Finalment, la Lena i l’Axel surten junts, però la Lena ja comença a veure que s’acosten problemes. S’ha adonat de seguida que l’Axel no en té prou amb la seva relació platònica de petonets i agafar-se de la maneta. Però quan l’Axel nota que la Lena dubta si han de fer l’amor o no, ell també li assegura que s’estima més esperar-se. La Lena es tranquil·litza… fins que descobreix que l’Axel té molta més experiència amb el sexe del que diu. I, per acabar de complicar les coses, en comptes de sortir amb l’adorable Ching, ara en Cem només té ulls per la Lena.
La Yagmur és una mestressa de casa perfecta, i no para d’avergonyir la Doris. Sembla que sigui capaç de fer totes les feines domèstiques sense cap esforç! Mentrestant, l’Axel i la Lena s’han reconciliat, i el fet ha provocat la fúria d’en Cem, que li assegura a l’Axel que arribaran a les mans si no toca el dos. L’Axel desapareix del mapa i li deixa el problema a la Lena, que n’hi canta quatre de fresques al seu “germà”. Però en Cem li assegura que l’Axel no ha volgut lluitar perquè no l’estima, i deixa la Lena ben confosa.
El pesadíssim pare de la Doris, en Hermi, apareix de sobte, i la terapeuta, tan segura normalment, s’atabala de mala manera. Com que no vol quedar com una fracassada a ulls del seu pare, li assegura que la seva relació amb el pare de la Lena encara continua. Però la mentida aviat sortirà a la llum de la manera més descarada possible. Mentrestant, la disputa entre l’Axel i en Cem va pujant de to. Per mirar d’arreglar el conflicte, l’Axel proposa a la Lena que aparellin en Cem amb la Ching. Entre els dos preparen una situació perfecta perquè en Cem i la Ching s’enamorin, però al final el tret els surt absolutament per la culata.
Mentre la Yagmur i en Nils intenten en va que la Doris i en Metin no vegin l’avi Hermi, la Lena es troba enmig d’unes autèntiques muntanyes russes emocionals. Tot i això, com que sap que de les emocions no se’n pot fugir, decideix que en farà cas. Mentrestant, però, en Cem no para de mirar-la amb aquells ullets, i l’Axel comença a estar-ne cada cop més gelós. La Lena sap que només és qüestió de temps que el castell de cartes s’enfonsi. Per això s’ha de decidir ben aviat: l’Axel, o en Cem?
La feina dels metges forenses ha esdevingut en els últims anys protagonista de moltes pel·lícules i sèries televisives, però la veritat és que continua sent una pràctica mèdica força desconeguda i carregada de tabús amb una realitat que té poc a veure amb els escenaris de ficció que coneix el gran públic.
Quinze forenses asseguts davant d’una càmera per parlar del que senten cada dia quan s’enfronten als límits de la vida i de la mort no és una cosa que es vegi cada dia. El resultat és un testimoni clar i directe que serveix de fil conductor per fer un viatge als escenaris habituals de treball: les sales d’autòpsia, les guàrdies, els judicis. Però un viatge en el qual el que impacta no són les imatges sinó els sentiments que els protagonistes experiment en treballar i que expliquen sense pors tot barrejant moments i records que mai fins ara havien explicat a ningú.
La seva és una professió molt dura. Malgrat que també s’encarreguen dels peritatges judicials de malalties psíquiques i de lesions físiques derivades o no d’actes violents, en realitat el que els ha fet famosos és l’estudi de la mort i en especial d’aquells casos en què no ha estat de manera natural.
Això els ha fet guanyar el sobrenom dels «metges de la mort» i sovint apareixen en les cròniques de successos com els responsables d’aclarir morts escabroses i violentes.
Potser per això els forenses són d’una casta especial. Són gent viscuda, dones i homes que coneixen de prop la mesquinesa d’una societat que la gran majoria de ciutadans es pensen que no existeix i de la qual ni els polítics ni els mitjans de comunicació no en parlen. Ells la viuen cada dia i s’hi enfronten, abans o després de passar per casa, on es desenvolupa una vida ben normal i aliena a tot això.
