La crisi econòmica ha situat les autonomies en el punt de mira. Però com va començar tot? Qui va demanar autonomia després de la mort de Franco? Per què es van crear disset autonomies? Per què es va generalitzar el “café para todos”? Aquest reportatge ha volgut anar més enllà de la polèmica actual i ha volgut tornar als orígens: al naixement de l’estat de les autonomies, ara fa més de trenta anys.
Un jove comença a treballar com a cap de premsa d’un candidat que es presenta a les eleccions primàries del Partit Demòcrata. Durant la campanya tindrà la oportunitat de comprovar fins on es pot arribar per aconseguir l’èxit polític.
1861, Guerra de Secessió (1861-1865). Al mateix temps que els exèrcits s’enfronten en el camp de batalla, a la rereguarda, els partidaris de la causa sudista practiquen la guerra de guerrilles. En un lloc de la frontera entre Kansas i Missouri, Jake Roedel i Jack Bull Chiles, dos amics de la infància, s’uneixen a un grup guerriller. Els actes de crueltat per part de tots dos bàndols produiran en ells una profunda transformació.
«Cavall Fort» ha creat tot un món en els seus 50 anys d’història. Ha estat pioner en l’ús de la llengua catalana en els mitjans de comunicació, en la il·lustració i en la creació d’un imaginari col·lectiu. La revista ha estat plataforma de llançament i difusora de l’obra de nombrosos artistes plàstics i escriptors. Alhora ha introduït importantíssims personatges del còmic europeu. «Cavall Fort» també ha estat motor d’altres iniciatives culturals, especialment en l’àmbit teatral i cinematogràfic.
El documental «Món Cavall Fort» explica aquesta riquesa a través dels personatges de ficció més emblemàtics de «Cavall Fort», com Ot, el bruixot, Jep i Fidel, Pesquis i Baliga, i Cresques, i els protagonistes de carn i ossos: els autors i els lectors de la revista. Aquesta narració juga a fons amb els recursos gràfics de la publicació. És un relat amè i estèticament molt d’acord amb la realitat de «Cavall Fort», que no pretén fer una història de la revista, tot i que els seus 50 anys hi són, evidentment, presents.
En concret, es destaca el paper de la revista en l’àmbit de la llengua aplicada a la comunicació, el còmic i el disseny gràfic, l’art plàstic i la il·lustració, i la literatura.
Noms com Joan Miró, Antoni Tàpies, Frederic Amat, Ràfols Casamada, Joan Guinovart, Salvador Espriu, Pere Calders, Josep Benet i Jornet, Avel·lí Artís Gener s’afegeixen a creadors íntimament vinculats a «Cavall Fort» com Joaquim Carbó, Joaquim Vallverdú, Albert Jané, Mercè Canela, Cesc, Josep Madorell, Picanyol, Pilarín, Fina Rifà, Joma, entre d’altres.
«Món Cavall Fort» es planteja amb motiu del cinquantè aniversari de la revista, però la seva vigència va més enllà d’aquest moment concret.
Film dividit en diversos episodis a l’estil de “Short Cuts” o “Magnolia”. Drama fosc, amb uns personatges irremeiablement abocats a situacions que amenacen l’estabilitat de les seves vides. Viuen en una societat en la qual els privilegis i l’origen social ja no garanteixen la seguretat i el benestar; en canvi, els valors i principis materialistes, com els diners, la bellesa i l’èxit, s’han convertit en els fonaments de la vida.
Michael Corleone, hereu de l’imperi de don Vito Corleone, intenta rehabilitar-se socialment i legitimar totes les possessions de la família negociant amb el Vaticà. Després de lluitar tota la vida es troba cansat, i centra totes les seves esperances en trobar un successor que es faci càrrec dels negocis. Vincent, el fill il·legítim del seu germà Sonny, sembla ser l’escollit.
Joseph Goebbels havia nascut a Renània el 1897, fill d’un comptable fervorosament catòlic. Nen malaltís, intel·ligent i solitari, afectat des de petit per una coixesa que li va impedir servir a l’exèrcit, va cursar estudis superiors gràcies a les beques i, el 1921, es va doctorar en literatura a la Universitat de Heidelberg. Frustrat en les seves ambicions intel·lectuals i amargat per la manca de reconeixement, el 1922 va ingressar en el moviment nazi, on el seu talent com a comunicador i la seva energia el van incorporar aviat al nucli dirigent, malgrat les ferotges rivalitats internes.
