Una brigada de construcció que treballa al port de Toronto, una zona que havia allotjat els molls de vaixells de passatgers i més recentment un abocador, troba un cos a uns cinc metres de profunditat. A sobre del cos hi ha una pistola de 1862, una petaca i cadenes per assegurar que el cos quedi submergit dins l’aigua. Dins el fals cul de la petaca hi ha un paper esquinçat amb dos noms i una clau embolicada amb una carta de Sir John A. Macdonald, el primer ministre del Canadà, en què autoritza el transport de mercaderies. Quan l’agent Crabtree descobreix que el cos és del ministre de Defensa i la Milícia, que va desaparèixer el 1864, el cas arriba al primer ministre Wilfrid Laurier, com un assumpte de seguretat nacional que comporta possibles efectes secundaris de la participació canadenca a la guerra de Secessió. L’actual primer ministre del Canadà, Stephen Harper, actua com a convidat especial al capítol en el paper de l’agent Peter Armstrong.
Quan un telefonista sent a través del telèfon un presumpte assassinat, Murdoch revela el sofisticat funcionament d’una estranya banda de lladres. Una animosa telefonista, Tess Moffatt (Rachel Wilson), agafa simpatia per l’agent George Crabtree i es converteix en un maldecap per al detectiu Murdoch després que Tess senti a través de la línia telefònica el que sembla una mort per estrangulació d’una dona jove. Tess es creu detectiu aficionada i ja ha donat una falsa alarma abans. L’inspector Brackenreid, enmig d’un “rentat de cara” de mans del seu assessor polític Isaac Lowe (Graham Abbey), s’oposa al desig de Murdoch de cercar el darrer informe de Tess. Després es descobreix una víctima assassinada, cosa que vindica Tess, i també un segon cos —que ha estat torturat fins a causar-li la mort. Crabtree i Tess s’apropen mentre treballen per resoldre els assassinats, però és la improvisada tecnologia de Murdoch per punxar telèfons la que destapa una complexa empresa criminal i un assassí psicòtic que utilitzarà sense escrúpols tots els mitjans per conservar-la.
Mentre investiga el tiroteig indissimulat d’un home en un tramvia, Murdoch es queda impactat en descobrir que podria estar relacionat amb Anna Fulford, el seu antic amor platònic de Bristol. Anna Fulford, la bella cambrera de qui el detectiu Murdoch es va enamorar bojament la passada temporada a Anglaterra, ha fet nit a Toronto abans de seguir el seu camí cap a les cascades del Niàgara… per casar-se. A penes recuperat del xoc, Murdoch descobreix que el promès de l’Anna, un home de negocis de Nova York, ha desaparegut. Murdoch sospita que el promès d’Anna pot estar relacionat amb un estrany assassinat comès a bord d’un tramvia… un tiroteig que ningú no va sentir.
Quan el xicot d’Anna també apareix mort, Murdoch tem que ambdós assassinats hagin estat obra de La Mà Negra; la precursora de la màfia. També sap massa bé que La Mà Negra perseguirà i matarà qualsevol persona relacionada amb el promès mort, tot i que sigui completament innocent com l’Anna. Mentrestant, l’inspector Brackenreid s’enfronta a la pressió dels seus partidaris per aconseguir punts com a candidat a regidor fustigant una banda de gitanos i la seva misteriosa líder, Mirela
Investigant l’assassinat d’un sacerdot en un convent, el detectiu Murdoch es retroba amb la seva german, a qui feia temps que no veia, Susannah, que ara és la reverenda mare del convent. La seva trobada es va tornant tensa quan la sospita recau en dues monges. Susannah insisteix que les monges són innocents i afirma que una monja solitària, la germana Catherine, està en contacte amb els àngels i que els àngels li van dir que el dimoni és el responsable de l’assassinat del sacerdot. La reticència de Murdoch a acceptar-ho fa que Susannah s’enfronti amb ell i que ell es qüestioni les seves creences religioses.
Quan Murdoch s’adona que la víctima de l’assassinat no era un sacerdot, sinó un impostor, i que té antecedents criminals, el cas pren un aire més mundà. Quan finalment s’esclareix l’origen real dels missatges angèlics de la germana Catherine, es destapa un triangle amorós d’enganys i revenja. Després Murdoch té la major commoció de la seva vida quan Susannah confessa l’assassinat. Però aquest no és l’únic secret que la monja li amaga. En una escena final d’allò més sorprenent, la vida de Murdoch canvia per sempre.
