6 de maig del 2007, segona volta de les eleccions presidencials. Mentre els francesos es disposen a escollir el seu nou president, Nicolas Sarkozy, segur de la victòria, roman enclaustrat al seu domicili, vestit amb la bata, abatut. Porta tot el dia reunint-se amb Cecília, la qual el refusa. Aquests darrers cinc anys que ara arriben a la seva fi passen davant de nosaltres: expliquen l’ascensió de Sarkozy, el seu joc brut i els seus enfrontaments rere les càmeres.
La Mei és una nena xinesa, un prodigi de les matemàtiques que és segrestada per les tríades; el cap de les tríades, en Han Jiao, l’envia als Estats Units, on servirà com a “comptadora” dels seus negocis d’extorsió. La Mei té una ment privilegiada i és capaç de fer operacions i recordar tot tipus de xifres sense necessitat d’ordinadors ni papers. Un any després, en Chang, el nou “pare” adoptiu de la Mei, se l’emporta per continuar amb la seva explotació.
En Luke és un lluitador mediocre del circuit d’arts marcials mixtes de Nova Jersey. Quan perd un combat amanyat, la màfia russa decideix assassinar la seva dona i amenaça matar la resta dels seus éssers estimats. Ara, en Luke es troba a la misèria, sense llar i completament aïllat de la societat, vagant pels carrers de Nova York com un fantasma.
Però, de vegades, una trobada casual pot salvar la teva vida.
Harry Callahan és un policia que s’ha criat al carrer. Els seus companys l’anomenen Harry el Brut pels seus particulars mètodes de lluita contra el crim, i perquè sempre s’encarrega dels treballs més desagradables. A Sant Francisco, un franctirador ha matat ja dues persones. Harry serà l’encarregat de resoldre el cas.
Francis Urquhart és a punt de fer 65 anys i comença a veure el final de la seva carrera. Té l’esperança d’establir un llegat que s’escrigui en els llibres d’història, i alhora assegurar-se una jubilació quantiosa. És per això que la seva dona Elizabeth li presenta un empresari turc-xipriota que contribuirà generosament al Fons Fiduciari Urquhart si l’informe de la Comissió de Límits ofereix una resolució favorable al sector de Xipre ocupat per Turquia.
Després d’haver acomiadat el seu secretari privat, Urquhart cerca reemplaç. A suggeriment de Geoffrey, considera la Claire per la posició, malgrat que ella està tenint un romanç amb el Secretari de Relacions Exteriors. La Claire està clarament jugant a banda i banda de la tanca per assegurar el seu propi lloc en la jerarquia, independentment del que li oferir el futur. Urquhart decideix que és l’hora de sacsejar les coses…
Després de dimitir com a Secretari de Relacions Exteriors, en Tom Makepeace llança un virulent atac a la Cambra dels Comuns dirigit, no només al govern en general, si no al Primer Ministre en particular. A continuació es passa a seure en els bancs de l’oposició. Per la seva banda, Francis Urquhart s’ho pren tot amb calma força segur de la seva posició i de la capacitat per retenir el lideratge del partit.
Sense haver obtingut suficients vots en la primera votació per conservar el lideratge del partit, en Francis Urquhart veu perillar el seu lloc com a Primer Ministre i sense possibilitats de guanyar les pròximes eleccions generals. Desesperat per intentar superar la marca de Margaret Thatcher, decideix començar una guerra a Xipre, les seves petites Malvines, com ell mateix ho descriu a la seva dona.
La candidatura, les obres i els esdeveniments previs al Jocs, fins la cerimònia inaugural.
El desenvolupament dels Jocs, fins la cerimònia de clausura, i el dia després.
Tenir un fill és un feliç esdeveniment per a totes les dones. O això pensava la Bàrbara fins que es va quedar embarassada. El fill que porta a l’interior li provoca un inexplicable sentiment de tendresa; però també comporta sacrifici personal, dolor físic i molts interrogants. Aquesta pel·lícula vol despullar un dels últims tabús de la societat: que l’embaràs i la maternitat són dos contes de fades que, fins i tot, poden redimir els matrimonis condemnats al divorci.
El doctor Alfred Jones és un tímid funcionari que treballa per al Ministeri d’Agricultura i Pesca. Un treball rutinari, coronat per un matrimoni avorrit i estancat. Fins que, un dia, un xeic del Iemen li fa saber que vol introduir la pesca del salmó als wadis del seu país. La portaveu del Primer Ministre britànic obliga l’Alfred a fer-se entendre amb el xeic, i aquest viatja al Iemen acompanyat per la seva secretaria, de la qual s’enamora.
“Adéu a la Reina” és un retrat diferent de l’habitual dels dies finals de la reina Maria Antonieta. El film transcorre en tan sols 3 dies del mes de juliol de 1789. Dies que marcarien la Història de França i, alhora, del món. La Revolució Francesa estava en marxa.
No és el punt de vista de la pròpia Maria Antonieta, sinó el de la noia que, cada nit, li llegeix llibres al peu del seu llit. No es tracta, doncs, d’un film històric sobre els esdeveniments que transcorrien en aquells moments, sinó d’una història de lleialtat i amor, una història de relacions personals.
