La Cathy se separa del seu grup d’immersió i acaba a les xarxes del vaixell d’un pescador que no parla anglès. La conferència del Paul té molt d’èxit, sobretot entre el públic femení. Ell també busca una altra identitat. L’Adam i l’Andrea passegen per l’illa i participen en una processó de Divendres Sant. En Sean vol anar a rescatar la seva germana tot sol. La Cathy pren una decisió que li canviarà la vida.
Basat en Harrison Bergeron, relat breu de Kurt Vonnegut (autor d’Escorxador 5 i Les sirenes de Tità), 2081 descriu les conseqüències que pot tenir la imposició extrema del principi d’igualtat a la societat del futur. L’anul·lació de les capacitats individuals, l’exaltació de la mediocritat i la repressió de la intel·ligència i la bellesa faran que un home, Harrison Bergeron, reaccioni…
Violette Leduc, filla bastarda nascuda a principis del segle passat, coneix a Simone de Beauvoir en els anys de la postguerra a Saint-Germain-des-Près. Comença llavors una relació intensa entre les dues dones que durarà mentre visquin. Per la Violette, una relació basada en la cerca de la llibertat a través de l’escriptura, i per la Simone, la convicció de tenir entre les mans el destí d’una escriptora fora del comú.
Per tradició de les bruixes al complir els 13 anys han d’abandonar la casa dels pares i buscar una ciutat on els seus serveis siguin requerits, i quedar-se durant algun temps. D’aquesta manera, la Nicky començarà el camí que la portarà a convertir-se definitivament en bruixa. Aquest viatge el realitza amb el seu amic Jiji, un gat negre molt simpàtic, i muntada en la seva escombra voladora. El seu viatge iniciàtic la portarà a instal·lar-se en una ciutat marítima on començarà a conèixer el món i a conèixer-se a si mateixa.
Jack Abramoff és un poderós i corrupte lobbista republicà, que es va enriquir mitjançant múltiples fraus i nombrosos suborns que va realitzar aprofitant-se de les tribus d’indis a qui representava al Congrés. La pel·lícula examina un sistema defectuós i fàcilment corromput, i mostra que quan els polítics estan en venda, la nostra democràcia és fràgil i gairebé inexistent, i com els interessos de les grans corporacions i grups influents tenen prioritat per damunt dels interessos del poble.
Eric Lomax és un oficial britànic fascinat des de la seva infància pels ferrocarrils. Durant la Segona Guerra Mundial va ser capturat pels japonesos i enviat a un camp de treball en la línia fèrria entre Birmània i Tailàndia. Allà, ell i els seus companys van haver de sobreviure en condicions extremes a les tortures dels seus captors. Dècades després, Lomax viu al nord d’Anglaterra retirat al costat de la seva esposa Patrícia i centrat en la seva passió pels trens, quan descobreix que el soldat japonès responsable de gran part del seu sofriment segueix viu.
Dos-cents anys després de la seva creació, la criatura del Dr. Frankenstein, l’Adam, encara camina sobre la Terra. Tanmateix, quan es veu enmig d’una guerra en la que es juga el destí de la Humanitat, l’Adam descobreix que té la clau que podria destruir a l’espècie humana.
Els Dalton, uns bandits abominables, s’han convertit en els hereus universals del seu oncle, que ha mort penjat per la justícia. Abans de tocar l’herència, els Dalton han d’eliminar tots els membres del jurat i el jutge que el va condemnar. L’oncle ha nomenat un encarregat de comprovar la bona marxa de les operacions: Lucky Luke. Els Dalton s’escapen de la presó, capturen Lucky Luke i li proposen un tracte: que serveixi de testimoni dels seus crims i, en recompensa, li donaran una part de l’herència. Lucky Luke fa veure que accepta la proposta i així comença la sanguinària balada en què quedarà ben evident l’enginy de Lucky Luke.
