasi totes les naus de combat dels humans, per a poder efectuar un devastador atac per sorpresa amb armes de destrucció massiva (principalment armes nuclears) contra les dotze colònies. Milers de milions d’éssers humans moriren en aquest atac, sobrevivint només uns quants milers que estaven en òrbita en naus civils comercials, o de turisme. En una d’elles, i per casualitat, es celebrava la desincorporació del servei actiu de l’antiga, i convertida en museu flotant, nau pesada de combat espacial anomenada Galactica.
Atesa la seva tecnologia obsoleta, la Galactica no estava connectada en línia amb els ordinadors del Ministeri de Defensa, i per això els seus sistemes d’armes se’n salvaren. Aquesta nau era dirigida pel Comandant William Adama, un veterà de la primera guerra contra els Cylons i lliura la primera batalla de la nova guerra amb els caça bombarders estacionats tant a la Galactica com en un portaavions proper.
La Secretària d’Educació del govern federal de les 12 colònies, Laura Roslin s’assabenta de l’atac i de la mort de tot el govern federal (President, Vice-president i la resta del membres del govern) essent, segons les lleis de les colònies, la nova presidenta, càrrec que jura a la seva nau i reclama l’autoritat política sobre els sobrevivents de la tragèdia.
Uns anys abans que comenci la Segona Guerra Mundial, un jove anomenat Guido arriba a una ciutat de la Toscana (Arezzo) amb la intenció d’obrir una llibreria. On coneix a Daura i encara que és la promesa del feixista Ferruccio, es casa amb ella i té un fill. Al esclatar la guerra, els tres són internats en un camp d’extermini, on Guido farà l’impossible per fer creure al seu fill que la terrible situació que estan patint és tan sols un joc.
Nikki és un faldiller que gràcies al seu atractiu se*ual viu envoltat de luxes. Acudeix a festes i es fica al llit amb multitud de dones alhora que es dóna la gran vida en una casa d’Hollywood Hills, propietat de Samantha, una advocada de mitjana edat. Tot va bé fins que coneix a una preciosa cambrera anomenada Heather que en principi sembla immune als seus encants…
A Foshan en els anys trenta en Ip Man un respectat mestre de Wing Chun, combina l’estudi de les arts marcials amb els combats ocasionals que es veu forçat a fer per satisfer als seus admiradors. Són temps de prosperitat, però la guerra amb el Japó amenaça amb posar fi. Amb l’ocupació japonesa esclatarà la tragèdia i en Ip Man es veurà obligat a defensar l’honor del seu poble.
Ip Man (conegut com Yip Man), va ser mestre i mentor de Bruce Lee.
Dos joves cowboys de Texas se’n van a Mèxic els anys quaranta buscant una vida millor. Estan plens d’energia i es troben un país bell i caòtic, tan cruel com misteriós, on la mort és una presència constant i capriciosa.
Pel·lícula biogràfica que va des de la infància i adolescència de John Lennon fins a la formació dels Beatles. Liverpool 1955: John era un adolescent intel·ligent i rebel, amb una família conflictiva, sense pare, i en la qual dues dones vivien enfrontades perquè tenien idees contraposades respecte al seu futur la Mimi, la tieta severa que l’havia criat, i Julia, la seva mare, una dona plena de vitalitat. Impulsat pel desig de tenir una família normal, John es refugia a l’excitant món del rock, on troba la seva ànima bessona en l’adolescent Paul McCartney. Però justament quan John és a punt de començar una nova vida, pateix una tràgica pèrdua. El jove Lennon, llavors, haurà de trobar forces suficients per seguir endavant i la seva veu ressonarà per tot el món donant vida al mite…
Un home extraordinari que ho ha viscut tot, al veure apropar-se la seva fi decideix cridar al seu fill per reunir-se amb ell per última vegada a la seva casa de la Toscana. La seva intenció és compartir unes valuoses converses sobre la vida que ha portat com a corresponsal de premsa en el sud-est asiàtic, els canvis polítics i socials dels quals ha estat testimoni, i la transformació espiritual que ha experimentat en els seus últims anys. Però per ell el més important és mostrar-li al seu fill com s’està preparant per a l’última gran aventura de la seva vida.
El període de dol que viuen una dona i els seus fills després de la sobtada mort del marit i pare serveix per mostrar la relació entre l’esforç de l’ésser humà per recuperar-se d’una tragèdia i l’energia de la naturalesa representada per una figuera gegantina en el centre d’una Austràlia salvatge.
Quan el general Haig anuncia la seva nova estratègia per moure el seu moble bar sis polzades més a prop de Berlín, l’Escurço Negre es presenta voluntari per ser artista oficial de la guerra.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
