Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
Segona Guerra Mundial. Durant l’ocupació de França pels alemanys, Shosanna Dreyfus presencia l’execució de la seva família a mans del grup comandat pel coronel nazi Hans Landa. Després de fugir a París, Shosanna adopta una nova identitat com a propietària d’un cinema. Per altra banda, el tinent Aldo Raine entrena un grup de soldats jueus per atacar objectius concrets. Els homes de Raine, acompanyats d’una actriu alemanya que treballa per als aliats, hauran de dur a terme una missió que podria fer caure els caps del Tercer Reich. El destí vol que tots es trobin sota la marquesina del cinema de Shosanna, que espera el moment de la venjança.
Inspirada en fets reals. La història d’amor entre una jove camperola del Basse Saint-Laurent i un audaç aventurer, es veu marcada per un destí inexorable relacionat amb l’abandó de Canadà per part de França. Entre 1758 i 1761 transcorre el turbulent període que dóna lloc a la derrota de Nova França i la instauració del règim anglès.
Anys trenta. En Guy Malone, un professor irlandès, surt amb laGilda Bessé, una fotògrafa de moda i tots dos comparteixen apartament a París amb la Mia, una refugiada gitana espanyola. Quan en Guy i la Mia van a Espanya a lluitar contra els feixistes en la Guerra Civil Espanyola la parella trenca, i els tres amics se separen… aparentment per sempre.
Horroritzat per la guerra, Tom, un jove recluta, deserta de l’exercit i es refugia amb un grup de gitanos. Aquests, creuen que en Tom té poders màgics, per tant decideixen acceptar-lo en el grup, per poder aprofitar-se d’ell. La filla del lider gitano, la Jessie comença una història d’amor amb Tom, de qui queda embarassada. Tot sembla anar bé, fins que les coses es comencen a torçar…
A l’Iraq, una unitat d’elit d’artificiers nord-americans actua en una caòtica ciutat on qualsevol persona pot ser un enemic i qualsevol objecte una bomba. El cap del grup, el sergent Thompson, mor en el transcurs d’una missió i és substituït per l’impredictible i temerari sergent William James. Quan falta poc perquè la brigada sigui rellevada, l’imprudent comportament de James farà que dos dels seus subordinats, es plantegin seriosament el risc que corren.
A les costes de Hawaii, un modern i enorme portaavions de la marina americana pateix una gegantesca i estranya tempesta que el fa desaparèixer. Una vegada passat el temporal, el capità i la resta de la tripulació descobreixen que s’han traslladat en el temps, concretament al 7 de desembre de 1941, el dia que els avions japonesos van bombardejar la base naval de Pearl Harbor.
Michael Collins (1890-1922) va ser un líder revolucionari irlandès que va lluitar aferrissadament contra l’ocupació anglesa de la seva pàtria. Amb els seus joves rebels va dur a terme una sèrie de sanguinaris atemptats que van generar una no menys cruel repressió.
20 d’agost del 1945: La Marion atura la Maggie i la seva banda, que anaven a atacar a Sato, i impedeix que la Kate arrii la bandera japonesa. Els li explica a les dones com seran ara les coses. En Yamauchi revela les possessions que estaven amagades de les dones, que queden horroritzades. La Kate, amb Maggie en el remolc, s’absenta unes hores sense permís per veure Tom en el camp dels homes, però s’atura pel camí advertida per un presoner de guerra que els diu que és molt perillós continuar. Finalment la Maggie i el presoner de guerra mantenen relacions sexuals. Al dia següent en Yamauchi organitza una visita de les dones al campament dels homes. 19 de setembre del 1945: Finalment un grup de soldats australians arriba al camp i queden horroritzats pel que troben. Els diuen a les dones que aniran a Singapur el dia següent. L’Alice és confon amb un noi pels soldats. En Sato es suïcida, davant la Dorothy i la Joss. Al matí següent en Yamauchi s’acomiada de la Marion, i es disculpa per tot el que ha passat. Sota la mirada d’en Yamauchi, les dones abandonen el camp cap a la llibertat.
