”La pedra serveix per aguantar el gel, l’aigua serveix per formar el gel i l’aire serveix per respirar i poder escalar amb gel. Tot. Tot és només per escalar en gel”. Amb aquestes paraules, Pau Escalé definia la seva passió per l’escalada en gel d’alta dificultat, una activitat que s’havia convertit en l’epicentre de la seva vida. Durant els mesos de gener i
febrer de 2012, en Pau va participar en el rodatge d’una pel·lícula documental sobre la seva vida i la seva passió per l’escalada extrema.
El 10 de març de 2012, un accident terrible mentre escalava al circ de Gavarnie se li va endur la vida.
El material de la pel·lícula que estava preparant -inclosa una extensa entrevista en la que parla de les seves activitats, motivacions i pensaments- esdevé el testimoni dels últims dos mesos d’un dels escaladors de gel més prolífics dels últims anys i d’un veritable referent de l’alpinisme d’alta dificultat del sud d’Europa.
Un document únic per entendre les ganes que en Pau Escalé tenia de viure la vida amb tota intensitat i que el portava cada cap de setmana, camí cap als Alps, a cridar ”Go to the Parad-Ice! Gaaassss!”.
És com si hi hagués passat un tsunami o un tornado pitjor que el ‘Katrina’. Detroit era la quarta ciutat d’Amèrica i ara és un lloc ple de decadència. Detroit, nascuda amb la indústria de l’automòbil, ens demostra què passa quan una crisi econòmica i social destrueix tots els paràmetres de la convivència. Un paisatge que es trobarà Barack Obama en el seu segon mandat, a pesar de les ajudes abocades per salvar la indústria de l’automòbil en altres indrets.
Ambientada en els anys setanta, narra les peripècies de Patrick Braden, un jove encantador, però més dur del que aparenta. Abandonat en néixer en un petit poble irlandès, és conscient des del principi que és diferent als altres. Patrick sobreviu en un ambient hostil gràcies no només al seu enginy i al seu encant, sinó també al fet que no està disposat a consentir que res ni ningú ho canviï.
Després de més de trenta anys de matrimoni, la Kay i l’Arnold es sotmeten durant un cap de setmana a una sessió intensiva d’assessorament, amb la finalitat d’aclarir les seves idees i prendre la decisió de seguir endavant o divorciar-se.
A Roma, el legionari Vadebrutus, un borratxo, celebra el seu alliberament de l’exèrcit després de vint anys de carrera, insultant el Cèsar. Quant en Juli Cèsar s’assabenta que l’han insultat, el castiga amb un regal, oferint-li el famós poble d’irreductibles gals.
En Dino Fabrizzi és venedor de cotxes a Niça, amb força èxit . Als 42 anys, ha arribat a un punt sense retorn de la seva vida: li han ofert un ascens a la companyia, i la seva novia, l’Hélène, li fa saber que té intencions de casar-se amb ell. Però en Dino té un problema: ningú sap que en realitat és musulmà i que el seu nom real és Mourad Ben Saoud. Podria no dir res i passar del tema, però el fet és que va prometre al seu pare celebrar el Ramadà aquest any…
La Tally Atwater, una ambiciosa periodista que presenta la informació meteorològica, veu com la seva carrera comença a ascendir quan coneix en Warren un professional de la comunicació, antic corresponsal de la Casa Blanca, que li aconsegueix presentar un informatiu de màxima audiència. Al mateix temps, ambdós comencen una apassionada història d’amor.
Un grup de joves coincideixen fent una expedició de submarinisme a Costa d’Ivori. Quan arriben al lloc on han de fer la immersió, troben un cadàver flotant amb visibles signes de tortura. La situació es complica quan degut a un accident queden aïllats al mig de l’oceà. L’aparició d’un vell mercant els donarà una llum d’esperança.
El magnat Robert Miller, retrat perfecte de l’èxit tant professional com a familiar, apareix sempre acompanyat per la seva fidel esposa i per la seva filla i hereva. Però, en realitat, Miller està amb l’aigua al coll: necessita urgentment vendre tot el seu imperi a un gran banc abans que es descobreixi que ha comès un frau. A més, a esquenes de la seva dona i de la seva filla, té una aventura amb una marxant d’art francesa. Quan és a punt de desfer-se del seu problemàtic imperi, un inesperat error l’obliga a enfrontar-se amb el seu passat i amb la seva doble moral.
En Walt i en Jesse esperen ansiosament el pròxim moviment d’en Gus, el seu cap de narcotraficants. Per la seva banda, la Skyler descobreix que en Walt ha desaparegut i inicia una recerca desesperada.
En Walt decideix comprar-se un revòlver per protegir-se i en Jess ha de trampejar el seu sentiment de culpa en reviure l’amistat amb en Badger i l’Skinny Pete. D’altra banda, la Skyler mira de comprar un túnel d’autorentat de cotxes i la seva germana ha de fer front al rebuig que sent en Hank per la seva discapacitat.
En Walt està preocupat perquè en Gus manté el laboratori sota vigilància i perquè l’estat mental d’en Jess és cada vegada més delicat. D’altra banda, la Skyler fa més pressió per comprar el túnel d’autorentat de cotxes, que servirà de tapadora per blanquejar diners.
La Skyler s’inventa una història d’allò més elaborada per justificar la seva situació financera i en Walt s’inquieta en descobrir que en Hank ha obert una altra investigació. Per la seva banda, en Jesse només pot pensar a fer festes, fet que desperta la curiositat d’en Gus.
En Walt creu que estan a punt d’assassinar el seu company i en Jesse i en Mike fan una sortida perillosa. D’altra banda, en Walt i la Skyler compren oficialment el túnel d’autorentat de cotxes i en Hank decideix tancar la investigació.
