En un conflictiu país Africà hi viu la Maria, una terratinent que conrea sobretot cafè. És una dona de caràcter fort i altiu, acostumada a exercir un ferri control en les seves propietats. Per això, quan és a punt d’esclatar al país una guerra civil, no dubta a defensar la seva collita amb ungles i dents.
A finals del segle dinou, el coronel Ludlow se’n va a viure a un paratge remot i impressionant de les muntanyes de Montana amb els seus tres fills, on els ensenya a muntar a cavall i a disparar. Un d’ells, Tristan, fa una estada a la universitat i torna amb la seva nòvia. Aquesta noia es converteix en objecte de desig de tots els germans i provoca un conflicte familiar que queda interromput per la dispersió dels nois a causa de l’esclat de la primera guerra mundial.
L’any 1941 els Estats Units declaren la guerra al Japó. Les forces nord-americanes es concentren a les batalles del Pacífic, prenent les illes una per una, en direcció a les costes japoneses. Durant aquesta campanya brutal, l’exèrcit japonès interceptava constantment les comunicacions militars codificades, per frenar l’avanç de les tropes nord-americanes.
Mongol s’endinsa en els dramàtics i angoixosos primers anys del governant nascut amb el nom de Temudgin el 1162. A mida que acompanya Temudgin des de la seva perillosa infància fins a la batalla que va segellar el seu destí, la pel·lícula dibuixa un perfil multi-dimensional del futur conqueridor i ens el mostra, no com a la bèstia dolenta d’aparença vetusta, sinó com a un líder influent, intrèpid i visionari. Mongol ens mostra la forja d’un home extraordinari i els fonaments sobre els quals descansava gran part de la seva grandesa: la relació amb la seva dona Borte, l’amor de la seva vida i la més lleial consellera.
La Sally es torna cada cop més depenent de la Nellie, que desafia la Dra. Mason per fer de llevadora en el naixement prematur. Tanmateix el nen neix mort i la Marion demana que la Nellie es traslladi al barracó de la Sally per a confortar-la. Les dues joves es fan costat i esdevenen amigues íntimes. Així la Nellie organitza una festa d’aniversari per la Sally, però una minoria de dones suggereixen que són lesbianes, i això molesta la Sally. A la Nellie no li importa, però tot i així decideix tornar a mudar-se fora del barracó de la Sally. La Judith emmalalteix d’un segon atac de malària, i això porta la Blanche a considerar un intent de fuga.
La Marion protesta quan un noi de tretze anys és enviat al camp dels homes. En Yamauchi permet a les dones escriure a casa, encara que la Dorothy segueix apàtica. La Christina es guanya el respecte de la Sylvia fent de mestra dels nens, però la Blanche està desesperada per escapar, sobretot després de que la Judith mori. Tothom pensa que està boja, excepte la Debbie, que la convenç que la deixi anar amb ella. Assabentades d’això, la Rose i la Marion van a explicar-li a en Yamauchi, i les aspirants a fugitives són atrapades.
Després que la Debbie i la Blanche són capturades, les racions es redueixen, provocant friccions entre les britàniques i les holandeses. Les dues fugitives són lligades a una pals, però la Debbie, en consideració de la seva edat, és retornada al seu barracó i en Yamauchi es compromet a alliberar la Blanche si les presoners fabriquen 500 barrets de fulles de palma. La data límit arriba i, amb l’ajut dels nens i finalment de les holandeses, l’objectiu s’aconsegueix i la Blanche és alliberada. En Yamauchi resta impressionat per les habilitats de la Christina com a lingüista, i la converteix en la seva secretària. Ella promet a robar paper de l’oficina.
Holandeses i britàniques s’ajunten per celebrar el Nadal el millor que puguin, amb un concert, un sopar i regals per als nens. La Blanche, encara enfadada amb la Rose i la Marion per informar a en Yamauchi, inicialment no hi participa, però finalment s’hi uneix afirmant haver vist proves de presoners mascles a prop. Les festes s’avancen un dia ja que se’ls diu a les dones que seran traslladades a un altre camp. En Yamauchi, que ara permet que la Christina agafi paper de l’oficina, no sap si les acompanyarà. Breument poden veure els homes presoners, però la Sally s’inquieta perquè no pot veure el seu marit.
