Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
En Marks rep una trucada preocupant de casa i li explica a la Pedersen. La Rebecca i en Bobby participen en la sessió de teràpia de grup de la Pedersen, i la Rebecca se sent vulnerable després de xerrar més del compte. Una boda entre civils es veu interrompuda pel foc creuat talibà, i tant el nuvi afganès com alguns dels convidats són traslladats al Rol 3. La Pedersen va a la clínica de fora de la base per atendre les dones víctimes i la Rebecca comença a buscar la la núvia. Per la seva part, en Bobby fa valer la seva autoritat com a capità i intenta retenir a la base un sergent decidit a posposar unes proves mèdiques per poder acompanyar els seus homes en una missió. D’altra banda, en Bobby impressiona en Marks en una teleconferència mèdica.
La Rebecca confessa a en Simon que està gelosa del recent èxit d’en Bobby i parla dels seus sentiments amb la Pedersen. La infermera Suzy Chao s’enamora d’en Bobby mentre l’ajuda amb les seves tasques de recerca, i les nombroses trucades que en Simon rep des d’Anglaterra fan que comencin a circular rumors sobre ell. D’altra banda, set soldats que han estat traslladats a traumatologia esperen ansiosos l’arribada del seu talismà, el soldat de 19 anys Henry Flax. En veure que tota la unitat aconsegueix curar-se de les seves ferides sense complicacions, en Marks comença a creure en la deessa Fortuna i, miraculosament, un nou escàner de TAC arriba poc després. Per la seva part, la Rebecca intenta complir l’últim desig d’un soldat moribund reescrivint el protocol per a la donació d’òrgans, i una atractiva oficial canadenca se sent irremeiablement atreta per la Pedersen.
La base de les forces aèries de Kandahar celebra un concurs per veure qui és capaç de menjar-se més kebabs. De camí cap a l’esdeveniment, la comandant Rebecca Gordon es troba els paracaigudistes Ford i Mehra, que s’estan a punt d’embarcar en un vol llarg. El pilot de la nau, el tinent nord-americà Ray Ludford, li demana estimulants abans del viatge, però la Rebecca es nega a donar-n’hi per motius personals i professionals. El que havia de ser un dia de diversió es transforma en un malson quan dotzenes de militars i participants cauen malalts per haver menjat carn de kebab en mal estat. Enmig del caos arriba una trucada: un helicòpter ha estat abatut i en Ray, en Mehra i en Ford arriben en llitera. Mentre el cirurgià de vol i el coronel Marks lluiten per salvar la vida d’en Ray, la Rebecca ha de declarar davant un comitè d’investigació que amenaça de fer-la responsable de l’accident. D’altra banda, la relació entre el capità Bobby Trang i la infermera Suzy Chao s’escalfa cada cop més. Per la seva part, el doctor Simon Hill ha d’intervenir en una disputa entre els arrendataris de la seva granja, i l’oficial de les forces especials de la Rebecca va a visitar en Bobby amb una misteriosa malaltia.
Un xoc entre un autobús i un comboi militar provoca l’arribada de molts ferits al Rol 3. El capità Bobby Trang atén una dona amb ferides greus, i la seva opinió sobre les esperances que la pacient té de sobreviure contrasta amb la del comandant Will Royal. En Will creu que la dona no se’n sortirà i demana al coronel Marks que la deixi morir i no esmerci recursos per intentar mantenir-la amb vida, però el coronel i la Rebecca es posen del costat d’en Bobby. Aquesta divisió es trasllada a la resta de doctors i infermeres mentre en Bobby i la Rebecca fan guàrdia al costat de la pacient. En Will també ha d’estar pendent d’un dels pacients, un jove de la reserva que se li enganxa com una paparra. Per la seva part, la Grace Pedersen rep un pacient força difícil: un jove que es masturba fins a l’extenuació.
