Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
Un marxant d’art fa una aposta: si en el termini de 10 dies no troba l’amic perfecte, haurà d’entregar un gerro molt valuós. Així doncs, es posa mans a l’obra ràpidament i acaba triant un taxista, una persona entranyable però una mica dèbil. Com que no vol perdre l’aposta ni el gerro, farà tots els esforços per construir una relació cordial amb el taxista, però amb l’amistat no s’hi juga.
Recull de curtmetratges, escrits i dirigits pel realitzador Akira Kurosawa, que apleguen les seves principals obsessions a través de vuit somnis al·legòrics en què repassa la pròpia trajectòria vital i la del Japó modern. Temes tan diversos com el despertar de la infància, la pèrdua de la innocència, les tradicions japoneses, la desesperació, el sentit de la culpabilitat, l’antibel·licisme, el procés de creació artística, el progrés material, el perill nuclear i el gust per la natura i la vida senzilla són tractats en cada segment en un to que alterna la fantasia intimista i un amarg esperit crític contra la nostra societat.
Durant la II Guerra Mundial, una companyia de cinema de Londres rep l’encàrrec de fer una pel·lícula optimista per aixecar la moral de la població. Perquè la història tingui un toc femení, decideixen incorporar una dona a l’extravagant grup de guionistes. Catrin Cole, una jove secretària, aconsegueix l’oportunitat de convertir-se en una peça essencial per crear una gran pel·lícula i inspirar tota una nació.
Saliya Kahawatte és un jove estudiant molt meticulós que amaga que és pràcticament cec, i ha fet mans i mànigues per complir el seu somni: treballar en un hotel de luxe a Munic, i sense que cap dels seus companys s’hagi adonat del seu problema de visió. Solament el seu amic Max pensa que li passa alguna cosa estranya. Però, a pesar que sempre controla la seva vida com si fos un rellotge, tot es torçarà quan s’enamori de la Laura.
L’aventurer Jack Colton i la novel·lista Joan Wilder fan una perillosa expedició pels deserts del nord d’Àfrica empaitats pel seu enemic declarat, Ralph. Els protagonistes han d’enfrontar-se a terribles tempestes, tribus ferotges i les presons del malvat Omar.
Tots els experts i institucions es dediquen a fer prediccions econòmiques sabent que ningú pot predir el futur. Però si sabem que mirar el futur és com conduir mirant pel retrovisor, per què en continuem fent cas? Si sabem que el fet que una cosa no hagi passat mai, no vol dir que no pugui passar, per què hi ha gurus que insisteixen a fer prediccions? Algú l’encerta mai? O ho fan millor les màquines? En parlem amb Fernando Trias de Bes i amb Antoni Bassas.
Comença la campanya de donació de sang a l’institut. Una guerra dialèctica s’estableix entre el Merlí i el Pol pel treball de recerca de Hegel. L’Ivan està convençut que té mala sort a la vida, però s’adonarà que les coses poden canviar.
Un dofí que nedava prop de la costa nordamericana queda atrapat en una trampa per a crancs fins que un nen, en Sawyer, el troba i l’allibera, però l’animal està greument ferit i perd la cua, element de vital importància per nedar i sobreviure en el mar.
Tres històries d’amor tenen lloc simultàniament a París, Nova York i Roma. Un escriptor nord-americà que acaba de separar-se és a París, on té una relació problemàtica amb la seva amant. Una mare de Nova York nega tenir cap responsabilitat en un accident on el seu fill gairebé perd la vida, ja que el pare l’acusa de negligència per poder obtenir la custòdia del nen. A Roma, un empresari d’Estats Units s’enamora d’una gitana.
En Dennis pregunta als seus pares, la Mavis i en Jonathan, si pot tenir un cadell. La Mavis li diu que no perquè és una gran responsabilitat. Davant la negativa dels seus pares buscarà la complicitat del seu avi, en Dràcula.
L’any 1999, durant la guerra civil de Sierra Leone, les vides de dos homes africans d’orígens ben diferents s’entrecreuen en una presó. D’una banda Solomon Vandy, un pescador negre obligat a treballar a les mines de diamants. De l’altra Danny Archer, un ex-mercenari blanc penedit del seu passat.
Els emojis viuen esperant ser seleccionats pels usuaris dels telèfons. Tots tenen només una expressió menys en Gen, un emoji que va néixer sense filtre i pot tenir múltiples expressions.
Oskar Schindler és un home de negocis que el 1939, després de la invasió alemanya de Polònia, passa a ser propietari d’un fàbrica metal.lúrgica a Krakow que els nazis han confiscat i fa fortuna dedicant-se al mercat negre i traient benefici dels treballadors jueus sense sou. És un home indiferent en política i amant de la bona vida. Quan esclata la guerra i comença la deportació de jueus, Schindler utilitza la seva bona relació amb els nazis per evitar que s’actuï contra els treballadors de la seva fàbrica.
Crònica de la vida de vuit treballadors d’un poderós banc d’inversió durant les 24 hores prèvies a l’inici de la crisi financera de l’any 2008. Quan Peter Sullivan, un analista principiant, revela dades que podrien conduir l’empresa a la ruïna, es desencadena una allau de decisions tant de caire moral com financer que produeixen un daltabaix en la vida dels implicats.
El Joan s’adona que el seu pare està a punt de morir. El Merlí l’anima a fer-li companyia, però el Joan no sap com acostar-s’hi. El Gerard ha de prendre una decisió sobre el seu futur.