Quan una col·legiala és trobada morta aparentment per ofegament i hemorràgia, el detectiu Murdoch es troba immers en la febre dels vampirs de meitat del segle XIX provocada per la recent publicació de Dràcula, de Bram Stoker. L’agent Crabtree està convençut que un vampir és l’autor de l’assassinat, cosa que provoca la ira de l’inspector Brackenreid. Els fets quadren amb la teoria de Crabtree, i encara més quan Murdoch descobreix que tres col·legiales més es van trobar amb un home enigmàtic i tenen misterioses marques de mossegades al coll.
El reporter Paddy Glynn de la Toronto Gazette suscita una protesta pública i aviat arriben notícies d’arreu de la ciutat sobre vampirs. Fins i tot la Dra. Julia Ogden es deixa endur per la història d’una sexualitat prohibida de Stoker, i s’esforça per controlar el seu desig cap a Murdoch malgrat el seu compromís amb el Dr. Darcy Garland. Però quan una altra col·legiala és atacada, Murdoch destapa la identitat de l’home misteriós i els motius que hi ha darrere la seva mortífera cerca de sang. És un assassí aquest home? La resposta a aquesta pregunta es troba en les ànsies de joventut i en la gelosia.
Una sèrie de descarats robatoris a bancs a plena llum del dia comesos per part d’un elegant i luxuriós emmascarat per donar els diners als pobres envia el detectiu Murdoch a una persecució impopular. El lladre ha esdevingut un heroi per als ciutadans, en gran part gràcies al reporter Paddy Glynn de la Toronto Gazette, els articles del qual situen el bandit al mateix nivell que Robin Hood.
D’altra banda, Ruby Ogden sorprèn la Dra. Ogden arribant a la ciutat per ajudar amb l’organització de les noces de la Julia i després fer-se’n càrrec. També queda clar que Ruby dubta que la seva germana es casi amb l’home adequat. Mentre Murdoch fa esforços per acceptar la idea de l’imminent casament de la Julia, també ha de fer front a un lladre que sembla que s’anticipa a tots els seus moviments, però quan una bella empleada de banca és assassinada a sang freda durant un robatori, Murdoch s’ha de replantejar la manera d’enfocar-ho… abans que mori més gent.
Troben un home assassinat en una festa de disfresses de Lewis Carroll. Totes les pistes apunten al Barreter… Murdoch anava disfressat de Barreter. Fins i tot un cop resolt el crim, Murdoch no va al casament de la Dra. Ogden i entrega la seva placa de policia.
La Clary, en aparença una adolescent normal i corrent acaba descobrint que és la descendent d’una línia de caçadors d’ombres, un grup secret de joves guerrers en lluita des de temps immemorial per protegir el nostre món dels dimonis. Després de la desaparició de la seva mare, la Clary ha d’unir forces amb un equip de caçadors d’ombres, els que la introdueixen en una Nova York alternativa i perillosa, plena de dimonis, bruixots, vampirs, homes llop i altres criatures.
En un hotel de Berlín es duu a terme una venda d’armes il·legals que acaba en caos amb l’aparició d’un agent «fantasma» nord-coreà anomenat Pyo Jong-seong. Vigilant l’operació està el cap de la Intel·ligència sud-coreana Jin-soo, qui juntament amb la CIA intenta descobrir si el fantasma és en realitat un agent doble o està preparant una important missió secreta. Mentrestant, Myung-soo, un jove i implacable agent, és enviat des de Pyongyang per investigar a Jung-hee, la dona de Pyo Jong-seong, que treballa a l’ambaixada de Corea del Nord i amaga un terrible secret.
Als anys de la dècada del 1880, dos rodamons, Paden i Emmett, es dirigeixen a Silverado. Pel camí treuen de la presó el germà d’Emmett, Jake, i s’ajunten amb Mel, un cowboy que lluita per salvar la hisenda familiar. Quan ja són a Silverado, Paden s’embolica amb un antic company, Cobb, que s’ha convertit en un xèrif corrupte que és l’amo de la taverna del poble, que porta Stella. Els herois, sense ganes de ser-ho, han de cavalcar de valent i afinar la punteria per derrotar Cobb i els que el manen, el grup del depravat McKendrick.