T. S. Spivet es un nen prodigi de només deu anys que viu en un ranxo aïllat de Montana amb la seva peculiar família. Intenta aportar el seu gran talent en matemàtiques i física per ajudar en la vida diària, però sovint es troba incomprès, sobretot pel seu pare. Un dia, rep la trucada d’un prestigiós centre d’investigació de Washington per anunciar-li que un projecte seu ha guanyat el premi més important. Decideix agafar la maleta i anar-hi tot sol.
Recorregut per una etapa de la història del club madrileny i analitza els factors que van convertir un club pràcticament desconegut en un club amb un palmarès d’èxits aclaparador. En el documental, Torras parla amb alguns dels testimonis que certifiquen alguns dels fets, no exempts de polèmica, que van escriure bona part de la «llegenda» del club.
La quantitat de testimonis que aporta el documental, enregistrats principalment a Madrid i de l’àmbit esportiu – exjugadors, exdirectius, descendents directes de personalitats – i periodístic, conformaran un relat nou als ulls de l’espectador. En el documental, s’hi descobriran dades que corroboraran algunes de les denúncies fetes tradicionalment des del barcelonisme a l’entorn blanc, però tot afegint-hi alguns matisos nous.
Els periodistes Miguel Ors i José María García, els futbolistes Alfredo Di Stefano i Ignacio Zoco, l’àrbitre Ildefonso Urízar Aspitarte, l’expresident del FC Barcelona Agustí Montal, l’exdirigent del Reial Madrid Gregorio Paunero o el mateix Francisco Franco, nét del «Generalísimo», són alguns dels testimonis que apareixen en aquest documental, en què Carles Torras s’esmuny, segons les seves pròpies paraules, «per la porta falsa del decorat madridista per esbrinar què s’hi amaga al darrere».
A una universitat d’èlit comença un nou curs amb tot el campus sembrat de cadàvers. La policia no té cap pista sobre l’assassí. Ningú sospita de Bàrbara, una jove obsesionada per la moda.
En Paul Maguire és un bon home. Empresari respectat, pare i bon marit, però tots amaguem algun secret. Una nit, mentre sopa amb la seva dona, uns criminals entren a la seva casa i ataquen a la seva filla. Els pecats del seu passat tornen per portar-li al mateix infern, ja que en realitat Paul és un antic criminal reformat. Quan tot indica que la màfia russa ha iniciat una espiral de venjança, Paul decideix reunir a la seva antiga banda amb violents resultats.
Durant la visita del senador Raskob a una de les bases del Comandament Aeri Estratègic a Omaha, es produeix una alarma que obliga als bombarders nord-americans que estan a l’aire a dirigir-se amb la seva càrrega cap a una ciutat soviètica.
Per les planes del vell Oest cavalca un cavaller solitari, Lucky Luke, muntat sobre el seu reflexiu cavall, Jolly Jumper. Arriba a Daisy Town, una petita ciutat sense llei que Lucky Luke salvarà de la gent de mal viure. Però la tranquil·litat dura ben poc quan apareixen els quatre malvats germans Dalton. Sol davant del perill, Lucky Luke s’enfronta amb els Dalton en un duel que ha passat a la història del llegendari Oest. Els Dalton, humiliats, són expulsats del poble, però pensen venjar-se. Capturats pels indis, aconsegueixen aixecar-los contra els ciutadans de Daisy Town. Però allà hi ha Lucky Luke per solucionar aquest nou conflicte.
Un grup de sis joves de vacances que, a la recerca d’emocions noves, contracten un guia «extrem». Ignorant les advertències, els porta a la ciutat de Pripyat, on vivien els treballadors del reactor nuclear, però que ara és una ciutat deserta des del desastre, fa més de 25 anys. No obstant això, després d’una breu exploració de la ciutat abandonada, els membres del grup es troben en dificultats i descobreixen que no estan sols ..
