Al barri de Middleton la nit ha començat de manera tranquil·la, però molt aviat les coses es compliquen. A l’autopista, Jack, que va borratxo, atropella un noi. Hi ha un atracament en una botiga i la dependenta, Buzzy, queda ferida. Al cementiri local, Frank, un pare molt protector, es disposa a carregar la responsabilitat d’un crim que no ha comès. Tres adolescents avorrits van en una furgoneta fent imprudències. Cheri, una noia atractiva i manipuladora, intenta convèncer el seu xicot perquè mati una persona. Dos adolescents acabaran morts a Middleton, víctimes d’un destí que entrellaça totes aquestes històries que, tot i no tenir una connexió aparent, convergeixen a la fatídica hora de les 11 i 14 minuts de la nit.
Benjamin i Joe són dos aventurers que ronden per Mèxic en acabar la Guerra Civil. Tots dos són hàbils fent anar la pistola, però Joe és particularment violent. S’apunten com a guàrdies d’un comboi que ha de traslladar un carregament d’or des del palau de l’emperador Maximilià fins al port de Veracruz, amb la intenció d’endur-se’n un bon pessic. Però també hi ha més gent interessada en aquest comboi: un petit exèrcit de partidaris de Juárez els ataca, però el repel·leixen de forma sagnant. El pitjor problema és quan els dos aventurers s’enfronten: Benjamin no pot suportar la crueltat que practica el seu company.
Quan Sam Krichinsky, un immigrant jueu polonès, va arribar als Estats Units, va ser rebut pels seus germans, que ja s’havien instal.lat a Baltimore. La família va fer venir després el vell pare i, l’endemà de la guerra, altres parents que havien sobreviscut als camps nazis. Sam es va casar amb Eva, també d’origen jueu, i van anar a viure a Avalon, un vell barri d’immigrants.
Un estrany virus converteix la gent en uns agressors embogits que ataquen tothom qui se’ls posa al davant. Cherry, una ballarina de striptease, i el seu exnòvio Wray lideren un espontani equip de guerrers que lluitaran per sobreviure.
Thomas Howell és un jove de 16 anys que l’últim dia de curs rep una carta anònima d’una desconeguda que li jura amor etern. Amb l’esperança de que sigui la noia dels seus somnis (Kelly Preston), decideix investigar sobre la carta, però tot es complica i provoca confusions al arribar també a altres mans.
El vicepresident dels Estats Units mor i el president elegeix la senadora Laine Hanson per cobrir el càrrec. Hanson, pel fet de ser dona, haurà de demostrar, no només a l’oposició sinó també als seus companys de partit, que és prou vàlida per assumir les responsabilitats del càrrec. El congressista Sheldon Runyon, a més, desenterrarà una informació privada de la vida passada de Hanson que posarà en perill el seu nomenament.
Coleman Silk sempre ha estat un mestre de l’engany. Quan estava a la universitat, la seva primera relació amorosa va acabar perquè tot eren secrets i mentides. Anys més tard, la seva prestigiosa carrera es va arruïnar per un seguit d’acusacions falses. Ara, Coleman viu una relació apassionada amb Faunia, una dona misteriosa, molt més jove que ell.
Maggie i Rose Feller són dues germanes que no s’assemblen en res, excepte que usen el mateix número de calçat. Maggie és una noia guapa, alegre i desenfadada que no va acabar els estudis i que va de feina en feina, però que té un gran èxit entre els homes. Rose és advocada i treballa en un bufet de prestigi. L’única alegria que Rose es permet és col·leccionar sabates. Després d’una catastròfica baralla, les dues germanes aprendran a relacionar-se gràcies a una àvia que havien donat per morta i que les ajudarà a fer les paus.
A París, l’amor està per tot arreu: als seus bars i cafès, sota la Torre Eiffel i fins i tot al Metro que corre per sota dels seus carrers. En Paris, je t’aime, veurà la ciutat d’una forma que mai abans s’hagués imaginat. És París vista pels ulls d’alguns dels directors més aclamats del món. Es va invitar a cadascun d’ells a contar una història localitzada en un dels distints barris de la ciutat. El resultat és un calidoscopi d’històries sobre l’alegria, la separació, trobades estranyes i inesperats i, sobretot, l’amor. Amb un increïble repartiment internacional que inclou a Natalie Portman, Fanny Ardant, Elijah Wood, Nick Nolte, Juliette Binoche, Willem Dafoe, Bob Hoskins, Gena Rowlands, Ben Gazzara, Gérard Depardieu, Rufus Sewell, Emily Mortimer, Maggie Gyllenhaal, Leonor Watling, Miranda Richardson, Juliette Binoche i Steve Buscemi, Paris, je t’aime mostra un París mai abans vist que revifarà el seu amor per la ciutat més romàntica del món.
Un caçador topa amb un cap d’una tribu índia que l’obliga a canviar les pells d’animals per un exesclau negre. Tots dos segueixen la pista d’una banda de caçadors de cabelleres que els havien robat les pells. El cap d’aquesta banda vol convèncer l’exesclau perquè treballi per a ell i la seva companya.
Ningú no es fixava en Frank Lucas, el xòfer d’un dels mafiosos més importants del centre de la ciutat. Però quan el cap mor, Frank decideix aprofitar l’ocasió per construir el seu propi imper. Frank obté el control del tràfic de drogues omplint els carrers d’un producte de més qualitat a més baix preu.
Any 1939. Part del món ja està en guerra. Lady Sarah Ashley (Nicole Kidman), una aristòcrata anglesa, s’ha passat la vida perseguint la perfecció superficial, però un matrimoni sense amor i sense fills li ha privat de qualsevol cosa important que no sigui el seu quadra de cavalls. Convençuda que el seu marit li és infidel, l’entestada Sarah viatja des de Londres fins al remot reducte tropical de Darwin (Austràlia) per enfrontar-se a ell. El seu refractari guia a través de l’immens i immisericorde terreny del territori septentrional és Drover (Hugh Jackman), un ramader tan tosc i bast com refinada és Sarah. La seva profunda antipatia mútua es veu minorada per la tragèdia quan Sarah, de sobte, es troba cuidant un encantador i jove orfe anomenat Nullah (Brandon Walters), un noi mestís a la deriva en una societat segregada que li tracta com un pària.-
En molts contes i en el cinema les nits de lluna plena són nits de metamorfosis hi ha llegendes que parlant de transformacions.
Així com les disfresses d’animals es el passaport a la llibertat. Les transformacions en animals ha estat un recurs del cinema.
Juan Miranda és un pagès que s’ha tornat bandit i que es dedica als robatoris amb l’ajut de tota la família. S’ajunta amb John Mallory, un irlandès acabat d’arribar a Mèxic i que, com a militant de l’IRA, té una gran experiència en explosius. John manté les seves conviccions ideològiques i per això accepta l’encàrrec dels revolucionaris mexicans de volar la porta d’una presó per alliberar els presos polítics. A Juan li fa creure que han d’assaltar un banc. D’aquesta manera, Juan es veu convertit en heroi revolucionari i ha de patir la persecució de les tropes governamentals dirigides pel brutal coronel Gutiérrez.
Quan Harry Houdini (Guy Pearce), el famós mag escapista, arriba a Edimburg en la seva gira mundial, ofereix una gran recompensa a la persona capaç de contactar amb la seva mare recentment difunta. Mary (Catherine Zeta-Jones), una atractiva i misteriosa mèdium, parapsicòloga escocesa, accepta el desafiament atreta pels diners. Houdini farà tot el que es pugui per desemmascarar la misteriosa dona, però no podrà evitar sentir-se cada vegada més atret per ella…
El doctor Baum és el director del manicomi on està tancat el doctor Mabause que, a la seva cel·la, omple sense repòs fulls de paper amb plans criminals per precipitar la humanitat a un abisme de terror. El doctor Baum, que està sota la influència hipnòtica del doctor Mabuse, posa en pràctica aquells preparatius. Encara que Mabuse mor, no acaba aquest malson al·lucinant, ja que el doctor Baum, posseït pel malèfic doctor, prossegueix amb el projecte d’instaurar el regne del crim.
Durant una travessia oceànica, el transatlàntic S.S. Posidó s’enfonsa. A més del naufragi, les onades i la lluita per la supervivència, un grup de persones haurà d’enfrontar-se a una banda que pretén apoderar-se d’un valuós carregament que portava el vaixell.
Lester Burnham, un home de mtijana edat, es troba en plena crisi: està cansat de la feina i avorrit i decebut del seu matrimoni. Però Lester desperta a la vida quan coneix una amiga de la seva filla, una adolescent molt bonica a qui mirarà d’impressionar.
Stevens, un perfecte majordorm, viatja per Anglaterra el 1958. Ara treballa per al nou propietari americà de Darlington Hall. Vint anys abans, aquesta mansió va viure la seva esplendor i Stevens va sacrificar la seva vida al servei del seu senyor, un aristòcrata britànic que es tractava amb les més altes instàncies polítiques en un moment crucial per al futur d’Europa. Stevens va assistir als moments més intensos de la seva vida professional mentre la seva rutinària vida personal patia un inesperat canvi amb l’arribada de la nova majordoma, la senyoreta Kenton.
Tom Hardy és un antic ranger de l’exèrcit dels Estats Units que ara és agent de la DEA. Un oficial de les Forces Especials de l’exèrcit i alguns dels seus soldats han desaparegut misteriosament enmig d’un huracà mentre feien unes maniobres rutinàries. Apareixen només dos supervivents, però no volen col·laborar amb la capità Julia Osborne de la policia militar. El coronel Bill Styles, comandant de la base dels desapareguts, li demanarà ajuda al seu antic amic Tom Hardy.
George Lucas, és un director, productor i guionista estatunidenc creador del reeixit fenomen fílmic de La Guerra de les Galàxies (Star Wars) i posteriorment d’Indiana Jones, com a productor. Va dirigir la seva primera obra cinematogràfica, THX 1138 (1970)
El 1977 Lucas va escriure i va dirigir La Guerra de les Galàxies (episodi IV: una nova esperança), una pel·lícula que va trencar tots els records de taquilla i va guanyar set Oscar de l’Acadèmia.
Va iniciar la història de L’Imperi Contraataca (episodi V) i El retorn del Jedi (episodi VI), de les quals també va ser el productor executiu.
Al 1999 segueix la saga amb L’amenaça fantasma, el 2002 amb L’atac dels clons i finalment el 2005 amb Star Wars Episodi III: La venjança dels Sith.
En 1980 va escriure i va produir A la recerca de L’arca perduda dirigida per l’Steven Spielberg amb la qual va obtenir 5 Oscars. També va ser coproductor i creador de la història d’Indiana Jones i el temple maleït. Ha estat productor de Willow (1988), Parc Juràssic (1993), Parc Juràssic 3 (2000)
Basada en un relat de Stephen King, explica la història d’un novel.lista de terror (John Cusack) que només creu en allò que veuen els seus ulls. Després de dedicar-se a desacreditar fenòmens paranormals ocorreguts en suposades cases fantasmes, ell no té cap prova de l’existència de vida més enllà de la mort. No obstant això, tot canviarà quan entri a l’habitació 1408 de l’Hotel Dolphin …
La pel·lícula explica els secrets del món de l’espionatge, on res no és el que sembla. Jack Foster, un antic agent que treballava per a la CIA, es troba embolicat en una complicada trama quan el fan servir, sense saber-ho, per dur un virus letal dels Estats Units a Europa.
Drama romàntic basat en una altra novel·la de Nicholas Sparks (“El diari de Noah”, “Nights in Rodhante”) que narra la història de John Tyree (Channing Tatum), un soldat ben plantat que s’enamora de Savannah Curtis (Amanda Seyfried), una jove estudiant universitària, quan ell està a casa de permís.
La família de Yuri Orlov, nascut a Ucraïna abans de la desintegració de la Unió Soviètica, va emigrar cap als Estats Units quan ell era un nen, fent servir l’excusa falsa que eren jueus. Yuri creix treballant en el restaurant dels seus pares a Nova York. Un dia presencia un tiroteig entre gàngsters russos de bandes rivals, i aquest fet li canviarà la vida.
Després de la tràgica mort de la seva segona esposa, el conegut periodista esportiu Joe Warr (Clive Owen) ha de fer-se càrrec del seu fill, Artie, de només sis anys. Les coses es complicaran encara més per en Joe quan el fill del seu anterior matrimoni, en Harry, de catorze anys, es traslladi a Austràlia per viure amb ell durant una temporada. A partir d’aquest moment, en Joe haurà d’arreglar-se-les per portar endavant una llar formada exclusivament per nois.
Martha Ivers, quan era adolescent, va matar la seva tia empenyent-la escales avall. Gràcies al seu company, Walter O’Neil, que va presenciar el fet i que no va dubtar a mentir a la policia, Martha va quedar lliure de tota sospita i van condemnar un innocent. Divuit anys després, torna a la ciutat Sam Masterson, amic d’infància de Martha, amb qui ella se’n volia anar de casa i a qui encara no ha oblidat. Martha s’ha casat amb Walter O’Neil, que ara és el fiscal del districte. Walter creu que Sam coneix la culpabilitat de Martha i que li vol fer xantatge. Martha intentarà convèncer Sam perquè mati Walter i poder anar a viure junts a un altre lloc. Mentrestant, Walter encarrega a uns pinxos que eliminin Sam.
“La recerca de Tutankamon”, explica com l’arqueòleg britànic Howard Carter va descobrir la tomba de Tutankamon, que havia arribat a faraó a l’edat de 8 anys, després d’una apassionant història, que va començar, per casualitat, el 1898, i que es va acabar, feliçment, 24 anys més tard, el 1922. Al llarg d’aquest període, la recerca va tenir tota mena d’episodis, inclosa la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, del segle XX.
Les peripècies per trobar la tomba van començar el 1898, a la zona del desert on hi havia el temple de Luxor i on Carter va tenir un accident quan el seu cavall es va estimbar a causa d’un obstacle que sobresortia de terra. La forma de l’obstacle va fer sospitar l’arqueòleg britànic que allà hi havia una tomba, i en diverses expedicions, i amb diversos acompanyants, entre els quals el seu patró, Lord Carnarvon, va fer recerques, sense èxit a causa de la falta de documentació, els anys 1905, 1912 i 1914. Finalment, el 1922, i després de la guerra, va trobar el camí fins a la tomba del faraó.
“La maledicció de Tutankamon”, recrea els fets posteriors al descobriment de la tomba i dels tresors que hi havia a la cambra funerària, amb tot un seguit d’accions per conservar-los i per impedir les intrigues dels que pretenien fer espolis.
“El faraó i el saltimbanqui” recrea les aventures de l’italià Giovanni Belzoni i la seva competició amb el francès Drovetti, cap al 1815, per descobrir el rastre de Ramsés II.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
