En Murdoch i en Crabtree han de protegir el príncep Alfred durant la seva visita a Toronto. La primera nit, en David Jennings adverteix les autoritats d’una possible amenaça irlandesa al príncep i tot just mor una noia irlandesa que portava un anell de la Germandat. Es veu que el tatuatge que la noia du a l’espatlla en cobreix un altre, el símbol de la Germandat, i a l’estómac li troben un codi xifrat que pot ser la clau del complot contra el príncep. En una localitat en què l’IRA irlandès encara s’encrueleix amb la policia, ningú vol ajudar en Murdoch a resoldre el cas, ni tan sols el seu bon amic Eddie Cullen. En una cursa contra rellotge, en Murdoch haurà de trobar l’assassí de la noia i desxifrar el codi secret abans que la Germandat pugui dur a terme el seu pla.
El terratinent de Rouge Valley, un home solitari, obsessionat pels marcians i propietari d’una botiga plena de telescopis, mapes i diaris, apareix penjat. Tot apunta que és cosa dels marcians. De fet, les observacions d’en Gaston poden estar relacionades amb la seva mort, però una carta de Rouge Valley Lands Ltd. trobada sobre el seu escriptori indica que la causa de la mort és definitivament terrestre. Segons Terrence Meyers, que és qui talla el bacallà, la RVL té la intenció de comprar la vall per construir-hi una planta generadora d’electricitat i en Gaston és l’únic que els impedeix fer-ho (una molt bona raó per voler desfer-se’n). Ordenen a en Murdoch que abandoni la investigació, però aconsegueix descobrir què ha estat investigant en Gaston: una llum al cel i una silueta que apareix per sobre del panissar. Tan aviat apareix com desapareix, però amb l’ajuda dels diaris d’en Gaston, en Murdoch es proposa seguir-ne la pista. Està convençut que tots els esdeveniments estranys tenen a veure amb la venda del terreny. El que encara no sap és que el que passa és molt més amenaçador que una invasió marciana.
Aquest Onze de Setembre té voluntat de tornar a ser històric, marcat per la cadena humana de més de 400 quilòmetres. És la Via Catalana cap a la Independència, sorgida de l’impuls de l’Assemblea Nacional Catalana.
Aquest Onze de Setembre té voluntat de tornar a ser històric, marcat per la cadena humana de més de 400 quilòmetres. És la Via Catalana cap a la Independència, sorgida de l’impuls de l’Assemblea Nacional Catalana.
Fa 24 anys, els països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània, van protagonitzar una acció reivindicativa sense precedents: fer una cadena humana de més d’un milió i mig de persones que unís les tres repúbliques per cridar l’atenció mundial en favor de la recuperació de la seva independència i la superació històrica del repartiment territorial de l’est d’Europa entre l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica.
Inspirada en aquest precedent, l’Assemblea Nacional Catalana va decidir fer una rèplica a Catalunya en suport de les tesis sobiranistes. El repte també és majúscul: unir amb una cadena humana els 400 quilòmetres, a través d’un recorregut irregular i en alguns casos desdoblat, que separen les poblacions del Pertús i les Cases d’Alcanar.
Però de qui va ser la idea? Com es va preparar aquesta iniciativa que sens dubte tornarà a influir sobre el debat polític? «30 minuts» aborda un document d’urgència que, també amb la pinzellada de l’experiència bàltica, vol relatar el compte enrere de la Via Catalana: els dubtes d’última hora, els preparatius, el repte de la captura fotogràfica de la gran manifestació popular, el posicionament de la societat civil sobre l’acció… Un document viu, amb la veu dels testimonis, amb la vocació de servir d’instantània d’un esdeveniment que vol ser històric en el debat polític i en el procés de construcció nacional de Catalunya.
Un grup d’ancians que viuen en una residència descobreixen la font de l’eterna joventut. L’únic problema és que el lloc màgic pertany a un grup d’extraterrestres, i desconeixen les seves intencions.
En Claudio és un obrer de la construcció que treballa en una obra a les afores de Roma. Està molt enamorat de la seva dona, embarassada del seu tercer fill. Un drama inesperat transformarà sobtadament aquesta vida senzilla i feliç. Per sobreviure, Claudio afrontarà amb ràbia la injustícia íntima i social que l’afecta. El suport de la seva família i dels seus amics i l’amor dels seus fills l’ajudaran a superar el desafiament més gran de la seva vida.
La Kàtxia està entrenant les Abelles de les Idees perquè l’ajudin a governar Gaudínia. Farà que la Tabi es desperti convençuda que és la Reina Tabitha. Com s’ho faran l’Al i l’Eugeni per convèncer-la que tot plegat és cosa de la Kàtxia i que, en realitat, no és cap reina?