Una noia resulta ferida durant el robatori a una galeria d’art. Salva la vida gràcies a una pedra preciosa que porta en el seu interior un monstre jinn. Un cop alliberat, l’estrany ésser adquireix forma humana i va absorbint les ànimes de tots els que l’envolten.
L’institut Guimerà opta a una beca d’Ensenyament. L’Eugeni vol que el Merlí no conegui el tribunal de valoració, però ell es rebel·la. L’Oksana necessita que algú es cuidi del seu fill mentre és a classe.
En Jimmy Conlon és un gàngster de la màfia irlandesa de Nova York que treballa a les ordres d’en Shawn Maguire i fa una vida solitària, repudiat per la família i fins i tot pel seu propi fill, en Michael. Però, per casualitats del destí, es veu obligat a matar el fill del seu cap, en Danny, quan aquest està a punt d’assassinar en Michael.
La televisió de can Roper es veu malament per culpa de l’antena. En George decideix enfilar-se a la taulada per posar-hi remei. Però agafa l’escala dels Fourmile sense permís i, quan en Jeffrey se l’endú sobtadament, en George cau daltabaix i es trenca una cama. El seu veí de llit a l’hospital li recomana denunciar en Jeffrey per danys i perjudicis. Mentre en George sospesa aquesta possibilitat, Jeffrey mira de compensar-lo com pot.
Basada en la història real del periodista nord-americà Gary Webb, que va posar en evidència les connexions de la CIA amb el món de la droga, demostrant que els barris negres del país van ser inundats de crac mitjançant un narcotràfic destinat a recaptar diners per a la agència.
La llegenda diu que quan algú desperti un jinn se li concedeixin tres desitjos a canvi de la seva ànima, i que quan un jinn hagi recollit 1000 ànimes, pugui obrir una porta permetent que tots els altres jinn vinguin a la Terra. Pèrsia, any 1127. Zaratustra desemmascara un jinn malèfic i l’empresona en una pedra preciosa.
Sovint prenem decisions econòmiques sense tenir en compte les conseqüències que generen. Amb el pare de Quico “el Progre”, José Luis Martín, expliquem l’efecte Barbra Streisand, que va comportar la retirada d’una portada d'”El Jueves” amb els reis d’Espanya en posició compromesa. I amb Javier de las Muelas descobrim què els va passar als anglesos a l’Índia, a més d’inventar el gintònic. I l’Ana Boadas ens ajuda a descobrir un misteri d’una illa de la Melanèsia.
Quan l’Arale torna de l’escola, li diu a en Senbei que ve a casa la professora Midori. Surt corrent a tallar-se els cabells, però com que en Kurikinton no està a la perruqueria, construeix un robot per poder fer-ho. / L’Arale i en Gatchan es troben amb un lladre de bancs mentre juguen al carrer. El lladre intenta utilitzar-los d’ostatges, però no sap com en són de perillosos…
A l’Atenes del segle cinquè abans de la nostra era. Pèricles instaura la democràcia i s’envolta d’una constel·lació de genis. Filòsofs, escultors, escriptors i metges construiran unes obres meravelloses i crearan el pensament filosòfic, científic i artístic. Comencen els Jocs Olímpics.
Convençut que els comunistes estan contaminant a la nació americana, un general ordena, en un accés de bogeria, un atac aeri nuclear per sorpresa sobre la Unió Soviètica. El seu ajudant, el capità Mandrake, tracta d’esbrinar el codi per detenir el bombardeig.
Nico Albert és un adolescent diferent, és superdotat i té una obsessió malaltissa amb els escacs. El psicòleg que el tracta s’endinsa en el seu món inquietant i en la complexa relació que té amb el pare.
Mentre passeja la “Trufa”, la gosseta de la Mildred, en George no ha pogut resistir la temptació de prendre una cervesa al pub. En sortir s’adona que el gos s’ha deslligat i ha escampat la boira. Després de cercar-lo desesperadament i quan pensa que ja es pot donar per mort, se li encén una llumeta: passarà per la botiga d’animals i comprarà un Yorkshire idèntic. La Mildred no notarà la diferència… O potser sí?
L’Arale descobreix el que anomena una cuca molt grossa (un ós) que està dintre d’una gàbia, on el seu propietari vol que es faci gran per poder-lo dissecar, però tot es complica… / Un dels dibuixos de l’Arale és un retrat d’en Senbei, però no s’hi assembla gens ja que es un goril·la. De mentre el professor fa un nou invent: la pistola reductoampliadora.
A Babilònia, Hammurabi crea el primer codi de lleis. Cirus i Dàrius construeixen l’Imperi Persa i edifiquen el palau del Rei de Reis de Persèpolis. Després, Alexandre el Gran arribarà fins l’Índia en el seu intent d’unir els pobles de l’Orient i d’Europa, en una expedició de vint mil quilòmetres.
El senyor Peabody i en Sherman volen que l’últim episodi de la temporada surti rodó, però no sabien que els personatges històrics dels episodis anteriors viatjarien tots al present per queixar-se que el gos i el seu fill els havien arruïnat la vida. Per arreglar-ho, el senyor Peabody els convida a fer un viatge a la Grècia clàssica perquè vegin que ell i en Sherman ajuden la història, però demostrar-ho no serà fàcil!
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord