Tommy un nen d’11 anys, la Viola i el seu pare, viuen en harmonia des que ell té ús de raó. Aquesta harmonia es perd en la família quan la seva mare l’Stefania, que els va abandonar anys enrere, torna a casa. La mare, tan imprudent com era quan es va marxar, trenca amb l’estabilitat que existia a la casa, traient al descobert les ferides del passat que ja estaven enterrades. Tommy té un refugi en el qual deixa els problemes enrere i pot somiar: les teulades de la ciutat, on juga a no perdre l’equilibri,que és el mateix que el manté entre la maduresa i la infantesa.
La Maggie és una mare separada que es trasllada a Brooklyn amb el seu fill de 12 anys, Oliver. Com que ha de treballar moltes hores, no té més remei que deixar el seu fill a càrrec del seu nou veí, en Vincent, un jubilat rondinaire aficionat a l’alcohol.
Jimmy Doherty i l’equip ens parlen del descobriment d’un nou dinosaure, les últimes idees sobre la personalitat d’un T Rex, i el que els científics estan aprenent d’un crani humà de més de cent mil anys d’antiguitat.
Jimmy Doherty i l’equip exploren projectes des de la construcció d’una balena de mida natural, a un viatge per salvar vides a Uganda. La veritable imatge d’un dodo es revela, i un esturió de nou peus es presenta amb la història més estranya de qualsevol objecte al museu.
Jimmy Doherty descobreix noves espècies afegides a la col·lecció, i poques vegades estudiades. Un calamar colossal apareix al museu, un equip de científics avança a través de la selva inexplorada a Panamà i un projecte pioner descobreix una nova espècie al fons del mar davant la costa de Suècia.
Jimmy Doherty i l’equip entren en l’extraordinari món dels insectes. Exploren la gran col·lecció de papallones, es reuneixen amb l’home que més vegades ha estat picat al museu, i descobreixen com el museu està utilitzant insectes per ajudar en escenes d’assassinats.
Jimmy Doherty i l’equip veuen com la ciència que s’investiga avui tindrà un impacte en tots nosaltres en el futur. Escarabats inspiren les noves tecnologies, l’últim escàner permet als científics fer un viatge dins d’un tauró, i exemplars antics són cridats a la batalla per ajudar a prevenir una extinció.
Carlos és policia. Un dia, una bomba col·locada en el seu cotxe mata a la seva dona i deixa sense cames a la seva filla de 10 anys. Ell resulta il·lès. Onze anys més tard viu a una altra ciutat, Barcelona, i sembla una persona diferent; treballa en una important empresa de seguretat. La seva filla sembla haver superat aquell dur trauma, encara que les seqüeles físiques siguin inesborrables. Carlos, en canvi, malgrat els anys de sever tractament psicològic, no ho ha superat. En la seva ànima solament hi ha cabuda per a un sentiment que consumeix als altres: l’odi. I un únic objectiu: la venjança.
El Pelle, un noi de 12 anys senzill i solitari, s’amaga a l’estrany jardí del veí. Aconsegueix escapar però és mossegat per una formiga gran i estranya. El Pelle no sospita res de la picada, però la mateixa nit té somnis misteriosos. Quan es desperta l’endemà al matí, s’adona que posseeix els poders de la formiga: superforça, un sentit de l’olfacte elevat, i l’habilitat per escalar parets.
Donen, que ha fet una fortuna a Hong-Kong gràcies al negoci de la importació, sol freqüentar un local de mala reputació. Allí coneix a la Felicity, una dona que li ofereix una considerable quantitat de diners si l’ajuda a aconseguir una estàtua que està en poder del cap de la màfia local.
Christian Lespinglet, un galerista arruïnat, treu de les aigües d’un canal a Boudu, un rodamón suïcida. El porta a casa per un temps, però l’arribada de Boudu posarà potes enlaire la vida de Lespinglet. L’huracà «Boudu» no només irromp en la seva vida quotidiana sinó que amenaça amb quedar-s’hi indefinidament.
L’any 2003, en la Comunitat de Madrid, el vot de dos trànsfugues del grup socialista va propiciar l’ascens al poder del partit popular d’Esperanza Aguirre, creant una tempesta política sense precedents en la comunitat madrilenya.
Batalles de menjar, els primers amors, les primeres cigarretes d’amagat, les primeres festes, excursions a museus que són una llauna, nits d’acampada, cançons a la vora del foc… a què et recorda això? Aquest any, Vincent dirigeix les colònies d’estiu! Entre els embolics dels monitors, les bogeries dels nois, les visites sorpresa dels inspectors de sanitat, i els previsibles imprevistos, aquestes tres setmanes seran més mogudes de l’esperat.
