Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
La Lolle duu una cama enguixada perquè l’ha atropellat un cotxe després de confessar-li a en Felix que va ser ella qui li va barrejar les targetes que fa servir per presentar el programa. Ara la Lolle es passa el dia al pis, deprimida. Per animar-la, tota la colla juga a “Què hauria passat si…?” Si la Lolle hagués tornat a Malente amb en Tom, ara tindria una feina com cal, i només aniria a Berlín de visita els caps de setmana. I sense la Lolle, a Berlín, haurien canviat un munt de coses…
En Tom ha vingut a visitar la Lolle, que comença a pensar que cap dels seus amics és gens feliç. Sobretot l’Sven, a qui la Lolle clava una escridassada monumental perquè es decideixi d’una vegada a lluitar pel seu fill. Tan monumental és l’escridassada, que l’Sven i la Lolle es tornen a acostar perillosament, i ella està a punt de no proposar-li a en Tom que es casin. Però la veritat és que gràcies a la Lolle les vides dels seus amics han millorat, i entre tots s’adonen que s’equivocarà si es casa amb en Tom. L’Sven i en Hart corren a aturar-la…
En Lenny havia enganyat la Lolle respecte a la situació de la botiga, que té pendent un deute de 2.000 euros. La Lolle es veu obligada a fer-lo fora i contracta en Christoph, que aconsegueix que la botiga torni a rutllar. Tot i això, la Lolle troba a faltar en Lenny. La Vero s’adona que a la Silvia li fa por quedar-se sola si ella es casa amb l’Sven, i a través d’un anunci del diari queda amb un atractiu metge. La Vero el vol aparellar amb la Silvia, però en Jörg només té ulls per la Vero.
La Lolle cada dia està més tipa d’en Christoph, que només aconsegueix que la botiga funcioni a costa de deshumanitzar-la. La Vero veu per la finestra que la Sílvia es pren unes pastilles i dedueix que s’ha volgut suïcidar. Avisa la policia, però quan arriben, la Sílvia denuncia la Vero per assetjament.
En Hart passeja la criatura de nit per intentar que s’adormi, però qui s’adorm és ell, cau a terra i fa un crit tan fort que dos atracadors que assaltaven una iaia fugen immediatament. L’endemà, la iaia i la seva néta, la Connie –una periodista del “Berlin Express”– apareixen al pis. La Connie ha escrit un article sobre el civisme d’en Hart, i ara la televisió i un núvol de periodistes li van al darrere. Per acabar d’embolicar la troca, la mare de la Lolle apareix al pis, i anuncia que vol fer una visita a la botiga, on ha invertit 30.000 euros!
La campanya “Sigues com en Hart”, ha tingut un efecte afrodisíac i ell i la Sarah tornen a fer l’amor. Però finalment en Hart haurà de decidir si vol ser en superHart o només en Hart de tota la vida. Davant de la visita de la seva mare, la Lolle ha llogat uns actors aficionats perquè facin veure que són clients a la botiga, però el seu pla s’acaba desmuntant. Tot i això, aquest cop la Lolle té prou esma per retreure-li a la seva mare que només l’estima quan les coses li surten bé. La seva mare s’ho agafa molt a la valenta.
L’Sven no pot veure el vestit de casament de la Vero abans de la cerimònia perquè porta mala sort. La Lolle s’emprova el vestit, i l’Sven apareix de sobte al pis, la confon amb la Vero, la persegueix i a les escales ensopega amb unes bosses que hi ha deixat en Hart. El cap li fa molt mal, però ell no hi dóna importància. Quan va a la botiga a comprar el vestit per al casament, però, de sobte perd el coneixement.
El terrible accident de l’Sven ha deixat tota la colla desconcertada. La Lolle no comprèn per què la vida pot arribar a ser tan brutal. De sobte, un desconegut es dirigeix a ella i li explica per què les coses han passat d’aquella manera. Aquell home sap detalls de la vida de la Lolle que només pot conèixer ella! Però quan la Lolle ha entès de debò el sentit de les coses, n’acceptarà valerosament les conseqüències. De sobte s’adona que no es pot quedar de braços plegats.
La Vero i l’Sven han sortit de compres i es troben la Yvonne, que els ofereix una casa que té al bosc perquè passin un cap de setmana junts. Però la Vero està massa enfeinada preparant el casament, i li diu que hi vagi amb la Lolle. Primer la Lolle dubta, però després pensa que si s’hi nega, es pot interpretar malament, i ho accepta. Però com era d’esperar, entre els dos hi torna a haver química. Entre la Sarah i en Hart hi continua havent problemes i en Hart fuig a veure els seus amics.
