Documental filmat en 24 països que narra, en termes eminentment visuals, aurals i musicals, l’evolució de la Terra i de la Humanitat, al mateix temps que assenyala les formes en què l’ésser humà s’ha relacionat amb el seu medi ambient. L’aparent fragilitat de la vida humana és contrastada amb la grandesa de les seves obres, al mateix temps que se subratlla la desigual relació entre home i naturalesa. Enmig d’aquests contrastos, l’espiritualitat de la humanitat sorgeix com l’element més important que la distingeix d’altres espècies.
William Wallace és un rebel escocès que lidera una revolta contra el cruel rei anglès Edward Longshanks, que desitja heretar la corona d’Escòcia. Quan era un nen, el pare i el germà de William Wallace, juntament amb molts altres, van perdre la vida intentant alliberar Escòcia. Quan ja és un home, i perd la seva núvia, Wallace comença la llarga lluita per fer Escòcia lliure d’una vegada per totes, amb l’ajut de Robert Bruce.
El cos de Viktor Strandgard, el predicador més famós de Suècia, jeu mutilat en una església de Kiruna, una ciutat del nord del país submergida en l’eterna nit polar. La germana del mort ha trobat el cadàver i l’ombra de la sospita recau en ella. Desesperada, demana ajuda a la seva amiga d’adolescència, l’advocada Rebecka Martinsson, que viatja des d’Estocolm a la seva ciutat natal, disposada a esbrinar qui és el culpable de l’assassinat.
Miguel Núñez sabia que el final estava a prop. Després de tota una vida perseguint utopies, es va lliurar al seu últim combat, el de la mort digna, amb el mateix fervor revolucionari amb el qual es va enfrontar al franquisme i a les dictadures centroamericanas. Aquesta és la història d’un home que va estar catorze anys a les presons de Franco, va ser condemnat a mort, torturat i es va jugar la vida en reiterades ocasions pels seus somnis universals de justícia social. Coherent, lúcid i sarcàstic fins a l’últim sospir, Miguel va organitzar i va controlar cada detall de la seva escapada vital.
Quan el mes de febrer va sorgir la idea de fer una estelada humana, a cap de nosaltres no ens movia cap altre motiu que el de la reafirmació de pertinença al país. Volíem fer visible el nostre desig de compartir aquest anhel de llibertat que omple carrers, places i viles de punta a punta del nostre país. I fer-ho des d’Igualada i amb la gent d’Igualada, la nostra comarca i tots aquells altres amics que ens volguessin acompanyar.
Malgrat això, Catalunya, i els catalans, hem estat (i som) sistemàticament «estigmatitzats» pel sol fet de ser-ho. Hem patit (i patim) un espoli sense precedents al món, que ens empobreix dia a dia, i que ens afecta directament a tots i cadascun de nosaltres, i que fa que el fruit del nostre esforç i treball se l’emportin els de sempre emparat amb els arguments de sempre o els que siguin: avui li diuen la Constitució, ahir li deien dret de conquesta.
Hem sigut (i som) víctimes (en paraules del periodista Jaume Clotet, que va compartir amb nosaltres l’Estelada Humana), d’un implacable genocidi invisible: cultural, lingüístic, social, econòmic…
L’important, però, és que estem posant fi a tot això. Hem dit prou! I hem perdut la por. Com va insistir Salvador Cardús des del balcó d’aquest ajuntament: NO TENIM POR!
Joan Sales, a Incerta Glòria, deia: «Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils». Guanyarem!!
Visca Catalunya lliure
Nick, un policia de Los Angeles, fa temps que no sap res de la seva germana Faith, de 18 anys, que ha vingut a Barcelona per treballar de model. Un cop exhaurides les possibilitats de localitzar-la des de la distància i, preocupat per les notícies que arriben d’Europa, on s’estan produint una sèrie d’atemptats contra interessos americans, decideix viatjar a Barcelona, ciutat que acaba de patir les conseqüències de l’última explosió, l’objectiu de la qual ha estat una agència de viatges americana.
És l’any 1991 i en Charlie, un noi acadèmicament precoç i poc sociable, és un marginat, sempre observant des de la distància, fins que un parell de joves carismàtics l’acullen sota les seves ales. La bella Sam, d’esperit lliure, i el seu germanastre Patrick, sense por a res, cuiden de Charlie oferint-li noves amistats, el primer amor, sexualitat incipient, festes sense fi, visionats a mitjanit de «The Rocky Horror Picture Show», i la cerca de la cançó perfecta.
Després de conviure durant sis anys, i tenir una filla, en Dean i la Cindy han decidit casar-se, però llavors el seu amor comença a enfonsar-se. Intentant salvar la relació, Dean proposa anar a passar la nit a un hotel temàtic, on trien l’«habitació del futur».
