Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
L’any 1943, les forces de l’Eix Roma-Berlín ocupen la mar Egea, fent impossible l’evacuació de dos mil soldats britànics de l’illa de Keros. L’estret de Navarone, la seva única sortida, és sota el foc de dos canons gegantins instal·lats a l’illa de Navarone. La seva ciutat principal, Mandrakos, està situada en el centre mentre que al nord de l’illa es troba la fortalesa protegint els canons. La solució dels Aliats és un comando compost de soldats anglesos i grecs encarregats de fer-los saltar pels aires. Amb el suport dels resistents grecs, aconsegueixen la seva missió, destruint els dos canons, cosa que permet el comboi de la Royal Navy de socórrer els 2.000 soldats bloquejats pels alemanys.
Durant la Guerra de Secessió americana, després d’haver participat a la batalla d’Antietam, al jove oficial Robert G. Shaw li encomanen una nova missió: serà l’encarregat de formar i comandar el regiment 54 de Massachussets, el primer regiment de soldats negres de l’exèrcit de la Unió. Amb l’ajut del major Forbes, Shaw haurà de lluitar no únicament contra la poca traça dels reclutes, també contra la desconfiança i el racisme dels seus superiors, que tan sols veuen el seu regiment com un instrument de propaganda, apte per a desfilades, però no per al combat.
La tranquil·la vida a la granja, de Cher Amí i dels seus amics, es veu amenaçada sobtadament amb l’arribada de la Gran Guerra als boscos d’Argonne. Els coloms i els animals de la granja veuran com un destacament de les forces aliades s’instal·la a les seves dependències i s’inicia la col·locació d’una antena de transmissions i l’allistament i instrucció de nous coloms missatgers. Conscients de la seva responsabilitat, els coloms es convertiran en missatgers y amb el seu extraordinari valor i coratge, intentaran salvar la vida d’un batalló de soldats americans.
En John Flaherty, un jove capellà de l’exèrcit nord-americà, participa en el desembarcament aliat a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial. Del camp de batalla passarà posteriorment a l’ambient del Vaticà, on la seva personalitat no trigarà a destacar, el que farà que se li encomani la difícil missió d’aconseguir fons per refer les arques vaticanes, molt malmeses a causa de la guerra. Combinant els imperatius morals de la seva fe amb el futur econòmic del Vaticà i guanyant-se la confiança del poderós cardenal Santoni, en Flaherty s’introduirà en el mercat negre italià de la mà del seu vell amic Lodo Varese, qui el posarà en contacte amb el capo mafiós Don Vito Appolini.
El lloctinent Steve Maryk sofreix un consell de guerra en el qual es qüestiona el seu motí al comandament del destructor U.S.S. Caine durant una forta tempesta. La seva defensa es basarà en l’irracional comportament del seu capità, Phillip Francis Queeg.
Hiroshima l’any 1945. Gen és un nen que viu amb la seva família en un temps cruel, on més que viure es sobreviu, on hi ha escassetat d’aliments… Procura viure com un nen normal, jugant amb els seus amics i mostrant una energia i una vitalitat sorprenents. Però un bon dia, comencen a sonar les alarmes que anuncien un atac aeri. Gen buscarà lloc on refugiar-se, el que no sap, és que l’atac aeri no porta bombes normals, sinó una potent bomba experimental, la bomba nuclear.
El desembre de 1944 les tropes aliades estan convençudes que es guanyarà la guerra a Europa i que els nazis ja estan en franca retirada. Qui no ho acaba de veure clar és el tinent coronel Kiley, que tem un contraatac sorpresa als boscos de les Ardenes aprofitant un temps inclement. Efectivament, els alemanys els sorprenen amb una ofensiva a base de tancs i llancen paracaigudistes a la rereguarda aliada, que, disfressats de policies militars nord-americans, alteren la senyalització de les carreteres i dificulten la circulació de tropes. Els aliats s’han de retirar i Kiley només veu una forma de frenar els tancs alemanys: deixar-los sense subministrament de combustible.
*** Versió completa que inclou gairebé 30 minuts no emesos per TV3
Estiu de 1945. L’aviació nord-americana sotmet els ciutadans japonesos a continus i desapiadats atacs aeris. Una incursió amb bombes incendiàries converteix la ciutat de Kobe en un infern fumejant; això afecta en Seita, de 14 anys, i la seva germana Setsuko, de 5. Tots dos són fills d’un oficial de la marina japonesa, i durant la Segona Guerra Mundial viuen amb la seva mare. Un dia, però, després d’un brutal bombardeig, ells es retarden i no aconsegueixen arribar al búnquer on la mare els espera. Després del bombardeig els dos germans busquen a la seva mare.