Les dones es reuneixen a Singapur amb l’agent Phyllis Bristow de repatriació, que pren les seves dades. Vol la transferència de Kate i la senyora Van Meyer a altres grups, però es neguen i es queden on són. L’Alice s’assabenta de que el seu pare encara és viu. Totes són portades a la seva nova seu, al Raffles. El luxe de l’hotel i la riquesa del menjar atordeix les dones, pels anys que feia que no ho gaudien. La Marion és abordada per un coronel que recopila proves sobre crims de guerra, mentre la Kate entrega les notes de la Dra. Trier al cos mèdic. Es celebra una festa en el Raffles per donar-los la benvinguda a totes de nou al món dels vius, i la senyora Van Meyer coqueteja amb un coronel. La Marion espera notícies d’en Clifford i la Bea abandona la festa plorant, incapaç d’enfrontar-se amb els esdeveniments.
En la recerca d’en Clifford, a la Marion se li demana que testimonii en contra de Yamauchi. La Joss es troba amb Stephen Wentworth, un vell amic de la Monica (la dona que estava buscant), que ha obert un centre per ajudar els nadius. La Kate s’assabenta de que Tom és a l’hospital amb tuberculosi. La Marion torna a casa, i la troba en perfecte estat, després d’haver estat ocupada pels japonesos durant la major part de la guerra. La casa de Dorothy, per la seva banda, ha estat destrossat pels vilatans. Stephen vol que la Joss l’ajudi en el centre. Dorothy i Maggie es fan amigues d’en Jake Hault, que sembla tenir una habilitat especial (probablement en el mercat negre) per a l’adquisició de coses necessàries. La Marion rep un missatge urgent de que torni a l’hotel, i es tem el pitjor sobre Clifford.
La Marion es reuneix amb en Clifford, que és a l’hotel esperant-la, i li diu que en Ben està bé. Clifford li revela que és l’encarregat de liderar la recerca de criminals de guerra, i es proposa començar per localitzar i penjar en Yamauchi. La Bea, encara furiosa per la retenció de medicaments per part d’en Yamauchi, es compromet a declarar contra ell. També s’assabenta que a poc a poc es va quedant cega. Mentrestant, la Marion s’emprenya perquè en Clifford intenta apartar-la dels altres. A Raffles van arribant més internats i revelen que la Nellie va morir uns mesos després del final de la guerra. La senyora Van Meyer fa safareig sobre la relació entre la Dorothy i Shinya. Alguns dels nouvinguts en el Raffles acusen la Dorothy de ser una col·laboradora, la persegueixen pels passadissos i es refugia en la germana Ulrica.
La Germana Ulrica es posa al dia amb les altres dones, i aconsella la Dorothy quan s’assabenta que la seva mare ha mort i decideix tornar a Anglaterra. En Clifford i la Marion s’han separat malament: ell no vol sentir parlar dels camps de concentració, mentre ella és l’únic del que vol parlar. La senyora Van Meyer s’assabenta de que donen per mort el Sr Van Meyer, i no podrà disposar dels seus diners, quedant desemparada. La Marion està furiosa amb en Clifford per haver llegit el seu diari, i es dóna compte de que les altres internes la coneixen millor del que mai ho farà ell. En Jake li ofereix a la Maggie un lloc per residir. La Bea li diu a la Marion que s’està quedant cega i vol anar a ajudar al centre de la Joss. En Jake li demana a la Joss medicines pel centre.