La Pia descobreix un animal blanc i pelut. Sense saber que és, amaga la seva existència a la seva família. En realitat Yoko és un petit Ieti de l’Himàlaia amb habilitats místiques.
L’agent del FBI Roy Clayton encapçala la recerca per intentar detenir una conspiració terrorista internacional. Totes les pistes apunten cap a l’antic oficial d’operacions especials Samir Horn. Aquest, un personatge misteriós amb una intricada xarxa de connexions internacionals, apareix només en el transcurs d’operacions importants i desapareix abans que les autoritats sospitin d’ell. Clayton haurà de perseguir-lo per obtenir les claus de la conspiració.
A San Francisco, un estrany personatge anomenat Louis de Pointe du Lac decideix explicar-li la seva vida a en Daniel Malloy, un jove i ambiciós periodista a la recerca de la història de la seva vida. Li parla de com, després de perdre traumàticament la seva esposa i filla, fa més de dos-cents anys, va conèixer en Lestat de Lioncourt, un vampir del sud dels Estats Units, que el va convertir en un dels seus. I de com va intentar introduir-lo en la seva vida cruel i amoral. Però en Louis va resultar ser un vampir amb sentiments, un vampir que es plantejava la moralitat dels terribles actes que cometien els seus iguals.
Ken i Zoe es van conèixer a l’habitació 88 d’un hotel. Vuit anys més tard, després d’haver portat una vida fosca i mancada de principis morals on la fredor i el silenci domina la seva relació. En la vida de Zoe ha aparegut un home que no és més que la personificació de les seves pors. Ken per la seva banda fa amistat amb un tal Víctor. Finalment, Ken proposa a Zoe reviure el començament de la seva relació a la mateixa habitació on es van conèixer: la 88.
Marty és un escriptor que no arriba a final de mes i que somia amb acabar la seva obra de teatre, titulada «Set psicòpates». Billy és el millor amic d’en Marty, un actor sense ocupació i lladre de gossos a temps parcial, que vol ajudar a Marty de qualsevol manera. Hans és el soci d’en Billy, un home religiós amb un passat violent. Charlie és el gàngster psicòpata l’estimat gos del qual acaben de robar Billy i Hans. Charlie és imprevisible, extremadament violent i no ho pensaria dues vegades abans de matar a qualsevol persona relacionada amb el robatori. Marty mirarà d’aconseguir tota la inspiració que necessita per concloure la seva obra, però sobreviurà?
En Robin de Locksley torna de les croades, on ha lluitat al costat del mort Ricard Cor de Lleó, per veure que el món que ha deixat enrere està completament corromput. Cansada d’esperar-lo, el seu antic amor, Lady Marian, ha ingressat en un convent. El retrobament serà inevitable, però ja res és com solia ser.
L’Opil odia el peix. La seva mare, en un intent desesperat perquè deixi d’engolir «menjar escombraries», li serveix un plat especial: el peix dels desitjos. Però l’Opil ja no creu en contes de fades, i s’ho pren de conya: «tant de bo vinguin uns mutants extraterrestres i s’emportin tot el peix del planeta». Al matí següent arriben a la Terra les tropes del malvat Saturón, amb les seves naus, per xuclar tots els oceans i els seus peixos, crear el caos i deixar el món al caire de la destrucció.
Walter Goodfellow, el benintencionat rector de Little Wallop, està tan obsessionat amb escriure el sermó perfecte que ni ha notat que la seva dona, Gloria, té una aventura amb el seu professor de golf, el descarat Lance. Tampoc s’ha fixat que la seva filla Holly canvia de nòvio totes les setmanes, i que el seu fill Petey s’ha convertit en el principal objectiu de tots els abusadors del col·legi. La Gloria té la impressió de que està perdent el control sobre la seva vida. Està farta dels lladrucs incessants del gos del veí, del seu matrimoni sense amor i de les aventures dels seus fills adolescents, i resa totes les nits perquè la salvin. I apareix la Grace, que arriba com l’aigua de maig. És la nova majordoma, una dolça senyora gran, encantadora i discreta, que té unes idees molt poc corrents sobre com portar una casa, i una manera molt particular de resoldre els problemes.
La tranquil·la vida escolar a la Terra dels Nombres, dirigida pel professor Aristòtil, el seu assistent Infinit i alguns alumnes molt especials es veu alterada per dues arribades inesperades: l’esvalotadora Mil·lèsima i la despòtica Zenobia. Amb elles es descobreixen uns antics poders que revelen el gran secret de l’escola. Una pel·lícula d’aventures especialment recomanada per a nens petits.