Al final de la Segona Guerra Mundial, davant de la imminent alliberació de París, el coronel alemany Von Waldheim pretén dur les obres més emblemàtiques de la pintura impressionista a territori alemany. La directora del museu que les custodia proposa a Labiche, encarregat de la companyia de ferrocarrils, una acció de sabotatge per impedir l’espoli. Però, tot i que Labiche es nega a sacrificar vides pel que considera únicament com uns quadres, un incident el farà canviar de parer.
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), un grup de presoners britànics són obligats pels japonesos a construir un pont. Els oficials, capitanejats pel seu flegmàtic coronel, s’oposaran a tot tipus d’ordre que violi la convenció de Ginebra sobre els drets i les condicions de la vida dels presoners de guerra.
La Marxa del Coronel Bogey, una melodia militar britànica que a la pel·lícula xiulaven els soldats del coronel Nicholson, s’ha convertit també en un dels clàssics de la música del cinema.
En l’últim any de la II Guerra Mundial, les grans ciutats es troben sota constants bombardejos i la fam. Una mare desesperada porta als seus fills bessons al camp, a casa d’una àvia cruel i alcohòlica. Els dos germans, que havien tingut una vida fàcil, han d’aprendre a viure solos en un entorn rural desconegut. S’adonen que només podran sobreviure en l’absurd i inhumà món dels adults si aprenen a no tenir sentiments. Solament si aprenen a alliberar-se de la gana i del dolor aconseguiran enfrontar-se a la dura vida que els espera. Enforteixen el seu esperit llegint la Bíblia i aprenent idiomes. Cada dia endureixen el seu cos i la seva ment. S’insensibilitzen davant els insults i aprenen a ignorar les emocions i l’amor. Els bessons apunten tot el que veuen durant la guerra en un quadern al que anomenen «El gran quadern».
Scarlett O’Hara viu a Tara, una de les grans mansions del sud dels Estats Units. Està enamorada d’Ashley Wilkes que, al mateix temps, està enamorat de la seva cosina Melanie Hamilton. Està a punt de començar la Guerra de Secessió i els joves del sud es mostren entusiasmats per entrar en combat.
No és així, però, per en Rhett Butler, un home cabal i faldiller, que ha passat un quants anys al nord. A Butler li agrada l’Scarlett, però ella segueix enamorada d’Ashley, encara que aquest es casi amb la Melanie. Despitada, l’Scarlett accepta l’oferta de matrimoni d’en Charles, el germà de la Melanie.
Durant la guerra civil nord-americana, el capità Lex Kearny comanda un escamot ianqui que transporta uns cavalls molt necessaris per al seu exèrcit. Cauen en una emboscada parada pels sudistes i, davant del perill de pèrdues humanes, Kearny prefereix retirar-se i abandonar els cavalls. En arribar a la caserna l’acusen de covardia i el fet que hagi nascut al sud predisposa el tribunal militar que el jutja a expulsar-lo de l’exèrcit. Kearny torna a casa dolgut pel deshonor i amb la sospita que algun dels seus companys el va trair avisant els sudistes que els van atacar. Una venda de cavalls que un superior seu va fer al ranxer McCool mou Lex a relacionar-se amb la colla d’esbirros que aquest dirigeix per descobrir la veritat del que va passar.
Alemanya, 1945. La guerra ha acabat. Un grup de nens es proposa travessar el devastat país per reunir-se amb la seva àvia. La Lore, la gran, es queda a càrrec dels seus quatre germans quan els seus pares, membres de les SS, són capturats per les tropes aliades. Tots junts emprendran un viatge que els mostrarà la realitat i les conseqüències de les accions dels seus pares. Però quan coneix a l’enigmàtic i carismàtic Thomas, un jove refugiat jueu…
Pequín, 1900. L’emperadriu, mal aconsellada pel príncep Tuan, permet els excessos dels bòxers contra els estrangers. El major nord-americà Matt Lewis s’enfronta amb Tuan i la tibantor creix quan aquest últim és nomenat ministre d’Afers Exteriors i invita els diplomàtics i súbdits estrangers a abandonar la ciutat. Però ells decideixen defensar els seus drets i propietats i fortifiquen el recinte on viuen. Durant 55 dies resisteixen el setge fins que l’exèrcit de l’almirall Sydney els allibera.
En un poble devastat per la guerra, una dona cuida dels seus dos fills i del seu marit, que es troba en coma des de fa dues setmanes. Asseguda en silenci al costat del seu espòs, decideix seguir el consell de la seva tia: «Explica les teves preocupacions a la pedra de la paciència, ella t’alliberarà». Així comença un monòleg, barreja de patiments, acusacions i confessions. Sorgeixen dolorosos records. Ell és un guerrer i la seva relació es basa en la seva absència més que en la seva presència, en la ira més que en l’amor, a més d’estar embolicada en una teranyina de rivalitats i secrets.