L’hospital entra en alerta quan hi arriba un detingut, anomenat Kamaal, acusat de detonar un artefacte explosiu casolà, i en Vans el reconeix com un antic amic seu. Tot i que el coronel Xavier Marks ordena a en Vans que no s’acosti a en Kamaal, l’intèrpret vol descobrir la veritat i se sorprèn en descobrir que el soldat afganès que ha disparat a en Kamaal també és un antic amic seu, en Salman. En Vans es veu forçat a triar entre dos amics: en Kamaal diu que és innocent, mentre que en Salman diu que és culpable, i l’intèrpret no sap a quin dels dos creure’s. Quan en Kamaal s’escapa durant un atac a l’hospital, en Vans és investigat per la policia militar i el coronel Marks és incapaç d’ajudar-lo. Mentre els policies busquen el desaparegut Kamaal, el doctor Simon Hill utilitza el seu talent per tractar un general esquerp i rondinaire que no pot deixar de plorar.
El doctor Simon Hill i la capellana Marjorie Plottel estan a punt d’ensorrar-se mentalment en tractar i confortar el sergent Geoffry Daums, un pacient ferit de molta gravetat. En Simon se sent perseguit per sentiments de culpa i ràbia provinents del seu passat, i la Plottel ha perdut la fe. En Daums, que ha patit un greu traumatisme a la columna vertebral i podria quedar quadriplègic, crida la capellana Plottel perquè l’ajudi a lluitar amb la seva pròpia fe. Per la seva part, en Simon intenta redimir-se demanant al coronel Marks que l’autoritzi a portar a terme una operació molt arriscada perquè en Daums pugui recuperar la mobilitat als braços. La Plottel promet al sergent que no l’abandonarà i entra amb ell al quiròfan, on la seva conversa amb en Simon s’escalfa cada cop més. Per la seva part, les comandants Rebecca Gordon i Grace Pedersen han de respondre amb rapidesa a la clínica ginecològica quan una jove professora afgana hi porta dues joves que han estat enverinades i estan a punt de morir.
Segona Guerra Mundial, any 1942. A la frontera russa, els partisans de la resistència bielorussa lluiten aferrissadament contra l’ocupació nazi. Mitjançant la història de dos partisans, amb els seus camins que conflueixen, el relat denuncia la irracionalitat i la crueltat de la guerra.
Relata la veritable història de Salomon Sorowitsch, insigne falsificador i bohemi. Després del seu confinament en un camp de concentració alemany en 1944, va acceptar col·laborar amb els nazis en la major operació de falsificació de bitllets de la història, amb la qual es pretenia contribuir al finançament de la guerra. Durant els últims anys del conflicte, quan el Reich veia proper el seu final, les autoritats van decidir imprimir els seus propis bitllets en les divises dels seus principals enemics. Amb aquells diners falsos pretenien ofegar les economies dels països rivals i al temps omplir les seves pròpies arques, buides per la guerra. En el camp de concentració de Sachsenhausen, dos barracons van ser aïllats de la resta de les instal·lacions i del món exterior per ser transformats en perfectes tallers de falsificació. Així va néixer la denominada Operació Bernhard.
Documental filmat en 24 països que narra, en termes eminentment visuals, aurals i musicals, l’evolució de la Terra i de la Humanitat, al mateix temps que assenyala les formes en què l’ésser humà s’ha relacionat amb el seu medi ambient. L’aparent fragilitat de la vida humana és contrastada amb la grandesa de les seves obres, al mateix temps que se subratlla la desigual relació entre home i naturalesa. Enmig d’aquests contrastos, l’espiritualitat de la humanitat sorgeix com l’element més important que la distingeix d’altres espècies.
William Wallace és un rebel escocès que lidera una revolta contra el cruel rei anglès Edward Longshanks, que desitja heretar la corona d’Escòcia. Quan era un nen, el pare i el germà de William Wallace, juntament amb molts altres, van perdre la vida intentant alliberar Escòcia. Quan ja és un home, i perd la seva núvia, Wallace comença la llarga lluita per fer Escòcia lliure d’una vegada per totes, amb l’ajut de Robert Bruce.
Els polèmics avions militars nord-americans no tripulats, els drones, castiguen a la penombra de l’opinió pública diversos llocs del planeta a la recerca de cèl·lules terroristes d’Al-Qaeda. Més d’una dècada després del començament de l’anomenada guerra contra el terrorisme del president Bush i just 10 anys després de la sagnant aventura militar iraquiana, dues estratègies que van aconseguir el contrari del que pretenien, ens preguntem per la força d’Al-Qaeda.