«Ens apropem a la Vall de l’Ombra de la Mort, on vetllareu per l’home que estigui al vostre costat, igual que ell vetllarà per vosaltres, i no us importarà de quin color sigui la seva pell ni com cridi al seu Déu. L’enemic contra el que anem a lluitar és molt dur i decidit. No us puc prometre retornar-vos a tots vius a casa. Però una cosa us juro: quan entrem en combat jo seré el primer a entrar en batalla i l’últim a retirar-me. I no abandonaré a ningú, ni viu ni mort. Ens anirem a casa tots junts». Així va parlar davant els soldats i les seves famílies el tinent coronel Hal Moore la vespra de la seva entrada en combat. Davant els seus ulls veia homes joves, que no coneixien la guerra, i homes majors amb cicatrius i honors de combat. I entre ells, escoltant al seu marit, es trobava la dona de Moore, la Julie, que l’havia vist aixecat a altes hores, estudiant llibres d’història sobre massacres diverses, planejant una estratègia més segura per als seus homes, el Primer Batalló del Setè de Cavalleria, el mateix regiment que comandà el general Custer. El diumenge 14 de novembre del 1965, a les 10:48 del matí, el tinent coronel Hal Moore i els seus joves soldats van baixar a la Zona d’Aterratge X-Ray, a la vall la Drang, una regió de Vietnam coneguda com la Vall de la Mort. Quan el tinent coronel Moore va trepitjar el camp de batalla es va veure a ell mateix i a uns 400 homes seus envoltats d’uns 2.000 vitenamites. La batalla que va tenir lloc a continuació va ser una de les més ferotges de la història dels Estats Units, i el primer xoc important entre els soldats de Vietnam del Nord i les forces nord-americanes.
Després d’anys buscant al noi perfecte, la Charlote ”Charlie” Cantilini creu que per fi ha trobat a l’home dels seus somnis: en Kevin Fields. Però immediatament descobreix que la seva mare, la Viola, és un autèntic malson. Acaben d’acomiadar la Viola del seu treball com a presentadora de televisió, i tem perdre el seu fill a més de la seva carrera. Així doncs, la Viola decideix convertir-se en la pitjor sogra del món amb la finalitat de desfer-se de la promesa d’en Kevin. A més aconsegueix que la seva ajudant, la Ruby, col·labori amb ella en les seves conspiracions embogides. En Charlie decideix parar-los els peus, i s’enfrontaran en una batalla feroç per demostrar quina és la més forta.
Quan per fi queda en llibertat gràcies a un grup armat lleial a Wally Sheridan, XIII farà un pacte amb el president Ben Carrington i altres membres del govern: localitzarà una poderosa arma d’intel·ligència coneguda com Renelco, capaç d’accedir a qualsevol tipus de tecnologia. Però, en la seva missió, XIII tractarà de descobrir els seus orígens i qui és en realitat.
En XIII i la Sam segueixen una pista d’en Sheridan a Green Falls, el petit poble on, suposadament, en XIII es va criar. Quan en XIII comença a fer preguntes sobre ell i el seu pare, que era un reporter local, afloren vells secrets i la violència del món actual. Al final, en XIII s’assabenta del seu nom d’infància, però també es veu forçat a resoldre l’assassinat del seu pare, a qui mai va arribar a conèixer, a més d’un pla corporatiu per camuflar la mort de centenars de treballadors. En XIII també descobreix que el van forçar a entrar en un programa d’entrenament de la CIA quan estudiava a la universitat. Com més respostes va obtenint, més misteriós sembla el seu passat.
Seguint una altra pista d’en Sheridan, en XIII es tanca en una brutal presó veneçolana a la recerca d’un reclús que podria haver treballat amb ell quan era membre de la CIA.
El problema és arribar a aquest reclús, en Sánchez, una poderosa personalitat que va incitar els presoners a lluitar pels seus drets. I és que ha estat declarat dement i està tancat en una zona de màxima seguretat. En XIII ha de defensar-se dels atacs tant dels presoners com dels guàrdies de seguretat, quan intenta entrar d’amagat al pavelló mèdic de seguretat per aconseguir la informació que necessita.
Quan el cap corrupte de la CIA, en Giordino, s’hi veu involucrat, força en XIII a fer una missió perillosa paral·lela a la presó. Sembla que, tot i aconseguir la informació que necessita, podria acabar la resta de la vida darrere els barrots de la brutal institució.
En XIII segueix la informació que li va proporcionar en Sánchez a la presó de Veneçuela, que el porta a Irlanda, a la recerca d’en Seamus O’Neal, un excombatent de l’IRA que va ser reclutat per la CIA al mateix moment que en XIII.
En XIII comença a fer preguntes sobre en Seamus a la seva ciutat natal i obre velles hostilitats?, a més d’una possible connexió entre en Seamus i una nova generació d’assassins de l’IRA.
En XIII haurà de lluitar per descobrir en què estava ficat en Seamus? i els secrets que tenen a veure també amb la seva pròpia vida.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