L’Iván, en Lionel, la Jeny i l’Elena, quatre joves d’un barri perifèric de Madrid, inicien un viatge cap al mar fugint de les misèries que els envolten. En el camí trobaran amor i solidaritat, tot allò que no tenen en el seu entorn. Al seu pas deixaran la seva signatura en les parets… un «grafiti» serà el seu senyal d’identitat.
El 1921, el pecat de Jimmy Gralton va ser construir una sala de ball en una cruïlla de camins rurals en una Irlanda a la vora de la guerra civil. El Pearse-Connolly Hall era un lloc on els joves podien anar a aprendre, a discutir, a somiar, però sobretot a ballar i a divertir-se. Mentre la popularitat de la sala creixia, la seva reputació socialista i d’esperit lliure va atreure l’atenció de l’església i els polítics, que van obligar el Jimmy a tancar la sala i fugir. Una dècada més tard, en l’apogeu de la Gran Depressió, el Jimmy torna a casa des dels Estats Units per tenir cura de la seva mare i intentar viure una vida tranquil·la. La sala es troba abandonada i buida, i malgrat les súpliques dels joves locals, roman tancada. No obstant això, mentre el Jimmy es reintegra a la comunitat i descobreix la pobresa creixent i l’opressió cultural, el líder i activista al seu interior ressorgeix. Aviat pren la decisió de reobrir la sala i afrontar el que pugui succeir.
James steele és un exmilitar nord-americà expert en contrainsurgència, una estratègia per respondre a la guerra de guerrilles que consisteix a buscar el suport d’una part de la població del territori on per tal d’eliminar l’enemic. Els Estats Units van desenvolupar la contrainsurgència especialment durant la guerra civil dels anys vuitanta al Salvador. L’administració Bush la va voler tornar a aplicar a l’Iraq, però el resultat va ser una guerra civil.
Una investigació de «The Guardian» i la BBC va posar de manifest que veterans de la US Special Force i el general David Petraeus, van estar vinculats amb la xarxa d’abusos i tortures dels detinguts iraquians.
Una investigació de quinze mesos duta a terme pel diari «The Guardian» i els serveis àrabs de la BBC posa al descobert que el coronel retirat James Steele, expert en contrainsurgència i veterà de les guerres dels Estats Units (EUA) al Salvador i Nicaragua, va tenir un paper clau en la formació, supervisió i finançament adequat dels comandos especials de la policia dels EUA i en el funcionament dels centres de tortura.
Durant la Guerra de Secessió americana, després d’haver participat a la batalla d’Antietam, al jove oficial Robert G. Shaw li encomanen una nova missió: serà l’encarregat de formar i comandar el regiment 54 de Massachussets, el primer regiment de soldats negres de l’exèrcit de la Unió. Amb l’ajut del major Forbes, Shaw haurà de lluitar no únicament contra la poca traça dels reclutes, també contra la desconfiança i el racisme dels seus superiors, que tan sols veuen el seu regiment com un instrument de propaganda, apte per a desfilades, però no per al combat.
El passat mes de desembre, els combatents d’Estat Islàmic, el grup jihadista que ja controla àmplies zones territorials de l’Iraq i de Síria, va aconseguir rodejar completament la ciutat de Sinjar, al nord iraquià. Els residents kurds de creença yazidita d’aquesta ciutat muntanyosa situada a cinquanta quilòmetres de la frontera siriana van ser massacrats. Molts d’ells van protagonitzar un penós èxode a través de les muntanyes. D’altres, van quedar-hi atrapats. Però no derrotats. El autors del reportatge «Rodejats per Estat Islàmic» van ser transportats en helicòpter fins a Sinjar i van conviure amb els seus habitants. Han estat testimonis privilegiats de la seva lluita per la seva supervivència i per conservar la seva terra. El reportatge és el resultat d’aquesta resistència davant la barbàrie.
La resistència armada contra Estat Islàmic a Sinjar procedeix de diversos països i de militàncies diverses. Però tots estan units contra l’enemic comú. Entre els combatents hi ha ciutadans germans kurds procedents tant de Síria com de Turquia, cristians i musulmans. Fins i tot un ciutadà de nacionalitat nord-americana que va contactar des del seu país amb la resistència a través de Facebook.
En un univers de lluita armada dominat per homes, «Rodejats per Estat Islàmic» és testimoni de la presència compromesa de dones kurdes, peixmergues, en la primera línia del front. I del seu esforç per convèncer els homes de la importància de fer-se respectar com a dones, amb igualtat de drets i condicions.