«War Oratorio» és un llargmetratge musical i una declaració artística de la globalització de la guerra al segle XXI. Rodat a l’Afganistan, el Caixmir i Uganda, el programa utilitza la potent juxtaposició del documental i la música per explorar el món de la guerra al nostre segle.
Un oratori clàssic encarregat especialment i celebrat a Europa fa d’eix vertebrador de la pel·lícula, en què es van intercalant històries reals de tres individus notables implicats en la guerra. El llibretista és Michael Symmons Roberts, guanyador del premi Whitbread Poetry l’any 2005. Músics d’aquestes tres zones de conflicte, que han vist com la guerra afectava les seves vides, toquen plegats en aquest llargmetratge.
De petit, Fèlix Mendelssohn jugava a representar amb els seus germans «somni d’una nit d’estiu» de Shakespeare, que tracta d’una sèrie de misteriosos canvis d’identitat i de com l’amor es pot convertir en odi. Amb aquest documental descobrirem com la història de la música de Fèlix és una mena de versió dramàtica d’aquesta comèdia.
Felix Kersten havia nascut a Estònia quan encara formava part de l’Imperi Rus, el 1898, però era d’origen alemany i va obtenir la nacionalitat finlandesa després de la Gran Guerra. A Hèlsinki es va formar com a fisioterapeuta i, després de familiaritzar-se també amb les medicines orientals, es va instal·lar a Berlín el 1924. Aviat, la fama dels seus massatges li va donar una clientela de magnats i membres de la reialesa europea. Sens dubte, això explica que, el març de 1939, li sortís un pacient excepcional: Heinrich Himmler, el sinistre cap de les SS.
Qui era Raoul Wallenberg? Nascut el 1912, fill pòstum en el si d’una prominent família de la més alta burgesia sueca, va rebre una educació cosmopolita i va mostrar un esperit aventurer que el portarien a estudiar i treballar als Estats Units, a Sud-àfrica i fins i tot, durant uns mesos del 1936, a Haifa, a la Palestina britànica, on va conèixer jueus europeus fugitius del nazisme. De retorn a Estocolm, es va moure en el món dels negocis fins que, a mitjans del 1944, va acceptar d’anar a Hongria amb cobertura diplomàtica -primer secretari de l’ambaixada sueca- per intentar, amb el suport econòmic del Consell Americà de Refugiats de Guerra, salvar tants jueus hongaresos com fos possible.
Segona part del documental alemany dedicat a Raoul Wallenberg, sens dubte, el nom més cèlebre dins la curta llista de diplomàtics que, a l’Europa nazi, van arriscar-se a salvar jueus de l’extermini.
Un documental sobre qui va esdevenir cap de tots els cossos policials del Reich, gestor del sistema concentracionari i, ja el 1943, ministre de l’Interior i braç dret del Führer. Es tracta d’una interessant semblança del jerarca nazi, enriquida amb les anàlisis d’una reneboda seva i amb un grapat de potentíssims testimonis de supervivents de l’Holocaust. Heinrich Luitpold Himmler havia nascut l’any 1900 a Munic, en el si d’una família bavaresa de classe mitjana, catòlica i conservadora. Frustrat en el seu somni de ser oficial professional de l’exèrcit, a la fi de la Gran Guerra es va integrar en els cercles Völkisch -és a dir, en els ambients de l’extrema dreta nacionalista-, el 1924 s’afilià al partit nazi i l’any següent ja formava part del nucli fundacional de les SS, de les quals esdevindria el líder màxim.
La pel·lícula explica tres històries vinculades entre elles. Un senador dels Estats Units aspirant a la presidència concedeix una exclusiva a una periodista per explicar-li una nova estratègia bèl·lica. Un professor d’universitat mira de motivar un alumne avantatjat de la seva classe. Dos antics alumnes del professor que ara són soldats, resulten ferits en una missió a l’Afganistan.