Quan la Skyler sospita que en Walt no li diu la veritat, pren una actitud freda i purament professional cap a ell. Mentrestant, en Gus s’acosta a en Jesse, que demostra que és un home de vàlua per a en Mike i per a l’empresa d’en Gus.
Amb la nova operació, en Walt col·loca a la Skyler en una situació difícil, i mentre en Walt mira de protegir-se d’en Gus, en Jesse accepta una proposició perillosa.
Mentre en Hank mostra indicis que en Gus és l’element central del tràfic de metadona d’Alburquerque, en Walt creu que l’assassinaran, i també a en Jesse, per protegir el seu cap. Per la seva banda, en Gus refusa l’exigència del càrtel mexicà d’aturar les seves activitats com a narcotraficant i contraataca.
En Walt lluita per trastocar la investigació d’en Hank pel que fa al negoci de la metadona a Alburquerque, i en Gus és amenaçat de mort perquè reconsideri el tracte amb el càrtel mexicà. D’altra banda, els plans de la Skyler de crear un negoci legal se’n van en orris quan el seu excap és acusat d’evasió d’impostos.
Mentre en Walt es recupera de la baralla, en Gus s’emporta en Jesse a Mèxic per tancar el pacte amb el càrtel. Però quan en Gus inicia el pla mortífer per mantenir el control del seu imperi de la droga, la Skyler s’amoïna en veure que el seu excap Ted Beneke es resisteix a usar la seva inesperada “herència” per pagar els impostos pendents.
Mentre la Skyler pressiona en Ted perquè accepti els seus diners i pagui els impostos, en Gus insisteix que en Jesse reprengui la feina al laboratori pel seu compte. Però quan en Jesse demana que perdonin la vida a la seva parella, en Walt es veu obligat a adoptar mesures dràstiques per salvar la família de les amenaces de mort d’en Gus.
Després d’ordenar a la seva família que s’aprofiti de la protecció que la DEA dóna a en Hank, en Walt es pregunta què li espera. D’altra banda, quan enverinen el fill de la seva xicota, en Jesse s’uneix amb en Walt per anar a buscar l’home que creu que n’és responsable: en Gus.
Després que el seu pla per matar en Gus ha fracassat, en Walt i en Jesse han d’actuar de pressa si volen evitar que els assassinin per venjança. Així, en Jesse lluita per evitar que l’impliquin en l’enverinament del fill de la seva xicota i en Walt trama un pla desesperat que depèn de la persona que més odia d’aquest món: en Gus.
En C.D. Bales, el cap de bombers d’un poble petit, és un poeta frustrat que no ha tingut sort ni amb la literatura, ni amb les dones. En el cas de les dones, el problema és el seu nas gran. Malgrat això, intenta, sense complexos, conquerir la Roxanne, una estudiant d’astronomia que prepara la tesi. Però ella se sent atreta per en Chris McDonell, un bomber atractiu però maldestre amb les paraules.
Will Montgomery és un veterà lladre de bancs que, després de ser traït en un atracament, és condemnat a 8 anys de presó. Quan surt decideix deixar enrere el seu passat criminal i intentar reconstruir la relació amb la seva filla Allison. Però, inesperadament, Vincent, un antic company, segresta l’Allison i li exigeix a Will 10 milions de dòlars a canvi de tornar a veure-la amb vida. Amb un únic dia per aconseguir els diners, a Will només li queda confiar en el seu instint i en la seva antiga companya Riley per donar un últim gran cop que li permeti recuperar a la seva filla.
La ciutat de Roma com a escenari comú de quatre històries independents. En la primera, un matrimoni americà viatja a Itàlia per conèixer la família del promès de la seva filla. En la segona, un italià és confós amb un actor de cine. En la tercera, un arquitecte americà visita Roma amb els amics i, en la quarta, una parella que s’acaba de casar va a visitar uns familiars i es perden per la ciutat.
Ibo és un jove turc d’Hamburg, gran admirador de Bruce Lee. El somni d’Ibo és dirigir una pel·lícula sobre Kung Fu, però de moment ha de conformar-se rodant un anunci per al restaurant de kebab del seu oncle. La seva vida farà un tomb radical quan la seva xicota Titzi li diu que està embarassada. Els seus pares el fan fora de casa perquè la mare del seu futur nét no és turca.
El retaule del flautista és una farsa que parteix del conte clàssic del Flautista d’Hamelín i que denuncia la situació política del tardo-franquisme. En aquest context polític i amb aquesta obra s’inaugura el que es coneix com a teatre independent.
Servida com una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, i amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d’ironia, es una obra que segueix estant llesta per a ser servida en qualsevol època de l’any o de la història, tan vàlida ara com fa més de trenta anys. I, aquesta es la grandesa de l’obra i que la qualifica com a clàssic contemporani del teatre i de la literatura catalana.
L’Àlex, el Gabi i l’Oki, tres adolescents que viuen en una gran ciutat, són uns autèntics desconeguts tant per als seus pares i els seus professors com per a ells mateixos. El seu aïllament emocional, portat a l’extrem, tindrà conseqüències.
A l’illa de Bastoy, al fiord d’Oslo, al 1915, un grup de joves delinqüents viu en un correccional sota el despòtic comandament d’un superintendent i els seus guàrdies. Per comptes de rebre una educació, els joves, que tenen entre 11 i 18 anys, són explotats com a mà d’obra barata. Un dia, el jove Erling arriba a l’illa. Ha matat a cops a un membre de la policia militar en defensa pròpia i serà traslladat a una presó per a adults, on serà segurament condemnat a mort. El seu únic recurs és… fugir!
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
