Una nit de festa al Dal acaba malament quan un bromista posa a la cervesa una substància que expulsa la Bo fora del seu cos, fet que provoca una reacció en cadena que acaba amb els protagonistes a la pell dels seus amics, amants i rivals. Sentiments reprimits, i no tan reprimits, surten a la superfície, i les breus estades als cossos dels altres aporten dades interessants sobre cadascú.
La Bo s’endinsa en el món de les lluites clandestines per ajudar un competidor humà que ha pres «esteroides» Fae que li provoquen episodis d’ira incontrolable i posen el seu fill en perill.
Mentrestant, la germana del primer noi que va matar s’encara amb la Bo sobre el seu fosc passat.
Quan joves humans rics comencen a aparèixer morts, la Bo accepta infiltrar-se en l’alta societat per ajudar en Dyson a trobar el Fae que n’és responsable. A mesura que s’endinsa en aquest món, la Bo descobreix que està tenint lloc una mortal guerra de classes.
Per poder ajudar a la Lauren, i alliberar-la de la seva vida de servitud als Fae, la Bo, amb l’ajuda d’en Dyson, busca al xaman que va fer la maledicció.
En Trick pren la decisió de preveure el futur, però corre el risc de revelar massa coses als Fae malvats. Mentrestant, una Bo furiosa s’enfronta a Ash a causa d’una traïció… i la seva resposta serà sorprenent.
Mentre la Bo segueix meditant la sorprenent proposta de l’Ash, accepta la seva solució provisional de segrestar un geni. La tasca es fa complicada i perillosa, i la Bo es veu embolicada amb el company menys desitjat.
Durant la investigació de la misteriosa desaparició d’uns humans, la Bo fa un descobriment que li suposarà tota una amenaça. Mentrestant, el nou company de la Bo fa unes accions que obliguen la Kenzi a prendre una decisió desesperada.
La Bo es fa passar per una professora d’escola de secundària per investigar un misteriós cas i la Kenzi aviat lamenta haver acceptat ajudar-la.
Les coses s’escalfen quan la Bo s’embolica amb la política Fae en un intent per salvar algunes persones molt importants. Mentrestant, la Kenzi arrisca més del que pretenia quan li fa un favor a en Hale.
La Kenzi i en Trick han de córrer per salvar la Bo de les conseqüències d’una nit força tòrrida que ha acabat força malament, abans que no se n’hagi de penedir durant tot un mil·lenni. De mentre, la Bo li planteja preguntes molt incòmodes al Trick sobre els seus orígens.
La Bo s’enfronta a un Fae molt potent, sense saber si pot confiar en l’Ash. La guerra que ve es pren les seves primeres víctimes – literal i figuradament – que desafia el compromís de la Bo i la Kenzi per la causa i els seus éssers estimats.
L’Ash pren mesures dràstiques contra l’amenaça que li ve al damunt, i al mateix temps convenç la Bo per prendre una decisió perillosa de per vida. Quan les persones properes a ella comencen a patir lesions devastadores, la Bo ja no pot ignorar per més temps el seu destí.
Arran de les pèrdues emocionals, en Trick revela el seu secret més profund a la Bo. La Bo es dóna compte de que no hi ha marxa enrere i que ha d’arribar fins on calgui, incloent la seva pròpia aliança amb un enemic jurat, per disputar una batalla que podria decidir el destí dels Fae.
Preocupat perquè el pla de la Bo és massa arriscat, en Trick ofereix a la Bo una arma més segura. La Bo ha de portar els seus amics a la batalla abans del previst forçada per l’enemic. Una revelació d’en Dyson ofereix la Bo més munició, però una altra amenaça plana sobre la missió. Les profecies es fan realitat… però a quin preu?
Al sud dels EUA, dos anys abans que esclati de la Guerra de Secessió. El Dr. King Schultz, caça-recompenses d’origen alemany, segueix la pista d’una assassins: els germans Brittle. Per a sortir-se’n li cal un esclau anomenat Django. En Schultz, individu més aviat poc ortodox, convenç en Django tot prometent-li que l’alliberarà quan hagin agafat els Brittle, vius o morts.
