Pau Casals va viure convençut que la música podia portar a un món millor, més fraternal i just. Un món nou que la realitat del segle més violent de la història va negar-li un cop i un altre. La lluita entre aquest ideal esperançat i aquesta realitat dolorosa va ser la vida de Pau Casals. Aviat serà el 41è aniversari de la cèlebre intervenció de Casals a les Nacions Unides, quan va rebre la Medalla de la Pau, i aquest documental, coproduït per Televisió de Catalunya i fet amb la col·laboració de la Fundació Pau Casals, la participació directa de la viuda del mestre, Marta Casals Istomin, i amb testimonis de grans músics, presenta una detallada i exhaustiva documentació que revela materials poc coneguts dels arxius personals del compositor, alguns dels quals inèdits fins ara.
El senyor Peabody i en Sherman comencen el programa amb la intenció de parlar d’arqueologia, però quan en Sherman descobreix un vídeo del grup de música que tenia el seu pare, decideixen canviar de tema i recuperar aquell grup. No serà fàcil, perquè el senyor Peabody ho vol tenir tot controlat i els altres membres del grup se’n cansen. En el viatge en el temps, el senyor Peabody i en Sherman coneixen George Crum, l’inventor de les patates rosses.
Estem en plena Quarta Revolució Industrial i tenim por que els robots ens acabin prenent tots els llocs de treball. Serà així? Ho intentem respondre en un magatzem d’Amazon. I a partir de l’evolució del transport, des dels cavalls, passant pel SEAT 600 i acabant amb el cotxe elèctric, fem un recorregut fins a la Costa Brava per entendre què ha passat en les anteriors revolucions industrials. Parlem amb Josep Colomer, l’històric propietari de l’hotel Trias de Palamós, sobre la irrupció del turisme.
Uns extraterrestres malinterpreten les imatges de les màquines recreatives com una declaració de guerra, i decideixen atacar la Terra, utilitzant aquests jocs com a models per a l’assalt. El president dels EUA, Will Cooper, recorre al seu gran amic de la infància i campió de les maquinetes dels anys 80, Sam Brenner, qui actualment treballa com a instal·lador de sistemes de «home cinema», per encapçalar un equip d’experts jugadors de la seva època. La missió serà derrotar als extraterrestres i salvar el planeta.
L’avi vampir està amoïnat perquè no s’acaba de veure si en Dennis ha sortit humà o vampir, i ja té cinc anys. Però potser això dels ullals tardans és una tradició familiar.
Morgan i els seus amics es troben de viatge en una remota illa canadenca quan, de sobte, són atacats per un eixam de vespes gegantines. Mentre busquen ajuda, es troben amb un granger que els parla de l’«aliment dels déus», una substància que emana de la terra de l’illa i que augmenta la grandària de tot aquell que l’ingereix. Així, descobreixen que l’illa sencera està habitada per animals que han crescut desproporcionadament.
Quatre homes duen a terme un atracament a una sucursal bancària d’una localitat costanera. Encara que el cop s’executa amb èxit, un d’ells és greument ferit. Mentrestant, a París l’implacable comissari Coleman combina les seves obligacions amb les visites regulars a un conegut club nocturn. Coleman manté una relació amb la Cathy, que al mateix temps és companya d’en Simon, propietari del club i cervell de l’atracament.
En Harold i en Kumar s’estan preparant per viatjar a Amsterdam, on Harold pretén guanyar el cor de la seva estimada Maria. A l’aeroport, en Kumar coincideix amb la seva ex promesa, la Vanessa, i se sorprèn que estigui a punt de casar-se. Incapaç d’esperar sis hores per arribar a Amsterdam, Kumar posa una pipa d’aigua casolana per fumar als lavabos de l’avió. Es produeix una turbulència, s’obre la porta, i la pipa es confon amb una bomba…
Paul és un pare de família que viu amb la Sarah i el seu fill adolescent Travis en una desolada casa de fusta, on se senten segurs de l’amenaça que terroritza el món exterior. L’ordre que ha establert a la llar es veurà afectat quan una altra família desesperada arribi a la casa cercant refugi.
