Europa està en guerra i, durant un atac aeri, el tinent Halloran, un pilot americà, coneix una infermera britànica i s’enamoren. Acorden tornar-se a veure, tot i que ella és casada amb Paul Sellinger, un oficial de l’espionatge britànic encarregat d’una missió especial molt perillosa a l’altra banda de les línies enemigues. El destí fa que Halloran hagi de pilotar l’avió que trasllada Sellinger. L’avió cau abatut pel foc enemic i els dos homes han de tirar endavant la missió plegats. Aleshores, Halloran descobreix qui és Sellinger.
La pel·lícula explica la vida de Joana d’Arc. L’any 1429, Joana era una noia francesa de disset anys que, a través de visions i de sentir veus, va tenir la revelació de ser l’escollida per Déu per salvar França i ajudar el príncep Carles a arribar al tron. Per aconseguir-ho, es va vestir d’home, va aprendre a lluitar amb armes i a dirigir un exèrcit. Al cap de poc, va conduir l’exèrcit francès a la victòria contra els anglesos a Orléans. Amb dinou anys la van empresonar i la van cremar a la foguera, sota l’acusació de bruixeria. L’any 1920 va ser canonitzada per l’església catòlica.
Atillio de Giovanni és un poeta i professor en una universitat per a estrangers de Roma. Però Atillio ho deixa tot per anar a Irak en plena guerra amb l’objectiu de salvar la dona que estima.
És l’any 1945 i els presoners del camp de concentració d’Auschwitz han estat alliberats. Ara han d’emprendre el viatge de tornada a casa. Un d’ells, l’humanista Primo Levi, viu una sèrie d’experiències que no oblidarà mai abans d’arribar a casa, a Tori. La pel lícula comença on la majoria dels films sobre el nazisme acaben, és a dir, en l’alliberament dels camps de concentració.
Després de l’execució de la seva família a les mans dels nazis, una jove jueva s’uneix a la resistència que lluita contra l’ocupació a Holanda. La seva missió serà infiltrar-se en la Caserna General Nazi, seduint un alt oficial alemany per obtenir informació i poder alliberar a un grup de combatents que han estat capturats…
Una cinta que ens deixa unes seqüències memorables del desembarcament americà a les platges d’Iwo Jima (amb una factura tècnica i estètica impressionant) i que demostra que moltes vegades els herois són tan fal·libles i humans com qualsevol altra persona, fins i tot el director qüestiona aquest heroisme i també posa en dubte la capacitat de la societat americana a saber reconèixer als vertaders herois de la guerra, criticant també i de gairó els interessos financers d’aquest conflicte bèl·lic. La cinta es divideix clarament en dues parts: una és la situació bèl·lica en si que va nodrint a l’altra part on veiem com aquests “herois” tornen i han d’enfrontar-se a molts problemes i pressions marketineras per a les quals no estaven preparats. Allí està la força dramàtica de la pel·lícula, quan es retrata la humanitat de l’heroïcitat. En fi, una pel·lícula correcta feta per emocionar en forma flagrant mitjançant una mena d’autocrítica a l’honorabilitat americana, però que potser està molt pensada en funció al que es premia generalment en els Academy Awards i a la qual li sobra metratge portant inevitablement que un perdi la intensitat amb què viu el relat.