Babitch, un policia de Nova York, condueix de nit de tornada a casa i és atacat per dos individus. Intenta atrapar-los, però quan li apunten amb una pistola, instintivament, dispara i els mata. En un instant, el pont s’omple de policies, que comproven que els agressors no tenien cap pistola. Encara que el xèrif del poble té jurisdicció sobre el cas, els policies de la ciutat actuen pel seu compte. L’assumpte salta als mitjans de comunicació, de manera que l’investigador d’assumptes interns no té més remei que intervenir.
Trenta-una persones reflexionen sobre el dret a l’autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya, la més transcendent de la seva història moderna. ”Hola, Europa”! és un viatge que transcorre pels paisatges, les ciutats i les idees. I rebat cada un dels missatges de la por.
El 80% dels diputats al Parlament de Catalunya donen suport a una consulta per decidir el futur col·lectiu i polític del país. Un 55% dels catalans ha manifestat, segons les enquestes, la seva voluntat de donar suport a una Catalunya amb estat propi. Aquestes xifres no es donen en cap de les nacions que han formulat la possibilitat d’esdevenir independents dels estats als quals pertanyen: el Quebec, Flandes, Escòcia o el País Basc. El fet més transcendent del moment polític que viu Catalunya respon al dret democràtic de poder decidir el futur constitucional del país.
El documental indaga i reflexiona sobre les raons d’aquest posicionament, des de la situació actual, i aborda els arguments i les dificultats que aquest procés pacífic i democràtic haurà de superar.
Doraemon, Nobita i tota la colla es llancen a una sorprenent aventura a bord del Tren del Temps, un màgic tren capaç de viatjar pels confinis de l’espai i de desafiar la línia espai-temps per viatjar per la història de la humanitat. Al Tren del Temps, la destinació és una incògnita, i amb ell arribaran a llocs desconeguts per tots nosaltres i coneixeran a increïbles companys de viatge. Llàstima que els Pirates Galàctics sempre estan preparats per complicar l’aventura dels nostres amics! I fins i tot per impedir-los el retorn a casa!
Documental sobre l’exposició RAIMON, AL VENT DEL MÓN, celebrada a l’Arts Santa Mònica del 7 novembre de 2012 al 26 de gener de 2013 amb motiu del 50è aniversari de la primera actuació a Barcelona del màxim exponent de la Nova Cançó. La mostra recull obres d’art vinculades a la carrera de Raimon, d’autors com Miró o Tàpies, fotografies de cartells i portades de discs realitzades per fotògrafs com Oriol Maspons o Colita, i la col·lecció de cartells originals del propi autor. També hi trobarem discs, LP’s, CD’s i projeccions audiovisuals de les seves actuacions. L’exposició es completa amb el treball intel·lectual de l’artista, cartes, texts i articles que Raimon havia escrit per la revista Destino i pel Diario de Barcelona, juntament amb tots aquells documents que passaren pel filtre de la censura franquista.
L’any 2018, el món està superpoblat i els recursos naturals s’han esgotat pràcticament. El capità John Brennick i la seva dona Karen intenten fugir del país. Ella està embarassada per segon cop, cosa que suposa vulnerar una estricta llei que prohibeix tenir més d’un fill.
Atrapat en una espiral obsessiva amb el número 23, Walter Sparrow converteix la seva vida en un autèntic infern que podria conduir-lo a la mort, i fins i tot provocar la dels seus éssers estimats. Estimulat per una misteriosa novel·la, en Walter es veu obligat a desxifrar els secrets del seu passat, abans de poder prosseguir amb la seva esposa Agatha i el seu fill adolescent, Robin. La novel·la, regal de la seva dona, parla d’una sèrie de misteriosos assassinats i sembla reflectir la vida de Walter d’una forma fosca i incontrolable.
Qui era Raoul Wallenberg? Nascut el 1912, fill pòstum en el si d’una prominent família de la més alta burgesia sueca, va rebre una educació cosmopolita i va mostrar un esperit aventurer que el portarien a estudiar i treballar als Estats Units, a Sud-àfrica i fins i tot, durant uns mesos del 1936, a Haifa, a la Palestina britànica, on va conèixer jueus europeus fugitius del nazisme. De retorn a Estocolm, es va moure en el món dels negocis fins que, a mitjans del 1944, va acceptar d’anar a Hongria amb cobertura diplomàtica -primer secretari de l’ambaixada sueca- per intentar, amb el suport econòmic del Consell Americà de Refugiats de Guerra, salvar tants jueus hongaresos com fos possible.