Basada en fets reals que van tenir lloc durant la II Guerra Mundial. Durant un combat, un avió britànic i un altre alemany cauen en una aïllada regió de Noruega. L’atzar fa que ambdues tripulacions es refugiïn en la mateixa cabanya. Lluiten per sobreviure al dur hivern i poder tornar al camp de batalla. Malgrat ser enemics és difícil mantenir l’animositat dia rera dia: les necessitats fan néixer amistats inesperades i les regles bèl·liques perden importància. Sigui com sigui, la guerra és absurda.
Dos joves soldats s’enfronten a la seva primera missió a l’Afganistan, a tocar de la posició dels talibans. El documental mostra els efectes psicològics a què els exposa la guerra: por, paranoia i addicció a a les pujades d’adrenalina.
El soldat Prewitt és traslladat en 1941 a Hawaii. El seu nou capità sap que és un bon boxador i vol que lluiti representant a la companyia. No obstant això, Prewitt ha deixat la boxa i es nega a participar. El capità dóna ordre als seus subordinats que li facin la vida impossible, amb la idea que canviï d’opinió.
Un nen anglès d’onze anys viu amb la seva família a Shanghai. Quan els japonesos ocupen la Xina durant la Segona Guerra Mundial, separen el noi dels seus pares i l’internen en un camp de concentració, on s’haurà d’espavilar per sobreviure i aprendrà a fer-se gran tot sol.
A dotze soldats americans condemnats a mort o a molts anys de presó per crims comesos durant la guerra se’ls promet una amnistia si porten a terme una missió molt perillosa darrere les línies nazis, abans del desembarcament dels aliats. El comandant Reisman es compromet, tot i l’oposició d’altres oficials, a organitzar el comando suïcida. Amb força, intel·ligència i psicologia, el dur oficial inculca disciplina i solidaritat al grup i el prepara per la missió fatídica. La tensió arriba a ser gairebé insuportable quan Reisman i els seus homes han de fer volar el castell de Bretanya on viuen els oficials de l’estat major alemany.
Enric sobreviu a la matança. Però és un pres reclòs al Louvre i es veu obligat per Caterina de Mèdici a acceptar la fe catòlica. A la primera oportunitat, però, fuig.
Cinc vegades canvia les seves creences. Va lluitar i va vèncer al seu temps. Vol el benestar dels camperols i rebutja aquells qui no coneixen ni la humanitat ni la consciència. En el seu camí cap al tron, ha madurat fins a convertir-se en un monarca que és un dels primers i verdaders humanistes.
És un dia normal a la clínica ginecològica. Les comandants Rebecca Gordon i Grace Pedersen atenen les pacients, les infermeres Pam Everwood i Suzy Chao les assisteixen i la comandant Hasti Samizay fa d’intèrpret. Però arran d’un atemptat suïcida contra la vida de la Samizay, la Rebecca es veu obligada a agafar l’arma i defensar els seus drets. Dispara i fereix l’agressor, però a continuació és fidel a la seva professió i comença a salvar-li la vida. D’altra banda, la bala destinada a la Samizay fereix mortalment una de les noies. Tot el Rol 3 està en estat de xoc quan s’assabenta de la mort, i la Rebecca i en Bobby tenen un gran dilema moral quan els criden perquè salvin la vida de l’home que ha mort la seva amiga. Per la seva part, el doctor Simon Hill rep una trucada urgent de matinada que fa que abandoni el seu afer amb la Rebecca i s’embarqui en una espiral alcohòlica que li podria fer perdre la llicència mèdica.
L’any 2006, la comandant Rebecca Gordon, una eminent cirurgiana de traumatologia, i el capità Bobby Trang, que comença la seva carrera com a metge, es presenten a la Unitat Mèdica Multinacional Rol 3 de l’OTAN a l’aeroport de Kandahar, l’únic hospital quirúrgic de primer nivell de tot el sud de l’Afganistan. A l’extrem de l’aeroport, el barracó fet de fullola, lona i cinta adhesiva que alberga el Rol 3 tremola cada cop que un avió s’enlaira. El cap de l’hospital, el coronel Xavier Marks, adverteix els nouvinguts que l’experiència que estan a punt d’iniciar superarà tot el que han viscut fins ara. La Rebecca creu que està preparada per a tot, mentre que en Bobby és ben conscient de la seva manca d’experiència. Tots dos tenen un debut ben complicat, en què el coronel Marks assenyala els errors de la Rebecca i intenta apujar l’autoestima a en Bobby. Però durant les pròximes 48 hores; enmig de coets enemics, una pluja de metralla i onada rere onada de soldats nord-americans, civils afganesos i, fins i tot, un presoner talibà que necessiten la seva ajuda; aconsegueixen estar a l’altura, fins i tot, a mesura que les forces els van abandonant. Benvinguts a Kandahar.
