Al segle XVI, els problemes matemàtics van esdevenir un “esport de massa”. Gerolamo Cardano aparentment va resoldre el problema de les equacions de tercer grau, però en realitat la solució la va prendre del seu rival, Nicolo Tartaglia. França va començar a desafiar el domini italià d’aquesta disciplina amb René Descartes, que va enllaçar l’àlgebra amb la geometria i el va succeir Pascal, que amb només 12 anys va demostrar que la suma dels angles d’un triangle era igual a dos angles rectes. A Anglaterra, Isaac Newton va desenvolupar el càlcul, que responia a les òrbites dels planetes.