La Kàtxia ha descobert que la flauta que toca l’Eugeni té qualitats màgiques. En Martí té la missió de segrestar l’Eugeni i portar la flauta màgica a la Fortalesa del Caos. L’Al i la Tabi intentaran rescatar-lo, però també acabaran capturats. Qui els ajudarà ara…?
La Kàtxia s’ha menjat tota la mel de les Abelles de les Idees, perquè s’havia quedat sense idees. Ara l’únic que és capaç d’enfrontar-s’hi és l’Eugeni. A més, la Kàtxia, convençuda que l’Eugeni no té res a fer-hi, comet l’error de donar-li una mica de mel! No sap pas què ha fet!
La Tabi no està d’acord que l’Al i l’Eugeni hagin decidit deixar que la Kàtxia sigui Governadora Suprema i comença a treballar per ella. Sense saber-ho l’ajudarà a dur a terme el seu pla secret de convertir La Pedrera en una gran presó.
Per Gaudínia ha passat un cometa que ha fet girar el cap a més d’un. La Kàtxia s’ha enamorat de l’Al, en Tirafums ha segrestat la Tabi perquè es vol casar amb ella. La Tabi, a més a més, ha descobert que és molt més divertit ser dolenta. Quin desgavell!
L’Al, fart d’en Rainbowgan, el fa fora de la Pedrera. Un drac Ha-Ha se l’emporta a la Fortalesa del Caos i la Kàtxia salta d’alegria, perquè sap que el trio organitzarà una missió de rescat. L’emoció està servida! Com s’acabarà, tot plegat?
A Gaudínia, tothom, excepte l’Eugeni, és bo fent alguna cosa. Un dia, per casualitat, enxampa un lladre i decideix que podria ser un bon policia. La seva intransigència, però, fa que gairebé tot Gaudínia acabi a la garjola! Menys en Tirafums, és clar…
La Kàtxia ha deixat anar un War-Pig gegant per sembrar la por a Gaudínia. La Bamama es limita a oferir-li galetes mentre li explica un conte, mirant de no ser desagradable. Fins que el porc es menja un dels seus estimats vegetals. Ja es pot anar preparant!
La Kàtxia ha salvat l’Eugeni de quedar esclafat per un Elefant Volador Xerraire Menjabelles i, amb les presses, no l’hi ha agraït. Segons la senyora Lalà, fins que no li hagi agraït el que la Kàtxia ha fet per ell, no serà mai més feliç.
Avui la Tabi ha desafiat els poders màgics de la Kàtxia, que, en realitat, no en té. En adonar-se’n, els seus esbirros l’abandonen i la Kàtxia se’n va a fer de cuinera a la Pedrera. Et sembla que hi durarà gaire…?
L’Al ha anat al Llac de Cristall, que és ple de Peixos Rei, per alliberar el seu peix mascota. De sobte, però, li cau la peixera al llac i deixa mig estabornit el Rei Peix. Venjança! Els Peixos Rei es disposen a envair Gaudínia!
L’Elroy, que està enamorat, fuig cap a la Pedrera. Sense ell, la resta d’elefants no compleix les ordres de la Kàtxia. El trio i la seva eterna contrincant, per primera vegada tenen el mateix objectiu: fer que l’Elroy torni a casa.
L’Eugeni vol volar tant sí com no! Intentarà fer-ho des de la Pedrera! L’Elroy, el líder dels Elefants Voladors Xerraires Menjabelles, ha fugit i donarà classes de vol a l’Eugeni. La Kàtxia, però, hi envia en Martí perquè recuperi el seu elefant.
On deu ser la Bamama? La Tabi l’haurà de substituir, mentre l’Al i l’Eugeni la van a buscar a la Fortalesa del Caos. Allà veuran una cosa que els deixarà glaçats! La Bamama s’ha ofert voluntària per cuidar la Kàtxia! I a la Tabi, com li deu anar?
A la mare de la Kàtxia se li ha ficat al cap que ja comença a ser hora que la seva filla es casi amb un príncep, o amb un metge. La sorpresa és que quan veu l’Eugeni diu que ell és el “príncep” ideal! El problema és que a l’Eugeni no li desagrada la idea.
L’Eugeni no troba sentit a la vida. L’Al li explica que Gaudínia va ser dissenyada per un Mestre Constructor. La Kàtxia aprofitarà l’avinentesa per intentar apoderar-se de la ciutat. Ara l’única que pot salvar Gaudínia és la Tabi. Se’n sortirà?
