Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
L’actor Toni Albà ha pronunciat i interpretat el pregó alternatiu de les festes de la Mercè de Barcelona. La iniciativa va sorgir de manera espontània a les xarxes com a resposta des del món independentista. Ha estat una protesta per l’elecció del pregoner oficial de l’Ajuntament de Barcelona: l’escriptor Javier Pérez Andújar, que en un article va qualificar els independentistes de ‘aiatol·làs’. Albà, després d’un recorregut que ha començat al Fossar de les Moreres, ha comparegut al pla de Palau caracteritzat com el rei espanyol Felip V i, irònicament, s’ha adreçat als ‘ciutadans de la conquerida ciutat de Barcelona’.
Els tres representants de Dagoll Dagom es reuneixen per decidir quins fragments de les seves obres han de ser coneguts per la posteritat. Amb aquest objectiu, elaboren un documental i el tanquen en una «Càpsula del temps». Però els catalans del futur no semblen gaire interessats a conèixer la història d’aquesta companyia teatral que ha complert 40 anys. Un documental fora del comú amb la ironia característica de Dagoll Dagom
Els fragments dels musicals de la companyia que es podran veure al documental són de: «Yo era un tonto» (1974), «Nocturn per a acordió» (1975), «No hablaré en classe» (1977), «Antaviana» (1978), «Nit de Sant Joan» (1981), «Glups» (1983), «El Mikado» (1986), «Quartetto da Cinque» (1987), «Mar i Cel» (1988), «Flor de nit» (1992), «Historietes» (1993), «T’odio, amor meu» (1995), «Pigmalió» (1997), «Els Pirates» (1997), «Cacao» (2000), «Poe» (2002), «La Perritxola» (2003), «Boscos endins»(2007), «Aloma» (2008), «Cop de rock» (2011), «La família irreal» (2012), «Super3: el musical»(2013).
Pel que fa a les sèries, el documental inclou fragments d’«Oh Europa» (1993), «Oh Espanya» (1996), «La memòria dels Cargols» (1999), «Psicoexpress» (2001) i «La Sagrada Família» (2011).
30 anys després de la catàstrofe de Txernòbil, a la zona nuclear d’accés prohibit i solitària regna la desolació… excepte per unes àvies irreductibles.
«Blackfish» ens explica la història de Tilikum, una orca que ha matat a diverses persones al llarg de la seva vida en captivitat. La directora Gabriela Cowperthwaite reuneix imatges impactants i entrevistes amb una gran càrrega emotiva per explorar l’extraordinària naturalesa d’aquestes criatures, el tracte que aquestes espècies reben en captivitat, la vida dels ensinistradors i les pressions que exerceix la indústria dels parcs aquàtics.
El director de cinema Antoni Verdaguer i els escriptors Jaume Cabré i Vicenç Villatoro ens conviden a rememorar la producció i rodatge de la pel·lícula La teranyina, vint-i-cinc anys després de la seva estrena.
Rodat deu anys després de l’alliberament dels camps de concentració nazis, aquest curt documental descriu la vida dels presoners alternant imatges d’arxiu i d’altres rodades als camps d’Auschwitz i Majdanek: la fam, els experiments mèdics, les execucions, les càmeres de gas…
El film alterna imatges d’arxiu i d’altres de rodades als camps d’Auschwitz i de Majdanek.
Amb motiu del 40è aniversari de l’arribada de Johan Cruyff al Futbol Club Barcelona -va ser fitxat el 13 d’agost del 1973-, ell mateix i un seguit de personatges ajuden a perfilar el retrat d’un home que s’ha convertit en un mite i en una llegenda vida.
Des de Marjolijn van der Meer, viuda d’Armand Carabén el gerent del Barça que fitxa Cruyff i qui li explica la realitat social i política que hi ha darrere del “més que un club”, fins al Vicente del Bosque, passant per Xavier Sala i Martín, Pep Guardiola, Xavi Hernández, Xavier Folch, Magda Oranich, Ferran Adrià, Josep Carreras o Jordi Cruyff, opinen sobre l’exjugador, exentrenador, exseleccionador, amic, pare, mestre, que aplica la seva particular filosofia de la vida a tots els temes tractats: el Barça, la política, la solidaritat, Catalunya i els catalans, el lideratge, etc., sense defugir en cap moment de fer-ho d’una manera totalment oberta i desinhibida.
