Mentre en Hank mostra indicis que en Gus és l’element central del tràfic de metadona d’Alburquerque, en Walt creu que l’assassinaran, i també a en Jesse, per protegir el seu cap. Per la seva banda, en Gus refusa l’exigència del càrtel mexicà d’aturar les seves activitats com a narcotraficant i contraataca.
En Walt lluita per trastocar la investigació d’en Hank pel que fa al negoci de la metadona a Alburquerque, i en Gus és amenaçat de mort perquè reconsideri el tracte amb el càrtel mexicà. D’altra banda, els plans de la Skyler de crear un negoci legal se’n van en orris quan el seu excap és acusat d’evasió d’impostos.
Mentre en Walt es recupera de la baralla, en Gus s’emporta en Jesse a Mèxic per tancar el pacte amb el càrtel. Però quan en Gus inicia el pla mortífer per mantenir el control del seu imperi de la droga, la Skyler s’amoïna en veure que el seu excap Ted Beneke es resisteix a usar la seva inesperada “herència” per pagar els impostos pendents.
Mentre la Skyler pressiona en Ted perquè accepti els seus diners i pagui els impostos, en Gus insisteix que en Jesse reprengui la feina al laboratori pel seu compte. Però quan en Jesse demana que perdonin la vida a la seva parella, en Walt es veu obligat a adoptar mesures dràstiques per salvar la família de les amenaces de mort d’en Gus.
Després d’ordenar a la seva família que s’aprofiti de la protecció que la DEA dóna a en Hank, en Walt es pregunta què li espera. D’altra banda, quan enverinen el fill de la seva xicota, en Jesse s’uneix amb en Walt per anar a buscar l’home que creu que n’és responsable: en Gus.
Després que el seu pla per matar en Gus ha fracassat, en Walt i en Jesse han d’actuar de pressa si volen evitar que els assassinin per venjança. Així, en Jesse lluita per evitar que l’impliquin en l’enverinament del fill de la seva xicota i en Walt trama un pla desesperat que depèn de la persona que més odia d’aquest món: en Gus.
En C.D. Bales, el cap de bombers d’un poble petit, és un poeta frustrat que no ha tingut sort ni amb la literatura, ni amb les dones. En el cas de les dones, el problema és el seu nas gran. Malgrat això, intenta, sense complexos, conquerir la Roxanne, una estudiant d’astronomia que prepara la tesi. Però ella se sent atreta per en Chris McDonell, un bomber atractiu però maldestre amb les paraules.
Will Montgomery és un veterà lladre de bancs que, després de ser traït en un atracament, és condemnat a 8 anys de presó. Quan surt decideix deixar enrere el seu passat criminal i intentar reconstruir la relació amb la seva filla Allison. Però, inesperadament, Vincent, un antic company, segresta l’Allison i li exigeix a Will 10 milions de dòlars a canvi de tornar a veure-la amb vida. Amb un únic dia per aconseguir els diners, a Will només li queda confiar en el seu instint i en la seva antiga companya Riley per donar un últim gran cop que li permeti recuperar a la seva filla.
La ciutat de Roma com a escenari comú de quatre històries independents. En la primera, un matrimoni americà viatja a Itàlia per conèixer la família del promès de la seva filla. En la segona, un italià és confós amb un actor de cine. En la tercera, un arquitecte americà visita Roma amb els amics i, en la quarta, una parella que s’acaba de casar va a visitar uns familiars i es perden per la ciutat.
Reportatge que inclou entrevistes amb l’equip tècnic i artístic de la producció televisiva “El retaule del Flautista”
Ibo és un jove turc d’Hamburg, gran admirador de Bruce Lee. El somni d’Ibo és dirigir una pel·lícula sobre Kung Fu, però de moment ha de conformar-se rodant un anunci per al restaurant de kebab del seu oncle. La seva vida farà un tomb radical quan la seva xicota Titzi li diu que està embarassada. Els seus pares el fan fora de casa perquè la mare del seu futur nét no és turca.
El retaule del flautista és una farsa que parteix del conte clàssic del Flautista d’Hamelín i que denuncia la situació política del tardo-franquisme. En aquest context polític i amb aquesta obra s’inaugura el que es coneix com a teatre independent.
Servida com una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, i amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d’ironia, es una obra que segueix estant llesta per a ser servida en qualsevol època de l’any o de la història, tan vàlida ara com fa més de trenta anys. I, aquesta es la grandesa de l’obra i que la qualifica com a clàssic contemporani del teatre i de la literatura catalana.
