La partícula de Déu

D’acord amb la teoria cosmològica més acceptada, el Big Bang va ser el succés que va originar la formació de l’Univers. La mateixa teoria sorgeix de la pregunta: per què estem aquí? Ned Cruz es planteja una variant d’aquesta mateixa pregunta: què fa ell a Los Angeles, ficant-se en les vides secretes d’altres persones? Quina classe de món és aquest, com és possible guanyar-se així la vida? Amb aquesta sensació de culpa pesant sobre el seu cap, Cruz accepta un treball d’un nou i estrany client: un rus que està desesperat per trobar a la seva xicota Lexi.

Veure més detalls de la fitxa

Un tipus dur

Després de l’atracament a un banc fronterer, en Johnny Río és traït per en Dad Longworth, el seu millor amic i company d’escapades. Capturat per la policia mexicana, passa cinc amargs anys a la presó de Sonora, durant els quals viu obsessionat amb la idea de venjar-se del traïdor. Un cop posat en llibertat, en Johnny va a la recerca d’en Dad, que s’ha convertit en un home respectable i ara és el xèrif de Monterrey. Quan aquest li presenta la seva fillastra Louisa, en Johnny queda corprès per la seva bellesa i la sedueix.

Veure més detalls de la fitxa

The Fake

En un petit poble de Corea del Sud que és a punt de ser inundat per la construcció d’una presa, els habitants han caigut sota l’encanteri d’un carismàtic pastor evangelista, qui els ha promès una nova llar i un lloc en el cel a canvi dels seus estalvis. Enmig de tota aquesta corrupció irromp un home que torna a la seva ciutat natal després d’estar a la presó. La turbulenta relació amb la seva família es barreja amb el frau religiós.

Veure més detalls de la fitxa

Goodbye Scotland

Recorregut de 1.400 quilòmetres per Escòcia. L’objectiu del viatge: recollir els arguments del «Yes» i del «No», les dues postures que s’enfronten en el referèndum del 18 de setembre. Aquest dia, els escocesos hauran de prendre la decisió més important dels últims 300 anys: si es mantenen o no dins del Regne Unit.


El recorregut comença a la frontera entre Anglaterra i Escòcia. I, a partir d’aquí, cada parada serveix per reflectir els diferents temes i arguments que han anat apareixent al llarg de la campanya. Què pensen de la independència a la costa pesquera, que sempre s’ha considerat maltractada per les quotes imposades des de la Unió Europea? Quina és l’opinió de les companyies petroleres del Mar del Nord? I què votaran les antigues grans ciutats industrials escoceses, ara convertides en zones deprimides on algunes famílies ja han arribat a la tercera generació consecutiva que viu de subsidis?

Veure més detalls de la fitxa

El cas dels catalans

El 1725 Francesc de Castellví, supervivent de l’11 de setembre de 1714, es va exiliar a Viena, on va escriure les «Narraciones históricas», una obra sobre la Guerra de Successió en què va treballar durant 32 anys. La periodista Mònica Terribas recupera el relat i, amb la recreació històrica que protagonitzen Pere Arquillué, Lluis Marco, Àlex Monner i Nao Abet, ens explica les causes d’un enfrontament d’abast europeu.

Veure més detalls de la fitxa

Fes-me un petó, Guido

Warren té una habitació extra al seu apartament (i està a cinc mesos d’endarreriment en el lloguer) després que el seu amant s’hagi mudat; així que un amic posa un anunci en el seu nom demanant un company de pis gai. Frankie, un forner de pizza (i aspirant a actor), decideix mudar-se fora de la seva família del Bronx quan arriba a casa una nit, entra a l’habitació del seu germà, i el troba fent l’amor amb la novia de Frankie.

Veure més detalls de la fitxa

John Adams – 1×01 Unir-se o morir – Join or Die

John Adams, que exerceix d’advocat a la Massachusetts colonial, presencia com els soldats britànics obren foc contra la població civil a Boston. Els militars acusats de la matança li demanen que els defensi durant el judici. L’advocat, malgrat l’oposició del seu entorn, decideix acceptar el cas per una qüestió de principis. Adams aconsegueix l’absolució dels acusats, cosa que atia les tensions entre la població i les autoritats britàniques. Els enfrontaments desembocaran en el motí del te de Boston, en què la multitud, indignada per un nou impost, llença al mar un carregament de te. Enmig de les represàlies britàniques, John Adams, convençut pel seu cosí Samuel Adams, un activista independentista, accedeix a participar en el primer Congrés Continental de les colònies nord-americanes.

Veure més detalls de la fitxa

John Adams – 1×02 Independència – Independence

Al segon Congrés Continental es planteja la qüestió de la independència, que provoca un debat encès entre els representants de les diverses colònies. John Adams encapçala els partidaris de la independència, i en la seva enèrgica defensa de la necessitat d’actuar ràpidament, fins i tot arriba a titllar de covard un membre pacifista del Congrés, en un exemple de l’actitud intransigent que li farà guanyar força enemics durant la seva carrera política. Adams té un paper clau en el nomenament de George Washington com a comandant suprem de l’Exèrcit Continental, i participa també en la redacció de la Declaració d’Independència, després que el Congrés voti a favor de la ruptura amb la Gran Bretanya.