Malgrat les advertències d’en Bernard, pocs europeus creuen que Singapur caurà davant els japonesos, i celebren l’Any Nou com de costum. Però la notícia de la capitulació de Hong Kong provoca un canvi en els sentiments de la gent, i es posa en marxa l’evacuació de civils cap a Austràlia. La Dra. Mason i la germana Ulrica decideixen quedar-se a l’hospital. Simon ha d’utilitzar la força per portar Christina a bord del vaixell d’evacuació, quan la seva filiació europea es posa en dubte. Les demandes de na Rose la fan impopular entre els altres passatgers. Les disputes entre els evacuats s’obliden quan el vaixell és torpedinat i s’ofeguen moltes persones, incloent-hi la Vicky. Els supervivents arriben a terra, però són sorpresos per una patrulla japonesa que separen els homes de les dones.
Les dones supervivents arriben a la presó de Kampong Getah on les infermeres Kate i Nellie es reuneixen de nou amb la Dra Mason, mentre s’encarrega de la neteja de la seva barraca miserable. La comparteix amb Sylvia Ashburton, una snob, Simmons Cockney Blanche, que ajuda a la Dorothy Bennett amb el seu nadó, l’embarassada Sally Markham, i la plorosa Bowen Judith i la seva filla Debbie. El capità comandant Yamauchi diu a les dones que la desobediència serà castigada i Marion, designada com a interlocutora, ha d’intercedir amb ell quan el tinent Sato -Satanàs per les dones- descobreix la Sylvia utilitzant un aparell de ràdio. Així la Sylvia és alliberada del càstig de la cabana, mentre arriben unes presoneres holandeses, i amb elles la germana Ulrica.
Algunes de les dones més joves són apartades pels guàrdies, i hi ha la creença de que seran violades. Però el cert és que les escullen per a tallar arbres. La germana Ulrica és nomenada portaveu de les holandeses, que tenen més possessions i diners que les britàniques. La Sylvia s’estova, i finalment dóna diners a la Dorothy per que compri menjar per la seva filla. La Dorothy s’ofereix per treballar per als presoners holandesos més acomodats i, amb els diners guanyats, s’escapa de nit per obtenir llet per la Violet. Però en Yamauchi ho descobreix i prohibeix el comerç. Lia es descoberta a l’exterior i, malgrat els esforços de la Dorothy per salvar-la, finalment mor.
Singapur, 1941. Les classes mitges britàniques porten una vida còmoda, encara que Marion Jefferson, a diferència de la seva amiga Vicky, vol tornar a Anglaterra per fer treballs de guerra, mentre que el seu marit Clifford, oficial de l’exèrcit, és un dels pocs que creuen que els japonesos els atacaran per terra. La seva opinió és compartida per l’autralià presentador de ràdio Bernard Webster, que es va acomiadar de la radiodifusió manifestant la seva opinió de que la colònia no està preparada per a la invasió. El romanç floreix entre dues parelles de joves, el tinent Simón Treves i la guia turística d’ascendència asiàtica Christina Campbell, i Kate Norris i Redburn Harry.
La Violet mor i decau la moral entre les presoneres, especialment quan la Judith Bowen, la Cristina i altres cauen víctimes de la malària. Això exigeix fer canvis per possibilitar una infermeria. Les modificacions fan que es qüestioni el lideratge de la Marion, i ella mateixa en comença a dubtar. Tanmateix organitza una reunió per millorar el seu nivell de vida. Després, arriben dos policies secrets japonesos arribar i demanen per veure-la.