L’Àlex, el Gabi i l’Oki, tres adolescents que viuen en una gran ciutat, són uns autèntics desconeguts tant per als seus pares i els seus professors com per a ells mateixos. El seu aïllament emocional, portat a l’extrem, tindrà conseqüències.
A l’illa de Bastoy, al fiord d’Oslo, al 1915, un grup de joves delinqüents viu en un correccional sota el despòtic comandament d’un superintendent i els seus guàrdies. Per comptes de rebre una educació, els joves, que tenen entre 11 i 18 anys, són explotats com a mà d’obra barata. Un dia, el jove Erling arriba a l’illa. Ha matat a cops a un membre de la policia militar en defensa pròpia i serà traslladat a una presó per a adults, on serà segurament condemnat a mort. El seu únic recurs és… fugir!
La pel·lícula ens ensenya a la Carrie, la Samantha, la Charlotte i la Miranda quatre anys després de finalitzada la sèrie de televisió, i ens ensenya com continuen fent jocs malabars per compaginar el treball i les relacions mentre descobreixen els secrets de la maternitat, el matrimoni i les propietats immobiliàries de Manhattan.
L’Alice continua la seva lluita contra la Corporació. El nociu virus T de la Corporació Umbrella continua fent estralls per tot el planeta, transformant la població en legions de carnívors morts vivents. L’última i única esperança de la raça humana, l’Alice es desperta en el cor d’una de les instal·lacions més clandestines de la Corporació i descobreix més coses del seu misteriós passat, conforme aprofundeix en el complex. Sense un refugi segur l’Alice continua la seva cerca dels responsables de l’esclat del virus. Una caça que la portarà des de Tòquio a Nova York, de Washington D.C. a Moscou, culminant el seu viatge en una revelació que l’obligarà a reconsiderar tot el que fins ara pensava que era cert. Ajudada per aliats i antics amics, l’Alice s’haurà de barallar per sobreviure i per escapar d’un món hostil a la vora de la desaparició. El compte enrere ha començat.
Holden McNell i el seu millor amic en Banky Edwards, geudeixen de l’èxit de la seva última creació, el còmic de culte ”Bluntman and Chronic”. Quan coneixen l’Alyssa Jones, també creadora de còmics, Holden se sent immediatament atret per ella, però com que les inclinacions sentimentals d’Alyssa apunten cap una altra banda, prefereix que siguin simplement amics.
Amb motiu del seu trentè aniversari, Dagoll Dagom presenta una readaptació de “Mar i Cel”, estrenada el 1988 i basada en l’obra d’Àngel Guimerà. Un relat sobre l’amor tràgic de Blanca, una noia cristiana, i Saïd, un corsari morisc, en un vaixell perdut enmig de la
Mediterrània. És un espectacle de lluita entre dos mons, dues cultures irreconciliables, i és també una bella història d’amor que la intransigència torna tràgica; és una història d’incomprensió situada en el segle XVII que per desgràcia té innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.
Curar un cor trencat no és fàcil. De vegades pot portar tota una vida, o fins i tot dues. És una història d’amor sobre unes persones separades pel temps i la distància que, no obstant això, estan connectades de forma profunda i misteriosa. Són les relacions paral·leles de Jacqueline, mare d’un nen en els anys seixanta a París, i d’Antoine, un DJ d’èxit recentment divorciat en el Montreal actual.
Relat sobre l’amor tràgic de Blanca, una noia cristiana, i Saïd, un corsari morisc, en un vaixell perdut enmig de la Mediterrània. És un espectacle de lluita entre dos mons, dues cultures irreconciliables, i és també una bella història d’amor que la intransigència torna tràgica; és una història d’incomprensió situada en el segle XVII que per desgràcia té innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.
El jove i romàntic guerrer gal Alafòlix s’ha enamorat de la princesa grega Irina i ha gosat desafiar Brutus, fill adoptiu del Cèsar i pretendent de la bella dama. Ambdós es citen a Grècia, als Jocs Olímpics. Allà, Alafòlix compta amb l’ajut d’Astèrix, Obèlix i la poció màgica. No obstant això, el reglament prohibeix les pocions i els gals hauran de fer ús de tota la seva força i enginy durant la competició.
Vic Marshall és un caçador que viu d’organitzar safaris a l’Àfrica. Organitza una expedició al país dels goril·les amb uns personatges conflictius: la corista Eloise, a qui un maharajà, que l’havia de dur a un altre safari, ha deixat penjada, i el matrimoni britànic format pel despistat antropòleg Donald Nordley i la seva jove esposa, Linda. Tothom, llevat de Nordley, s’adona que Vic i Linda s’agraden, però ell no ho veu fins que Linda dispara contra el caçador en un atac de gelosia a causa d’Eloise. El matrimoni abandona el safari, i això propicia que es manifestin clarament els sentiments entre Vic i Eloise.
