Una agent de l’FBI segueix la pista d’un assassí en sèrie que ha segrestat una adolescent. Les hores van passant i la família no rep cap notícia del segrestador. La noia és diabètica i la seva vida corre perill si no s’injecta la insulina que necessita. La investigació és una cursa contra rellotge per trobar la noia amb vida.
Mentre la Skyler pressiona en Ted perquè accepti els seus diners i pagui els impostos, en Gus insisteix que en Jesse reprengui la feina al laboratori pel seu compte. Però quan en Jesse demana que perdonin la vida a la seva parella, en Walt es veu obligat a adoptar mesures dràstiques per salvar la família de les amenaces de mort d’en Gus.
Després d’ordenar a la seva família que s’aprofiti de la protecció que la DEA dóna a en Hank, en Walt es pregunta què li espera. D’altra banda, quan enverinen el fill de la seva xicota, en Jesse s’uneix amb en Walt per anar a buscar l’home que creu que n’és responsable: en Gus.
Després que el seu pla per matar en Gus ha fracassat, en Walt i en Jesse han d’actuar de pressa si volen evitar que els assassinin per venjança. Així, en Jesse lluita per evitar que l’impliquin en l’enverinament del fill de la seva xicota i en Walt trama un pla desesperat que depèn de la persona que més odia d’aquest món: en Gus.
En Walt i en Jesse esperen ansiosament el pròxim moviment d’en Gus, el seu cap de narcotraficants. Per la seva banda, la Skyler descobreix que en Walt ha desaparegut i inicia una recerca desesperada.
En Walt decideix comprar-se un revòlver per protegir-se i en Jess ha de trampejar el seu sentiment de culpa en reviure l’amistat amb en Badger i l’Skinny Pete. D’altra banda, la Skyler mira de comprar un túnel d’autorentat de cotxes i la seva germana ha de fer front al rebuig que sent en Hank per la seva discapacitat.
En Walt està preocupat perquè en Gus manté el laboratori sota vigilància i perquè l’estat mental d’en Jess és cada vegada més delicat. D’altra banda, la Skyler fa més pressió per comprar el túnel d’autorentat de cotxes, que servirà de tapadora per blanquejar diners.
La Skyler s’inventa una història d’allò més elaborada per justificar la seva situació financera i en Walt s’inquieta en descobrir que en Hank ha obert una altra investigació. Per la seva banda, en Jesse només pot pensar a fer festes, fet que desperta la curiositat d’en Gus.
En Walt creu que estan a punt d’assassinar el seu company i en Jesse i en Mike fan una sortida perillosa. D’altra banda, en Walt i la Skyler compren oficialment el túnel d’autorentat de cotxes i en Hank decideix tancar la investigació.
Quan la Skyler sospita que en Walt no li diu la veritat, pren una actitud freda i purament professional cap a ell. Mentrestant, en Gus s’acosta a en Jesse, que demostra que és un home de vàlua per a en Mike i per a l’empresa d’en Gus.
Amb la nova operació, en Walt col·loca a la Skyler en una situació difícil, i mentre en Walt mira de protegir-se d’en Gus, en Jesse accepta una proposició perillosa.
Mentre en Hank mostra indicis que en Gus és l’element central del tràfic de metadona d’Alburquerque, en Walt creu que l’assassinaran, i també a en Jesse, per protegir el seu cap. Per la seva banda, en Gus refusa l’exigència del càrtel mexicà d’aturar les seves activitats com a narcotraficant i contraataca.
En Walt lluita per trastocar la investigació d’en Hank pel que fa al negoci de la metadona a Alburquerque, i en Gus és amenaçat de mort perquè reconsideri el tracte amb el càrtel mexicà. D’altra banda, els plans de la Skyler de crear un negoci legal se’n van en orris quan el seu excap és acusat d’evasió d’impostos.
Mentre en Walt es recupera de la baralla, en Gus s’emporta en Jesse a Mèxic per tancar el pacte amb el càrtel. Però quan en Gus inicia el pla mortífer per mantenir el control del seu imperi de la droga, la Skyler s’amoïna en veure que el seu excap Ted Beneke es resisteix a usar la seva inesperada “herència” per pagar els impostos pendents.
Will Montgomery és un veterà lladre de bancs que, després de ser traït en un atracament, és condemnat a 8 anys de presó. Quan surt decideix deixar enrere el seu passat criminal i intentar reconstruir la relació amb la seva filla Allison. Però, inesperadament, Vincent, un antic company, segresta l’Allison i li exigeix a Will 10 milions de dòlars a canvi de tornar a veure-la amb vida. Amb un únic dia per aconseguir els diners, a Will només li queda confiar en el seu instint i en la seva antiga companya Riley per donar un últim gran cop que li permeti recuperar a la seva filla.
Roger és el “headhunter” (caçatalents) amb més èxit de Noruega. Porta un tren de vida de luxes que no es podria permetre sense els ingressos obtinguts de robar obres d’art. Coneix Clas Greve, el candidat perfecte per fer de conseller delegat a l’empresa per a qui treballa i que, a més a més, és propietari d’una pintura de gran valor. Roger hi veu l’oportunitat d’aconseguir la independència financera. La cacera ha començat…
Joe Pistone, àlies Donnie Brasco, és un agent secret de l’FBI que s’infiltra en la màfia guanyant-se la confiança de Lefty Ruggiero, un pistoler ja gran que aspira a entrar en les altres esferes del poder. Lefty tracta Donnie com a protegit seu i respon per ell. La inesperada amistat entre els dos homes planteja a Donnie un problema de consciència, i la distància entre qui fingeix ser i qui realment és es converteix en un abisme perillós.
