Una missió que porta en Chuck a França, darrere d’un nanoxip, es barreja amb els seus plans per demanar-li a la Sarah, d’una manera romàntica i original, que es casi amb ell. Però la Sarah té altres maldecaps: la Beckman li encomana que faci d’agent doble per desmuntar les Indústries Volkoff per dins i buscar la mare d’en Chuck. La Sarah haurà de marxar i no podrà tenir cap més contacte amb en Chuck.
La Sarah s’acaba infiltrant a l’organització d’en Volkoff i es guanya la seva confiança. Tot seguit, aquest li encomana una missió per posar-la a prova: alliberar en Yuri, el Devorador. La Sarah, amb l’ajuda d’amagat dels seus amics, se’n surt. Però llavors en Volkoff li encarrega una tasca molt més difícil: matar en Casey.
Mentrestant, l’Ellie els treu un pes de sobre a tots quan els diu que era una broma que volgués posar de nom Grunka, a la seva filla.
La Sarah treballa per alliberar la mare d’en Chuck, mentre en Chuck i en Morgan s’embarquen en la seva pròpia missió per acabar amb Alexei Volkoff. Mentrestant, Casey va amb la seva filla, Alex, mentre l’Ellie tracta d’alleugerir les ansietats d’Awesome sobre la paternitat.
Chuck Versus the Seduction Impossible
En una nova missió, en Chuck, la Sarah i en Casey són enviats al Marroc per rescatar Roseguin Montgomery un vell amic molt especial de la general Beckman. Mentrestant, en Chuck i la Sarah estan en desacord sobre els seus plans de futur. En Morgan es prepara per a conèixer la mare de l’Alex, i la Mary s’adapta a la seva família.
En Chuck sorprèn a la Sarah convidant al comiat de soltera al seu vell equip d’espionatge «Les Gates». Les Gates intenten capturar a l’Augusto Gaez, i reapareixen vells secrets i rancúnies. Mentrestant al Buy More, en Morgan mira de contenir la Carina, una fogosa i juganera membre de Les Gates.
Una missió interromp el dia de Sant Valentí quan en Chuck i el seu equip són enviats a Anglaterra a protegir una jove hereva solitària, la Vivian McArthur. En Casey rep una oferta de feina de la misteriosa Jane Bentley, l’Ellie i l’Awesome troben una desagradable solució a un problema de la paternitat i en Morgan es planteja una gran decisió.
En Morgan comença a buscar company de pis i es troba amb resultats inesperats.
En Chuck anima la Vivian a treure el pitjor d’ella mateixa per a una missió.
La Sarah intenta fer-se a la idea que el casament s’acosta. Tot parlant amb l’Ellie de les flors, li confessa que no està feta per a les coses de noies i li demana que prengui totes les decisions sobre la qüestió.
En Chuck està amoïnat per la seva nova feina a mesura que arriben nous agents.
Tant en Chuck com la Sarah sospiten que en Casey va a missions canalles.
Mentre en Morgan intenta fer-se de la millor manera possible amb el seu company d’habitació.
En Chuck està al capdavant d’una missió de màxima prioritat, però les habilitats del seu liderat es posen al límit quan descobreix un assassí al Castell. Mentrestant, l’Awesome s’auto-assigna una missió quan l’Ellie troba un passatemps preocupant. També es posa a prova el lideratge d’en Morgan quan els del Buy More estan en guerra amb el Large Mart.
En Chuck confia en un perillós aliat del seu pare para intentar provar que la Vivian és innocent.
L’Ellie investiga sobre el seu pare, pero la seva mare interfereix.
Chuck Versus the Wedding Planner
Quan a en Chuck i la Sarah els estafen els diners del casament, només hi ha un home al que poden acudir per a que els ajudi: el pare de la Sarah, Jack Burton, estafador també. De mentre en Morgan pressiona en Casey per a que es trobi amb la mare de l’Alex.
Els plans d’en Devon per al comiat de solter d’en Chuck van malament, mentre que uns visitants inesperats compliquen el comiat de la Sarah. L’Ellie descobreix un secret important sobre la investigació del seu pare.
L’Ellie intervé per organitzar el sopar d’abans del casament d’en Chuck i la Sarah, mentre que ells intenten localitzar la mare d’en Chuck que ha segrestat la Vivian Volkoff.