En Jo Canavaro és una llegenda del rugbi, com ho va ser també el seu pare, però al seu fill de catorze anys, en Tom, no li agrada jugar-hi. Malgrat tot, en Jo no està disposat a acceptar que es trenqui la tradició familiar.
Desembre de 1944: la “guerra total” està totalment perduda. Goebbels, no obstant això, no està disposat a ser derrotat tan fàcilment. Durant el dia de l’Any Nou, se suposa que el Führer ha de reactivar l’esperit de lluita del públic amb un discurs agressiu. L’únic problema és que el Führer no pot fer-ho. Malalt i depressiu, evita el contacte amb el poble. L’única persona que ara li pot ajudar és el seu antic professor d’interpretació, Adolf Grünbaum… un jueu. En Goebbels el trasllada en secret a ell i a la seva família del camp de concentració de Sachsenhausen a la cancelleria del Reich. El temps s’esgota. El Führer té només cinc dies per tornar a estar en plena forma…
Film surrealista, tot un clàssic del cinema d’art i assaig, una obra única i de culte, fruit de la poderosa imaginació de dues joves ments -Buñuel tenia 29 anys i Dalí 25- posseïdores d’un talent tan singular com a genial.
Segons declaracions del propi Luis Buñuel, “Un gos andalús va ser un film antivanguardista, gens tenia a veure amb l’avantguarda cinematogràfica de llavors. Escrivim el guió en menys d’una setmana, seguint una regla molt simple: no acceptar idea ni imatge que pogués donar lloc a una explicació racional, psicològica o cultural (…) va haver-hi 40 o 50 denúncies en la comissaria de policia de persones que afirmaven que calia prohibir la pel·lícula per obscena i cruel. Llavors va començar una llarga sèrie d’insults i amenaces que m’ha perseguit fins a la vellesa (…) Adoro els somnis, encara que els meus somnis siguin malsons i això són les més de les vegades. Estan sembrats d’obstacles que conec i reconec. Aquesta bogeria pels somnis, que mai he tractat d’explicar, és una de les inclinacions profundes que m’han apropat al surrealisme. “Un chien andalou” va néixer de la convergència d’un dels meus somnis amb un somni de Dalí.”
A Londres, a finals del segle XIX, els mags són els ídols més reconeguts. Dos joves il·lusionistes, Robert Angier i Alfred Borden, busquen la fama, cadascun amb un estil i unes qualitats ben diferents. Al principi són companys i amics i s’admiren mútuament, però la competitivitat els farà enemics irreconciliables.
Un important financer nord-americà, Charles Foster Kane, amo d’una important cadena de periòdics, d’una xarxa d’emissores, de dos sindicats i d’una inimaginable col·lecció d’obres d’art, mor a Xanadú, el seu fabulós castell d’estil oriental. L’última paraula que pronuncia abans d’expirar, ”Rosebud”, el significat de la qual és un enigma, desperta una enorme curiositat tant en la premsa com entre la població. Així les coses, un grup de periodistes emprèn una investigació per desentranyar el misteri.
Arrenca la tercera temporada de “Breaking Bad”, en la qual en Walt patirà les conseqüències de les seves activitats delictives.
En Walt és capaç de qualsevol cosa per fer que la família torni a estar unida. D’altra banda, en Jesse decideix fer una important inversió del tot inesperada
En Walt li diu a l’Skyler que accepti els diners, justificant que tot el que ha fet ha estat pensant en el futur dels seus fills. La reacció de l’Skyler no serà l’esperada ni de bon tros…
En Hank continua sense prestar atenció a la trucada a El Paso després d’anotar-se uns quants avenços en la seva investigació en el “cas Heisenberg”. Mentrestant, en Jesse vol tornar a treballar.
En Walt s’ocupa de les conseqüències de l’accident d’avió i una nova amenaça s’interposa en el seu camí. Mentrestant, l’Skyler considera quins són els millors passos que cal seguir.
En Walt comença a treballar al seu nou laboratori i coneix qui serà el seu nou assistent. Els cosins mexicans reapareixen però no es mouen del restaurant del Gus. En Hank segueix amb la seva investigació i el porta al Jesse. En Walt entrarà en escena.
En Hank passa comptes amb en Jesse després d’involucrar la seva parella en un horrible accident que resulta fictici. D’altra banda, al laboratori, el nou assistent d’en Walter no se’n surt amb els primers experiments.
En Hank ingressa a l’hospital després de rebre 4 trets. Pel que fa al laboratori, en Walt ha de dir-li al Gale que prescindeix dels seus serveis.
Mentre en Hank segueix ingressat, la Skyler trama els seus plans. En Walt i en Gus sembla que s’avenen cada cop més. El Jesse, per la seva banda, busca noves oportunitats.
En Walt es nega a seguir amb més experiments fins que no s’aïlli un agent contaminant que fluctua pel laboratori. En Jesse intenta de totes totes que en Walt reconsideri aquesta situació.
Skyler s’involucra amb les empreses d’en Walt, Hank lluita amb la recuperació, En Jesse fa un descobriment sorprenent.
En contra de la paraula del Walt, el Jesse tira endavant la seva decisió. En Walt sap que en Jesse corre perill i decideix prendre part en l’assumpte.
En Walt negocia alguna mena de tracte amb en Gus per la seva seguretat i la d’en Jesse.