Editorial:
Portada: Madorell
Bon Any: Joan Vila Casas
Plou i Fa Sol: Guillem d’Efak
Les vacunes: Per Jaume Ciurana
I a més: La patrulla dels Castors, Marta, L’avi Quim, Jan i Trencapins, una Nova lliçó del Faristol, i en Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: J. Obiols, Humor de Cesc, Petit vocabulari de la vinya i la verema: Per Albert Jané, El secret: Per Maria Novell, Parlem d’astronàutica: (Una entrevista anb Wernher Von Braun): Per Sebastià Estradé, La finestra: Per Pere Calders, Obra de Mercè: Per Mn. Frederic Bassó…..i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof, i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Lleó
Les aventures d’en Pau Secall: Per Maria Novell
Voleu escriure missatges secrets? : Per Jaume Ciurana
El sí del jutge O’connor: Per Martí Olaya
I a més: La patrulla dels Castors, Marta, L’avi Quim, Jan i Trencapins, una Nova lliçó del Faristol, i en Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Ric Rac, Humor Fr. MAC, Un anònim obrer anglès: Per Guillem Viladot,El desafiament: Per Maria Novell,Hi ha bolets que fan mal: Per Jaume Ciurana. El vell gegant: Per Víctor Giménez….i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof, i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Helena Cortès
La temptació: Per Víctor Català
La drecera incerta: Per Joaquim Carbó
La geometria del pagesos: Per Víctor Català.
I a més: La patrulla dels Castors, Marta, L’avi Quim, Jan i Trencapins, una Nova lliçó del Faristol, i en Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: El LXXV Aniversari de L’ofeó Català. El 75e aniversai de l’orfeó Català: Per Ortiol Martorell. Els Rat-penats: Per Josep mª Torras. El nom de ningú: Per Martí Olaya. Els monestirs Catalans: Per Mossèn Bassó…..i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof, i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Cesc
En Peret Garlopa: Per Guillem Viladot
En Pere i la barca vella: Per Conxa Roca
La energia elèctrica: Per Francesc Nicolau
Baden Powell un gran amic dels nois: Per mossèn Bassó
I a més: La patrulla dels Castors, Marta, L’avi Quim, Jan i Trencapins, una Nova lliçó del Faristol, i en Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: L‘0ca dels llaminers: Per Madorell,Guies de viatge de l’any de la picor: Per Martí Olaya,La telegrafiasense fils: Per Francesc Nicolau,Un paraigua de l’inrevés: Per Enric Corral i Coll del Ram, Ripoll: Per Mn. Frederic Bassó,…. i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, i Pitof.
Editorial:
Portada: Marxant
L’art de fer riure: Per Albert Jané
Les comarques: El Priorat: Per Jaume Ciurana.
Operació Coet: Per Madorell
El Bosc: Per Carles Macià
La confessio del noi Gandhi: Per mossèn Bassó.
I a més: Marta, L’avi Quim, Jan i Trencapins, una Nova lliçó del Faristol, i en Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Cesc, La mort d’en Guillot Salvatge, Pescadors de ploma i pèl: Per Josep Vallverdú, Un sol de color negre: per Jaume Ciurana. Sant Miquel de Cuixà: Per Mn. Bassó….. i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Mª Dolz.
L’arnau s’en va anar a terra santa: Per Maria Novell
L’electricitat atmasfèrica: Per Francesc Nicolau
L’inefable Felip
Meritxell i l’estel: per Martí Olaya.
I a més: Marta, L’avi Quim, Jan i Trencapins, una Nova lliçó del Faristol, i en Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: La plana de vic: Per Llucià, Comarques: La Plana de Vic, La televisió abans d’inventar-se: Per Francecs Nicolau, Un whisky per a l’heroi: Per Martí Olaya, La fal·lera d’en Martí: Per Maria Novell….. i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Llucià
Coral Sant Jordi L’esquitx: Per Oriol Martorell
El vostre laboratori de química: Per Martí Subirà
Un monument a Sant Jordi: Per Artur Martorell.
Operació Conill: Per Madorell
L’oreneta: Per Carles Macià
La bona flama dels llibres: Per Jaume Ciurana
I a més: L’inefable Felip , Marta, L’avi Quim, Jan i Trencapins, Darrera lliçó del Faristol, i en Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Cesc, L’any 1966 ens deixa records: Per Carles Miralles, Ajudem la Unicef: Per Mercè Arola, Un centenar de bons elements: Per Jaume Ciurana, El pessebre vivent: Per Ferran de Pol, Els fantasmes de la muntanya: Per Albert Jané…. i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, L’inefable Felip, Pitof, Jep i Fidel.
«Cavall Fort» ha creat tot un món en els seus 50 anys d’història. Ha estat pioner en l’ús de la llengua catalana en els mitjans de comunicació, en la il·lustració i en la creació d’un imaginari col·lectiu. La revista ha estat plataforma de llançament i difusora de l’obra de nombrosos artistes plàstics i escriptors. Alhora ha introduït importantíssims personatges del còmic europeu. «Cavall Fort» també ha estat motor d’altres iniciatives culturals, especialment en l’àmbit teatral i cinematogràfic.