La Rebecca gairebé és atropellada per un camió ple de soldats de l’exèrcit afganès que es dirigeix cap a l’hospital. El líder del grup que resulta que és un agent de les forces especials americanes; porta en braços un dels seus homes, que delira a causa d’una infecció molt greu que ni la Rebecca ni en Bobby havien vist mai. Quan un altre pacient agafa la mateixa infecció, resulta evident que l’equip s’haurà d’enfrontar a un bacteri altament contagiós i resistent als antibiòtics. Els metges no saben ni què és, ni d’on ha vingut ni com evitar que se segueixi propagant, i els pacients continuen empitjorant. El coronel Marks no té més remei que posar el quiròfan, l’UCI i la sala de recuperació en quarantena i, per tant, els metges del Rol 3 es veuen obligats a operar al menjador. Si no controlen l’epidèmia aviat, no podran atendre els nous ferits que arribin a l’hospital. Per la seva banda, la Rebecca acompanya la Pedersen a una clínica ginecològica fora de la base, on es troben una afganesa que necessita una cirurgia d’emergència.
La Rebecca esgota les reserves de sang mentre ella i en Bobby operen un soldat amb greus ferides de bala, fet que obliga el coronel Marks a iniciar el protocol per fer transfusions directes. La Pedersen interroga la unitat del soldat sobre les circumstàncies que van originar els trets, però les respostes que obté no li acaben d’encaixar. Per la seva part, en Simon veu com revifa una antiga relació amb una atractiva reportera gràfica destinada a la zona. D’altra banda, en Marks nomena la Rebecca encarregada de la moral de les tropes i li encomana la tasca de preparar la festa setmanal del grup a la base. Finalment, i amb l’ajuda de la resta de l’equip, la cirurgiana organitza una festa ambientada al Far West, amb una foguera, menjar, música, balls i fins i tot un toro mecànic. D’altra banda, en Vans descobreix que té altres dots a més de la interpretació.
Quan en Simon descobreix que l’helicòpter d’evacuació marxa a buscar provisions, s’hi apunta per visitar la seva granja de camí. Els seus plans se’n van en orris quan els pilots de la nau detecten un tiroteig amb bales traçadores i han de fer una parada d’emergència per recollir un soldat americà amb múltiples ferides per metralla. Per la seva part, en Bobby i la Rebecca operen un civil romanès amb una hemorràgia cerebral que necessita urgentment un neurocirurgià. Com que en Simon no arribaria a temps per encarregar-se de l’operació, ha d’indicar a la Rebecca com fer-la per telèfon i des de l’helicòpter. D’altra banda, en Bobby i la Pedersen atenen un oficial de rang de l’exèrcit nord-americà que presenta un episodi d’insomni, ja que li han assignat una missió que és clau per a les operacions estratègiques de les forces aèries. Sense temps per descansar, en Marks ha de fer front a un escàner de TAC que se sobreescalfa, un cirurgià en parador desconegut i la necessitat de presentar un diagnòstic poc esperançador a un pacient.
En Marks rep una trucada preocupant de casa i li explica a la Pedersen. La Rebecca i en Bobby participen en la sessió de teràpia de grup de la Pedersen, i la Rebecca se sent vulnerable després de xerrar més del compte. Una boda entre civils es veu interrompuda pel foc creuat talibà, i tant el nuvi afganès com alguns dels convidats són traslladats al Rol 3. La Pedersen va a la clínica de fora de la base per atendre les dones víctimes i la Rebecca comença a buscar la la núvia. Per la seva part, en Bobby fa valer la seva autoritat com a capità i intenta retenir a la base un sergent decidit a posposar unes proves mèdiques per poder acompanyar els seus homes en una missió. D’altra banda, en Bobby impressiona en Marks en una teleconferència mèdica.
La Rebecca confessa a en Simon que està gelosa del recent èxit d’en Bobby i parla dels seus sentiments amb la Pedersen. La infermera Suzy Chao s’enamora d’en Bobby mentre l’ajuda amb les seves tasques de recerca, i les nombroses trucades que en Simon rep des d’Anglaterra fan que comencin a circular rumors sobre ell. D’altra banda, set soldats que han estat traslladats a traumatologia esperen ansiosos l’arribada del seu talismà, el soldat de 19 anys Henry Flax. En veure que tota la unitat aconsegueix curar-se de les seves ferides sense complicacions, en Marks comença a creure en la deessa Fortuna i, miraculosament, un nou escàner de TAC arriba poc després. Per la seva part, la Rebecca intenta complir l’últim desig d’un soldat moribund reescrivint el protocol per a la donació d’òrgans, i una atractiva oficial canadenca se sent irremeiablement atreta per la Pedersen.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