Durant la Segona Guerra Mundial, el soldat britànic Jack Celliers arriba a un camp de presoners japonès. El comandant del camp creu fermament en valors com la disciplina, l’honor i la glòria. En la seva opinió els soldats aliats són covards per lliurar-se en comptes de suïcidar-se. Un dels presoners intenta explicar als seus companys la forma de pensar dels japonesos, però aquests el consideren un traïdor.
L’oficial britànic T. E. Lawrence és destinat, durant la Primera Guerra Mundial, al campament del príncep Feisal, líder de la revolta àrab contra els turcs. El jove Lawrence conduirà cinquanta homes de Feisal durant tres setmanes pel desert de Nefud; l’objectiu és atacar el port estratègic d’Aqaba, en mans del turcs. Lawrence arribarà a ser el líder triomfant dels àrabs, que el consideren pràcticament un déu.
1 de setembre de 2001. L’Elliot, un agent de la C.I.A que posseeix una informació vital sobre el futur immediat del món, desapareix de sobte amb la intenció de buscar a la seva filla, a la que va abandonar deu anys abans. L’Irene una antiga amiga i en David, el seu fill adoptiu, l’ajudaran a trobar-la. Però, inesperadament es creua en les seves vides en William Pound, un assassí sense escrúpols, que escriu poesia en les seves estones lliures.
Desembre de 1944: la “guerra total” està totalment perduda. Goebbels, no obstant això, no està disposat a ser derrotat tan fàcilment. Durant el dia de l’Any Nou, se suposa que el Führer ha de reactivar l’esperit de lluita del públic amb un discurs agressiu. L’únic problema és que el Führer no pot fer-ho. Malalt i depressiu, evita el contacte amb el poble. L’única persona que ara li pot ajudar és el seu antic professor d’interpretació, Adolf Grünbaum… un jueu. En Goebbels el trasllada en secret a ell i a la seva família del camp de concentració de Sachsenhausen a la cancelleria del Reich. El temps s’esgota. El Führer té només cinc dies per tornar a estar en plena forma…
Any 1943. Mai han trepitjat sòl francès, però ara, per causa de la guerra, Saïd, Abdelkader, Messaoud i Yassir, quatre algerians musulmans, es presenten voluntaris a l’exèrcit francès: van a allistar-se per alliberar a la mare pàtria de l’enemic nazi, el mateix que altres 130.000 “oriünds”. A més d’enfrontar-se als nazis, hauran de sofrir la intolerància i el racisme dels seus companys, els seus superiors i els seus suposats aliats. Oblidats per la Història, aquests herois sortiran victoriosos a Itàlia, a la Provença i en els Vosges abans de quedar-se sols en la defensa d’un llogaret alsacià enfront d’un batalló alemany…
1861, Guerra de Secessió (1861-1865). Al mateix temps que els exèrcits s’enfronten en el camp de batalla, a la rereguarda, els partidaris de la causa sudista practiquen la guerra de guerrilles. En un lloc de la frontera entre Kansas i Missouri, Jake Roedel i Jack Bull Chiles, dos amics de la infància, s’uneixen a un grup guerriller. Els actes de crueltat per part de tots dos bàndols produiran en ells una profunda transformació.
El segon documental comprèn els anys de 1937 a 1945, i toca diversos exemples de la tasca adoctrinadora i manipuladora de Joseph Goebbels al capdavant de l’aparell de comunicació nazi: des de l’apropiació del festival d’òpera wagneriana de Bayreuth fins a les justificacions de la Nit dels Vidres Trencats, el gran pogrom antisemita del novembre de 1938, o del pacte dels nazis amb els soviètics de l’agost de 1939, pròleg de l’inici de la Segona Guerra Mundial.
Va ser, però, a partir d’aquell 1 de setembre quan el paper polític de Goebbels va assolir la màxima importància. El ministre de Propaganda del Reich, erigit en una mena d’intermediari entre el Führer i el poble alemany, va esdevenir la verinosa llengua del nazisme en guerra, la veu de les amenaces apocalíptiques de Hitler, l’orador estrella dels grans actes de masses al Palau d’Esports de Berlín. I, al mateix temps, Goebbels era qui controlava amb mà de ferro la censura, i qui encarregava els films propagandístics destinats a justificar la persecució contra els jueus, o la lluita contra Anglaterra, o, més tard, la resistència enfront dels soviètics. Partidari màxim de la guerra total, el doctor Goebbels es va comprometre a fons amb els objectius exterminadors del sistema nazi, com ho proven nombrosos passatges dels seus Diaris.