A dotze soldats americans condemnats a mort o a molts anys de presó per crims comesos durant la guerra se’ls promet una amnistia si porten a terme una missió molt perillosa darrere les línies nazis, abans del desembarcament dels aliats. El comandant Reisman es compromet, tot i l’oposició d’altres oficials, a organitzar el comando suïcida. Amb força, intel·ligència i psicologia, el dur oficial inculca disciplina i solidaritat al grup i el prepara per la missió fatídica. La tensió arriba a ser gairebé insuportable quan Reisman i els seus homes han de fer volar el castell de Bretanya on viuen els oficials de l’estat major alemany.
El veterà tinent de la brigada d’homicidis William Somerset, que està a punt de jubilar-se, es veu obligat a ensenyar els trucs de l’ofici al seu nou company, el jove i ambiciós David Mills. Els dos inspectors hauran de resoldre una esgarrifosa sèrie d’assassinats que semblen seguir la pauta del sets pecats capitals. La investigació els conduirà fins al tortuós món d’un astut psicòpata que pretén purgar els pecats de la societat.
Khoma és un jove estudiant en el Seminari de Kíev. Com la majoria dels seus companys, és més aficionat a la tabola i al vodka que a l’aprenentatge de les Sagrades Escriptures. Quan arriba la Quaresma es tanca el seminari per vacances, així que tots els estudiants marxen de viatge de retorn a les seves llars. Com que els cau la nit al damunt, Khoma i els seus amics Khaliava i Gorobetz decideixen demanar asil a casa d’una anciana que troben fent el camí. Ja, durant la nit, Khoma s’adona que la vella és realitat una desagradable bruixota, que el perseguirà per l’estada muntada en la seva escombra, fins que el seminarista l’acaba apallissant. Després de deixar-la mig morta, Khoma comprova que…
L’estelada va néixer entre els catalanistes radicals de principis del segle XX, els anomenats «separatistes». A més d’una bandera provisional, també ha estat considerada un símbol de combat; en alguns casos literal: va acompanyar els voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial, els partidaris de Macià que van intentar una insurrecció a Catalunya des de Prats de Molló o els milicians de la columna Macià-Companys durant la Guerra Civil.
També ha estat un símbol de la reivindicació catalanista en àmbits internacionals: va acompanyar els escrits dirigits pels nacionalistes catalans al president nord-americà Wilson i els participants en la conferència de pau de París posterior a la Primera Guerra Mundial; en diferents centres catalans d’arreu es va adoptar com a ensenya pròpia, la qual cosa va provocar la protesta de les autoritats diplomàtiques espanyoles, i fins i tot a la Constitució catalana aprovada a l’Havana en 1928 en presència de Macià es va fixar l’estelada com a bandera oficial de Catalunya.
Es recullen històries com la de l’estelada de seda que van regalar les dones catalanes de Cuba a Francesc Macià i que després l’hi van reclamar indignades perquè consideraven que el president les havia traït en fer-se «autonomista», o la de la foto d’una senyera penjada al telefèric de Montjuïc l’11 de Setembre de 1944 que va ser manipulada pels franquistes per convertir-la en una estelada i reclamar més mà dura contra els «separatistes». També s’explica el naixement, el 1968, en ple franquisme, de l’estelada amb l’estel vermell, creada pel PSAN -Partit Socialista d’Alliberament Nacional-, un partit independentista que volia remarcar el seu caràcter d’esquerra marxista.
Philo Beddoe és un camioner indolent que té fama pel sud de Califòrnia de ser dels millors a l’hora de barallar-se. Els seus millors amics són Orville, que s’encarrega d’organitzar apostes a les baralles on Philo participa, l’orangutan Clyde, i Lyn, una noia il·lusionada per ser una estrella de la música country. Philo té una enganxada amb una colla de motoristes amb ganes de brega i una parella de policies que s’emboliquen sols.
El 2001, l’últim dia de la reunió del G8 a Gènova, just abans de mitjanit, més de 300 policies van assaltar l’escola Diaz buscant manifestants. Dins de l’escola es trobaven 90 activistes, la majoria estudiants europeus, i un grup de periodistes estrangers, tots ells preparant-se per passar-hi la nit.
Quan la policia va irrompre, els joves manifestants van aixecar les mans en senyal de rendició. Els oficials van descarregar una violència calculada i frenètica, colpejant indiscriminadament a joves i grans, homes i dones.
«Diaz, no netegeu aquesta sang» reconstrueix els fets d’aquests terribles dies des del punt de vista de la policia, els manifestants, les víctimes i els periodistes que es van veure atrapats en la tragèdia.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