Les correries d’un grup d’adolescents de Nova York que consumeixen drogues i mantenen relacions se*uals, amb la sida planejant sobre els seus caps. És una polèmica i contundent cinta de diàlegs explícits i estètica semi-documental, un film molt lloat en els cercles independents del cinema americà.
El 1920, al Lower East Side, el barri jueu de Nova York, Noodles fa alguns robatoris amb els seus companys Cocky, Patsy i Dominic. Arriba un cinquè col.lega, Max, el més decidit i que aviat serà el cap de la banda. Durant una baralla amb la banda rival, Noodles venja l’assassinat de Cocky matant el cap de la banda i és empresonat. El 1930, Noodles surt de la presó i l’acullen els seus amics, que han prosperat gràcies a la prohibició. Quan s’aboleix la llei seca, Max té nous projectes i per aconseguir diners planeja robar el Banc de l’Estat. Espantat per aquesta idea, Noodles denuncia els seus amics. La policia els mata i Noodles, trasbalsat, es refugia en un fumador d’opi. El 1968, Noodles, envellit, acudeix a una misteriosa convocatòria i retroba els llocs de la seva infantesa. Acaba descobrint que Max encara és viu i que, portat per la seva ambició, sempre ha enganyat a tothom.
El 1920, al Lower East Side, el barri jueu de Nova York, Noodles fa alguns robatoris amb els seus companys Cocky, Patsy i Dominic. Arriba un cinquè col.lega, Max, el més decidit i que aviat serà el cap de la banda. Durant una baralla amb la banda rival, Noodles venja l’assassinat de Cocky matant el cap de la banda i és empresonat. El 1930, Noodles surt de la presó i l’acullen els seus amics, que han prosperat gràcies a la prohibició. Quan s’aboleix la llei seca, Max té nous projectes i per aconseguir diners planeja robar el Banc de l’Estat. Espantat per aquesta idea, Noodles denuncia els seus amics. La policia els mata i Noodles, trasbalsat, es refugia en un fumador d’opi. El 1968, Noodles, envellit, acudeix a una misteriosa convocatòria i retroba els llocs de la seva infantesa. Acaba descobrint que Max encara és viu i que, portat per la seva ambició, sempre ha enganyat a tothom.
En un calorós dia d’estiu, es troba una bicicleta abandonada en un camp de blat. L’escena recorda exactament la d’un crim comès fa 23 anys que no es va poder resoldre. Aquesta vegada és la Sinikka, una nena de 13 anys, la que ha desaparegut. Mentre l’investigador del cas sense resoldre i un jove col·lega comencen a fer indagacions, per als pares de la Sinikka comencen uns dies d’agonia i incertesa.
Alemanya, dècada dels 70: violents atemptats terroristes sacsegen els fonaments de l’encara fràgil democràcia alemanya. Els fills radicalitzats de la generació nazi, dirigits per Andreas Baader, Ulrike Meinhof i Gudrun Ensslin lliuren una guerra mortal contra el que consideren el nou rostre del feixisme: l’imperialisme americà recolzat pel govern alemany. El seu objectiu és crear una societat més humana però, en emprar mitjans inhumans, no només provoquen terror i mort, sinó que ells mateixos es tornen inhumans. L’home encarregat de donar-los caça, el cap de la policia alemanya Horst Herold, en el fons els comprèn. I, encara que triomfa en la seva implacable persecució dels joves terroristes, sap que no representen més que la punta de l’iceberg…
Gerry Boyle és un policia d’un petit poble irlandès que posseeix una personalitat conflictiva i un sentit de l’humor subversiu. La seva mare s’està morint, si ben això no li impedeix gaudir de la seva principal “afició”, les prostitutes. No és d’estranyar que, quan el seu camí es creua amb l’agent del FBI Wendell Everett, que vol capturar a una important banda que trafica amb drogues, a Boyle li importi ben poc la resolució del cas… almenys al principi.
Diversos clans yakuza s’enfronten en una lluita implacable per aconseguir el poder i la protecció del Padrí. Durant molts anys, Otomo ha vist com progressaven els seus col·legues dels tatuatges elaborats, i les falanges seccionades han passat a les altes finances. Dins d’un món on regnen la corrupció, la traïció i la venjança, els seus esforços per arribar al cim, o almenys sobreviure, no s’acaben mai, perquè en aquest món no existeixen els herois.
Durant la dècada dels anys 1950, a la seu de la policia de Los Angeles, dos agents es veuen amb la missió de destapar una intriga criminal que involucra tot el departament de policia, que ha de fer neteja per poder recuperar el prestigi que ha perdut després de diversos escàndols.
Alexi Sebastià, un mestre de les disfresses, té l’encàrrec d’assassinar algú que estava a punt de revelar els secrets dels codis de KAOS. L’Alexi es disfressa com a Cap de CONTROL.
KAOS posa una recompensa per matar Max i anuncia que la seva festa anual es cancel·larà si no el maten, ocasionant un problema afegit per a en Max.
Max es topa accidentalment amb una botiga de sabates, que resulta ser un centre de comunicacions de KAOS. Un dels seus agents el segueix per matar-lo i, per si fos poc, l’arribada dels seus oncles complica encara més les coses.
Com que un subcomitè del Senat amenaça de tancar l’organització CONTROL, en Siegfried convida en Max a esdevenir un agent de KAOS.
KAOS està interessat en capturar el Dr Shotwire, un brillant científic amb un endarreriment de sis mesos en el seu treball, gràcies a la incompetència del seu guardaespatlles (ni més ni menys que en 86). L’agent de KAOS responsable del segrest, en Natz, també té un assupte pendent amb en Max, que el va enviar a la presó en el passat.