La Marion queda en llibertat després de ser interrogada sobre les tropes britàniques que hi han a Singapur. En Yamauchi marxa al quarter general, deixant a Sato el comandament. La Christina es recupera de la malària, però una dona holandesa mor i la Judith s’està debilitant. Per això quan s’assabenten que arriba ajuda de la Creu Roja, la Dorothy, la Rose i la Blanche prenen una part de la quinina, per por a que Saito no en faci ús. Però els guàrdies les atrapen i proven de violar-les. Mentre que la Rose i la Blanche protesten a Yamauchi al seu retorn, la Dorothy afirma que ho van fer voluntàriament i la Blanche i la Rose són castigades per mentideres. Però la Sylvia escolta la Dorothy parlant amb un guàrdia, confessant-li que havia mentit i informa en Yamauchi. Aquest allibera les dues captives, i assigna a la Dorothy obligacions laborals extra. L’incident divideix l’opinió de les dones britàniques.
En Sydney és un periodista del “The New York Times” enviat a Cambodja el 1972 com a corresponsal de guerra. Allà coneix a Dith Pran, un nadiu que li serveix de guia i intèrpret durant la guerra. Al 1975 quan va caure el govern cambodjà, els EUA es retiren del país, i tota la família de Pran emigra a Amèrica del Nord excepte ell, que decideix quedar-se amb el periodista per seguir ajudant-lo. Tots dos viuen refugiats a l’ambaixada francesa, però quan decideixen abandonar Cambodja, l’exèrcit revolucionari prohibeix sortir del país a Pran, que és reclòs en un camp de concentració, on passarà múltiples vicissituds.
Illa d’Elba, 1814. Martino és un jove professor idealista, amant de la bonica baronessa Emilia. Aquell mateix any, Napoleó abdica i és desterrat a Elba. Un cop allí, ofereix a Martino el lloc de bibliotecari. Per al jove és l’oportunitat que esperava per poder matar l’emperador, a qui odia, i venjar així la mort de milers de soldats.
La Jeanne i en Simon Marwan són dos bessons la mare dels quals, que porta molt temps sense parlar, és a punt de morir. Però, abans del fatal desenllaç els dóna dues cartes que han de ser lliurades a un pare al que creien mort i a un germà l’existència del qual desconeixien. Tots dos emprendran un viatge al Líban per localitzar-los i trobar respostes a la seva existència.
El Capità Willard és un oficial dels serveis d’intel·ligència de l’exèrcit nord-americà al que se li ha encarregat, a Cambodja, la perillosa missió d’avançar riu amunt per eliminar a Kurtz, un coronel nord-americà renegat que s’ha tornat boig. En la profunditat de la selva, en un campament sembrat de caps tallats i cadàvers putrefactes, l’enorme i enigmàtica figura de Kurtz mana com un buda despòtic sobre els membres de la tribu Montagnard, que l’adoren com a un déu.
En el maig de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, a un comando de cinc dones pertanyents a la Resistència Francesa se li encomana una perillosa missió: arribar en paracaigudes a la França ocupada per protegir el secret del desembarcament del Dia D, i eliminar al coronel Heindrich cap del contraespionatge alemany. Louise és una experta franctiradora vídua d’un líder de la Resistència, Jeanne és una dura prostituta que no dubtarà a matar, Gaëlle és una jove experta en explosius que desitja entrar en acció, Suzy és una espectacular excorista i antiga amant de Heindrich, i Maria és una comtessa italiana que treballa d’agent secret per a la Resistència Francesa.
Durant la Primera Guerra Mundial, el tinent Frederick, un americà del cos d’ambulàncies italià, i Catherine, una infermera britànica, es converteixen en infortunats amants. Després d’haver pres unes quantes copes, Henry troba per primera vegada a Katherine i la confon amb una prostituta. Quan el capità Rinaldi, amic d’Henry però també el seu superior, els presenta formalment, riuen d’aquella primera trobada, però també resulta evident que Rinaldi se sent atret per Catherine. Per frustrar l’incipient romanç, Rinaldi trasllada a Henry, però quan aquest cau ferit, se sent culpable i s’assegura que estigui sota la cura de Catherine durant la seva convalescència.