Un Camp Nou de gom a gom, amb 98.000 espectadors a les grades, va retre tribut a Johan Cruyff i al Dream Team, que va disputar un partit contra el Barça d’aquella temporada 1998/99, en una jornada inoblidable. El partit el van guanyar els jugadors de Van Gaal per 2-0, amb gols de Kluivert i Giovanni. El Dream Team de Cruyff es va reforçar amb figures com Cantona, Jardel, Campos, Nilis, Joao Pinto o Blind. Van jugar gairebé tots els deixebles de l’holandès dels anys gloriosos: Zubizarreta, Juan Carlos, Koeman, Witschge, Soler, Laudrup, Bakero, Begiristain, Goikoetxea, Salinas, Stóitxkov, Alexanco, De la Peña, Aloísio, Serna i Carreras.
“BARÇA DREAMS” és la pel·lícula més completa que s’ha fet mai sobre la història del FC Barcelona, explicada pels protagonistes que l’han convertit en el millor club de futbol del món i han forjat la famosa llegenda de “Més que un club”.
El FC Barcelona és un dels clubs de futbol més reconeguts del planeta; lloat pels seus mites i llegendes, com ara el millor futbolista de tots els temps: Leo Messi; el prestigiós entrenador Pep Guardiola; o l’home que va revolucionar aquest esport amb una visió innovadora, Johan Cruyff.
El treball és un autèntic viatge emocional cap a l’ànima del club que un apassionat i somiador Joan Gamper va fundar fa més de cent anys. S’atura en les gestes dels seus principals protagonistes, com Kubala, Cruyff, Ronaldinho o Messi, en les batalles amb l’etern rival, el Reial Madrid, i en la implementació d’un estil de joc inconfusible. Reviu la passió, els somnis i ambicions d’una llarga llista de futbolistes que han buscat la glòria en un dels clubs de futbol més admirats dels últims temps.
Un documental que narra la història real i extraordinària de quatre nens, herois quotidians -Jackson, Carlitos, Zahira i Samuel- que s’han d’enfrontar diàriament amb una multitud d’adversitats i perills per arribar a l’escola. Aquests nens viuen en quatre punts molt distants de la terra, però comparteixen les mateixes ganes d’aprendre i són conscients que només l’educació els obrirà les portes a un futur millor.
Documental-reportatge sobre les tradicionals, populars i concorregudes “Dotze Hores de Canet”, intitulades l’estiu del 1975 “Dotze hores de música i follia”. Aquella convocatòria, celebrada a la ciutat del Maresme Canet de Mar, fou organitzada conjuntament per Pebrots i Zeleste, i s’hi reuniren un bon nombre de cantants i conjunts de rock i música pop. L’assistència s’avaluà en uns vint-i-cinc mil espectadors, una manifestació-experiència que mai més no s’ha aconseguit repetir. El film n’és doncs un testimoni que la resumeix.
Recreació històrica de la primera ascensió del Pedraforca per la cara nord després de tres intents fallits per part de Lluís Estasen i companyia, l’any 1928. És una història de perseverança; de voler experimentar el desconegut i de coratge; d’autosuperació; de risc i de convicció; de realització personal i, també de treball en equip. És un exemple de com la combinació de força i intel·ligència; de joventut i experiència; de coneixement propi i compartit és la millor garantia per superar amb èxit qualsevol repte i per vèncer la por a l’abisme que separa allò que és vell d’allò que és nou.
Com es passa de la comèdia a la tragèdia, de l’heroi a l’antiheroi? Què succeeix a la vida d’un actor quan deixa d’interpretar un personatge per ficar-se en la pell d’un altre?
Màscares es planteja respondre aquests interrogants a partir d’una ocasió excepcional. Durant dos anys, Josep Maria Pou ha recorregut els escenaris catalans i espanyols interpretant La cabra, un drama d’Edward Albee. L’èxit de públic ha estat rotund i el seu treball ha estat recompensat amb el Premi Nacional de Teatre, entre molts altres guardons. El seu pròxim projecte és Su seguro servidor: Orson Welles, una obra sobre el genial director de Ciutadà Kane escrita per Richard France.