Segona part del documental alemany dedicat a Raoul Wallenberg, sens dubte, el nom més cèlebre dins la curta llista de diplomàtics que, a l’Europa nazi, van arriscar-se a salvar jueus de l’extermini.
Lancaster Dodd, un intel·lectual brillant i de fortes conviccions, crea una organització religiosa que comença a fer-se popular a Estats Units cap a 1952. Freddie Quell, un jove vagabund, es convertirà a la mà dreta d’aquest líder religiós. No obstant això, quan la secta triomfa i aconsegueix atreure a nombrosos i fervents seguidors, a Freddie li sorgiran dubtes.
El 1918, el poeta i boxejador Arthur Cravan desapareix al golf de Mèxic sense deixar rastre. En l’actualitat, un altre boxejador i artista, el director de cinema Frank Nicotra, inicia una investigació que el portarà seguint els misteriosos passos de Cravan des de Suïssa fins a Mèxic, passant per París, Londres i Barcelona, on va disputar un llegendari combat de boxa contra el campió del món dels pesos pesats, Jack Johnson a la plaça de toros monumental de Barcelona.
Nòmades del vent és el fruit de quatre anys d’estudis de les aus migratòries als cinc continents. El documental ens durà per més de 40 països, seguint la història d’aquestes aus migratòries, la història d’una promesa. La promesa del retorn. S’hi fan travessies, sovint de milers de quilòmetres i plenes de perills, aconsegueixen arribar als cims més alts, els oceans, els deserts…, és per respondre a una mateixa necessitat: sobreviure. La seva migració és un combat per la vida. Quan arriba la primavera a l’hemisferi nord, volen cap a les terres de l’Àrtic, als mateixos llocs on varen néixer. Una misteriosa llei de la naturalesa fa que només es reprodueixin en aquests espais. Aviat neixen el petits, que han d’aprendre a volar i preparar-se per la gran prova: la seva primera migració. L’estiu àrtic serà curt…
La Julia és una jove infermera que viu a Cold Rock, un poble del nord dels Estats Units en absoluta decadència des que ha tancat la fàbrica que donava feina a la majoria dels seus habitants. En poc temps han desaparegut diversos nens del lloc sense que ningú sàpiga la causa, tot i que els més supersticiosos les atribueixen a l’home de les ombres: una fosca figura que s’endú als més petits. Quan el fill de la Julia desapareix misteriosament, ella farà tot el possible per recuperar-lo i obtenir respostes als interrogants que aterren la localitat. Qui és l’home de les ombres i què els passa realment als nens raptats?
L’explosió d’una caravana al mig del camp uneix les vides de tres dones: la Gina, que manté una apassionada relació amb un home mexicà; la Sylvia, que té pensaments suïcides, i la Mariana, que se sent deixada de banda per la seva mare.
El 18 de juliol del 1936 es produeix l’aixecament contra l’Espanya republicana. Les urgents necessitats militars i l’escàs suport popular van fer que el general Franco ordenés la mobilització obligatòria de tots els musulmans amb capacitat per portar armes i que vivien al nord del Marroc (antic protectorat espanyol). Hi va haver entre noranta i cent mil reclutats forçosos. Molts estudiosos recolzen que la Guerra Civil no la va guanyar en Franco gràcies al suport directe de Hitler i Mussolini, sinó a la contribució d’aquestes forces de xoc del nord d’Àfrica. La pel·lícula fa un recorregut per aquells episodis que vinculen els fets històrics dels anys trenta a Espanya amb el conflicte actual que enfronta les cultures.
Un documental sobre qui va esdevenir cap de tots els cossos policials del Reich, gestor del sistema concentracionari i, ja el 1943, ministre de l’Interior i braç dret del Führer. Es tracta d’una interessant semblança del jerarca nazi, enriquida amb les anàlisis d’una reneboda seva i amb un grapat de potentíssims testimonis de supervivents de l’Holocaust. Heinrich Luitpold Himmler havia nascut l’any 1900 a Munic, en el si d’una família bavaresa de classe mitjana, catòlica i conservadora. Frustrat en el seu somni de ser oficial professional de l’exèrcit, a la fi de la Gran Guerra es va integrar en els cercles Völkisch -és a dir, en els ambients de l’extrema dreta nacionalista-, el 1924 s’afilià al partit nazi i l’any següent ja formava part del nucli fundacional de les SS, de les quals esdevindria el líder màxim.