En un món millor

La vida d’Anton i la seva família transcorre entre un camp de refugiats a Africa i la quotidianitat grisa d’una ciutat danesa de províncies.
En aquest marc, dues famílies s’entrecreuen i neix una extraordinària, encara que arriscada amistat. No obstant això, la solitud, la fragilitat i la tristesa esta esperant pacientment per protagonitzar les seves vides. Molt ràpid, l’amistat es transforma en una perillosa aliança i en una persecució desaforada que posa vides en perill.
En aquests dos mons tan diferents tots s’enfronten a conflictes que els empenyen a escollir entre la venjança i el perdo.

Veure més detalls de la fitxa

En temps de bruixes

A mitjan segle XIV, el cavaller Lavey escorta fins a un monestir a una jove acusada de bruixeria. Els monjos asseguren que ella és la responsable que la Pesta Negra que a assolat i destruït Europa. Lavey, escèptic, no accepta aquesta explicació i amb un grup de braus guerrers emprèn un viatge per demostrar la innocència de la jove, però l’atzar els conduirà a un lloc on els esperen les forces de les foscor…

Veure més detalls de la fitxa

Hawthorne – Temporada 1 – 1×02 – Healing Time

Després d’un tens enfrontament amb un psicòtic, la cap d’infermeria del Richmond Trinity centra l’atenció cap a un pacient d’urgències eixelebrat i confús, Fred Bernard. Malgrat que a la seva dona l’avisen perquè vagi a l’hospital, quan un Fred desconcertat insisteix que ell i la Christina estan casats, la dona li segueix el joc.

Veure més detalls de la fitxa

La Crida, història d’una resposta

L’acte «Som una nació» en defensa de la identitat catalana va omplir el Camp Nou el 10 de juny del 1981 i va representar la culminació del naixement del moviment Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.



Pocs mesos després de l’intent de cop d’estat del 23-F i del «Manifest dels 2.300», en què un grup d’intel·lectuals criticaven la política lingüística del govern de la Generalitat de Catalunya, naixia un moviment social com a resposta al que consideraven una sèrie d’atacs i agressions cap a Catalunya i la seva identitat. La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes va estar activa des del 1981 fins al 1993.



Durant el període comprès entre el 1985 i el 1990 van portar a terme accions directes de diversos tipus per a la normalització lingüística de Renfe, l’aeroport, Telefónica o Correus, que consistien a pintar rètols en català, cabines telefòniques i bústies de correu, llençar milers d’avions de paper o col·lapsar les cues de les caixes de grans superfícies comercials. Era una forma de lluita no violenta en què els seus seguidors van anar acumulant detencions, interrogatoris a comissaria i judicis al llarg del temps. Les accions dels «cridaires» o «los lingüísticos», com els anomenava la policia, van jugar un paper rellevant en la vida política i social del país d’aquells anys. Anaven des de la normalització lingüística fins a la reforestació i prevenció d’incendis, en contra de l’ingrés del país a l’OTAN o de l’ús de les centrals nuclears.

Veure més detalls de la fitxa

Rebel sense causa

Tres joves, en Jim Stark, la Judy i en Plató, coincideixen en una comissaria. Cadascun està allà per un motiu diferent: en Jim està borratxo, la Judy s’ha escapat de casa seva i en Plató acabava de matar a trets uns cadells. L’inspector Ray descobreix que els tres mantenen una relació conflictiva amb les seves famílies. En Jim i a la Judy els van a recollir els seus pares, però en Plató, fill d’una parella divorciada, ha de conformar-se amb la visita de la criada negra que viu amb ell.

Veure més detalls de la fitxa

L’últim estiu

Després de la mort del propietari i fundador d’un circ, la companyia decideix recórrer a la filla del mort que un dia el va deixar: la Kate. No tenen moltes esperances de que accepti el seu oferiment, però finalment torna amb ells. En Vittorio un italià que se sent atret tant per la personalitat de la Kate com pel món del circ, decideix també afegir-s’hi. Com més es familiaritza amb aquest món, més curiositat sent per saber les raons que van portar a la Kate a deixar la companyia, i després a tornar-hi.

Veure més detalls de la fitxa

L’últim gran heroi

Jack Slater és l’heroi que lluita infatigablement i victoriosament contra el crim. És un personatge invencible que es mou còmodament perquè només existeix en les pel·lícules. És el personatge favorit de Danny, un nen d’onze anys que, gràcies a una entrada màgica, aconsegueix un dia saltar del seient del cine a l’interior de la pantalla, introduir-se en el món de Slater i donar via lliure a les seves fantasies: aixafar cotxes, volar entre els edificis i perseguir els malvats. Però els personatges dolents de la pel·lícula s’apoderen de l’entrada màgica i fan el salt invers: s’introdueixen en el món real i comencen a fer de les seves. Això obliga Slater i Danny a seguir-los per poder-hi lluitar.

Veure més detalls de la fitxa

Ciència Ficció, Fantasia i Terror per a tothom

Aneu a la barra d'eines