En Peter Bishop té el medalló, i el senyor Jelly serà l’encarregat de portar a Londres el cap d’home que guardava la Kenchingon. Per fi es descobrirà el secret del misteri del medalló i la gravetat del que hi ha en joc. Pot ser que la resurrecció del cervell humà encara es redueixi a l’àmbit de la ciència-ficció? O ja és una realitat?!
Durant la Guerra Freda, un escriptor nord-americà, faldiller i aficionat a la beguda, arriba a Estocolm per rebre el Premi Nobel de Literatura. Una vegada allà, descobreix, per casualitat, un complot bolxevic per segrestar a un eminent científic també guardonat amb el Nobel.
En les profunditats d’un bosc de Romania, un equip de científics s’ensopega amb les ruïnes d’una abadia del segle XIII. En realitzar un reconeixement més minuciós, fan un descobriment inesperat: l’abadia està construïda sobre l’entrada d’un enorme sistema de cavernes subterrànies. Els biòlegs del lloc consideren que la caverna podria albergar un nou ecosistema, per la qual cosa contracten a un grup nord-americà d’exploradors de cavernes perquè els ajudin a investigar-la en profunditat. Jack i el seu germà Tyler són uns exploradors professionals de cavernes en constant cerca d’emocions, que dirigeixen un grup integrat pels millors submarinistes del món. D’aquesta forma, arriben a Romania amb l’equipament més sofisticat que existeix, que explica entre els seus havers amb un nou tanc submarí que els permet romandre sota l’aigua més de 24 hores. L’excepcional grup, del que també formen part Charlie i Buchanan, de seguida comença l’exploració; no obstant això, en les profunditats de la caverna no només troben un nou ecosistema, sinó una espècie completament nova…
Ha transcorregut un any des del “desafortunat incident de la gla”, quan Chicken Little va causar un gran enrenou al seu poble natal de Oakey Oaks en proclamar que el cel s’estava caient després de ser colpejat al cap pel que aparentment era una gla. Sense contemplacions, el valent pollet s’uneix a l’equip local de beisbol amb l’esperança de restablir la seva reputació i guanyar-se el respecte del seu pare, Buck Cluck.
En la imponent Nova York, Jack, un locutor de radio caigut en desgràcia i en Parry, un alienat professor d’història, emprenen la cerca del Sant Grial.
Stephanie Plum no està precisament passant un bon moment. Als seus 30 anys acaba de sortir d’un divorci, l’han acomiadat i viu amb el seu hàmster a Trenton (Nova Jersey). Sense diners i desesperada, comença a treballar per un cosí seu, agent de fiances. La urgent necessitat d’aconseguir diners la porta a encarregar-se d’un cas molt difícil: la cerca d’un policia local acusat d’assassinat, que resulta ser el noi del que es va enamorar a l’institut.
Tot i que és el millor agent antiterrorista de la nació, Jack Quinn vol deixar el joc de l’espionatge. Però la nit abans de l’última missió falla en un enfrontament amb Stavros, un terrorista perillós i enigmàtic, i això el condemna al confinament a la Colònia, un lloc de retenció per als espies massa perillosos per quedar lliures i massa valuosos per ser eliminats. La dona de Quinn, a punt de tenir un fill, queda indefensa davant el desig de venjança de Stavros. L’única esperança que té Quinn per sortir d’aquesta situació és un traficant d’armes.
Malgrat haver perdut el lloc de treball, Michel viu feliç amb Marie-Claire des de fa trenta anys. Els seus fills i els seus néts els omplen d’alegria. Tenen amics molt propers. Estan orgullosos de les seves activitats sindicals i polítiques. Les seves consciències són tan transparents com les seves mirades. Però aquest benestar se’n va a prendre vent quan dos homes armats i emmascarats els colpegen, els lliguen i s’escapoleixen amb les seves targetes de crèdit.
La Kala, una goril·la femella, troba un nen orfe a la jungla, i decideix adoptar-lo com el seu propi fill malgrat l’oposició de Kerchak, el cap del clan. Al costat de Terk, un graciós mico, i Tantor, un elefant una mica neuròtic, Tarzan creixerà en la jungla desenvolupant els instints dels animals i aprenent a lliscar entre els arbres a velocitat de vertigen. Però una expedició s’endinsa en la jungla i Tarzan coneix la Jane, descobrint qui és realment i quin és el món al que pertany…
Zohan és un agent dels serveis secrets israelians molt competent. Però la vida que porta no el satisfà i aprofita l’experiència per fingir la seva mort. D’aquesta manera es trasllada d’Israel a Nova York i allà fa realitat el seu somni: convertir-se en perruquer i estilista. Tanmateix, el passat d’agent secret no li serà fàcil d’oblidar.