Tot plegat fa que els metges forenses parlin d’una manera especial de la vida, dels fills, dels sentiments religiosos, de l’existència o no de l’ànima, del sentiment de risc i de perill, de la por de morir.
Uns separatistes islàmics segresten un grup de persones que es veuen obligades a seguir-los per la jungla, on romandran amb els seus captors més d’un any mentre fugen dels freqüents atacs de l’exèrcit filipí. Una increïble aventura basada en fets reals.
La Marley és una bonica i prometedora publicista jove de Nova Orleans, que ha viscut tota la seva vida sense creure en l’amor, sortejant les relacions i evitant involucrar-se sentimentalment. Però quan de forma inesperada el seu metge li diagnostica una greu malaltia, la seva vida dóna un gir total, donant lloc a l’inici d’un gran amor.
En Turbo és un cargol amb un somni impossible: arribar a ser el millor corredor del món. Misteriosament, però, després d’un accident esdevé increïblement veloç.
Quatre mags (en Michael, en Merrit, en Jack i la Henley) diferents i solitaris, són ajuntats anònimament i segueixen unes instruccions. Segons el pla han format un espectacle els quatre junts, en el que fan uns trucs peculiars. Transformen la màgia en delicte robant i atracant bancs, de manera que l’FBI s’ha d’enfrontar amb les astutes jugades d’aquest quatre mags que sempre van unes quantes passes per endavant, i que utilitzen la màgia com a arma.
Un estrany virus provoca que els zombis es converteixin en violadors, les víctimes dels quals es converteixen també en morts vivents mitjançant el sexe. Els supervivents hauran de lluitar per sobreviure en un Japó apocalíptic.
Les boles perdudes són uns objectes amb un gran poder que, reunides, poden deslligar el caos al món. Dues bandes rivals cerquen fer-se amb el control de les boles. Els primers volen invocar al Maligne i els segons pretenen evitar que el mal s’estengui pertot arreu. Una casualitat fa que una de les boles arribi a les mans d’en Shin Chan.
Atenes, 411 a. de C. Els homes d’Atenes i Esparta estan immersos en una guerra que sembla no tenir fi. Per acabar d’una vegada per sempre amb ella, la bella Lisístrata liderarà a les dones de tots dos bàndols a una revolta sense precedents: una vaga de sexe amb conseqüències duríssimes per als violents combatents. Davant aquesta situació caòtica, la tropa defalleix. No obstant Hepatitos, capdavanter de la comunitat gai, aconseguirà convèncer als estaments militars que l’única forma de satisfer les necessitats sexuals de l’exèrcit i poder, així, guanyar d’una vegada per sempre la guerra és amb la pràctica de la «Homosexualitat Forçosa». Malgrat les reticències inicials, les ordres seran acatades per ateneses i espartans de tal forma que acabaran, fins i tot, petonejant-se en el camp de batalla. Però tot ha estat una il·lusió passatgera. Quan les dones descobreixin que els seus marits gaudeixen de la seva sexualitat amb companys i amics, abandonaran la vaga per tornar a casa i posar, definitivament, les coses en el seu lloc.
A la família Lefebvre tots els primers matrimonis resulten ser un fracàs. Per evitar la maledicció amb el seu nuvi, l’Isabelle Lefebvre prepara una estratègia: trobar un primer marit. Un pla infal·lible, excepte quan l’objectiu és Jean-Yves Berthier, redactor de la guia de motxilla al que va seguir des del Kilimanjaro fins a Moscou. Haurà de seduir-lo per tots els mitjans, casar-se amb ell i, sobretot, divorciar-se.
Murdoch fuig d’agents de la intel·ligència britànica que l’acusen d’assassinat quan és a Bristol (Regne Unit) incapaç de recordar qui és, com ha arribat allà i per què hi ha algú que vol que mori.