Cada cop més interessat pels mecanismes d’adoctrinament de les masses, va estudiar el model de la propaganda soviètica i va transformar el partit nazi en un partit església, amb el Führer com a déu, els comunistes i els jueus com a dimonis, etcètera. “Quin és el primer manament d’un nacionalisocialista?”, preguntava un catecisme redactat per Goebbels el 1930. “Estimar Alemanya per damunt de totes les coses, i el camarada de raça com a tu mateix”.
Poques setmanes després de la presa del poder, el març de 1933, el doctor Goebbels -tal com es feia tractar per distingir-se dels nazis d’acció als als que menyspreava- ocupà un nou càrrec fet a la seva mida: ministre d’Educació Popular i Propaganda; és a dir, cap de l’enorme maquinària cultural, mediàtica i de control ideològic d’un Tercer Reich cada cop més totalitari. Durant els mesos i anys següents, Joseph Goebbels va perfeccionar i expandir els mitjans i les tècniques de persuasió política: va depurar la premsa, va potenciar la ràdio i la televisió, va posar sota estricte control la literatura i el teatre, l’esport i el cinema, les arts plàstiques i la música. Tot plegat, amb l’objectiu d’homogeneïtzar els 65 milions d’alemanys aris en el motlle del racisme, del culte a la força, del nacionalisme agressiu i de l’obediència cega a Hitler. Sense aquest gran treball de seducció col·lectiva, ni el desencadenament de la Segona Guerra Mundial ni els crims que el nazisme hi va cometre no haurien estat possibles.
El segon documental comprèn els anys de 1937 a 1945, i toca diversos exemples de la tasca adoctrinadora i manipuladora de Joseph Goebbels al capdavant de l’aparell de comunicació nazi: des de l’apropiació del festival d’òpera wagneriana de Bayreuth fins a les justificacions de la Nit dels Vidres Trencats, el gran pogrom antisemita del novembre de 1938, o del pacte dels nazis amb els soviètics de l’agost de 1939, pròleg de l’inici de la Segona Guerra Mundial.
Va ser, però, a partir d’aquell 1 de setembre quan el paper polític de Goebbels va assolir la màxima importància. El ministre de Propaganda del Reich, erigit en una mena d’intermediari entre el Führer i el poble alemany, va esdevenir la verinosa llengua del nazisme en guerra, la veu de les amenaces apocalíptiques de Hitler, l’orador estrella dels grans actes de masses al Palau d’Esports de Berlín. I, al mateix temps, Goebbels era qui controlava amb mà de ferro la censura, i qui encarregava els films propagandístics destinats a justificar la persecució contra els jueus, o la lluita contra Anglaterra, o, més tard, la resistència enfront dels soviètics. Partidari màxim de la guerra total, el doctor Goebbels es va comprometre a fons amb els objectius exterminadors del sistema nazi, com ho proven nombrosos passatges dels seus Diaris.
En aquest sentit, la maquinària que ell dirigia va ser molt més important que la Gestapo de cara a mantenir la cohesió i la resistència de la societat alemanya sota les bombes aliades i amb els exèrcits enemics cada cop més a prop, de cara a alimentar, contra tota lògica, la quimera de la victòria. Només el suïcidi del Führer li va fer perdre les esperances, no pas les conviccions ni les lleialtats. Dos dies més tard, l’1 de maig de 1945, després d’haver mort els seus sis fills -els noms dels quals començaven tots per la lletra “H” en homenatge a Hitler-, Joseph Goebbels i la seva esposa Magda se suïcidaven al búnquer de la Cancelleria. Aquella, que havia estat considerada la família ària ideal, no podia caure a les mans de l’Exèrcit Roig, i l’orgullós doctor Goebbels no estava disposat a suportar, a diferència d’altres jerarques nazis, ni la captivitat ni un judici com el de Nüremberg.
Un asteroide gairebé destrueix el planeta Terra, i una nau espacial surt del seu interior. El nou terror és Lord Slug, un alienígena nòmada que, amb els seus seguidors, planegen destruir tota la vida a la Terra. I l’únic que el pot aturar és en Goku!