L’any 2003, durant l’ocupació de Bagdad per les tropes dels Estats Units, el subtinent Roy Miller i el seu equip han de buscar armes de destrucció massiva. Faran registres per tots els llocs i amagatalls que troben, però en lloc de trobar agents químics letals, el que descobreixen en canvi és un pla molt ben elaborat que canviarà el rumb de la seva missió.
Han passat dos anys des del dia que els Polseres es van acomiadar del Lleó i el grup es va desfer. Però avui, per fi, li donaran l’alta definitiva després de tants anys a l’hospital. El Roc, l’únic Polsera que quedava amb ell, ha tornat a Andorra amb la seva família. Per la seva banda, el Toni ara és zelador de l’hospital. Treballa a la planta infantil amb un grup de nens que són fans dels Polseres i els explica les seves aventures. El dia acaba de la pitjor manera possible: la Dra. Andrade comunica al Lleó que encara no podrà abandonar l’hospital.
El Lleó està enfonsat perquè no li han donat l’alta. Ni tan sols pot estar per la seva nova companya d’habitació, la Rym, una noia malalta de càncer. Mentrestant, el Jordi intenta fer vida normal fora de l’hospital, evitant qualsevol contacte amb els Polseres. Però un dia rep la visita inesperada d’un bon amic de l’hospital, que no pensa deixar-lo sol fins que torni a ser el Jordi d’abans. El Toni s’assabenta que avui seria l’aniversari de l’Ignasi i intenta reunir els Polseres al cementiri on és enterrat.
La Cris pateix en silenci la seva ruptura amb el Lleó. Quan el torna a veure al cementiri, recau en els seus problemes d’anorèxia. La Rym està espantada perquè s’apropa el dia de la seva operació de pit. La sola idea de perdre’l la tortura. La mare del Jordi obliga el seu fill a anar a l’hospital a fer-se una revisió. Mentre li fan proves, el Jordi torna a ingressar-hi i li donen un llit al costat del Benito. Quan l’infermer els visita descobreix que el Benito no respira i se l’emporten a urgències.
Arriba el dia de l’operació de la Rym. Però quan el Lleó s’assabenta que el Benito és a l’UVI per un atac de cor, se n’hi va corrents per estar al seu costat. El Toni i el Roc expliquen als nens fans dels Polseres com van ajudar una noia que estava en coma. Però aquest cop no va ser el Toni qui va contactar amb ella, sinó el Roc. La Cris té una crisi d’ansietat, quan el Víctor, el seu xicot actual, li proposa anar a viure junts, i torna a ingressar a l’hospital. Al final del dia comuniquen al Lleó que l’operació de cor del Benito no ha anat gens bé.
El Lleó fa companyia al Benito, que li explica que, quan era un noi, va formar un grup amb els seus germans semblant als Polseres vermelles. Però la mort de la mare ho va capgirar tot. A causa d’això, el Benito va marxar de casa abandonant el seu pare i els seus germans, una cosa de la qual s’ha penedit tota la vida. El Benito empitjora i el traslladen a una altra sala, a l’espera d’un desenllaç imminent. El Benito demana al Lleó que torni a ajuntar els Polseres i que busqui l’únic germà seu que encara és viu i li demani perdó. El Lleó li promet que ho farà.
El Lleó va a fer-se una biòpsia i coincideix amb el Jordi. A poc a poc, tots dos es tornen a acostar malgrat la tensió inicial. Entre la Cris i l’Eva, la seva companya d’habitació, també hi ha molta tensió. El Toni troba la clau d’un cotxe entre les coses del Benito. Amb l’ajuda dels nens localitza el cotxe i hi troben una de les seves cançons preferides. Decideixen que la faran sonar per dir-li adéu. Tots els Polseres presencien l’emotiu comiat del Benito. És un cop molt dur per al grup, però, d’alguna manera, el Benito, una vegada més, aconsegueix tornar-los a unir.
El Lleó vol que els Polseres tornin a ser el grup que eren fa dos anys, tal com ho va prometre al Benito. Però el Jordi no en vol saber res, perquè està convençut que aviat se n’anirà de l’hospital. El Lleó descobreix que la Cris torna a estar ingressada i la cita a una reunió dels Polseres. Abans de la reunió, el Lleó s’embolica amb la Rym. Quan la Cris se n’assabenta, s’ensorra i confessa a l’Eva que sempre ha estat enamorada del Lleó, que no estima el seu xicot, el Víctor, i que la seva vida és un desastre. A la nit, la Cris decideix fugir de tot allò que l’aclapara.