Es destapa que un home assassinat en una lògia maçònica portava una doble vida. Murdoch demana a la Dra. Ogden que hi vagi d’incògnit per descobrir els secrets de la víctima i deixar l’assassí al descobert.
El fill de Brackenreid és segrestat i Murdoch ha d’afanyar-se per trobar-lo abans que els seus segrestadors s’adonin que han comès un terrible error i matin el noi.
Un pagès és brutalment assassinat a cops de destral i la seva filla admet el crim. Murdoch sospita que el cas és molt més complex i recorre a l’ajuda d’un psicòleg.
La investigació d’un mortífer robatori d’un rembrandt d’incalculable valor porta Murdoch al vibrant món de la superparella formada per James Pendrick i la seva esposa d’esperit lliure Sally, que se sent atreta per Murdoch.
La comissaria núm. 4 es converteix en un circ d’una pista després que Kitty, la domadora de tigres, sigui assassinada i Murdoch arresti tota la tropa de sorollosos i astuts inadaptats socials.
L’assassinat d’un membre de la Societat de l’Eugenèsia no desanima l’arxienemic de Murdoch James Pendrick ni la seva coqueta esposa d’intentar reclutar Murdoch per al seu inquietant moviment.
El descobriment d’unes restes momificades porta Murdoch, en una odissea forense, a una vella història d’amor i assassinats i a examinar el seu compromís amb la Dra. Ogden. La neboda de Crabtree, Penny, arriba a la ciutat i el seu comportament erràtic distreu l’agent.
Dos dels hereus de Beaton han mort ara en circumstàncies misterioses. Murdoch no s’empassa les teories del personal de Manor relatives al fet que la mansió està encantada per un fantasma i es disposa a demostrar-ho passant-hi la nit sense perdre de vista els hereus vius.
Una execució mal feta porta Murdoch a tornar a examinar els casos d’un jutge assassinat fa poc i d’un jove que va ser penjat per un assassinat que no havia comès.
Investigant l’assassinat d’una dona jove que havia posat per a fotògrafs picants, Murdoch descobreix que Sally, la bella esposa de James Pendrick, també havia posat per al mateix fotògraf i tem per la vida de la dona en cas que el seu marit ho descobreixi.
Un home mor «cuit des de l’interior», i l’excèntric inventor Nikola Tesla adverteix Murdoch que la seva investigació sobre les microones pot haver estat robada i convertida en una arma de destrucció massiva. Mentrestant, la Dra. Ogden es planteja acceptar una oferta de feina a Buffalo.
Un estrany virus ha transformat els homes en violents violadors morts vivents. Un grup de dones, armades amb pistoles i espases, s’hi hauran d’enfrontar.
París a principis dels anys 70. En Gilles, un jove estudiant, està immers en l’efervescència política i creativa de l’època. Com els seus companys, es debat entre el compromís radical i les seves aspiracions més personals. Les trobades amoroses i els descobriments artístics conduiran a Gilles i els seus amics primer a Itàlia i posteriorment a Londres. Al llarg d’aquest viatge vital es veuran obligats a prendre decisions crucials per trobar el seu lloc en una època turbulenta.
Una prestigiosa periodista s’enfronta al repte més important de la seva carrera: el President del Govern s’ha vist presumptament implicat en un afer aberrant i ella l’ha d’entrevistar per descobrir la veritat. Però l’astut Secretari de Premsa del President no li ho posarà fàcil. Minuts abans de l’entrevista, la protagonista es veurà sotmesa a un maquiavèl·lic joc d’equívocs i paranys que la faran dubtar dels seus principis ètics i professionals. La veritat? És el que ella busca. Però potser al final de l’obra descobrirà una veritat inesperada. No pas sobre el President, sinó sobre si mateixa.
En Jeff Chang és un brillant estudiant que és a punt de complir 21 anys. La nit abans d’una important entrevista a la facultat de medicina on Jeff vol estudiar, se’n va de copes amb dos amics, però la nit té un desenllaç inesperat.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