En el camí que porta al cementiri del poble, una processó de dones de negre afronta estoicament la calor del sol estrenyent contra elles les fotos dels seus marits, dels seus pares o dels seus fills. Algunes porten vel, altres una creu, però totes comparteixen el mateix dol, conseqüència d’una guerra funesta i inútil.
En arribar a l’entrada del cementiri, el seguici es divideix en dos: un musulmà, l’altre cristià. Amb el teló de fons d’un país esquinçat per la guerra, “I ara, on anem?” Narra la determinació sense fissures d’un grup de dones de totes les religions per protegir la seva família i al seu poble de les amenaces exteriors. Demostrant un gran enginy, inventant estratagemes, unides per una amistat indestructible, aquestes dones només tenen un objectiu…
El general Frank Lewis lidera una polèmica missió per capturar a un grup de terroristes que s’han refugiat amb els rebels filipins. Però la pilot de l’helicòpter, la capitana Ami Jennings i la seva tripulació són abatuts sobre les línies enemigues, posant en perill la missió…
Joseph, un vidu alcohòlic i dominat per la violència, troba l’esperança de la redempció en la Hannah, una treballadora de la caritat cristiana. En Joseph es burla de la fe de la Hannah i de la seva idíl·lica existència. Tanmateix, aviat descobrirà que la vida de la Hannah no té res de plàcida. Segons avança la seva relació, els dos arriben a adonar-se que, malgrat el dolor, l’amor i l’amistat poden trobar-se fins i tot en els racons més foscos.
La pel·lícula repassa la biografia de Yukio Mishima, un dels escriptors japonesos més famosos del segle XX. Explica la seva turbulenta vida artística i mediàtica, així com els detalls més íntims de la seva complicada i contradictòria personalitat, i també el seu suïcidi ritual, que va commocionar el món l’any 1970.
Fiona i Grant són un vell matrimoni que, després d’haver superat junts moments molt difícils, gaudeixen d’una vida còmoda i tranquil·la. No obstant això, aquest benestar trontolla quan Fiona comença a sofrir pèrdues de memòria; els seus freqüents i perillosos descuits fan que ella mateixa insisteixi a ingressar en una residència. A partir d’aquest moment, l’univers de Grant també es desestabilitza, portant-li a una vida nova en tots els sentits.
Per tal de suportar l’insomni crònic que pateix des del seu retorn del Vietnam, Travis Bickle treballa com a taxista nocturn a Nova York. És un home poc sociable que amb prou feines té contacte amb els altres, es passa els dies als cinemes per a adults i viu obsessionat amb la Betsy, una atractiva rossa que treballa com a voluntària en una campanya política. Després d’espatllar la seva incipient relació amb la Betsy, Travis no pot per menys que seguir observant com la violència, la sordidesa i la desolació s’apoderen de la ciutat. I un dia decideix passar a l’acció.
Història d’una família de ramaders, els Zachary: Mathilda, la mare, Rachel, la filla, i tres fills, dels quals Ben és l’hereu. Kelsey, un vell boig, passa de tant en tant prop de la casa i els amenaça cantant i brandant un sabre. Es descobreix que Rachel no és filla de Zachary, sinó que és mestissa. Els colons la discriminen i en Kelsey vol assassinar-la, i per això Ben el mata. Els indis kiowa volen recuperar la noia, però la família està disposada a tot per defensar-la.
La Tina Superbruixa rep una petició d’ajuda urgent de part del Gran Visir de Mandolan. Però arribar a l’exòtic regne no serà fàcil, perquè ha de creuar el cementiri de la fi del món i, a més, un enemic sinistre l’assetja.
La Marguerite no tenia pas previst que li robarien la bossa de mà en sortir de la botiga. Encara menys que el lladre en llençaria el contingut en un parking. I en Georges, per la seva part, si s’ho arriba a imaginar, no s’ hauria pas ajupit a recollir-lo.
Mallory Kane és una jove agent encoberta molt bonica a qui molts governs contracten per a tasques molt perilloses. Una de les missions és a Dublín, però fracassa perquè la traeixen. Haurà d’utilitzar totes les seves habilitats per escapar-se i tornar als EUA per protegir la seva família i venjar-se.