Un home amenaça de suïcidar-se llançant-se al buit des de la cornisa d’un hotel. Arriben els curiosos i els bombers. S’activa tot el dispositiu mediàtic i morbós que comporten aquests esdeveniments. Però hi ha alguna cosa darrere d’aquesta posada en escena, la representació amaga una altra història…
Després de quedar separada de les seves companyes quan el seu rusc és atacat per sorpresa per un grup de vespes, la petita abella Hutch s’embarca en una aventura fantàstica a la recerca de la seva mare, l’Abella Reina. En el seu viatge, la petita abella fa amistat amb tota mena d’insectes estranys, com l’eruga Kunekane o l’escarabat Poncho. A més, al arribar al poble de Sepiatown coneix l’Amy, una nena de bon cor que toca l’harmònica en soledat i que és capaç de comunicar-se amb els insectes. Després de salvar-la del pregadéu Kamakichi, l’Amy es fa amiga del Hutch i li promet que l’ajudarà a trobar la seva mare.
En Daniel Larusso arriba a Los Angeles procedent de la costa est dels Estats Units disposat a fer nous amics. No obstant, es converteix en el blanc dels atacs dels Cobres, un hostil grup d’estudiants de karate, quan comença a sortir amb l’Ali, l’antiga xicota del líder del grup. En aquesta situació, no té més remei que demanar-li ajuda a en Miyagi, un mestre d’arts marcials, per a què li ensenyi karate. Sota la tutela d’en Miyagi, en Daniel desenvolupa no només les seves aptituds físiques sinó també la seguretat en sí mateix que necessita per superar tots els obstacles.
Un personatge simpàtic i malhumorat alhora lluita per protegir el bosc de l’acció contaminant del cobdiciós propietari d’una fàbrica.
Amélie Poulain és una noia de 22 anys que ha crescut en una família força peculiar. Ara es guanya la vida fent de cambrera en un cafè de Montmartre. Amélie viu sola i busca l’amor i el sentit de la vida. Un dia troba una capsa plena de records d’infantesa amagada al seu pis i Amélie decideix buscar-ne el propietari i, d’aquesta manera, fer-lo feliç.
Nova versió en clau de comèdia del conte de la Blancaneu narrat des del punt de vista de la malvada madrastra. Set valerosos i rebels nans ajudaran a Blancaneu a reclamar els seus drets al tron que li pertany per naixement, i a conquistar al Príncep amb el qual pretén casar-se la temible Reina.
La crisi econòmica ha situat les autonomies en el punt de mira. Però com va començar tot? Qui va demanar autonomia després de la mort de Franco? Per què es van crear disset autonomies? Per què es va generalitzar el “café para todos”? Aquest reportatge ha volgut anar més enllà de la polèmica actual i ha volgut tornar als orígens: al naixement de l’estat de les autonomies, ara fa més de trenta anys.
Un jove comença a treballar com a cap de premsa d’un candidat que es presenta a les eleccions primàries del Partit Demòcrata. Durant la campanya tindrà la oportunitat de comprovar fins on es pot arribar per aconseguir l’èxit polític.
1861, Guerra de Secessió (1861-1865). Al mateix temps que els exèrcits s’enfronten en el camp de batalla, a la rereguarda, els partidaris de la causa sudista practiquen la guerra de guerrilles. En un lloc de la frontera entre Kansas i Missouri, Jake Roedel i Jack Bull Chiles, dos amics de la infància, s’uneixen a un grup guerriller. Els actes de crueltat per part de tots dos bàndols produiran en ells una profunda transformació.
«Cavall Fort» ha creat tot un món en els seus 50 anys d’història. Ha estat pioner en l’ús de la llengua catalana en els mitjans de comunicació, en la il·lustració i en la creació d’un imaginari col·lectiu. La revista ha estat plataforma de llançament i difusora de l’obra de nombrosos artistes plàstics i escriptors. Alhora ha introduït importantíssims personatges del còmic europeu. «Cavall Fort» també ha estat motor d’altres iniciatives culturals, especialment en l’àmbit teatral i cinematogràfic.