Els assajos d’aquesta obra són un pretext ineludible per aprofundir en la professió d’actor a través d’un procés que normalment es desenvolupa portes endins. L’acció de Màscares transcorre entre el teló que cau després de l’última representació de La cabra i el que s’alça per a l’estrena de Su seguro servidor: Orson Welles. Dins d’aquest marge, que transita lliurement entre la realitat i la ficció com ja ho feia La doble vida del faquir, el nostre primer llargmetratge, Josep Maria Pou posa en evidència la tècnica i les rutines del teatre; les fronteres entre la vida personal i la imatge que, com actor, projecta davant els altres.
El nom “La Panadella” és dels que desfermen una onada de records. Els que es van originar quan tot el transport cap a l’interior i al nord de la Península, tant de passatgers com de mercaderies, anava per carretera i parava de manera gairebé obligatòria en aquella àrea de servei i de repòs que era universalment coneguda.
Nucli situat a la Nacional II a mig camí entre Igualada i Cervera o entre Lleida i els Pirineus i Barcelona, el parador era un oasi de serveis, el lloc on generacions de camioners, autocaristes, comerciants i viatgers de tota mena s’aturaven a omplir el dipòsit, descansar, passar la nit, fer una timba de cartes o gaudir dels millors plaers culinaris del moment.
Documental sobre l’emigració dels pingüins a l’Antàrtida. Cada any, aquests animals emprenen un emocionant i preciós viatge. Centenars de milers de pingüins emperador abandonen la seguretat de l’oceà per tal d’endinsar-se a la desèrtica terra gelada. Una regió tan dura i extrema que cap altre ésser viu s’hi atreveix a viure.
És l’1 de maig del 2009 . El dia abans que el Barça jugui contra el Reial Madrid al Bernabéu. Els blancs s’acosten perillosament en la classificació. Pep Guardiola sap que la solució per guanyar a Mourinho és als vídeos que se li acumulen sobre el despatx que té al soterrani del Camp Nou. De sobte ho veu. El Pep agafa el telèfon i truca Messi. Ha nascut el fals 9. La innovació que canvia la història de Messi, del Barça i del futbol.
El 1985 un sociòleg canadenc es va adonar que tot l’equip d’hoquei gel del Canadà havia nascut els tres primers mesos de l’any. És el mateix que passa amb la immensa majoria dels millors futbolistes del món. Tots han nascut en els primers sis mesos de l’any. Casualitat? Astrologia? No. Com que es divideixen els nens per edats, acaben jugant sempre els del gener, que són més grans.
El concepte clau és l’esperit crític, la curiositat i la creativitat. Per què fem les coses d’una manera? Per què no les podem fer d’una altra? I això és primer que pregunta un nen. Per què? I li matem l’esperit crític.
L’home més ric de la historia de la humanitat va ser Mansa Musa, Rei de Mali entre 1312 i 1337. La seva fortuna al canvi actual serien 400.000 milions de dòlars. Ara això ho pot fer qualsevol treballador i per anar a la Meca no calen mesos, només 6 hores d’avió. Al llarg de la història, el 99,9% dels ciutadans han viscut en la pobresa extrema, fins que tot comença a canviar el 1760, amb la revolució industrial.
La riquesa no són els diners, sinó el que pots comprar amb el teu treball. Bill Gates en una illa deserta seria pobre.
La primera gran idea de la historia va ser posar-se dret. És el que va permetre a la Lucy, el primer homínid, alliberar les mans per fer les primeres eines, cosa que distingeix els animals deis humans. Posar-se dret permet que baixin les cordes vocals i comenci el llenguatge, la pell es transforma i sua i pot refrigerar el cos després de córrer, la pelvis de la dona s’ajunta i fa que els nens hagin de néixer abans i les mares els han de cuidar els primers anys, i això provoca que comenci la divisió del treball. La clau de l’economia són les idees, no els béns materials.
