Una cosina desconeguda que prové de les terres del Rosselló, ara en mans franceses, arriba al mas Cargol demanant acolliment. La seva bellesa i el seu poder de seducció causen estralls entre els homes de la casa, al temps que desperta l’odi de les dones, que l’acusen de bruixa.
El baró es lamenta de no tenir successors i encarrega als seus homes de confiança, el batlle, el rector i el notari, que li’n busquin un. Comença una guerra entre aquests tres per imposar el seu pretendent.
El capità general anuncia la seva imminent visita al poble per inspeccionar el compliment de les noves lleis dictades per Felip V. El baró, el batlle i el rector tenen por que el grau de compliment dels nous decrets sigui insuficient i “disfressen” tot el poble per demostrar una espanyolització que queda molt per damunt de la realitat.
En Bernat Cargol ha estudiat teologia i ha esdevingut un ambiciós jesuïta. Després de dotze anys d’absència, torna al mas per passar uns dies de repòs. La seva fanàtica intolerància topa amb els encants de l’Estranya, que continua enamorada d’ell.
El poble està ocupat per les tropes napoleòniques. Ningú no gosa fer res. Només un personatge misteriós, vestit sempre de negre i emmascarat, que es fa dir la Guineu, ataca els invasors.
La Constança mor de la febre groga i l’hereu es desespera i es torna liberal. Abandona el mas i es dóna a la mala vida: jocs, dones i alcohol. La resta de la família fa el que pot i intenta salvar la casa de la ruïna.
Els carlins dominen el poble. En Pere Pau Esclata-sangs s’ha convertit en el seu capitost amb l’ajuda del rector. Els únics liberals són en Bernat Cargol, el batlle i l’Estranya. Tots tres sofreixen la presó, l’exili i la repressió.
A mitjans del segle XIX, un nou model, liberal i capitalista, s’anava imposant. Els pagesos ja podien comprar les terres de l’Esglèsia i dels Senyors: ja eren propietaris.
Al 1868 va començar un llarg període de trasbalsos polítics i socials. Era l’any de la Gloriosa Revolució, la proclamació de la Primera República i la insurrecció a Cuba.
Després d’uns anys de vaques grasses degudes a la gran expansió del conreu de la vinya, la fil.loxera va arribar a Catalunya provinent de França, on s ‘havia estès els anys anteriors. Es tractava d’una epidèmia que matava els ceps i per a la qual no es coneixia cap remei. Molts pagesos es van arruïnar i els amos van aprofitar per renovar els contractes de conreu segons les seves conveniències.Començava així el conflicte rabassaire.
Les eleccions i la implantació del sufragi universal no sempre van significar democràcia i joc net. A les darreres dècades del segle XIX, la restaurada monarquia d’Alfons XII en va ser una bona mostra. Els comicis estaven totalment arreglats i el candidat governamental sortia sempre escollit gràcies a la manipulació electoral i a tota mena de tupinades.
El 1898, Espanya va perdre les últimes colònies i entre elles Cuba, la perla més preuada del Carib. Des de feia més d’un segle, els catalans treballav en, vivien i feien negocis a l’illa. Quan es va perdre la colònia, molts van tornar carregats de capitals cap als seus llocs d’origen. Mentrestant, també a les valls de Santa Gueraula, un “indià” torna de l’illa de Cuba amb diners i alguna cosa més.
El començament del segle XX, amb el progrés del capitalisme agrari, va veure com es consolidava a Catalunya un nou tipus de pagès, força més organitza t i combatiu. Amb dificultats van néixer cooperatives i sindicats agrícoles que van trencar l’aïllament i l’individualisme clàssic del món pagès. Per contra, davant d’un món que es perdia, folkloristes i costumistes van emprendre la feixuga tasca de preservar els costums, les cançons i les formes de vida tradicionals.
Els anys 20 van ser a Catalunya un temps de convulsió social. La crisi econòmica posterior a la I Guerra Mundial, l’exemple de la revolució soviètica el 1917, i la forta organització del proletariat, especialment al voltant del poderós sindicat anarquista de la CNT, van provocar al nostre país un greu enfrontament de classes.
Corren els anys de la II República. El 1931, un nou règim ha acabat amb la vella monarquia i ha obert un temps de democràcia i d’importants canvis socials. L’autonomia de Catalunya ha estat reconeguda i s’ha elaborat un estatut que estableix unes noves relacions entre Catalunya i Espanya. Però a l’octubre de 1934, el nou govern de les dretes va posar en perill aquestes conquestes.
El 18 de juliol de 1936, l’aixecament de l’exèrcit, amb el suport dels grups més reaccionaris, contra el govern de la República, va donar lloc a l’ini ci d’una llarga i dramàtica guerra civil. Per a una bona part de la població, els temps de guerra van ser també temps de revolució, de profundes transformacions socials.
L’any 1939, la guerra es va acabar perquè, com deia el comunicat final, l’exèrcit republicà havia estat “cautivo y desarmado”, però la pau no va arribar. Començava una dura postguerra, sobretot per als vençuts, en un país destrossat per la guerra, on la repressió, la fam i la misèria van ser habituals per a gran part dels ciutadans.
A finals dels anys 50, han transcorregut ja 20 anys de la guerra civil. Les coses van canviant, s’inicia la industrialització i l’obertura a Europa, però el camp no va gaire bé i els pagesos es troben amb dificultats. De tota manera, encara és un món dominat pels serials de la ràdio, la moral catòlica i la por dels dirigents franquistes. Per sortir de la misèria només es pot somiar emigrar o que et toqui la loteria.