Als Estats Units, a l’època de la Llei Seca, Michael Sullivan treballa com a sicari per a un cap mafiós, John Rooney. Sullivan es va quedar orfe de petit, i Rooney el va acollir i estimar com a un fill, fins i tot més que al seu propi fill Connor, poc de fiar. En Mike, el fill gran de Sullivan, és un nen que vol saber com es guanya la vida el seu pare i un dia…
El maig del 2002 li encarreguen un article a la Julia Jarmond, una periodista nord-americana establerta a París. L’article tractarà sobre el seixantè aniversari d’una batuda contra els jueus. La Julia està casada amb en Bertrand Tézac, amb qui té una filla d’onze anys. Tot preparant l’article, la periodista anirà coneixent de mica en mica els esdeveniments d’aquell fatídic 1942…
Anys després d’haver-se divorciat, el novel·lista Bill Borgens continua obsessionat amb la seva exdona, l’Erica, que el va deixar per un altre home. Malgrat els esforços de la seva veïna Tricia, en Bill només té ulls per a l’Erica. La seva filla Samantha publica la seva primera novel·la i aleshores ell s’adona que fa temps que no escriu.
Catalunya, estiu 1993. La Frida, una nena de sis anys acaba de perdre la seva mare. Ara, seguint l’última voluntat de la seva mare, ha de traslladar-se de Barcelona a un petit poble de la Garrotxa amb la seva nova família: el germà de la seva mare, l’Esteve, la seva dona la Marga i la seva filla de tres anys, l’Anna.
Napoleó Solo, agent de la CIA, i Illya Kuryakin, agent del KGB, es veuen obligats a actuar plegats en l’Europa dels anys 60 i la Guerra Freda per fer front a una perillosa organització d’exnazis i feixistes italians que han capturat un científic -el doctor Teller- per obligar-lo a fabricar per a ells una bomba nuclear amb la qual volen sotmetre la resta del planeta.
Quan fa de cangur per als Fourmile, la Mildred recorda amb tristor com li hauria agradat de tenir un fill propi. Tot i que a ella i a en George ja se’ls hi ha passat l’arròs, creu que seria una bona idea adoptar-ne un. El primer pas és convèncer en George, però el més difícil serà persuadir a l’agència d’adopció que poden ser uns pares ideals. Encara que George s’hi esforça, Mildred no les té totes.
Per què fem trampes? Des de la gesta del cavall de Troia, que ens portarà a Empúries, la història de la humanitat està plena d’estafes. En fem un recorregut amb la campiona de pòquer Leo Margets, el periodista Pere Cullell, el divulgador J.M. Mulet i l’exdiputat David Fernández. Però, què en diuen els economistes? Des de la presó Model expliquem les dues aproximacions que s’hi fan: la del cost-benefici i la de la cultura. Quina té raó? Ho descobrim amb un experiment. Però encara ens queda saber… per què ens fan trampes… i sobretot per què hi caiem.
En Sherman se’n va d’intercanvi a la Xina, però no tan sols viatja en l’espai, sinó també en el temps, perquè va a ocupar el lloc de l’emperador Fulin, que va viure al segle XVII. L’emperador, que és un nen d’onze anys, es canvia per en Sherman i fa anar de corcoll el senyor Peabody, que al final ja no sap com treure-se’l de sobre. A més, el senyor Peabody i en Sherman viatgen a l’Anglaterra del segle XIX per conèixer Charles Dickens.
L’inventor Senbei Norimaki crea un androide anomenat Arale. Fins i tot abans d’ajuntar el cap i el cos, l’Arale no para de molestar en Senbei. Quan li comprova la visió descobreix que l’androide necessita ulleres.
/ L’Arale comença el seu primer dia d’escola a la classe de la Sra Yamabuki on estarà asseguda al costat de l’Akane Kimidori, que considera que és la seva nova millor amiga.