Al 1942 en plena Segona Guerra Mundial, la flota alemanya està guanyant la partida a l’armada aliada causant-los gran nombre de baixes. Centenars de vaixells estan sent enfonsats pels submarins d’Hitler gràcies a un sistema de comunicacions anomenat “enigma”, que posiciona amb increïble exactitud els objectius als quals han d’atacar, però ara un capità nord-americà ha detectat els senyals de “enigma”. Es troben a bord d’un submarí alemany avariat l’U-571, a la meitat de l’Atlàntic nord. I ràpidament un grup d’oficials aliats…
La histèria col·lectiva envaeix les costes de Califòrnia en els dies posteriors a l’atac japonès a Pearl Harbor. Un submarí nipó s’ha perdut i la població tem una invasió.
Segona Guerra Mundial a Varsòvia durant l’ocupació alemanya. El professor Siletsky, un espia al servei de la Gestapo, és a punt de lliurar una llista amb el nom dels col·laboradors de la Resistència. Joseph Tura, actor polonès intèrpret de Hamlet i espòs de María Tura, també coneguda actriu, intentarà evitar-ho. Amb l’ajuda dels actors de la seva companyia, es farà passar pel cruel coronel Erhardt i per Siletsky per entrar a la caserna general de les SS.
La pel·lícula està basada en la desastrosa incursió militar nord-americana a Somàlia el 1993 i es centra en l¿episodi protagonitzat per un grup de ràngers que dos helicòpters Black Hawk van llançar a la ciutat de Muqdiisho. La seva missió era capturar dos lloctinents d¿un senyor de la guerra, però els seus adversaris els van acorralar i els ràngers van tenir moltes dificultats per sortir-ne vius.
Els últims dies de Batista, Cuba s’enfonsa en la corrupció i la revolució avança. A fi de protegir els seus interessos, els governs britànic i nord-americà contracten un mercenari, Robert Dapes, per fer front als revolucionaris. Quan Dapes arriba a L’Havana, s’adona que ja ha fet tard. La situació és tan crítica que ni tan sols tindrà temps per abandonar el país. Dapes es troba amb Alexandra Pulido, una dona a qui havia estimat i que ara està casada amb un home ric i corrupte. Dapes intenta fugir amb ella, però la segresta un guerriller fanàtic.
Durant la Segona Guerra Mundial, Hart, un oficial aliat que estudia dret, és empresonat pels alemanys en un camp de concentració. Un cop allí, el coronel americà William McNamara, que s’encarrega dels presoners, li encarrega el cas d’un assassinat dins del camp.
Any 1943. Els nazis volen “netejar” Berlín de jueus definitivament. Més de 70.000 ja han estat deportats de la ciutat. A l’abril de 1943 surt de l’estació de Grunewald un tren amb 688 jueus cap a Auschwitz. El viatge dura sis dies. Al tren comença una lluita contra la calor, la gana i la set. En la seva desesperació, alguns intenten fugir, entre ells, Henry, Lea i Ruth . Però el temps passa i Auschwitz cada cop s’apropa més…
“Baaria” és un relat èpic que abasta tres generacions, des de la dècada de 1930 fins als temps moderns, usant com a teló de fons el sorgiment del feixisme, la Segona Guerra Mundial i els manejos polítics de la Itàlia de postguerra
La pel·lícula, produïda el 1915, és una de les grans fites de la història del cinema mut i explica la relació de dues famílies nord-americanes. Els germans Stoneman, Phil i Ted, visiten els seus amics Cameron a Piedmont, a Carolina del Sud. Aquesta amistat queda afectada quan, en començar la Guerra Civil, els Stoneman s’allisten en un bàndol i els Cameron en l’altre. Les conseqüències de la guerra a les seves vides personals es mostren a la pel·lícula en connexió amb els fets històrics, des del desenvolupament de la Guerra Civil mateixa, passant per l’assassinat de Lincoln fins el naixement del Ku Klux Klan.
Una guerra entre dos bandós es la manifestació més cruenta del genere humà, però el destí de dos enemics irreconciliables pot també de parar sorpreses. En el decurs de 10 minuts Nick Ryan relata el combat aeri que mantenen dos asos de la segona guerra mundial, un pilot angles i un alemany disposats a portar la seva lluita al limit per sobreviure.