L’Sven i en Hart arreglen la teulada de la casa de camp mentre la Lolle pensa que s’haurien fet un petó amb l’Sven si en Hart no hagués aparegut inesperadament. Ara també apareix la Yvonne, que s’ha barallat amb el seu marit i va a la sauna a plorar a l’espatlla de l’Sven. La Lolle mira de distreure-la però llavors es queda tancada a la sauna amb l’Sven. I allà tancats hi fa una calor! Però el pitjor està per arribar: ara la Yvonne busca consol en en Hart, i en Hart, que té la confiança en ell mateix per terra, és presa fàcil dels elogis…
La Vero ha sabut que l’Sven i la Lolle es van fer un petó a la casa de camp, i vol anul·lar la boda. La Lolle, distorsionant força la veritat, corre a dir-li que l’Sven no va respondre al seu petó. Ara ja es pot celebrar la cerimònia, però la Lolle encara es repensa si l’hauria d’evitar i buscar la felicitat amb l’Sven. La Sarah està empipadíssima amb en Hart. Com es possible que se n’anés al llit amb la Yvonne? La Sarah es venjarà amb en Lorenzo, un “latin lover”, per demostrar-li a en Hart el mal que fan les infidelitats.
La Lolle pateix terriblement veient l’Sven i la Vero davant de l’altar, però vol que la seva millor amiga i l’Sven siguin feliços. Abans del “sí” decisiu, però, apareix en Harald i proclama la seva teoria respecte a la felicitat de l’Sven. L’amor de la seva vida no és la Vero sinó la Lolle. Es fa un silenci glacial a l’església. L’Sven protesta, i insisteix que estima la Vero. La Lolle està desconcertada. Per què les coses no poden tenir un final feliç?
Les restes d’un pícnic abandonades després d’un dia de camp seran l’espurna que iniciarà una guerra entre dues tribus de formigues. Enmig de la batalla es troba una intrèpida marieta que ajudarà les formigues negres a defensar-se de l’assalt de les terribles formigues vermelles.
Després de mesos de feina buscant material per escriure sobre una època de la que sovint parlava un periodista, en Marc truca al seu germà David i se’n van uns dies de vacances. Però en Marc no pot desconnectar i en David se l’endú més al sud, on diuen que hi ha un lloc on va gent de molt lluny per pescar un peix que té bigotis com un gat. Sense saber-ho, els dos germans s’endinsen en un paisatge desconegut on el seu avi va passar moltes peripècies, trobant-se amb uns personatges a la deriva que els submergiran en un paradís perdut.
Durant nou generacions Shang Tsung, un bruixot maligne, ha conduit un príncep a la victòria contra els seus enemics mortals. Si el príncep guanya el desè torneig, el mal regnarà a la Terra per sempre. Però el totpoderós Rayden donarà a tres guerrers humans els poders que necessiten per superar proves sobrenaturals i adversaris d’altres mons i vèncer definitivament el mal.
Adaptació del llibre de Marcus Luttrell en el que ens relata les seves experiències a l’Afganistan durant el 2005. Ell i altres tres Navy SEALS havien de complir una missió que consistia a liquidar un líder terrorista de la zona. Les coses es compliquen, i cauen en una emboscada dels talibans.
Llarga història de poder i de venjança, ambientada en una zona al nord-est de l’Índia, fa el seguiment de tres generacions d’una família de bandolers amb el rerefons de l’evolució socioeconòmica des de la darrera dècada dels quaranta, a les acaballes del colonialisme anglès, fins als inicis del segle XXI
Llarga història de poder i de venjança, ambientada en una zona al nord-est de l’Índia, fa el seguiment de tres generacions d’una família de bandolers amb el rerefons de l’evolució socioeconòmica des de la darrera dècada dels quaranta, a les acaballes del colonialisme anglès, fins als inicis del segle XXI
Marcus i Kevin són dos ambiciosos però poc afortunats agents de l’FBI. Els dos agents es fan passar per dones dins de l’exclusiu complex Hamptons, amb la finalitat d’investigar un seguit de segrestos. Fent-se passar per noies, els dos agents pretenen salvar les germanes Wilson i fer d’esquer per poder capturar els segrestadors, provocant tot de situacions còmiques.