La vida quotidiana continua a Sinjar entre duríssims combats diaris. Entre els testimonis dels crims comesos per Estat Islàmic, trobem, en els habitants que s’han quedat a la regió, la voluntat ferma de desafiar la milícia integrista de Daesh (acrònim en àrab d’Estat Islàmic), que vol aniquilar i destruir per sempre la seva forma de vida.
En Barbanegra recluta un nou primer oficial, Israel Hands, abans de fer-se a la mar. Aviat es convenç de que ja és hora d’aconseguir una presa més gran de les que està acostumada la tripulació. Barbanegra localitza un vaixell d’esclaus francès, se n’apodera, li canvia el nom per Queen Anne’s Revenge i s’embarca en un viatge de saquejos implacable que segellarà la seva reputació però que a la vegada el menarà a la perdició.
Barbanegra guia una petita flota de balandres, amb uns 300 homes a bord, pel Carib. Per allà on passa es forja una reputació de ferocitat espaordidora a base de rumors que adverteixen d’un capità pirata semblant al diable. Ell i els seus homes capturen molts vaixells, inclòs el Great Allen de Boston, abans de relaxar-se en les tavernes del costat del port. Allí es distreuen amb una colla de jovenetes desitjoses d’apoderar-se dels seus diners.
Un científic que lidera un gran projecte oficial, és qui amfitriona a una sèrie d’acadèmics que, a cadascú més estrany, dirigeixen diferents experiments amb màquines d’última tecnologia. Una d’aquestes màquines és Gog, un risible robot de cinc braços, que té un germà bessó anomenat Magog.
L’any 1959, a Nova York, el teatre de Broadway passa per un moment brillant. El productor Max Bialystock, però, no té sort amb les seves obres. Un dia, el comptable Leo Bloom li comenta que un home amb pocs escrúpols podria fer més diners produint una obra que fos un fracàs que no pas produint un èxit. Bialystock creu que és possible i intenta convèncer Bloom d’ordir aquest pla fraudulent tots dos junts.
Una nena de set anys ha estat horriblement violada i assassinada a les afores de Reno, Nevada. El detectiu Jerry Black, tot just a punt de jubilar-se, col·labora en la investigació del cas. El principal sospitós és un home indi amb antecedents de violència que ha estat vist a prop de l’escenari del crim. Després del seu arrest, es suïcida durant l’interrogatori. Sembla un cas tancat… Però Jerry ha jurat davant de la mare de la víctima enxampar el veritable assassí i no s’aturarà fins que el trobi.
Alonzo, l’home sense braços, és la principal atracció del Circ Zanzi amb un espectacle de llançament de ganivets amb els peus. Nanon, la seva ajudant i filla del propietari del circ, pateix d’una por patològica a les mans dels homes que la fa rebutjar sistemàticament tots els que no siguin Alonzo, el qual fomenta aquesta aversió en benefici propi. Perquè Alonzo viu totalment entregat a la passió que sent per Nanon i no consentirà que res ni ningú, ni tan sols Malabar, el forçut, s’interposin en la seva relació.
Portada: Llucià. Rius per dins del mar, Per Jaume Ciurana, El màgic dels ossos: Per Carles Macià, El Grumet i l’ocell: Per Joaquim Carbó, El món de cada dia: Per Robert Saladrigas… I a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof…i un llarg etc…
Portada: Jordi Bulbena i Francesc Bofill. L’humor de Manel, El món de cada dia: Per Robert Saladrigas, El Quico I les boles roses: Una aventura escrita per Jordi Bulbena i dibuixada per Francesc Bofill, Com va néixer el teatre català: Per Xavier Fàbregas, El pardal que va passar l’escarlatina: per Ferran de Pol,… I a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof…i un llarg etc…
Portada: Subirachs. Subirachs us parla d’art, La creu Roja: per Mercè Arola, Els origens del teatre: per Maria Novell, I ara… Les coves del bandoler: per Martí Olaya… I a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, la cova del bandoler, Jep i Fidel, Sergi Grapes…i un llarg etc…
Portada: Manel. En Peret: per Pere i Joan,Gent de bé: Per Santiago Russiyol,Marimutra el jardí botànic de Carl Faust a Blanes: Per Joaquim Carbó, El cant del burriquet: Per Albert Mussons,El Gegant pelegrí: per Roser Iborra, Olaya. I a més De Balaguer a Kum-ram, Quina Trepa, en Pitof, Quico i les boles roses, la cova del bandoler, Jep i Fidel, Sergi Grapes… i un llarg etc.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