Les dones són sol·licitades pels militars a que declarin en contra de Yamauchi i els seus, per crims de guerra: la Bea es nega, la senyora Van Meyer diu un munt de mentides i la Maggie fa un emotiu testimoni sobre la mort de la Blanche. La Joss és detinguda per la policia per estar amb l’oncle de Christina. En Clifford li diu a la Marion que en Yamauchi és a Singapur. L’Stephen anuncia que es queda a Singapur per dirigir un centre. Vol que torni la Joss i l’ajudi a portar-lo. La Marion es nega a testificar en contra de Yamauchi, igual que la Cristina, que el va a veure amb la germana Ulrica. Tothom comença a dubtar de les coses que es van dir i fer en els camps de concentració, incloent-hi la germana Ulrica i la senyora Van Meyer.
La Kate se sent deprimida per la mort de Tom i busca el consol en la germana Ulrica, que assisteix al funeral tot i que Tom era protestant. La Kate també decideix que definitivament vol ser metgessa. La Marion visita en Yamauchi a la presó, i amb l’ajuda de Jake vol saber la veritat. En Yamauchi li explica que coneixia l’existència del seu diari i que va deixar que Christina robés el paper. Ella es disculpa i li diu que ho utilitzarà en el procés per reduir la condemna, però en Yamauchi li diu que prefereix morir abans d’anar a la presó, perquè és el camí de sortida més honorable. La Bea li ha d’explicar els fets de la vida a l’Alícia després que un nen es posa una mica massa amable amb ella. La Maggie s’adona que està embarassada. En Clifford i la Marion es barallen per la visita feta a Yamauchi i ella diu que no sap si tenen un futur junts.
Les dones es preparen per tornar a casa, i s’acomiaden de l’Alícia mentre s’embarca cap a Anglaterra. El matrimoni Jefferson té problemes quan en Clifford veu com està de canviada la Marion des que ha estat en els campaments. En Jake li diu a la Maggie que sap que ella està embarassada, i dubta sobre què ha de fer amb el nadó. Més tard decideix tornar a Anglaterra. La Christina decideix quedar-se a viure a Singapur i convertir-se en una mestra. La senyora Van Meyer s’assabenta, per horror seu, que el Sr Van Meyer encara és viu i li diu a la Marion que no sap què fer ara, que no l’estima.
Les dones es preparen per sortir de Singapur i tornar a casa, acordant celebrar una reunió al Raffles el 1950, exactament cinc anys després de la separació. En Joss mor a l’hospital. La Bea es compromet a romandre a Singapur i ajudar l’Stephen a dirigir el centre. La germana Ulrica va a visitar a Yamauchi, que li diu que sap que serà penjat. La Maggie està d’acord en anar i quedar-se amb la Dorothy a Londres. Totes recorden els amics absents: Joss, Rose, Blanche i tots els altres que van morir, i després dir adéu, ja que tots van per camins separats. La Marion es dóna compte de que l’experiència ha acabat mentre navega cap a casa.
1 de juliol del 1945: Han passat dos anys i les dones estan en un altre camp, aquesta vegada en el que era una antiga presó. Els temps han estat durs i moltes han mort – incloent-hi Blanche, Verna, Daisy, i fins i tot la petita Suzy. Sobreviuen la resistent Maggie Thorpe i la jove Alice Courtenay, que va perdre la seva mare al campament. La guerra ha donat la volta i els aliats estan derrotant finalment als japonesos. La Christina veu un document a l’oficina de Yamauchi ordenant l’execució de les dones. Davant aquesta amenaça, comencen a reunir armes per defensar-se dels guàrdies quan arribi el moment. Es crida un tenko per sorpresa, i les dones temen el pitjor preparant-se per lluitar; però per sorpresa seva, en Yamauchi anuncia que la guerra ha acabat i que ara són lliures. Però diu que segueixen sota control japonès fins que els aliats arribin. Mentrestant, Maggie i un grup es preparen per a atacar a Sato.
Finals de la Segona Guerra Mundial. Un home ferit viatja en una caravana per una carretera d’Itàlia, però el seu estat és tan greu que s’ha de quedar en un monestir deshabitat i semi-enderrocat, on s’encarrega de cuidar-ho la Hana, una infermera canadenca. El seu cos està totalment cremat a conseqüència d’un accident sofert a Àfrica, però encara té temps per explicar-li la tràgica història de la seva vida.