Veure més detalls de la fitxa

John Adams – 1×03 No em trepìtgeu – Don’t Tread on Me

En plena Guerra d’Independència, John Adams es trasllada a Europa amb el seu fill John Quincy per buscar aliances, i durant el trajecte presencia l’enfrontament del seu vaixell amb una fragata britànica. A la cort de Lluís XVI, constata que la decadent noblesa francesa està encisada amb Benjamin Franklin, l’ambaixador de les colònies a París, que aconseguirà amb diplomàcia el que Adams vol obtenir amb una actitud bel·ligerant. Les diferències entre tots dos fan que Franklin deixi Adams sense cap autoritat diplomàtica a París. Adams, desencisat, visita els Països Baixos per sol·licitar un préstec que no aconsegueix, i, amb la salut deteriorada, decideix enviar el seu fill John Quincy com a secretari diplomàtic a la cort russa.

Veure més detalls de la fitxa

John Adams – 1×04 El retrobament – Reunion

Després de la rendició dels britànics, el Congrés envia John Adams a París a negociar el tractat de pau. A França, ara acompanyat de la seva esposa Abigail, es retroba amb Benjamin Franklin i Thomas Jefferson, i li arriba el nomenament com a primer ambaixador dels Estats Units a la cort britànica. Tot i les paraules conciliadores que intercanvia amb el rei Jordi III, la premsa britànica ataca Adams, que decideix tornar a Massachusetts, on es retroba amb els seus fills, que ja són grans. En les primeres eleccions presidencials, George Washington surt elegit president, mentre que Adams queda en segon lloc. Tot i estar descontent amb el resultat, Adams, influït per Abigail, decideix acceptar el càrrec de vicepresident.

Veure més detalls de la fitxa

John Adams – 1×05 Unió o mort – Unite or Die

John Adams proposa que el president dels Estats Units rebi un tractament semblant al que correspon als títols nobiliaris, cosa que li val moltes crítiques i burles. Com a vicepresident, té poc poder i queda exclòs del gabinet de George Washington, que el critica públicament per proposar un títol monàrquic per al president dels Estats Units. En plena guerra entre França i la Gran Bretanya, John Jay negocia un tracte amb els britànics que provoca moltes tensions entre Thomas Jefferson i John Adams, que amb el seu vot n’aconsegueix la ratificació. Washington, cansat de les tensions, renuncia al càrrec, i les eleccions posteriors donen la presidència del país a John Adams

Veure més detalls de la fitxa

John Adams – 1×06 Una guerra innecessària – Unnecessary War

La presidència de John Adams es veu marcada per l’enfrontament entre els federalistes encapçalats per Hamilton i els republicans capitanejats per Jefferson. La delicada relació d’Adams amb el seu vicepresident, Jefferson, empitjora quan el govern, per evitar una revolta popular atiada des de França, retalla la llibertat d’expressió. Malgrat les pressions de Hamilton, reconegut antifrancès, Adams fa tot el possible per evitar la guerra amb França. Finalment ho aconsegueix, però les seves mesures impopulars li fan perdre la reelecció davant de Jefferson, que és elegit nou president.

Veure més detalls de la fitxa

John Adams – 1×07 Peacefield – Peacefield

Retirat de la vida política a la seva finca de Peacefield, John Adams passa els seus últims anys assolat per desgràcies personals. La seva filla Nabby sucumbeix a un càncer de pit i, temps després, mor la seva esposa Abigail. Tot i la satisfacció de veure el seu fill John Quincy elegit president, i la reconciliació epistolar amb Thomas Jefferson, Adams pateix un deteriorament continuat i finalment mor el quatre de juliol, curiosament el mateix dia que mor Jefferson, coincidint amb el 50è aniversari del naixement dels EUA.

Veure més detalls de la fitxa

Bon cop de falç. La història de l’himne

«Els segadors», l’himne nacional, prové d’una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra. A finals del segle XIX, Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell.



Emili Guanyavents procedent d’ambients anarquistes, espiritistes i maçons va escriure la lletra actual de l’himne i els cors el van fer viure. «Els segadors» es va difondre amb el tren mentre els governadors civils feien mans i mànigues per prohibir-ne el cant.


Durant les dictadures de Primo de Rivera, primer, i de Franco, després, «Els segadors» sobreviu en l’exili i en la clandestinitat. Quaranta anys més tard, l’himne es torna a cantar en un acte públic durant la celebració de l’11 de Setembre a Sant Boi de Llobregat l’any 1976.


Amb l’arribada de la democràcia, es produeix l’oficialització d’«Els segadors» com a himne nacional de Catalunya.

Veure més detalls de la fitxa

Ciència Ficció, Fantasia i Terror per a tothom

Aneu a la barra d'eines