En Chuck comptar amb l’ajuda dels seus amics i de l’Alexei Volkoff per salvar a la Sarah aconseguint l’antídot de la filla d’en Volkoff. La CIA envia a un dels seus millors agents darrera d’ells.
Exploració del temple d’Angkor Vat a Cambodja, que va ser construït al segle 12è pel rei Suryavarman II.
Arbuthnot examina el col·lapse d’una civilització altre temps florent a l’illa de Pasqua (també coneguda com Rapa Nui) en l’Oceà Pacífic.
L’amfitrió intenta desxifrar el misteri del Rotlle de Coure, un dels Rotlles del Mar Mort que es va trobar en una cova al desert de Judea. De 2000 anys d’edat, la relíquia conté una llista de llocs d’Israel, on grans quantitats de tresors estan ocults o enterrats.
Arbuthnot segueix la història dels Cavallers Templers, el militar medieval i l’ordre monàstica fundada a principis del segle 12 en els inicis de la Primera Croada.
S’estudia l’antiga tribu Anasazi de nadius americans que alguna vegada va ocupar el sud-oest dels Estats Units.
Els Weston viuen en una gran mansió als afores de Pawhuska, Oklahoma. La desaparició del pare en estranyes circumstàncies fa que la família es reuneixi i que totes les seves misèries surtin a la llum.
L’astronauta Christopher Draper de la primera missió tripulada a Mart té un accident en el que mor el seu capità. Una vegada sobre el planeta vermell sol amb la ximpanzé Mico ha d’adaptar-se per sobreviure. Trobarà menjar i aigua i unes estranyes roques en la superfície d’on pot extreure l’oxigen. A continuació trobarà un fugitiu (que Draper anomenarà “Divendres”) un esclau portat allà per una raça alienígena que utilitza l’esclavitud per extreure minerals. Finalment seran salvats per una missió de rescat de la Terra.
A San Francisco, un cèlebre mafiós, Rica, és indultat per falta de proves. Tot seguit, quan entrava a casa seva en companyia del seu advocat, el mata un motorista de la policia. L’inspector Callahan, que ha estat tret de la brigada criminal pels seus mètodes brutals, hi fica el nas juntament amb el seu col·lega Early Smith. El tinent Briggs els fa fora sense miraments. L’endemà, novament, un motorista de la policia tira una bomba a la piscina de la casa d’un mafiós i metralla tots els que hi havia. Les execucions continuen i Harry, que sospita que hi ha una organització secreta en el si de la policia, pot tornar a la brigada criminal.
Es tracta d’un assaig cinematogràfic sobre el poder, la passió, la gelosia i l’engany. Una reflexió sobre la moral en el procés creatiu i sobre els límits entre l’artifici d’una realitat i la veritat en una ficció, en una adaptació lliure del magnífic text de Shakespeare.
Ens traslladem fins a una Alaska prehistòrica, on coneixerem a en Patch, un encantador i conscienciat dinosaure i a la seva família… En Patch és el petit de la colla i ningú espera que pugui arribar molt lluny. Però en Patch té un esperit fort i un gran cor; el que li falta de força física ho compensa amb una gran tenacitat. Seguirem en Patch i a la seva família en la llarga migració anual per trobar menjar. És un emocionant viatge, ple de perills, en el qual també trobarem amics i moltes aventures.
Arribats al govern aprofitant les febleses de la democràcia de Weimar, explotant l’impacte de la crisi econòmica mundial, beneficiant-se de la ceguesa de les esquerres i de l’autosuficència de les dretes, els nazis de Hitler no van desaprofitar l’ocasió que se’ls presentava l’hivern de 1933. En pocs mesos, i a través d’una paradoxalment anomenada “revolució legal”, van liquidar el sistema parlamentari, van suprimir els partits, els sindicats, els diaris i les associacions hostils, van sotmetre les esglésies, van substituir el federalisme per una rigorosa centralització, van instaurar un estat d’excepció permanent. A principis del 1934, havien desplegat un règim totalitari de partit únic aparentment irrevocable.