La història comença a Xina prop del final de la Dinastia Han en el 208 D.C. Cao Cao, el temible Primer Ministre (i líder de facto de l’Imperi Han) convenç al vel·leïtós Emperador Calen declari la guerra als Regnes de Xu a l’oest i a l’est, i al Regne de Wu al sud. Cao Cao diu que el seu objectiu és unificar a Xina d’una vegada per sempre pel benestar de l’Imperi Han, però en realitat, els seus motius són bastant més egoistes. Després de convèncer a l’Emperador, Cao Cao porta al seu exèrcit de gairebé un milió de soldats a la guerra. El seu primer objectiu és el Regne de Xu, de recent creació, governat pel benèvol líder Liu Bei. Quan arriba al Regne de Xu, les forces de Cao Cao arremeten fàcilment contra l’exèrcit de Liu Bei els què avantatgen en número, la qual cosa provoca la fugida de Liu Bei i del seu poble en un desesperat intent d’escapar de la ciutat de Xin I grega. Els ciutadans de Xu fugen sota la protecció de les tropes de Liu Bei i dels seus dos generals de major rang (i germans de sang): Guan Yu i Zhang Fei, que es queden endarrere a risc de les seves pròpies vides per salvar els camperols que intenten escapar…
Durant la Primera Guerra Mundial l’exèrcit alemany va desenvolupar una nova i perillosa arma: el zepelí, l’aeronau ideal per als bombardejos, perquè volava a més altura que els avions de combat. Els anglesos envien un espia a Alemanya per aconseguir el plànols dels dirigibles i poder-ne fer una arma capaç d’oposar-s’hi. L’home ideal per a aquesta missió és Geoffrey Richter-Douglas, un tinent de l’exèrcit britànic amb ascendència germànica i que, a més, coneix molt bé el poble on construeixen els dirigibles. Però el que Geoffrey no s’espera és que, quan els alemanys s’assabenten que coneix bé la Gran Bretanya, li proposaran robar als anglesos uns documents importantíssims.
Richard Blaine viu en una Casablanca assolada per la guerra, on porta un club conegut per Cafè Americà de Rick. Havia lluitat al costat republicà en la Guerra Civil espanyola i ara no es compromet amb ningú. La ciutat és un niu de corrupció i intriga, un lloc on s’agrupen els refugiats que fugen dels nazis amb l’esperança d’anar a Amèrica: Entre ells hi ha Ilsa i Victor Laszlo. Ell és un líder de la resistència i ella un antic amor d’en Rick, de quan havia estat a París.
El pas del temps no ha estat agradable per a Rick, que s’ha anat tornant cínic en la mesura que s’ha sentit traït tant en l’amor com en la guerra. Però Ilsa té poder per canviar-ho tot. Ugarte és un negociant de mercaderies robades que té dos visats preciosos i els dóna a Rick perquè els guardi abans no el detinguin els nazis. Ilsa es dirigeix a Rick per aconseguir els visats i l’antic amor entre tots dos es revifa. Rick està a punt de negar-se a donar-los perquè Ilsa es quedi amb ell. Però supera aquests sentiments egoistes i es dedica, una vegada més, a la causa de derrotar l’amenaça nazi.
Remake del film danès de Susanne Bier, “Brothers (Brødre)” (2004). Un jove consola a la dona i fill del seu germà, que està desaparegut a Afghanistan. El capità Sam Cahill (Tobey Maguire), un condecorat marine, és enviat a combatre a Afganistan. Després de mesos de recerca, el govern li declara difunt o desaparegut. Després de saber la notícia, el seu germà petit Tommy (Jake Gyllenhaal) es queda als Estats Units, cuidant de la seva cunyada Grace (Natalie Portman) i els seus nebots. Amb el temps, el germà es guanya l’afecte i l’amor d’ells fins a tal punt de substituir el seu germà com a marit i com a pare. Però un dia reben una notícia inesperada, les conseqüències de la qual sacsejaran la unitat de la família.
Any 1939. Part del món ja està en guerra. Lady Sarah Ashley (Nicole Kidman), una aristòcrata anglesa, s’ha passat la vida perseguint la perfecció superficial, però un matrimoni sense amor i sense fills li ha privat de qualsevol cosa important que no sigui el seu quadra de cavalls. Convençuda que el seu marit li és infidel, l’entestada Sarah viatja des de Londres fins al remot reducte tropical de Darwin (Austràlia) per enfrontar-se a ell. El seu refractari guia a través de l’immens i immisericorde terreny del territori septentrional és Drover (Hugh Jackman), un ramader tan tosc i bast com refinada és Sarah. La seva profunda antipatia mútua es veu minorada per la tragèdia quan Sarah, de sobte, es troba cuidant un encantador i jove orfe anomenat Nullah (Brandon Walters), un noi mestís a la deriva en una societat segregada que li tracta com un pària.-
Juan Miranda és un pagès que s’ha tornat bandit i que es dedica als robatoris amb l’ajut de tota la família. S’ajunta amb John Mallory, un irlandès acabat d’arribar a Mèxic i que, com a militant de l’IRA, té una gran experiència en explosius. John manté les seves conviccions ideològiques i per això accepta l’encàrrec dels revolucionaris mexicans de volar la porta d’una presó per alliberar els presos polítics. A Juan li fa creure que han d’assaltar un banc. D’aquesta manera, Juan es veu convertit en heroi revolucionari i ha de patir la persecució de les tropes governamentals dirigides pel brutal coronel Gutiérrez.