Els anys 60, la dècada “prodigiosa”… tot va començar a canviar. Molts pagesos van emigrar a ciutat a treballar a les noves fàbriques, el “600” va permetre acostar camp i ciutat i la televisió va introduir un nou món a les cases camperoles. Als estius un bon nombre “d’urbanites” arribaven als pobles per encisar amb els seus costums, els seus vestits i els seus objectes, els pobres camperols.
El final d’aquest mil·leni és una època de canvis, d’avenços tecnològics on tot s’hi val perquè el progrés no s’aturi.
Acusat de l’assassinat de la seva dona, Andrew Dufresne, després de ser condemnat a cadena perpètua, és enviat a la presó de Shawshank. Amb el pas dels anys aconseguirà guanyar-se la confiança del director del centre i el respecte dels seus companys de presó, especialment del cap de la màfia dels suborns.
Fa 35.000 anys a Europa, les tribus de caçadors-recol·lectors va inventar una forma d’art fascinant. Un art poblat d’animals, que emergeix de la profunditat de la terra. Uns 18.000 anys després, al cor de la regió de Périgueux a França van crear la seva obra mestra més fabulosa: la cova de Lascaux. Els prehistoriadors han ofert tot tipus d’explicacions per les pintures. No obstant això, una investigadora francesa independent ha vingut amb una hipòtesi nova i emocionant. Ella pensa que les pintures rupestres de Lascaux representen un mapa del cel: el cel com es veu pels primers astrònoms prehistòrics del món, 17.000 anys enrere.
Un dibuixant de còmics una mica rondinaire i acèrrim enemic de les dones, els nens i els gossos visita a l’oculista i s’assabenta que està perdent la vista. Al sortir de la consulta ensopega amb la Terry, una dona divorciada que té tres fills i una gossa. Després d’aquesta trobada, la misogínia de Peter comença a trontollar; ja no dibuixa senyores grosses ni escriu atacs desaforats contra les dones. Està enamorat i es casa; però, des de llavors, els mil i un problemes que planteja la vida familiar els traslladarà als seus còmics.
Tot comença el 1962 quan cinc joves catalans es llencen a travessar Àfrica de sud a nord en tres mesos sobre tres prototips Montesa de 175 cc i un Land Rover de recolzament. Aquella expedició, anomenada Operació Impala, dóna nom al que serà el model més famós de la marca d’Esplugues, i un dels gran èxits comercials i esportius de la indústria motociclista catalana i espanyola. Han passat més de 30 anys des que va deixar de fabricar-se i avui en dia encara se’n veuen circulant -sobretot per Barcelona-; és ben clar que la Impala ha esdevingut una peça de culte entre motoristes, aficionats a les clàssiques i amants del disseny. Estem parlant d’una moto que depassa la seva condició de medi de transport per convertir-se, d’alguna manera, en fenomen sociològic.
Una agent de l’FBI segueix la pista d’un assassí en sèrie que ha segrestat una adolescent. Les hores van passant i la família no rep cap notícia del segrestador. La noia és diabètica i la seva vida corre perill si no s’injecta la insulina que necessita. La investigació és una cursa contra rellotge per trobar la noia amb vida.
És l’any 1963 i l’era de l’aviació tot just comença. Pan American Worldwide Airlines presenta el seu Boeing 707 Clipper Majestic, capitanejat pel fanfarró i carismàtic Dean Lowery. Quan la jove que en Dean havia triat com a cap de cabina, Bridget Pierce, desapareix misteriosament després que aquest li demani matrimoni, la frenètica cerca d’una substituta acaba amb l’arribada de la Maggie Ryan, una hostessa rebel i bohèmia que no porta gaire bé les estrictes normes de vestuari de l’aerolínia. Juntament amb en Dean i la Maggie, completen la tripulació la Kate Cameron —una aventurera de 24 anys—, la seva germana petita Laura —famosa després de sortir a la portada de la revista ”Life” escapant-se corrent de la seva boda— i la jove bellesa francesa Colette Valois.
En Dean espera que un viatge a París l’ajudi a trobar la Bridget. Per la seva part, la Kate i la Laura se sorprenen en descobrir que la seva mare viatja al mateix avió que elles, mentre que la Maggie pren mesures agressives contra les insinuacions sexuals d’un passatger.
Un vol que trasllada periodistes a Berlín per cobrir un important discurs de John F. Kennedy dóna a la Maggie la possibilitat de conèixer el president dels Estats Units. La Kate intenta ajudar el seu contacte a escapar de l’Alemanya de l’Est, i els seus records de la Segona Guerra Mundial obliguen la Colette a enfrontar-se a un trauma infantil.
Un vol d’última hora a Birmània i Indonèsia situa la Kate enmig d’una frustrant missió per a la CIA, que encara es complica més a causa de la innocència de la Laura. Durant el viatge de la tripulació pel sud-est asiàtic, les notícies sobre una missió espacial americana fan que en Ted recordi una desafortunada missió que va posar fi a la seva carrera com a pilot de proves.
La Laura fa un gran esforç per tornar l’anell de compromís al seu expromès, i la Kate ha d’aconseguir una cita amb un iugoslau amant dels cotxes de carreres per complir la seva missió com a espia. Per la seva part, en Dean comença una perillosa relació amb l’amant d’un executiu de la Pan Am.