Després d’un divorci molt dolorós, Theresa Osborne omple la seva vida amb el seu fill Jason i amb la seva feina en un diari. Durant unes vacances, mentre passeja per la platja, Theresa descobreix una ampolla amb un missatge a dins. La carta la commou tant que decideix buscar-ne l’autor. Finalment, coneixerà Garret Blake, un constructor de vaixells vidu.
A Europa bufen vents de guerra, i el malèfic professor Moriarty vol aprofitar la situació per enriquir-se encara més. Després de comprar les principals fàbriques d’armes del món decideix accelerar el començament de les hostilitats, però una vegada més subestima les qualitats del genial detectiu Sherlock Holmes.
El jove Bowie aconsegueix escapar de la presó amb altres dos reclusos. Es refugien a casa del germà d’un d’ells, on coneix la Keechie. Se senten atrets l’un per l’altre i volen començar una nova vida, lluny del món del delicte. La il·lusió d’en Bowie és reunir diners per contractar un advocat que l’alliberi de la presó.
El telèfon més venut de la història encara és un model de Nokia. Però ara aquesta empresa ha perdut gairebé tot el seu valor. Per què? Ho responem a partir de l’exemple de Nespresso, parlant-ne amb el seu exvicepresident Lluís Cantarell. Analitzem quins són els principals enemics de la innovació. Parlem de religió amb Enric Calpena i Dolors Bramon i viatgem a Brussel·les per saber si el continent del Renaixement està preparat per a la quarta revolució industrial. Ens hi trobem Xavi Coral, els eurodiputats Ernest Urtasun i Ramon Tremosa, el director general de Salut Xavier Prats i el comissari d’Innovació Carlos Moedas.
Durant la Segona Guerra Mundial, durant el desembarcament de Normandia, un grup de soldats americans tenen una missió molt perillosa: salvar el soldat paracaigudista James Ryan. Els homes de la patrulla del capità John Miller hauran d’arriscar les seves vides per trobar el soldat Ryan, tres germans del qual ja han resultat morts durant la guerra.
Passen els freds i l’home, a més de caçador organitzat en tribus més grans, aprèn a fer de pastor de ramats: comença la ramaderia. Però una cosa molt important és a punt de succeir.
A can Roper els ingressos han minvat i la Mildred fa un ultimàtum a en George: ha de trobar feina tant sí com no. Alhora, a l’agència immobiliària d’en Jeffrey hi ha una plaça vacant d’administratiu. En George no ho veu tan clar, però la Mildred veu per fi una oportunitat de col·locar-lo. Quan acompanya en George perquè faci l’entrevista, en Jeffrey queda sorprès per les aptituds… d’ella! Podrà en George amb les feines de casa?
El tinent coronel Respeguy viu l’experiència humiliant de comandar una unitat de paracaigudistes de l’exèrcit francès derrotada pels vietnamites. Els supervivents es tornen a reunir a Algèria, en la lluita contra la independència, per revenjar-se de la humiliació del Vietnam.
Els peripatètics organitzen una festa al parc que acaba amb baralla. El Merlí intenta recuperar la Gina, però s’equivoca amb les formes. El Marc i la seva mare reben una visita inesperada a casa.
En Salvatore, un reconegut realitzador de cinema, quan s’assabenta de la mort de l’Alfredo, evoca els temps en què era un nen a qui anomenaven Totò i que acabava de perdre el pare a la guerra. Totò anava regularment a la cabina del cinema del poble a veure l’Alfredo, el projeccionista, i va aprendre a fer funcionar les màquines.
Danny Ocean i la seva banda preparen un nou pla, ambiciós i arriscat, per robar un casino. El seu objectiu, en aquest cas, és venjar-se de Willy Bank, el propietari, que havia enganyat un de la colla d’Ocean.
Després de la pèrdua de la seva xicota, el vaquer Tom Dunson i el seu soci Groot adopten Matt Garth, un noi orfe que també ha estat víctima dels indis. Amb només dos caps de bestiar ocupen les terres més enllà del Riu Vermell. Els anys passen i Dunson es converteix en un pròsper ramader. Però la baixada de preu del bestiar després de la guerra amenaça el seu negoci.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