A l’illa japonesa d’Iwo Jima, escenari d’una de les batalles més sagnants de la Segona Guerra Mundial, es desenterren centenars de cartes. Les cartes posen cara i veu als homes que van lluitar en el bàndol japonès, encapçalats pel general Tadamichi Kuribayashi.
Sota l’estàtua del Buda que van destruir els talibans, encara viuen milers de famílies. Baktay, una nena afganesa de sis anys, és incitada a anar a escola pel fill dels seus veïns que llegeix els alfabets enfront de la seva cova. De camí a l’escola, és assetjada per uns nens que juguen de forma cruel reflectint la societat tan violenta que els envolta. Els nens pretenen lapidar a Baktay o destruir-la com el Buda, o disparar-li com van fer els americans en el laberint de coves. Serà capaç Baktay de superar aquests obstacles per poder aprendre els alfabets en la seva llengua materna?
Animades per les notícies d’un avanç aliat, les dones ho celebren amb sake elaborat per la Blanche. Shinya, a punt de sortir per a la batalla, li confessa a la Dorothy que ell va disparar la Rose. Ella el perdona. També li diu que els paquets de la Creu Roja, que Christina ja havia vist, s’han amagat per tal que les dones paguessin pel seu contingut. Verna ho admet, però afirma que Hassan li va ordenar. Tanmateix abans que les presoneres puguin denunciar Hassan, la Dorothy i en Shinya són assassinats. La Daisy i en Sato resulten ferits quan un avió aliat llença una bomba al campament. Les internes ho aprofiten per assaltar el magatzem i apoderar-se dels paquets de la Creu Roja, desafiant en Yamauchi.
Les dones són rebuts per la metgessa francesa, l’eficient doctora Trier, assistida per la seva jove ajudant, l’orfe Daisy Robinson. El campament disposa de certes instal·lacions, però el seu comandant, en Nakamura, no parla anglès i delega en la seva intèrpret, l’imperiosa senyoreta Hassan, les activitats del dia a dia. Marion es troba amb una vella amiga, la Lilian amb el seu petit fill Bobby i les noves preses són rebudes per la britànica Verna Johnson. Verna inicialment sembla amigable, però aviat les dones s’assabenten que aniran a treballar en una fàbrica per fer roba pels japonesos, i que hauran d’entregar part dels seus salaris a Verna i el seu cap, la senyoreta Hassan, per poder tenir aliments.
La doctora Trier diagnostica una pèrdua de visió a la doctora Mason, li dóna les seves ulleres i li assigna la llum de l’hospital. La Dorothy es sorprèn de la seva amistat amb en Shinya, un dels guàrdies. La Rose s’alegra de saber que el camp d’internament homes és ben a prop. Hassan li diu a la Marion i a la germana Ulrica que Verna és l’única líder de les presoneres. Verna es guanya el respecte de la Marion amagant el seu diari prohibit i demanant-li d’unir-se al comitè de disciplina. Per tal de donar l’impressió de que les dones són ben tractades, s’organitza una visita de dignataris japonesos. Però la Sally es suïcida desbaratant els plans.
Com càstig per haver permès el suïcidi de la Sally, interrompent així la visita propagandística, les preses han de treballar hores extres a la fàbrica, i la Chistina és enviada a un altre camp. La germana Ulrica li confessa a un sacerdot que està de visita, la seva vergonya per consentir l’enterrament al cementiri d’una persona morta per suïcidi.Com a càstig li imposa un vot de no parlar amb les altres. Per la Lilian es converteix en una obsessió el benestar de Bobby, degut a que és el seu únic fill després de diversos avortaments involuntaris. En el 68 aniversari de la Joss, es descobreix que la Dorothy està embarassada d’un guàrdia del campament anterior.