En un poble devastat per la guerra, una dona cuida dels seus dos fills i del seu marit, que es troba en coma des de fa dues setmanes. Asseguda en silenci al costat del seu espòs, decideix seguir el consell de la seva tia: «Explica les teves preocupacions a la pedra de la paciència, ella t’alliberarà». Així comença un monòleg, barreja de patiments, acusacions i confessions. Sorgeixen dolorosos records. Ell és un guerrer i la seva relació es basa en la seva absència més que en la seva presència, en la ira més que en l’amor, a més d’estar embolicada en una teranyina de rivalitats i secrets.
Un estrany virus provoca que els zombis es converteixin en violadors, les víctimes es converteixen també en morts vivents mitjançant el se*e. Els supervivents hauran de lluitar per sobreviure en un Japó apocalíptic.
Ficció parla d’allò que perdem a mesura que anem fent anys. De tot el que ja no podem viure perquè hem triat altres camins. No és una pel·lícula pessimista. És una mica trista i un pèl romàntica.
Des del moment en què es va cometre, l’any 1963, l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy, el fet ha provocat rumors sobre conspiracions. Cinquanta anys després, què en diu, la ciència moderna, de l’assassinat de Dallas ?
Un equip extraordinari d’experts intenta resoldre els misteris que encara envolten l’assassinat de Kennedy. Un cas que hauria d’haver estat senzill per a qualsevol policia, pel fet que el crim va ser comès amb claror de dia i davant de centenars de testimonis, es va convertir en el malson de qualsevol forense, perquè l’escenari del crim no va ser ben estudiat, l’autòpsia va ser polèmica i van matar un sospitós molt important mentre estava detingut.
L’assassinat de Kennedy va ser un moment crucial en la història dels Estats Units, i actualment encara no s’ha explicat del tot. Ara que ha passat mig segle, l’atemptat continua sent polèmic, ja que hi ha qui dubta que Lee Harvey Oswald actués sol, tal com va concloure la Comissió Warren. Aquest reportatge demostra la importància de tornar a analitzar les proves antigues fent servir la tecnologia i les eines actuals per intentar descobrir els secrets del passat i obtenir noves idees.
Desmond Doyle és un pare sense recursos al que se li treu la custòdia dels seus tres fills, quan és abandonat per la seva dona. Els nens són ingressats en centres educatius catòlics i aquí s’inicia una lluita legal per recuperar-los, encara que per això hagi de canviar-se fins i tot una Llei de la Infància que no li deixa cap esperança.
Poc després de traslladar-se a la seva nova casa a Geòrgia, una parella s’assabenta que la seva filla té trobades misterioses amb persones que ningú més que ella sembla veure. El gran temor de la parella es fa realitat quan ells mateixos són testimonis d’estranys fenòmens al voltant de la casa, i que aporten pistes del que podria ser un esgarrifós misteri que s’ha mantingut en secret durant generacions.
Un home és seleccionat per «The Observer» per recórrer els millors restaurants del país, el que li permet fer un viatge fabulós amb la seva novia. Però, quan ella l’abandona, no té més remei que conformar-se amb la companyia del seu extravagant amic Rob.
Frankie McGuire, un dels principals caps de l’organització terrorista IRA, fuig a Nova York amb una falsa identitat i, amb l’ajuda d’un jutge amic seu, viu a la casa de Tom O’Meara, un policia d’origen irlandès que no sap qui és ell realment. Frankie vol comprar armes per als seus i el policia comença a sospitar.
Kilian Jornet acumula títols com a campió del món en les disciplines d’esquí de muntanya i curses de muntanya. És integrant de l’equip espanyol i amb només vint-i-dos anys ja era una referència mundial en el panorama esportiu de muntanya i el campió més jove de la seva especialitat.
Kilian va créixer envoltat del paisatge muntanyenc del Pirineu. De nen corria i jugava descalç sobre la neu i passejava en pijama pel bosc a les fosques amb la mare i la germana abans d’anar a dormir. Ja des de petit esquiava, com es veu en les imatges d’arxiu familiars, i somiava que de gran seria comptador de llacs. «Kilian Jornet, el comptador de llacs» és la història d’un somni, d’un campió, però sobretot, la d’un jove enamorat de la muntanya.