A partir d’aleshores, es va entrar en la fase de consolidació i perfeccionament de la dictadura. La Nit dels Ganivets Llargs del juny de 1934 significà la fi de l’autonomia del Partit Nazi i, al mateix temps, la instauració de l’assassinat com una eina de la política d’Estat. La mort del mariscal Hindenburg va permetre a Hitler acumular un poder absolut i ser objecte d’una lleialtat i una glorificació pseudo-religioses, però també intensificar la seducció i la nazificació de les Forces Armades. I la promulgació, el setembre de 1935, de les Lleis de Nuremberg va formalitzar l’exclusió dels jueus alemanys de la comunitat nacional.
Paral·lelament, el nazisme donava, encara amb cautela, els seus primers passos en política exterior: la reincorporació al Reich de la regió del Sarre, el restabliment del servei militar obligatori i la reactivació de la indústria d’armament, contra les clàusules del tractat de Versalles. Dos anys i mig després del seu triomf, la fórmula de l’Alemanya nazi estava clara: opressió cap endins, i expansió cap enfora.
Podríem dir que l’any 1936, el dels Jocs Olímpics d’hivern a Garmisch i d’estiu a Berlín, és aquell en què el règim nazi assoleix la seva imatge més amable i la màxima respectabilitat internacional: Adolf Hitler sembla haver tret Alemanya de la crisi econòmica i social per catapultar-la de nou al rang de gran potència, al lideratge tecnològic i a l’èxit esportiu. Però darrere d’aquests triomfs hi ha l’endeutament massiu del Reich i l’expropiació dels patrimonis dels jueus, mentre la política exterior dibuixada pel Führer una dècada abans en el llibre Mein Kampf comença a fer-se realitat.
Tenint com a aperitiu la remilitarització de Renània el març de 1936, i després d’haver constatat la manca de reacció de França i Gran Bretanya, la diplomàcia nazi es mostra cada cop més agosarada. Aquell agost, mentre a Berlín es reparteixen medalles d’or, plata i bronze, Hitler brinda un suport crucial a l’aixecament dels militars espanyols contra la República. La guerra d’Espanya serà per al Tercer Reich un immens camp d’entrenament bèl·lic, una ocasió per afeblir les democràcies i una oportunitat de reforçar els interessos comuns amb la Itàlia feixista. A l’alçada de 1937, mentre el primer ministre britànic Neville Chamberlain persisteix en el miratge d’amansir Hitler a base de concessions, l’ordre europeu establert el 1919 a la conferència de Versalles ja s’ha esfondrat.
Després de cinc anys de preparació, Hitler creu doncs que el 1938 és la data per començar l’expansió territorial, la construcció de la Gran Alemanya. El primer pas serà l’Anschluss, la incorporació d’Àustria al Reich el març de 1938 enmig de l’entusiasme de la gran majoria dels austríacs. Sis mesos més tard és el torn de reivindicar els Sudets, les regions txeques de població germanòfona, que França i Gran Bretanya cediran en la ignominiosa conferència de Munich.
Però, tot i que cada annexió va seguida de solemnes promeses de pau, la cursa dels nazis cap a la guerra ja és imparable. Ho demostren dos fets diferents: en la política interna, la Nit dels Vidres Trencats del novembre de 1938, que evidencia fins a quin punt la persecució dels jueus ha pres la direcció de l’assassinat de masses; i, en la política exterior, la invasió del que quedava de Txecoslovàquia el març de 1939, per convertir aquell país no alemany en una colònia, sota el nom de Protectorat de Bohèmia i Moràvia.
Després que el pacte germanosoviètic del 23 d’agost de 1939 hagués donat a Hitler la seguretat momentània de no haver de lliurar una gran guerra en dos fronts, l’agressió contra Polònia tenia llum verda; es va posar en marxa l’1 de setembre i va provocar, al cap de dos dies, la bel·ligerància de França i la Gran Bretanya. Per al Führer, es tractava -podríem dir- de la represa del conflicte bèl·lic de 1914-18, a la recerca d’un resultat que fes justícia a Alemanya. Al mateix temps, la guerra era la recepta òptima per desviar les tensions i les contradiccions internes del règim nazi cap a l’exterior, cohesionant al màxim la comunitat nacional.
Simultàniament, la guerra desfermava la dinàmica assassina del règim. En un context de violència a gran escala, de sacrificis col·lectius i d’unanimitats patriòtiques, tot estava justificat: l’eliminació sistemàtica de malalts i de deficients físics o mentals dins mateix d’Alemanya, el tracte brutal a les poblacions civils de la Polònia conquerida, l’inici de la cacera en guetos i de la liquidació de jueus a l’Est.