El Barça està a punt de jugar la final de la Champions a Roma. Txiqui Begiristain rep un treball d’un economista, Ignacio Palacios-Huerta, explicant com tiren els penals els jugadors del Manchester United. Resulta que el llançament de penals és el millor laboratori per analitzar el comportament estratègic de dues persones que es juguen molt en l’acció. Perfecte per comprovar si ens comportem com diu la teoria de jocs de l’economia. L’economia no estudia només els diners, sinó també com prenem les decisions els humans: com tirem els penals, amb qui ens casem, si val la pena tenir fills o anar a missa.
Una de les escenes més interessants de “Mary Poppins” és quan el senyor Banks intenta impedir que el seu fill Michael gasti dos penics que ha estalviat comprant menjar per a ocells i l’obliga a anar al banc a dipositar els diners. Allà, l’ancià Mister Dawes, canta una cançó ressaltant les bondats de la inversió financera i li treu els dos penics de la mà. El nen reacciona cridant enfurismat “torni’m els diners!”. Comença el drama: una clienta interpreta que el banc no pot tornar els diners, comença el pànic financer, i el banc ha de tancar.
Expliquem la història de la teoria monetària: hiperinflació, inflació, miniflació, deflació.
Si agafem la pàgina d’informació financera d’un diari, la posem en una diana i li donem uns dards a un mico ensinistrat perquè triï accions on invertir, obtindrem el mateix rendiment que si seguim els consells d’un assessor. Eugene Fama, premi Nobel d’Economia, postula la teoria dels mercats eficients. Ras i curt diu que la gent que opera als mercats financers, per exemple la borsa: compra i ven accions tan ràpidament que fa que sigui impossible predir si l’acció pujarà o baixarà.
La idea bàsica és: per què necessitem entitats financeres? Per canalitzar l’estalvi cap a inversors que tenen una idea.
La imatge d’una noia europea repartint caramels als nens d’un poble africà omple de tendresa. Però el que no sap aquesta noia és que el seu gest benintencionat és innocu i contraproduent per l’estabilitat social i econòmica del poble al que vol ajudar.
L’ajuda al tercer món i al desenvolupament dels països pobres només és eficaç si realment es té en compte les veritables necessitats de la gent que hi viu. I aquí les prioritats econòmiques tenen.
Recull de les millors imatges d’aquesta segona temporada perfecta per reviure totes les emocions de la Lliga, la il·lusió per la Copa i el clímax amb la Champions de Berlín. Recordem algunes de les millors nits de futbol de l’equip barcelonista dirigit per Luis Enrique en les diferents competicions en què s’ha proclamat campió, actuacions i jugades memorables dels jugadors, i també reviu els moments clau de la temporada, com la derrota d’Anoeta, que va marcar l’inici d’una trajectòria imparable.
En aquesta primera hora s’explica la increïble arribada al poder de Saladí, l’emergència de Ricard com a croat i la batalla per reclamar la Ciutat Santa.
A la segona hora del documental, lluitaria pel seu últim premi: Jerusalem. Fins a la victòria de Ricard, Saladí havia semblat invencible. La lluita per la Ciutat Santa consumiria la vida dels dos homes.
Trenta anys després de «1984», de George Orwell, la realitat ha superat la ficció i la Societat de la Vigilància manté tots els ciutadans sota el control.
A través d’aparells electrònics, com el mòbil, l’ordinador o la càmera, els ciutadans creen informació diària sobre la seva vida privada i els seus costums, que queden registrades a la memòria del Big Data. Els programes secrets, en els quals col·laboren els governs amb les grans companyies d’internet, fan possible seguir al detall la vida i opinions de qualsevol ciutadà i d’aquesta informació se’n deriva enormes beneficis econòmics.
Carla Subirana ha viscut sempre en un cercle familiar reduït, format exclusivament per dones: la seva àvia Leonor, la seva mare i ella mateixa. Quan la vida de la seva àvia comença lentament a apagar-se, decideix dur a terme una immersió en el passat per tal de recuperar la memòria familiar d’un temps que sempre ha romàs ocult per a ella. Investigant la prematura mort del seu avi, s’endinsarà en els judicis sumaríssims, les activitats dels grupuscles anarquistes i els afusellaments del Camp de la Bóta, redescobrint no únicament la història de la seva família sinó una part de la nostra memòria col·lectiva.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