En Xabi va a l’hospital a acomiadar-se de la seva amiga Maria, que és a punt de morir per una cardiopatia incurable. Abans d’entrar a veure-la s’assabenta que ella ha estat sempre secretament enamorada d’ell, i se li ocorre la idea de dir-li que ell també, amb la intenció d’«endolcir les seves últimes hores». La Maria experimenta tal alegria que, contra tot pronòstic, supera la crisi. En Xabi ha de seguir fingint, perquè confessar la veritat seria matar-la: els metges avisen que qualsevol contrarietat trencarà el seu cor. El que no sap ningú és que el Xabi té nòvia i a més està embarassada, de manera que es veurà obligat a viure una doble vida.
Un generós metge porta a Bèlgica a un jove marroquí a qui educa com si fos el seu fill. Quan el jove s’enamora i decideix fundar una família, la seva esposa es troba tancada en un clima afectiu irrespirable. Amb l’arribada dels fills, la parella es fa cada vegada més depenent del metge.
La prematura mort de la seva mare durant un part treu violentament en Víctor Frankenstein de la seva idíl·lica vida a Ginebra. Des d’aquest mateix dia, la idea de vèncer la mort serà la seva obsessió, i per aquesta raó pren la decisió d’estudiar Medicina a Ingolstadt. Allà coneix el sinistre professor Waldman, de qui es diu que va passar la seva joventut estudiant la possibilitat de crear un ésser humà. En Víctor no només s’interessa pels seus experiments, sinó que també està disposat a arribar al fons de la qüestió costi el que costi.
Situada en la turbulenta època que va marcar el final de la gran civilització maia. Quan la seva idíl·lica existència és brutalment interrompuda per l’atac d’una violenta força invasora, un home emprèn un arriscat viatge a un món regit per la por i l’opressió en el que li espera un incert final. A causa d’un gir del destí i esperonat per l’amor a la seva esposa i la seva família, emprendrà el retorn a la seva llar en un desesperat esforç per preservar la seva forma de vida.
Estigmes es la història de Bruno, un home tosc, fort i addicte a l’alcohol. Bruno només vol ésser una persona normal, però el seu destí ja està escrit. Un dia es desperta i les seves mans comencen a sagnar. Això dóna inici a un viatge de redempció a través del sofriment, el dolor i la mort. A partir d’ara haurà de conviure amb els seus nous estigmes…
Retrat exhaustiu de la Barcelona de finals del segle XIX a partir de l’atemptat que hi va haver al teatre el 1893. L’anarquista Santiago Salvador va llançar una bomba a la platea del local mentre s’hi representava una obra i va provocar 20 morts. Explica el clima social, polític i moral existent en aquell moment a Barcelona i Catalunya. L’anarquisme, el modernisme, les execucions públiques i els interessos de la classe burgesa acaben conformant un panorama de confrontació que avui en dia encara troba vigència, amb el Liceu com a teló de fons.
La Clara es una jove i atractiva estudiant de periodisme que acaba d’arribar al poble on va a passar les seves vacances. Poc després d’arribar coneixerà en Víctor, un apassionat de les ciències ocultes, que ràpidament quedarà fascinat pels encants de la seva nova amiga. Junts formaran un grup de joves que es reuniran per viure una experiència divertida alhora que perillosa: fer una sessió d’ouija. Per a sorpresa de tots, la taula comença a moure’s des del principi.
Quan la Doris, una psicoterapeuta, li diu a la Lena, la seva filla de 16 anys, que s’ha enamorat d’en Metin, un policia turc, i que se’n va a viure amb ell i els seus dos fills, la Lena ho troba horrorós. I efectivament, la Yagmur, la seva nova “germana”, és una devota musulmana, i el seu “germà”, en Cem, és un aprenent de masclista que li diu directament que ara l’home de la casa és ell, i que la Lena ha de deixar de posar-se roba tan provocativa…
En Metin intenta en va ensenyar al seu fill -que és tot un gallet- l’art de la seducció sensible de les dones. La Doris li demana a la Lena que cooperi més per unir les dues famílies, i la Lena acompanya la seva nova “germana”, la Yagmur, a pregar a l’escola islàmica. Però la Lena, que ha estat educada de forma anti-autoritària, i la Yagmur, que és una musulmana devota, no tenen res en comú, i el xoc entre les dues és inevitable.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