El documental «Món Cavall Fort» explica aquesta riquesa a través dels personatges de ficció més emblemàtics de «Cavall Fort», com Ot, el bruixot, Jep i Fidel, Pesquis i Baliga, i Cresques, i els protagonistes de carn i ossos: els autors i els lectors de la revista. Aquesta narració juga a fons amb els recursos gràfics de la publicació. És un relat amè i estèticament molt d’acord amb la realitat de «Cavall Fort», que no pretén fer una història de la revista, tot i que els seus 50 anys hi són, evidentment, presents.
En concret, es destaca el paper de la revista en l’àmbit de la llengua aplicada a la comunicació, el còmic i el disseny gràfic, l’art plàstic i la il·lustració, i la literatura.
Noms com Joan Miró, Antoni Tàpies, Frederic Amat, Ràfols Casamada, Joan Guinovart, Salvador Espriu, Pere Calders, Josep Benet i Jornet, Avel·lí Artís Gener s’afegeixen a creadors íntimament vinculats a «Cavall Fort» com Joaquim Carbó, Joaquim Vallverdú, Albert Jané, Mercè Canela, Cesc, Josep Madorell, Picanyol, Pilarín, Fina Rifà, Joma, entre d’altres.
«Món Cavall Fort» es planteja amb motiu del cinquantè aniversari de la revista, però la seva vigència va més enllà d’aquest moment concret.
Film dividit en diversos episodis a l’estil de “Short Cuts” o “Magnolia”. Drama fosc, amb uns personatges irremeiablement abocats a situacions que amenacen l’estabilitat de les seves vides. Viuen en una societat en la qual els privilegis i l’origen social ja no garanteixen la seguretat i el benestar; en canvi, els valors i principis materialistes, com els diners, la bellesa i l’èxit, s’han convertit en els fonaments de la vida.
Michael Corleone, hereu de l’imperi de don Vito Corleone, intenta rehabilitar-se socialment i legitimar totes les possessions de la família negociant amb el Vaticà. Després de lluitar tota la vida es troba cansat, i centra totes les seves esperances en trobar un successor que es faci càrrec dels negocis. Vincent, el fill il·legítim del seu germà Sonny, sembla ser l’escollit.
Joseph Goebbels havia nascut a Renània el 1897, fill d’un comptable fervorosament catòlic. Nen malaltís, intel·ligent i solitari, afectat des de petit per una coixesa que li va impedir servir a l’exèrcit, va cursar estudis superiors gràcies a les beques i, el 1921, es va doctorar en literatura a la Universitat de Heidelberg. Frustrat en les seves ambicions intel·lectuals i amargat per la manca de reconeixement, el 1922 va ingressar en el moviment nazi, on el seu talent com a comunicador i la seva energia el van incorporar aviat al nucli dirigent, malgrat les ferotges rivalitats internes.
Cada cop més interessat pels mecanismes d’adoctrinament de les masses, va estudiar el model de la propaganda soviètica i va transformar el partit nazi en un partit església, amb el Führer com a déu, els comunistes i els jueus com a dimonis, etcètera. “Quin és el primer manament d’un nacionalisocialista?”, preguntava un catecisme redactat per Goebbels el 1930. “Estimar Alemanya per damunt de totes les coses, i el camarada de raça com a tu mateix”.
Poques setmanes després de la presa del poder, el març de 1933, el doctor Goebbels -tal com es feia tractar per distingir-se dels nazis d’acció als als que menyspreava- ocupà un nou càrrec fet a la seva mida: ministre d’Educació Popular i Propaganda; és a dir, cap de l’enorme maquinària cultural, mediàtica i de control ideològic d’un Tercer Reich cada cop més totalitari. Durant els mesos i anys següents, Joseph Goebbels va perfeccionar i expandir els mitjans i les tècniques de persuasió política: va depurar la premsa, va potenciar la ràdio i la televisió, va posar sota estricte control la literatura i el teatre, l’esport i el cinema, les arts plàstiques i la música. Tot plegat, amb l’objectiu d’homogeneïtzar els 65 milions d’alemanys aris en el motlle del racisme, del culte a la força, del nacionalisme agressiu i de l’obediència cega a Hitler. Sense aquest gran treball de seducció col·lectiva, ni el desencadenament de la Segona Guerra Mundial ni els crims que el nazisme hi va cometre no haurien estat possibles.
El segon documental comprèn els anys de 1937 a 1945, i toca diversos exemples de la tasca adoctrinadora i manipuladora de Joseph Goebbels al capdavant de l’aparell de comunicació nazi: des de l’apropiació del festival d’òpera wagneriana de Bayreuth fins a les justificacions de la Nit dels Vidres Trencats, el gran pogrom antisemita del novembre de 1938, o del pacte dels nazis amb els soviètics de l’agost de 1939, pròleg de l’inici de la Segona Guerra Mundial.