El Dr. Will Caster és l’investigador més important en el camp de la Intel·ligència Artificial, i està treballant en la creació d’una màquina sensitiva que combini la intel·ligència col·lectiva de tot el rang complet d’emocions humanes. Els seus experiments altament controvertits l’han fet famós, però al mateix temps l’han convertit en el principal objectiu d’extremistes antitecnologics que, en el seu intent de destruir en Will, es convertiran en els catalitzadors del seu èxit fent-li partícip de la seva pròpia transcendència. Per a la seva dona, l’Evelyn, i el seu millor amic, Max Waters, tots dos companys de recerca, la qüestió no és si poden fer-ho, sinó si han de fer-ho.
L’illusionniste tracta d’un sentit homenatge de Sylvain Chomet (el director de Les Triplettes de Belleville) al particular univers de Jacques Tati, creat a partir d’un guió que ell mai va poder portar a la pantalla i que li va cedir la seva filla Sophie Tatischeff (la de la dedicatòria final del film). Una pel·lícula bella i trista alhora, que tracta del final d’una època, la del music-hall i les varietats, a mans de la música pop i la televisió i, en el cas de la noia, del pas de l’adolescència a la vida adulta.
Durant una expedició a una remota jungla d’Àfrica, John Greystoke i la seva dona moren en un accident d’helicòpter mentre investiguen el lloc on, 70 milions d’anys abans, va caure un meteorit, els minerals del qual podrien resoldre els problemes energètics del món. Únicament sobreviu el seu fill petit J.J., també conegut com Tarzan. Un grup de goril·les descobreix al nen i l’acullen com si fos un d’ells. D’aquesta manera aprèn les dures lleis de la jungla sense tenir contacte amb cap altre ésser humà fins que, ja convertit en un poderós jove, es troba amb la bella Jane Porter. Jane és una valenta ecologista que viatja a l’Àfrica enganyada per William Clayton, l’actual president de la companyia Greystoke, que pretén acumular més poder fent-se amb el valuós meteorit.
Portada: Joan Costa. L’humor de Serracant
Les hipergrafies i la imaginació: per Joan Costa. El cardenal Vidal i Barraquer: per Mossèn Ramon Muntanyola
Maelstrom: per Mª Assumpta Mauri Mas
Un català fundador de la Barcelona de Veneçuela: Mª Hernández Roig …i a més, les aventures de Jan i Trencapins, L’avi Quim, La patrulla dels Castors, Quina Trepa, En Pitof, L’inefable Felip, Jep i Fidel,…. I altres articles.
Portada: Fina. L’humor d’Ulisses Traver, bestiari: per Pere Quart El coixet i la guineu: per Jordi Quadras Els Deltes: per Jordi Elias… i a més, les aventures de Jan i Trencapins, L’avi Quim, La patrulla dels Castors, Quina Trepa, En Pitof, L’inefable Felip, Jep i Fidel,.. I altres articles.
Portada: Llucià. L’humor de Margarit,Les fargues catalanes: per Carles Macià,La serp i els cocodrils: per Joaquim carbó,Paradoxes geomètriques: per Francesc Nicolau,Qui té raó, té raó: per Maria Novell, …i a més, les aventures de Jan i Trencapins, L’avi Quim, La patrulla dels Castors, Quina Trepa, En Pitof, L’inefable Felip, Jep i Fidel… I altres articles.
Portada: Madorell L’humor d’Orteu, El mercader que es va fer soldat: Per Maria Novell, La farmacopea popular: Per Guillem Viladot, Els animals parlen: per Guillem d’Efak, …i a més, les aventures de Jan i Trencapins, L’avi Quim, La patrulla dels Castors, Quina Trepa, En Pitof, L’inefable Felip, Jep i Fidel, … I altres articles.
