“Invitació a la dansa” va ser un arriscat experiment cinematogràfic de la Metro compost per tres històries completament diferents entre si, en les quals no s’utilitzen les paraules; només la música. Els personatges expliquen l’historia a traves del ball i la mímica.
Link Jones agafa el tren per anar a Fort Worth, Texas. Durant el viatge, quatre lladres ataquen el comboi i deixen a terra Link i dos companys ocasionals de viatge: Billie Ellis, una cantant de “saloon”, i Sam Beasley, un jugador professional. Link els condueix fins a una granja per poder passar la nit. Malauradament allà s’amagava la banda de Dock Tobin, un vell sàdic de qui Link resulta ser el nebot.
Bany històric del F.C. Barcelona sobre el Reial Madrid, en una nit pel record que quedarà en la memòria de tots els aficionats al bon futbol. Els blaugrana, nous líders de la lliga van vèncer per 5-0 a l’equip de Mourinho al Camp Nou.
Emocionada per la seva nova etapa universitària, la Sara arriba al seu Col·legi Major disposada a gaudir de totes les experiències que li toquen viure en aquests moments. Com és habitual en aquest tipus de centres, la Sara haurà de compartir habitació amb una altra noia del campus, i la compartira amb la Rebecca amb qui tindrà una gran relació des del principi. El que no sap la Sara és que la seva companya de cambra té alguns problemes… Quan s’adoni serà massa tard.
L’Escurçó Negre manipula unes eleccions per evitar que en Pitt el Jove doni de baixa del cens al seu cap, el Príncep Regent.
El príncep decideix convertir-se en patrocinador del nou diccionari del doctor Johnson, amb gran menyspreu de l’Escurçó.
L’Escurçó intenta aprofitar-se de la nova moda per tot el que sigui francès.
Quan algú intenta assassinar el príncep, l’Escurçó l’ajuda a millorar la seva imatge mitjançant dos actors.
El príncep s’ha de casar amb una dona rica per pagar els seus deutes de joc, però la seva tècnica per lligar deixa molt a desitjar.
En una nova missió, les tres noies anomenades ‘els àngels de Charlie’ estan preparades per recuperar dos valuosos anells que contenen informació encriptada del Programa Federal de Protecció de Testimonis.
L’Òscar es un nen de deu anys, amb un càncer terminal que es troba en una clínica de la Valònia belga. Una dona extravagant, la Rose, va venent pizzes elaborades personalment i la clínica les hi compra amb la condició de que animi l’Òscar a viure millor els seus darrers dies entre nosaltres. Aleshores li explica fantàstiques històries de quan, segons ella, va ser lluitadora i es va enfrontar a rivals molt dures. I li proposa al nen escriure cartes dirigides a Déu, cadascuna com si complís deu anys més de cop, explicant els seus desitjos i impressions. I el més important de la pel·lícula es que no ens dona sermons en cap moment.
La vida d’Anton i la seva família transcorre entre un camp de refugiats a Africa i la quotidianitat grisa d’una ciutat danesa de províncies.
En aquest marc, dues famílies s’entrecreuen i neix una extraordinària, encara que arriscada amistat. No obstant això, la solitud, la fragilitat i la tristesa esta esperant pacientment per protagonitzar les seves vides. Molt ràpid, l’amistat es transforma en una perillosa aliança i en una persecució desaforada que posa vides en perill.
En aquests dos mons tan diferents tots s’enfronten a conflictes que els empenyen a escollir entre la venjança i el perdo.
Rebutjat i abandonat en un orfenat en el qual es va criar, ara persegueix a dones guapes per torturar-les i assassinar-les, tria a les seves víctimes basant-se en la seva bellesa fins que s’avorreix d’elles. Primer les manté vives, abusant d’elles física i mentalment i després les…
A mitjan segle XIV, el cavaller Lavey escorta fins a un monestir a una jove acusada de bruixeria. Els monjos asseguren que ella és la responsable que la Pesta Negra que a assolat i destruït Europa. Lavey, escèptic, no accepta aquesta explicació i amb un grup de braus guerrers emprèn un viatge per demostrar la innocència de la jove, però l’atzar els conduirà a un lloc on els esperen les forces de les foscor…
Mentre esclata una mortal lluita pel llegat de Jigsaw, un grup de supervivents busca el suport de Bobby Dagen, guru de l’auto-ajuda, un home amb foscos secrets que desfermara una nova onada de terror.
La Christina ha de tractar d’impedir que en David que s’està morint de càncer posi fi a la seva vida, l’hora ha de mirar de trobar temps per superar amb la mort del seu marit.
