El segon candidat del programa radiofònic que es troba amb la Lolle es diu Flori. En Flori també és dibuixant de còmics i voldria acabar de dibuixar a Roma amb la Lolle el treball que té entre mans actualment. D’entrada, sona molt bé. Però després resulta que quan la Lolle demana un plat de porc agredolç al restaurant d’en Tuhan, en Flori -que és un vegetarià fanàtic- la tracta d’assassina. Fi de la comèdia, i prou de buscar! La Lolle abandona. Per altra banda, ha accedit a veure’s una última vegada amb en Moshe abans que se’n vagi a viure als Estats Units amb la seva família. La Lolle està angoixada. Li farà un petó, a en Moshe? Aniran al llit? Tornarà a patir tant, després? Però llavors un petit accident l’ajuda. En Daniel, el fill de l’Sven, s’ha tancat en una de les habitacions de la casa. L’única possibilitat d’alliberar el noi és enfilar-se per una bastida que uns operaris justament han muntat fa poc en la casa. La Lolle s’hi enfila, passa una por esgarrifosa i de sobte pensa: “Vull viure! Vull tenir futur, i en Moshe representa el passat!” La situació de l’Sven també es resol. Anteriorment havia fet com si no sentís un comentari de la Christine sobre els nens: “Ja se sap que amb la canalla es perden moltes coses: la carrera, la independència, l’esveltesa del cos…” Però ara la Christine li diu clarament que no té gens de ganes de jugar amb en Daniel i que, a més, el nano li posa els nervis de punta. A ulls de l’Sven queda esborrada per sempre.