La pel·lícula explica els secrets del món de l’espionatge, on res no és el que sembla. Jack Foster, un antic agent que treballava per a la CIA, es troba embolicat en una complicada trama quan el fan servir, sense saber-ho, per dur un virus letal dels Estats Units a Europa.
La massacre de Nanking refereix a “les atrocitats comeses per l’Exèrcit Imperial Japonès als voltants de la ciutat xinesa després de la caiguda de la capital el 13 de desembre de 1937”. La pel·lícula (que fins fa un temps es coneixia com “Nanjing! Nanjing!”) segueix el destí de diversos personatges, alguns ficticis, altres reals, com un soldat xinès que lluita per sobreviure a l’horror de la matança indiscriminada, un militar japonès traumatitzat per les barbaritats comeses per l’exèrcit nipó, una mestra o un home de negocis alemany bolcat a protegir el màxim nombre de vides possibles.
La història gira entorn de Bob Wilton (Ewan McGregor), un reporter enviat a Iraq que podria aconseguir la història de la seva vida quan coneix a Lyn Cassady (George Clooney), un home que assegura ser un soldat psíquic, entrenat per l’exèrcit dels EE.UU. per usar la seva ment com una arma. El creador d’aquest revolucionari programa que podria canviar el mode en què es lliuren les guerres és Bill Django (Jeff Bridges), però resulta que està desaparegut.
“Chat Noir” narra l’absurd destí d’un soldat durant la Batalla de Verdun, en plena Primera Guerra Mundial. La pel.lícula, de 12 minuts de durada, recupera els codis del cinema mut, basat en la puresa de les seves imatges, composició, muntatge i fotografia en blanc i negre, amb l’únic accent dramàtic d’una senzilla melodia de piano.
El rodatge, per al qual es va comptar amb part de l’equip tècnic de la famosíssima pel lícula “El orfanato”, es va dur a terme en una masia del terme municipal de Peñiscola i en la part vella de la ciutat de Corbera d’Ebre.
Any 2154. Jake Sully (Sam Worthington) és un ex-marine confinat en una cadira de rodes que, malgrat el seu cos tolit, encara és un guerrer de cor. Jake ha estat reclutat per viatjar a Pandora, on les corporacions estan extraient un mineral estrany que és la clau per resoldre els problemes de la crisi energètica de la Terra. En ser tòxica l’atmosfera de Pandora, ells han creat el programa Avatar, en el qual els humans “conductors” tenen les seves consciències unides a un avatar, un cos biològic controlat de forma remota que pot sobreviure en l’aire letal. Aquests cossos estan creats genèticament de ADN humà, barrejat amb ADN dels natius de Pandora, els Na’vi. Ja en la seva forma avatar, Jake pot caminar un altre cop. Ha rebut la missió d’infiltrar-se entre els Na’vi, els quals s’han convertit en el major obstacle per a l’extracció del mineral. Però una bella Na’vi, Neytiri (Zoe Saldana), salva la vida de Jake, i tot canvia. Jake és admès en el seu clan i aprèn a ser un d’ells, la qual cosa li fa sotmetre’s a moltes proves i aventures. Mentrestant, els humans segueixen amb el seu pla, confiant que la informació de Jack els sigui útil.-
L’any després de Crist, l’Imperi Romà està amenaçat. La vigília de la coronació del nen de 12 anys Ròmul August, el general bàrbar Odoacer arriba a Roma per tancar un acord que no arriba a bon port. El dia de la coronació del jove emperador, Ambrosinus, tutor de Ròmul, intueix perill. Orestes, el pare de Ròmul, nomena Aureli el seu guàrdia personal. Odoacer i el seu exèrcit ataquen Roma i les coses es compliquen. Ròmul haurà de fugir.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