La primavera del 1940, gràcies a una aviació moderníssima i a un ús revolucionari dels blindats, les forces armades del Tercer Reich conquerien en un parell de mesos gairebé tota l’Europa occidental, des de Noruega fins al golf de Biscaia, i començaven a practicar l’espoli sistemàtic dels països ocupats, un saqueig monetari, de mercaderies i de força de treball que seria la base de l’economia alemanya fins al 1945. El juny de 1940, no en termes de domini territorial, però sí en la correlació de forces amb l’enemic -que és tan sols la Gran Bretanya-, Hitler es troba al cim del seu poder.
Tanmateix, la tossuderia britànica a no acceptar la derrota, els deliris racistes, l’obsessió ideològica per acabar amb el bolxevisme i la voluntat de donar al poble alemany un immens espai de domini imperial a l’Est, tots aquests factors empenyen Hitler, el juny de 1941, a envair la Unió Soviètica amb un excés de confiança que resultarà suïcida. En tot cas, la guerra racial des del Bàltic fins al mar Negre crea el context per a l’assassinat massiu i sistemàtic dels jueus d’Europa, mentre l’atac japonès a Pearl Harbour i l’entrada en la guerra dels Estats Units d’Amèrica donen al conflicte una dimensió planetària i estableixen una nova balança industrial en què al Reich alemany li resultarà cada cop més difícil imposar-se.
Un cop dissipat el miratge d’una desfeta soviètica abans de l’hivern de 1942, després que l’anhel de conquerir el petroli del Caucas hagués arrossegat la Wehrmacht a la ratera de Stalingrad i que els exèrcits italoalemanys fossin també derrotats al nord d’Àfrica, a mitjan 1943, amb les tropes nord-americanes ja desplegades a la riba sud del Mediterrani, una victòria final del Tercer Reich resultava objectivament impossible. Aquell estiu, la caiguda de Mussolini i el canvi de bàndol d’IItàlia ho acabaven de confirmar.
Tanmateix, ni aquest seguit de males notícies, ni els bombardejos cada cop més intensos que la rereguarda alemanya sofria per part dels angloamericans no van esquerdar el front intern, l’adhesió almenys passiva de la immensa majoria dels ciutadans del Reich al règim nazi. Alguns autors han parlat d'”apatia lleial”, altres d’un “conformisme paralitzant”. El fet és que la societat alemanya, mimada pel seu govern en termes de proveïment gràcies al saqueig dels jueus i dels països ocupats, va mantenir l’adhesió al Führer i l’obediència bàsica al sistema fins al final, i no pas principalment per simple temor a la repressió.
De qualsevol manera, el curs de les operacions militars era cada cop més desastrós per molt que la propaganda de Goebbels s’esforcés a ocultar-ho. L’exaltació del “geni del Führer”, de la seva intuïció clarivident, havia convertit mariscals i generals en simples auxiliars d’un Hitler cada cop més llunàtic, més presoner de les seves obsessions, els seus deliris i les seves paranoïes. Quan l’èxit del desembarcament aliat a Normandia va iniciar el compte enrere de la desfeta final del Reich, un grup d’oficials van voler donar a Alemanya una sortida digna mitjançant l’eliminació del dictador.
El fracàs del complot de juliol de 1944 significà la fi de l’única oposició que hauria pogut enderrocar el règim. Només restava ja la resistència a ultrança, esperonada per la por a la venjança dels vencedors i concebuda per Hitler com una mena d’immolació col·lectiva: ja que el poble alemany no havia estat capaç de guanyar la guerra, no era digne de sobreviure.
En efecte, sis milions i mig d’alemanys no van sobreviure a l’apocalipsi que ells mateixos havien desfermat. Als altres els costaria moltes dècades redimir-se de la responsabilitat col·lectiva per totes les atrocitats que el Tercer Reich havia comès en nom seu.
Tres treballadors d’una revista de recerca descobreixen un anunci classificat en el que es busca un soci per viatjar en el temps. Un d’ells se sent atret pel solitari paranoic i mira de descobrir qui és i què fa.