El documental «Món Cavall Fort» explica aquesta riquesa a través dels personatges de ficció més emblemàtics de «Cavall Fort», com Ot, el bruixot, Jep i Fidel, Pesquis i Baliga, i Cresques, i els protagonistes de carn i ossos: els autors i els lectors de la revista. Aquesta narració juga a fons amb els recursos gràfics de la publicació. És un relat amè i estèticament molt d’acord amb la realitat de «Cavall Fort», que no pretén fer una història de la revista, tot i que els seus 50 anys hi són, evidentment, presents.
En concret, es destaca el paper de la revista en l’àmbit de la llengua aplicada a la comunicació, el còmic i el disseny gràfic, l’art plàstic i la il·lustració, i la literatura.
Noms com Joan Miró, Antoni Tàpies, Frederic Amat, Ràfols Casamada, Joan Guinovart, Salvador Espriu, Pere Calders, Josep Benet i Jornet, Avel·lí Artís Gener s’afegeixen a creadors íntimament vinculats a «Cavall Fort» com Joaquim Carbó, Joaquim Vallverdú, Albert Jané, Mercè Canela, Cesc, Josep Madorell, Picanyol, Pilarín, Fina Rifà, Joma, entre d’altres.
«Món Cavall Fort» es planteja amb motiu del cinquantè aniversari de la revista, però la seva vigència va més enllà d’aquest moment concret.
Waldo Badmington un flegmàtic anglès nouvingut a l’Oest per heretar les propietats d’un avantpassat seu, «les seves noves terres ancestrals», diu, és el que s’anomena un «peu-tendre» en el llenguatge de l’Oest. Lucky Luke el defensa de les ambicions d’un terratinent proper.
Oggie Svenson, un antic presoner de la penitenciaria on es trobava en Ran tan plan, li llega tota la seva fortuna. Així el gos deixa la presó per anar a viure al seu hotel particular a Virginia City, sota la protecció d’en Lucky Luke. Però el testament especifica que en cas de la mort del gos, tota l’herència aniria a parar a en Joe Dalton. Quan s’assabenten de la clàusula, els Dalton es fuguen…
Lucky Luke és el responsable de portar quatre científics a través dels turons negres, per explorar les possibilitats de colonització. Però el Senador Stormwind, que es va oposar al projecte, vol posar pals a les rodes…
Degut a una proposta de llei creada per el senador Jonàs O’Joyce, els Dalton estaran en llibertat sota la supervisió d’en Luke.
Els delinqüents han de passar un mes de prova, en un poble sense delinquir ni fer la mes mínima infracció. Si no tornaran a la presó sense judici.
Lucky Luke és responsable de portar la pau entre el coronel de cavalleria O’Nollan i la Tribu Apache patrónimo. Per desgràcia, va acabar passant un traïdor a banda i banda.
Arthur i Adolph Caille, dos germans inventors han desenvolupat una màquina escurabutxaques. A petició del seu amic, el senador Pinball, Lucky Luke l’ajudarà a fer la seva introducció a tot l’oest. Visiten diverses ciutats i viuen un seguit d’aventures que els portarà a enfrontar-se a dos enemics que tenen les característiques de Louis de Funes i Patrick Prejean.
Horace Greeley és un jove periodista rarament íntegre. Va fundar un diari que va anomenar «The Daily Star». Aviat s’adonarà que la veritat no és del grat de tots. Coneix en Lucky Luke que l’ajuda a establir-se a Dead End City, on no es necessita molt de temps per fer amics i enemics.
Jesse James, és un bandit, que se les dóna de ser el nou Robin Hood: Roba als rics per donar-ho als pobres. Però ell mateix es considera pobre, i per tant s’ho queda tot amb el seu germà i el seu cosí. Lucky Luke mir de detenir-lo, però els habitants de la ciutat els temen i no volen molestar-los.
Lucky Luke rep l’encàrrec de trobar un cavall desaparegut, que es creu ha estat robat per en Tea Spoon, contra el que es cursa una ordre de recerca i s’ofereix una recompensa de 100.000 dòlars. El caçador de recompenses Elliot Belt (que s’assembla sospitosament a l’actor de westerns Lee Van Cleef) està interessat en l’oferta …
Les joies de la temperamental cantant Lola Cavallieri han estat robades. L’inspector Crostó, de la policia judicial, sospita d’en Sargantana, un lladregot de pa sucat amb oli.
Gil investiga el misteriós tràfic de popaïna que regenta un marxant d’obres d’art, i ja s’inicia la col·laboració posterior habitual amb l’inspector Crostó.
Continua la investigacio sobre el trafic de drogues. En Gil i en Sargantana son a Genova esperant que els trobi l’inspector Crostó. Mentrestant la Cirereta segueix la pista de les maletes…
La història comença a Labron, un petit port de pescadors de la costa normanda. Venint de l’interior, veureu tot seguit entre les onades, la torre de l’alegre cavaller. Mig enrunada, no és sinó un record del passat. La roca on s’alça enllaça amb la costa a través de vuit kilòmetres submergibles. És El pas dels ofegats….
En joe la xeringa s’ha escapat de la presó de Morbou, ( aquella de la qual no s’escapa ningú.) i va prometre de fer-l’hi pagar cara a l’advocat que tant malament el va defensar. l’encarregat de protegir l’advocat és l’inspector Crostó. Podrà sense l’ajuda d’en Gil i Sargantana?
En Gil i en Sargantana, tenen l’encàrrec d’anar a buscar en Joan Duran, un científic especialista amb ultrasons, que esta retingut pel president de Massacara (una república bananera com tantes hi hi a sud-America), en Primo Calderón.