Les dones estan dividides respecte si la Dorothy ha de finalitzar l’embaràs, o no. La germana Ulrica trenca la penitència de fer silenci per tal de consolar-la. La Verna demana diners a Hassan per poder pagar a May, una avortista local, per tal de fer la seva feina, ajudat per la doctora Mason. Arriba el nou cap del districte, Yamamauchi, ascendit a comandant i substituint Nakamura i Sato. La germana Ulrica li confessa al sacerdot itinerant que va trencar la penitència, i és transferida a un convent per eliminar la temptació de participar en els assumptes mundans. Totes les dones estan tristes per la seva marxa.
Les dones van ser dividides en dos grups i van marxar a través de la selva. La Debbie mor després de ser mossegada per una aranya verinosa, i la Marion se sent responsable per no tenir-ne prou cura. Més tard tenen la creença d’haver perdut el grup de Marian, Christina, la Dra. Mason, Rose, Kate, Sally, Dorothy, la germana Ulrica i la senyora Van Meyer. Aleshores descobreix que van a un camp diferent dels seus companys. Les dones oposen una resistència passiva per tal de forçar els seus escoltes a donar una sepultura digna a la Debbie abans de seguir endavant. Finalment arriben al nou campament el dia d’Any Nou.
La Dorothy s’assabenta que els japonesos estan perdent la guerra, i és per això que les racions de les dones s’escurcen per alimentar l’exèrcit. La Christina i la Blanca tornen al camp, amb la notícia de que la Sylvia va morir de còlera. La Lilian se sent malament quan s’assabenta que no és a la llista de repatriació, i s’està venent tot el que té per tal d’alimentar en Bobby. La doctora Trier sí que és a la llista, i deixa la doctora Mason a càrrec de l’hospital. La Christina, que ha actuat com a intèrpret al consell dels rebels locals, li diu a la Rose que té proves que Bernard i Peter segueixen amb vida.
Abans de marxar cap a la França ocupada, a Vichy, la doctora Trier entrega les notes de la seva investigació a la doctora Mason, avisant-la de que s’ocupi especialment pel senderi de la Lilian. La Rose rep un missatge d’en Bernard i, aprofitant que els japonesos estan celebrant l’aniversari de l’emperador, surt a la selva per reunir-se amb ell en una barraca. Ell li diu que en Peter és mort i Tom es troba en aïllament com a càstig per haver robat paper. Acorden casar-se després de la guerra, però els soldats descobreixen l’absència de la Rose i li segueixen el rastre per la selva. Les dones són sorpreses pel só de dos trets.
En Bernard és mort immediatament, però la Rose entra en coma. Finalment la Kate li extreu la bala, per comptes de la doctora Mason degut a la seva deficient visió. Malauradament queda paralítica de cintura cap avall. La Dorothy s’assabenta que la Rose va ser traïda, i la sospita recau en la Christina perquè disposa de més aliments. El que no saben és que en realitat li ha donat en Yamauchi perquè té una malaltia estomacal. La Christina apareix davant el comitè disciplinari, però no la declaren culpable perquè la Marion descobreix que va ser la Lilian qui va trair la Rose, a canvi de diners d’en Hassan per poder comprar menjar per Bobby.
En Bobby és condemnat a l’ostracisme pels altres nens, mentre que algunes de les internes ataquen la Lilian per haver traït la Rose. El resultat és que la mare i el fill són transferits a un altre camp per garantir la seva protecció. A la Christina, però, li resulta difícil acceptar les disculpes de les altres presoneres per haver sospitat d’ella. La Rose finalment s’assabenta del destí d’en Bernard i s’enfonsa en una depressió, demanant a la doctora Mason que la mati. La metgessa es nega, sabent que la Rose s’està morint igualment. Però quan al dia següent anuncia a les altres que la Rose ha mort en pau durant la nit, suggereixen que ha estat amb el seu ajut.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