Portada: J. Grau Garriga. L’humor de Serracant, James Cook: els camins de la tenacitat: per Joaquim Carbó, Els Tapissos: per Josep Grau Garriga, En Janot pescador: Per Jordi Quadras, Els Botzinaries: L’enigma de la esperança perduda: per A. Vallvé i J.A. Vallvé, Els Mapes: per Ignasi Colomer, El fantasma: per Mitaq; una nova aventura dels Castors, …i a més, les aventures de Jan i Trencapins, L’avi Quim, La patrulla dels Castors, Quina Trepa, En Pitof, L’inefable Felip, Jep i Fidel, … I altres articles.
Portada: Pilarin Bayés. L’humor de Ulisses Traver, Ha mort Maria Novell: per Joaquim Carbó, La Guerra de la vaca: per Peyó, Un esperit que es beu i es por veure: per Manuel Subirà, El casament: per Maria Novell, …i a més, les aventures de L’avi Quim, La patrulla dels Castors, Els Botzinaires,Quina Trepa, En Pitof, L’inefable Felip, Jep i Fidel, …I altres articles.
Portada: Cesc. Iconografia cristiana: per Mn. Francesc Camprubí, De l’enrotllat al relligat: per Emili Brugalla, Joaquim Gatell, el caid Ismail: per Xavier Fàbregas, Un correu que no pot esperar: Per Carles Macià, En Fabre dels insectes: per Montserrat Ribalta, Un esport a cada vila: Per Jordi Elias, Parlem D’astronàutica: per Sebastià Estradé, L’humor d’Orteu,…i a més, les aventures de L’avi Quim, La patrulla dels Castors, Els Botzinaires,Quina Trepa, En Pitof, L’inefable Felip, Jep i Fidel, … I altres articles.
Portada: Pilarin. L’humor de Serracant, Una fabrica d’huracans: per Carles Macià, Fem jocs amb el cartró: per Josep Vallverdú, L’esparver: Per Guillem d’Efak, …i a més, les aventures de L’avi Quim, La patrulla dels Castors, Els Botzinaires,Quina Trepa, En Pitof, L’inefable Felip, Jep i Fidel, … I altres articles.
Portada: Antoni Clavé. Antoni Clavé: per Joan Perucho, El pare bonaventura Ubach: per Xavier Fàbregas, Tres dibuixos i una història: per Maria Novell, Els Testament del Pirata; una aventura de Jordi i Núria: per Madorell, els Volcans per: J. Vives i Codina, …i a més, les aventures de L’avi Quim, La patrulla dels Castors, Els Botzinaires,Quina Trepa, En Pitof, L’inefable Felip, Jep i Fidel, … I altres articles.
Portada: Datsira. L’humor de Cesc, el llenguatge i la lluna: per Albert Jané, Viatges imaginaris a la lluna: Per Carles Macià, La lluna i la literatura: per Antoni Ribera, Antologia literària de la lluna: Per Albert Jané, L’incubadora d’estrelles: per Joan Puigdomènech, demanar la lluna: per Sebastià Estradé, …i a més, les aventures de L’avi Quim, La patrulla dels Castors, Els Botzinaires,Jordi i Núria,Quina Trepa, En Pitof, L’inefable Felip, Jep i Fidel, … I d’altres articles.
Portada: Maria Dolz. Pagina d’humor, El dia que en beulaigo plorà: Per Guillem D’Efak, …i a més, les aventures de L’avi Quim, La patrulla dels Castors, Els Botzinaires,Jordi i Núria,Quina Trepa, En Pitof, L’inefable Felip, Jep i Fidel, … I d’altres articles.
Portada: Pedrola. Bon Jan: Per Margarit, Els teixits i els telers: Per Oscar Andres Bellet, L’esmolet: Per Francesc Serinyà, Catalans terra enllà: Per Xavier Fàbregas, i a més, les aventures de L’avi Quim, La patrulla dels Castors, Els Botzinaires,Jordi i Núria,Quina Trepa, En Pitof, L’inefable Felip, Jep i Fidel, … I d’altres articles.