Després d’obtenir un èxit rotund, un director de cinema travessa una crisi de creativitat i intenta inútilment fer una nova pel·lícula. En aquesta situació, comença a passar revista als fets més importants de la seva vida i a recordar totes les dones a les que ha estimat.
Pel·lícula documental realitzada amb el material gravat durant els darrers assajos del rei del pop, Michael Jackson, que preparava el seu retorn als escenaris. Les gravacions són del mateix juny de l’any 2009, mes en què Michael Jackson va morir inesperadament en circumstàncies encara avui dia poc clares.
Teresa Forcades, metge, monja benedictina del monestir de Sant Benet i doctora en teologia. El rigor científic amb què aborda qualsevol matèria va acompanyat d’una valentia inusual en l’exposició de les seves idees. En aquesta ocasió ens parla de les greus conseqüències socials i polítiques que la crisi econòmica està imposant a països sencers. Segons Forcades, en els últims quaranta anys s’han incrementat d’una forma no coneguda mai abans en la història les diferències entre rics i pobres del planeta i ens diu que la societat ha d’enfortir la consciència crítica i fer pressió perquè un govern que menteixi no pugui continuar governant.
Al març de 2006, un grup de soldats americans van violar una adolescent iraquiana, assassinant tota la seva família.
Urquhart s’assabenta que no es compta amb ell com a Ministre, i decideix venjar-se. Per això utilitza una periodista jove i ambiciosa, Mattie Storin, i li filtra rumors de dissensions en el partit.
En Francis Urquhart continua la seva campanya oculta per forçar la dimissió del Primer Ministre, Henry Collingridge. Després de filtrar als diaris el lloc on passa les vacances el germà d’en Collingridge, ara és el moment d’assegurar-se que la periodista Matty Storin utilitzi els resultats d’una enquesta interna del partit mostrant que han caigut 30 punts per darrere del Laborista.
El president del Govern dimiteix i s’engega la cursa per trobar un substitut. El Ministre de Medi ambient, Michael Samuels, i el canceller, Patrick Woolton, són els principals candidats en aparença, encara que el diari Chronicle surt públicament en suport de Urquhart. Amb l’aprovació de la seva dona, Urquhart sedueix la periodista Mattie Storin, però sense saber que la noia grava la conversa. Després ella visita en Charles Collingridge al centre de rehabilitació, i comença a dubtar que sigui l’autènic enginyer de l’escàndol.
Francis Urquhart anuncia la seva intenció de buscar el lideratge del Partit Conservador i convertir-se en Primer Ministre. És sis dies fins a la primera volta i parcel · les Urquhart en contra dels seus rivals. Un per un, els candidats menors queden en el camí – el ministre de Salut, que té un accident, un diputat que va tenir una trobada en un tren amb un jove. Ell acaba segon en la primera votació i té una altra setmana per fer front als seus principals rivals, Patrick Michael Woolton i Samuels. Woolton es va ensopegar per la gravació d’ell al llit en la conferència del partit i llança el seu suport …
Justin Cobb és un noi que als seus 17 anys encara es xucla el dit. Conscient que aquest hàbit està trastornant la seva vida i la dels que l’envolten, especialment la dels seus pares, intenta posar-li remei a través de la hipnosis. Però, encara que està totalment convençut que la teràpia que li proposa la seva ortodoncista Perry Lyman pot ser la solució als seus sofriments, resulta que els problemes no han fet més que començar.
Una nau espacial enorme arriba a Johannesburg. Als alienígenes que van a la nau els tanquen en uns camps de concentració en qualitat de refugiats. Vint anys enrere, els primers extraterrestres van contactar amb el planeta Terra, però les expectatives dels humans d’un atac hostil o bé de trobar-se amb una societat molt avançada tecnològicament van quedar frustrades. La realitat dels alienígenes és ben diferent.
El terror s’ha apoderat de tot el planeta quan tots els nens del món s’han quedat paralitzats. Tots els governs de la Terra han rebut el mateix missatge: “Avís: ja venim.” El capità Jack Harkness cada cop es veu més acorralat a mesura que els esdeveniments oblidats de l’any 1965 posen de manifest una veritat esgarrifosa.