Després d’un tens enfrontament amb un psicòtic, la cap d’infermeria del Richmond Trinity centra l’atenció cap a un pacient d’urgències eixelebrat i confús, Fred Bernard. Malgrat que a la seva dona l’avisen perquè vagi a l’hospital, quan un Fred desconcertat insisteix que ell i la Christina estan casats, la dona li segueix el joc.
Mentre la Christina posa al descobert un estrany trastorn que podria situar la víctima d’accident i el seu fill jove en un perill greu, la Bobbie es veu pressionada a aconsellar a una noia jove davant de la pèrdua d’un braç.
Una jove mare sobreprotectora és sospitosa d’haver enverinat la seva filla petita; la Christina mira de complir la seva promesa de mantenir una dona gran en vida durant prou de temps perquè el seu fill li pugui dir l’últim adéu.
A en Ray li ordenen que mantingui en secret la propera biòpsia d’Amanda Hawthorne, mentre que la Christina posa a prova el cirurgià estrella de l’hospital en una delicada operació cerebral d’un pacient d’edat d’avançada.
La sala d’urgències queda desbordada per causa d’una inesperada onada de pacients nous ; la Christina es preocupa quan la seva filla Camille arriba a l’hospital acompanyada d’un company de classe amb que es troba sota una possible sobredosi.
Durant un torn de 24 hores, la Christina descobreix que una futura mare jove ha promès el seu nadó a dues parelles diferents que estan pagant per l’adopció.
En Ray i la Candy discuteixen sobre quina decisió han de prendre respecte una víctima d’accident. De la seva decisió deprendrà el resultat d’una operació molt arriscada, però que li podria permetre tornar a caminar. La investigació de la Christina en el cas de l’agressor domèstic destapa un culpable sorprenent.
Mentre la Christina i en Tom lluiten per salvar el personal d’un seguit de retallades de pressupost devastadores, una decisió crítica sobre el tractament d’una pacient amb un vessament cerebral causa un enfrontament entre la Kelly i el Dr. Marshall.
En Ray el preocupa que la seva trobada amb la Dra. Marshall li creï problemes amb la Candy. I per altra banda la Chrisitina i en Tom discrepen a l’hora d’incloure el seu amic David Gendler en una prova d’un medicament contra el càncer.
L’acte «Som una nació» en defensa de la identitat catalana va omplir el Camp Nou el 10 de juny del 1981 i va representar la culminació del naixement del moviment Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.
Pocs mesos després de l’intent de cop d’estat del 23-F i del «Manifest dels 2.300», en què un grup d’intel·lectuals criticaven la política lingüística del govern de la Generalitat de Catalunya, naixia un moviment social com a resposta al que consideraven una sèrie d’atacs i agressions cap a Catalunya i la seva identitat. La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes va estar activa des del 1981 fins al 1993.
Durant el període comprès entre el 1985 i el 1990 van portar a terme accions directes de diversos tipus per a la normalització lingüística de Renfe, l’aeroport, Telefónica o Correus, que consistien a pintar rètols en català, cabines telefòniques i bústies de correu, llençar milers d’avions de paper o col·lapsar les cues de les caixes de grans superfícies comercials. Era una forma de lluita no violenta en què els seus seguidors van anar acumulant detencions, interrogatoris a comissaria i judicis al llarg del temps. Les accions dels «cridaires» o «los lingüísticos», com els anomenava la policia, van jugar un paper rellevant en la vida política i social del país d’aquells anys. Anaven des de la normalització lingüística fins a la reforestació i prevenció d’incendis, en contra de l’ingrés del país a l’OTAN o de l’ús de les centrals nuclears.
Descobrim tots els secrets de la preparació de l’obra del director Carles Alberola “La nit de Sant Joan”, de Dagoll Dagom.
Tres joves, en Jim Stark, la Judy i en Plató, coincideixen en una comissaria. Cadascun està allà per un motiu diferent: en Jim està borratxo, la Judy s’ha escapat de casa seva i en Plató acabava de matar a trets uns cadells. L’inspector Ray descobreix que els tres mantenen una relació conflictiva amb les seves famílies. En Jim i a la Judy els van a recollir els seus pares, però en Plató, fill d’una parella divorciada, ha de conformar-se amb la visita de la criada negra que viu amb ell.
Després de la mort del propietari i fundador d’un circ, la companyia decideix recórrer a la filla del mort que un dia el va deixar: la Kate. No tenen moltes esperances de que accepti el seu oferiment, però finalment torna amb ells. En Vittorio un italià que se sent atret tant per la personalitat de la Kate com pel món del circ, decideix també afegir-s’hi. Com més es familiaritza amb aquest món, més curiositat sent per saber les raons que van portar a la Kate a deixar la companyia, i després a tornar-hi.