En aquest sentit, la maquinària que ell dirigia va ser molt més important que la Gestapo de cara a mantenir la cohesió i la resistència de la societat alemanya sota les bombes aliades i amb els exèrcits enemics cada cop més a prop, de cara a alimentar, contra tota lògica, la quimera de la victòria. Només el suïcidi del Führer li va fer perdre les esperances, no pas les conviccions ni les lleialtats. Dos dies més tard, l’1 de maig de 1945, després d’haver mort els seus sis fills -els noms dels quals començaven tots per la lletra “H” en homenatge a Hitler-, Joseph Goebbels i la seva esposa Magda se suïcidaven al búnquer de la Cancelleria. Aquella, que havia estat considerada la família ària ideal, no podia caure a les mans de l’Exèrcit Roig, i l’orgullós doctor Goebbels no estava disposat a suportar, a diferència d’altres jerarques nazis, ni la captivitat ni un judici com el de Nüremberg.
Joseph Goebbels havia nascut a Renània el 1897, fill d’un comptable fervorosament catòlic. Nen malaltís, intel·ligent i solitari, afectat des de petit per una coixesa que li va impedir servir a l’exèrcit, va cursar estudis superiors gràcies a les beques i, el 1921, es va doctorar en literatura a la Universitat de Heidelberg. Frustrat en les seves ambicions intel·lectuals i amargat per la manca de reconeixement, el 1922 va ingressar en el moviment nazi, on el seu talent com a comunicador i la seva energia el van incorporar aviat al nucli dirigent, malgrat les ferotges rivalitats internes.
Cada cop més interessat pels mecanismes d’adoctrinament de les masses, va estudiar el model de la propaganda soviètica i va transformar el partit nazi en un partit església, amb el Führer com a déu, els comunistes i els jueus com a dimonis, etcètera. “Quin és el primer manament d’un nacionalisocialista?”, preguntava un catecisme redactat per Goebbels el 1930. “Estimar Alemanya per damunt de totes les coses, i el camarada de raça com a tu mateix”.
Poques setmanes després de la presa del poder, el març de 1933, el doctor Goebbels -tal com es feia tractar per distingir-se dels nazis d’acció als als que menyspreava- ocupà un nou càrrec fet a la seva mida: ministre d’Educació Popular i Propaganda; és a dir, cap de l’enorme maquinària cultural, mediàtica i de control ideològic d’un Tercer Reich cada cop més totalitari. Durant els mesos i anys següents, Joseph Goebbels va perfeccionar i expandir els mitjans i les tècniques de persuasió política: va depurar la premsa, va potenciar la ràdio i la televisió, va posar sota estricte control la literatura i el teatre, l’esport i el cinema, les arts plàstiques i la música. Tot plegat, amb l’objectiu d’homogeneïtzar els 65 milions d’alemanys aris en el motlle del racisme, del culte a la força, del nacionalisme agressiu i de l’obediència cega a Hitler. Sense aquest gran treball de seducció col·lectiva, ni el desencadenament de la Segona Guerra Mundial ni els crims que el nazisme hi va cometre no haurien estat possibles.
El general Frank Lewis lidera una polèmica missió per capturar a un grup de terroristes que s’han refugiat amb els rebels filipins. Però la pilot de l’helicòpter, la capitana Ami Jennings i la seva tripulació són abatuts sobre les línies enemigues, posant en perill la missió…
Al 1937 un nen tibetà és triat per un grup de monjos per representar al seu poble i convertir-se en el catorzè Dalai Lama, la més alta figura del budisme al Tibet. El sistema és expeditiu, el nen, de dos anys, és arrabassat a la seva família i portat al palau de Potala per ser educat i preparat per assumir el lideratge polític i espiritual.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