En un teatre parisenc, després d’un dur dia d’audicions per al paper del nou projecte, Thomas es lamenta al telèfon per la poca obstinació i interès que han mostrat els candidats que s’han presentat. Ningú té el nivell necessari per assumir el lideratge del repartiment. Thomas s’està preparant per plegar quan apareix la Vanda, un remolí d’energia desenfrenada i descarada. La Vanda té tot el que odia Thomas. És vulgar, sense cervell i no s’aturarà davant res fins a aconseguir el paper. Thomas li dóna una oportunitat per mostrar el seu talent i la Vanda el sorprèn amb una increïble metamorfosi. Proveïda d’accessoris i disfresses, entén a la perfecció el personatge i ha memoritzat cada línia del guió. Mentre la prova s’allarga, la intensitat entre ells s’incrementa i l’atracció es converteix en una obsessió per al jove.
Un home pateix un desengany quan descobreix que la noia que vol està casada amb un soldat. Pretén suïcidar-se amb l’ajuda d’un amic, però mentre ho intenta apareix un oficial de la Legió Estrangera que els anima a allistar-se, assegurant-los que en pocs dies oblidaran el succés. Una vegada allà, les aventures se succeiran amb còmics resultats.
Nova York, anys setanta, Irving Rosenfeld, un brillant estafador i la seva intel·ligent i seductora companya Sydney Prosser es veuen obligats a treballar per un agent Richie DiMaso de l’FBI, que sense voler els arrossega al perillós món de la política i la màfia de Nova Jersey.
El Manel té setze anys, és un bon estudiant i un bon company. El seu millor amic és el Xavi, i la Laura, la noia amb la que surt. Els dos van a classe amb ell. Compta amb l’estima dels professors i amb l’amistat de l’entrenador de l’equip de bàsquet. Tanmateix no és capaç d’explicar a ningú el que passa a casa seva. Només pensa en poder començar a treballar ben aviat per treure la seva mare i la seva germana d’aquell infern que estan vivint.
En un intent desesperat per alliberar al seu poble de l’opressió del seu venjatiu espòs, la reina Alcmene dirigeix les seves súpliques cap als déus. Fruit de les seves pregàries neix Hèrcules, engendrat per Zeus, pare dels déus i els homes. Però Hèrcules sofreix el menyspreu del rei Amphitryon, qui afavoreix sempre al seu fill legítim, Iphicles. El jove Hèrcules s’enamora de la bella Hebe, encara que la seva història d’amor queda truncada quan Amfitrió proclama que serà Iphicles qui contraurà matrimoni amb la princesa. Hèrcules intenta fugir amb la seva estimada, però és capturat per la guàrdia del rei, que l’envia a la guerra. Després de burlar a la mort, Hèrcules s’embarca amb el guerrer Sotiris en una missió per alliberar al regne de la tirania d’Amphitryon, recuperar a la seva estimada de les urpes del seu germà i ocupar el seu lloc en el panteó dels herois grecs.
El Duc Gorgon demana ajut a l’Emperador de la Foscor, i aquest envia els monstres de combat Gratonios i Pilanias contra l’Institut d’Investigacions Fotòniques.
Durant la primera guerra mundial, el novel·lista Edgar Brodie és enviat a Suïssa pel Servei d’Intel·ligència britànic per matar un agent alemany de qui desconeix l’aspecte físic. Durant la missió coneix altres dos agents que hi han de col·laborar, però que acaben tenint problemes de consciència.
Una nena de sis anys es veu embolicada en el dolorós divorci de la seva mare, una icona del rock and roll, i el seu pare, un encantador però despistat marxant d’art.
Aro Tolbukhin és un immigrant hungarès que crema set persones a l’infermeria d’una Missió a Guatemala. La pel·lícula fa un viatge cap al passat per descobrir que l’ha portat a fer-ho, des de la seva arribada a Guatemala fins a la seva infantesa, a Hongria.
Durant la guerra civil nord-americana, el capità Lex Kearny comanda un escamot ianqui que transporta uns cavalls molt necessaris per al seu exèrcit. Cauen en una emboscada parada pels sudistes i, davant del perill de pèrdues humanes, Kearny prefereix retirar-se i abandonar els cavalls. En arribar a la caserna l’acusen de covardia i el fet que hagi nascut al sud predisposa el tribunal militar que el jutja a expulsar-lo de l’exèrcit. Kearny torna a casa dolgut pel deshonor i amb la sospita que algun dels seus companys el va trair avisant els sudistes que els van atacar. Una venda de cavalls que un superior seu va fer al ranxer McCool mou Lex a relacionar-se amb la colla d’esbirros que aquest dirigeix per descobrir la veritat del que va passar.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord