A Toloriu, un poblet enclavat al Pirineu català, s’explica la llegenda de la Xipahuatzin, una filla de l’emperador asteca Moctezuma, que va ser duta allà pel baró Joan de Grau durant la conquesta de Mèxic. Uns quants anys després de la seva arribada, incapaç d’adaptar-se al fred hivernal de les muntanyes, la princesa va desaparèixer.
Una gran tempesta complica la vida als hostes i treballadores de l’Hotel Voramar. El Morten, que té una reunió amb el Georg Madsen a l’hotel, ajuda la Fie a impedir que l’aigua ho inundi tot. La pluja amenaça també la collita de l’Arne Kokholm.
En Max Cady, un perillós criminal psicòpata, surt de la garjola després de complir una condemna de catorze anys per haver violat salvatgement una noia de setze. La seva única obsessió és venjar-se de l’advocat Sam Bowden, a qui culpa d’amagar un informe que li podria haver reduït considerablement la sentència.
L’Ane i l’Edith es troben molt malament, i la Fie tem que es pugui tractar d’una intoxicació alimentària. El Georg Madsen per fi té els resultats de la investigació del senyor Kvist sobre el Morten. L’Edward i l’Helene continuen caient en la temptació malgrat haver dit que no repetirien.
James Hacker vol reduir els costos del personal administratiu, però no ho aconsegueix. La cosa es complica quan descobreix que el nou hospital construït fa 15 mesos té 500 funcionaris treballant però encara cap pacient.
En Jim està neguitós per l’assaig de l’obra de teatre en què haurà de fer un petó a la Claire. En Draal, per ajudar-lo, li dona un tòtem per potenciar-li el coratge. El problema és que en Jim es torna temerari i desafia en Bular a un combat. Just abans que el rescati en Toby, descobreix que l’Strickler és un canviant.
Cent anys després de la seva mort, el documental transita i recupera una part del recorregut que va fer la Palmira Jaquetti. Ho fa a partir de les experiències explicades en el seu diari i de les missions de l’Obra del Cançoner Popular, un tresor ocult durant més de 80 anys…
En Martin, la Diana i en Java són a Oregon, al poble més tètric que et puguis imaginar per investigar tot de fenòmens que no tenen explicació: tots els camins que en surten tornen al poble i hi ha un noi amb cos de cabra… En una botiga d’antiguitats hi descobreixen una capsa que els duu a una altra dimensió.
El «professor» Marcus i els seus còmplices, fent-se passar per músics, lloguen una habitació a la vella Sra. Wilberforce, per preparar el robatori d’una transferència de fons a l’estació propera. Aconsegueixen el cop, però són descoberts per la senyora.
L’Ane li retreu a la Fie que per culpa d’ella el Jesper ja l’ha oblidat. L’Alice Frigh per fi aconsegueix parlar amb l’Otto. Aquest, però, li dona una notícia que la deixa glaçada. El Ditmar està fins al capdamunt de les pressions de la seva mare. L’Edward Weyse comença a pensar que potser no és tan mala idea donar un germanet al Severin.
La Dina és una multimilionària excèntrica que martiritza els seus fills amb regles estrictes que han de complir fil per randa si volen heretar algun dia la seva fortuna. Els tres fills, però, no estan disposats a aguantar més imposicions i contracten una dona, la Maggie, perquè els ajudi a tornar boja la seva mare.
El músic de jazz Jesper encara estima a la Fie, però ella ja no. Què passarà amb l’Ane? La Mitzi expressa la seva admiració per Hitler en una xerrada sobre Alemanya amb els Aurland. En Madsen fa negocis amb en Morten. L’Alice Frigh persegueix una jove actriu.
L’u d’abril de 1939 va acabar la Guerra Civil Espanyola. Tement una repressió cruenta, molts republicans van fugir del país, però altres no van poder o no van voler. Com les tretze noies, gairebé totes menors d’edat, protagonistes d’aquesta història real, que van ser afusellades el 5 d’agost de 1939 a les parets del cementiri de l’Almudena després de viure un calvari a la presó.
L’àvia de la periodista Natza Farré, la Montserrat, va tenir el seu primer fill el dia que va esclatar la guerra civil. I al cap de poc, el seu marit va ser mobilitzat i va haver de marxar cap al front. L’àvia Montserrat va escriure un dietari per explicar al seu fill com s’ho va fer per tirar endavant en una Barcelona sota les bombes.
Dos caçadors primitius i maldestres en Zed i l’Oh, després d’haver estat expulsats del seu poble per haver tastat la poma de l’Arbre prohibit, comencen un llarg viatge bíblic trobant en Caín, quan mata l’Abel, després són esclavitzats pels guàrdies de Sodoma…
Quan va esclatar la guerra, l’avi del periodista Albert Om, el Josep, estava casat i tenia dues filles. El maig del 1938, l’avi Josep va entrar en combat per primer cop al front del Segre i, en aquell moment, la seva dona, la Maria, estava a punt de tenir la tercera criatura.
Les alumnes d’una escola per noies, tot jugant a fer espiritisme, han fet aparèixer una bruixa que té intenció de convertir l’internat en una mena de Hogwarts malèfic. La Diana es fa passar per estudiant, però aviat esdevé una de les protegides de la bruixa. En Martin i en Java ho tenen molt pelut.
Nova versió corregida
Quan James intenta saber com evoluciona un projecte de construcció a la ciutat s’adona de com una cosa tan fàcil pot ser tan complicada.
La pel·lícula explica la història del que s’ha considerat l’escàndol legal més gran de la història de la justícia sueca. El periodista Hannes Råstam i la seva ajudant investiguen el cas de Thomas Quick, un assassí en sèrie condemnat per vuit assassinats i relacionat amb una vintena d’assassinats més.
L’avi d’en Peyu, l’Esteve, va morir quan ell era molt petit i no va tenir temps de preguntar-li com va ser la seva guerra i per què no en va parlar mai amb ningú.
Sense gaire informació, només un parell d’anècdotes, en Peyu sempre s’ha imaginat un avi espavilat i supervivent, però el sobta el silenci familiar.
La germana petita de la Fie, l’Ane, comença a treballar a l’hotel amb molt poca fortuna. El Georg Madsen no obté del banc el crèdit per poder comprar les propietats al Ditmar i es veu obligat a demanar-li els diners al Morten. L’Alice Frigh continua sense tenir notícies del seu home, i el Jesper encara empaita la Fie.
A en Jim no li agraden els aniversaris, i està a punt de fer setze anys. Aquest any, però, té un costat positiu, i és que per fi serà prou gran per provar una Vespa. Però, al final, l’aniversari es torça quan apareix un ocell trol assassí disposat a perseguir en Jim fins a liquidar-lo.
A l’episodi anterior, en Míldiu amb les seves maquinacions, havia aconseguit que en Toic enviés els dracs a l’illa dels Dracs. Els vikings del poblat no tenen armes perquè s’ha cremat l’arsenal i, just en aquell moment, l’Alvin el Traïdor aprofita per atacar-los.
Per a Sir Humphrey l’escàndol provocat per l’amenaça d’eliminació d’una colònia de teixons demostra que hi ha molts temes que és millor que un ministre no conegui.
La Claire demana a en Jim que cuidi el seu germanet, l’Enrique, que resulta que és un canviant. En Jim per fi ha trobat la prova que volia presentar a en Vendel, però no pot dir a la Claire que el seu germà és un monstre. Mentrestant, l’Aaarrrgghh!!! se’n va a viure amb en Toby i comencen una amistat molt curiosa.
L’àvia de la cantant Beth Rodergas, l’Aurora, al final de la guerra civil tenia 12 anys i es va quedar sola a casa amb dos germans més petits. Per a l’Aurora, com per a milers de nens i nenes durant la guerra, aquells van ser moments de gana, de violència i de por.
Venècia, segle XIX. Un ambiciós editor viu obsessionat amb el poeta romàntic Jeffrey Aspern i la seva curta i romàntica vida, viatja des dels Estats Units a Venècia decidit a aconseguir les cartes que l’Aspern va enviar a la seva amant i musa, una dona que guarda els seus secrets amb recel.
Fins fa ben poc, l’Andreu Buenafuente no sabia gairebé res del seu avi matern, del Mariano. Només que havia mort durant la Guerra Civil. La seva dona, l’àvia Francisca, va quedar viuda molt jove i no en va parlar mai.
L’Andreu accepta compartir una recerca amb l’Eloi Vila per trobar respostes sobre la guerra…
Lola Cercas ha escrit un llibre, però la inseguretat no la deixa continuar escrivint. Quan comença a investigar sobre l’afusellament de l’escriptor falangista Rafael Sánchez Mazas al monestir del Collell durant els últims dies de la Guerra Civil Espanyola…
De la novel·la d’en Javier Cercas, conegut per les seves idees reaccionàries i contràries al catalanisme.
L’Hotel Voramar torna a obrir un estiu més, aquest cop, amb canvis a la direcció. Entre els hostes hi ha cares noves, com l’actor Sophus Poulsen i la seva dona Bette, disposats a amargar-li l’estiu a l’Edward Weyse. L’Otto Frigh encara enyora la Kitty, l’Amanda s’ha tornat a casar, i el Georg Madsen continua endavant amb el seu pla d’arruïnar el Morten.