Va ser, però, a partir d’aquell 1 de setembre quan el paper polític de Goebbels va assolir la màxima importància. El ministre de Propaganda del Reich, erigit en una mena d’intermediari entre el Führer i el poble alemany, va esdevenir la verinosa llengua del nazisme en guerra, la veu de les amenaces apocalíptiques de Hitler, l’orador estrella dels grans actes de masses al Palau d’Esports de Berlín. I, al mateix temps, Goebbels era qui controlava amb mà de ferro la censura, i qui encarregava els films propagandístics destinats a justificar la persecució contra els jueus, o la lluita contra Anglaterra, o, més tard, la resistència enfront dels soviètics. Partidari màxim de la guerra total, el doctor Goebbels es va comprometre a fons amb els objectius exterminadors del sistema nazi, com ho proven nombrosos passatges dels seus Diaris.
En aquest sentit, la maquinària que ell dirigia va ser molt més important que la Gestapo de cara a mantenir la cohesió i la resistència de la societat alemanya sota les bombes aliades i amb els exèrcits enemics cada cop més a prop, de cara a alimentar, contra tota lògica, la quimera de la victòria. Només el suïcidi del Führer li va fer perdre les esperances, no pas les conviccions ni les lleialtats. Dos dies més tard, l’1 de maig de 1945, després d’haver mort els seus sis fills -els noms dels quals començaven tots per la lletra “H” en homenatge a Hitler-, Joseph Goebbels i la seva esposa Magda se suïcidaven al búnquer de la Cancelleria. Aquella, que havia estat considerada la família ària ideal, no podia caure a les mans de l’Exèrcit Roig, i l’orgullós doctor Goebbels no estava disposat a suportar, a diferència d’altres jerarques nazis, ni la captivitat ni un judici com el de Nüremberg.
Un asteroide gairebé destrueix el planeta Terra, i una nau espacial surt del seu interior. El nou terror és Lord Slug, un alienígena nòmada que, amb els seus seguidors, planegen destruir tota la vida a la Terra. I l’únic que el pot aturar és en Goku!
En el camí que porta al cementiri del poble, una processó de dones de negre afronta estoicament la calor del sol estrenyent contra elles les fotos dels seus marits, dels seus pares o dels seus fills. Algunes porten vel, altres una creu, però totes comparteixen el mateix dol, conseqüència d’una guerra funesta i inútil.
En arribar a l’entrada del cementiri, el seguici es divideix en dos: un musulmà, l’altre cristià. Amb el teló de fons d’un país esquinçat per la guerra, “I ara, on anem?” Narra la determinació sense fissures d’un grup de dones de totes les religions per protegir la seva família i al seu poble de les amenaces exteriors. Demostrant un gran enginy, inventant estratagemes, unides per una amistat indestructible, aquestes dones només tenen un objectiu…
El general Frank Lewis lidera una polèmica missió per capturar a un grup de terroristes que s’han refugiat amb els rebels filipins. Però la pilot de l’helicòpter, la capitana Ami Jennings i la seva tripulació són abatuts sobre les línies enemigues, posant en perill la missió…
Joseph, un vidu alcohòlic i dominat per la violència, troba l’esperança de la redempció en la Hannah, una treballadora de la caritat cristiana. En Joseph es burla de la fe de la Hannah i de la seva idíl·lica existència. Tanmateix, aviat descobrirà que la vida de la Hannah no té res de plàcida. Segons avança la seva relació, els dos arriben a adonar-se que, malgrat el dolor, l’amor i l’amistat poden trobar-se fins i tot en els racons més foscos.
La pel·lícula repassa la biografia de Yukio Mishima, un dels escriptors japonesos més famosos del segle XX. Explica la seva turbulenta vida artística i mediàtica, així com els detalls més íntims de la seva complicada i contradictòria personalitat, i també el seu suïcidi ritual, que va commocionar el món l’any 1970.
Fiona i Grant són un vell matrimoni que, després d’haver superat junts moments molt difícils, gaudeixen d’una vida còmoda i tranquil·la. No obstant això, aquest benestar trontolla quan Fiona comença a sofrir pèrdues de memòria; els seus freqüents i perillosos descuits fan que ella mateixa insisteixi a ingressar en una residència. A partir d’aquest moment, l’univers de Grant també es desestabilitza, portant-li a una vida nova en tots els sentits.