A Roma, el legionari Vadebrutus, un borratxo, celebra el seu alliberament de l’exèrcit després de vint anys de carrera, insultant el Cèsar. Quant en Juli Cèsar s’assabenta que l’han insultat, el castiga amb un regal, oferint-li el famós poble d’irreductibles gals.
En Dino Fabrizzi és venedor de cotxes a Niça, amb força èxit . Als 42 anys, ha arribat a un punt sense retorn de la seva vida: li han ofert un ascens a la companyia, i la seva novia, l’Hélène, li fa saber que té intencions de casar-se amb ell. Però en Dino té un problema: ningú sap que en realitat és musulmà i que el seu nom real és Mourad Ben Saoud. Podria no dir res i passar del tema, però el fet és que va prometre al seu pare celebrar el Ramadà aquest any…
La Tally Atwater, una ambiciosa periodista que presenta la informació meteorològica, veu com la seva carrera comença a ascendir quan coneix en Warren un professional de la comunicació, antic corresponsal de la Casa Blanca, que li aconsegueix presentar un informatiu de màxima audiència. Al mateix temps, ambdós comencen una apassionada història d’amor.
Un grup de joves coincideixen fent una expedició de submarinisme a Costa d’Ivori. Quan arriben al lloc on han de fer la immersió, troben un cadàver flotant amb visibles signes de tortura. La situació es complica quan degut a un accident queden aïllats al mig de l’oceà. L’aparició d’un vell mercant els donarà una llum d’esperança.
El magnat Robert Miller, retrat perfecte de l’èxit tant professional com a familiar, apareix sempre acompanyat per la seva fidel esposa i per la seva filla i hereva. Però, en realitat, Miller està amb l’aigua al coll: necessita urgentment vendre tot el seu imperi a un gran banc abans que es descobreixi que ha comès un frau. A més, a esquenes de la seva dona i de la seva filla, té una aventura amb una marxant d’art francesa. Quan és a punt de desfer-se del seu problemàtic imperi, un inesperat error l’obliga a enfrontar-se amb el seu passat i amb la seva doble moral.
En Walt i en Jesse esperen ansiosament el pròxim moviment d’en Gus, el seu cap de narcotraficants. Per la seva banda, la Skyler descobreix que en Walt ha desaparegut i inicia una recerca desesperada.
En Walt decideix comprar-se un revòlver per protegir-se i en Jess ha de trampejar el seu sentiment de culpa en reviure l’amistat amb en Badger i l’Skinny Pete. D’altra banda, la Skyler mira de comprar un túnel d’autorentat de cotxes i la seva germana ha de fer front al rebuig que sent en Hank per la seva discapacitat.
En Walt està preocupat perquè en Gus manté el laboratori sota vigilància i perquè l’estat mental d’en Jess és cada vegada més delicat. D’altra banda, la Skyler fa més pressió per comprar el túnel d’autorentat de cotxes, que servirà de tapadora per blanquejar diners.
La Skyler s’inventa una història d’allò més elaborada per justificar la seva situació financera i en Walt s’inquieta en descobrir que en Hank ha obert una altra investigació. Per la seva banda, en Jesse només pot pensar a fer festes, fet que desperta la curiositat d’en Gus.
En Walt creu que estan a punt d’assassinar el seu company i en Jesse i en Mike fan una sortida perillosa. D’altra banda, en Walt i la Skyler compren oficialment el túnel d’autorentat de cotxes i en Hank decideix tancar la investigació.
Quan la Skyler sospita que en Walt no li diu la veritat, pren una actitud freda i purament professional cap a ell. Mentrestant, en Gus s’acosta a en Jesse, que demostra que és un home de vàlua per a en Mike i per a l’empresa d’en Gus.
Amb la nova operació, en Walt col·loca a la Skyler en una situació difícil, i mentre en Walt mira de protegir-se d’en Gus, en Jesse accepta una proposició perillosa.
Mentre en Hank mostra indicis que en Gus és l’element central del tràfic de metadona d’Alburquerque, en Walt creu que l’assassinaran, i també a en Jesse, per protegir el seu cap. Per la seva banda, en Gus refusa l’exigència del càrtel mexicà d’aturar les seves activitats com a narcotraficant i contraataca.
En Walt lluita per trastocar la investigació d’en Hank pel que fa al negoci de la metadona a Alburquerque, i en Gus és amenaçat de mort perquè reconsideri el tracte amb el càrtel mexicà. D’altra banda, els plans de la Skyler de crear un negoci legal se’n van en orris quan el seu excap és acusat d’evasió d’impostos.
Mentre en Walt es recupera de la baralla, en Gus s’emporta en Jesse a Mèxic per tancar el pacte amb el càrtel. Però quan en Gus inicia el pla mortífer per mantenir el control del seu imperi de la droga, la Skyler s’amoïna en veure que el seu excap Ted Beneke es resisteix a usar la seva inesperada “herència” per pagar els impostos pendents.
Mentre la Skyler pressiona en Ted perquè accepti els seus diners i pagui els impostos, en Gus insisteix que en Jesse reprengui la feina al laboratori pel seu compte. Però quan en Jesse demana que perdonin la vida a la seva parella, en Walt es veu obligat a adoptar mesures dràstiques per salvar la família de les amenaces de mort d’en Gus.
Després d’ordenar a la seva família que s’aprofiti de la protecció que la DEA dóna a en Hank, en Walt es pregunta què li espera. D’altra banda, quan enverinen el fill de la seva xicota, en Jesse s’uneix amb en Walt per anar a buscar l’home que creu que n’és responsable: en Gus.
Després que el seu pla per matar en Gus ha fracassat, en Walt i en Jesse han d’actuar de pressa si volen evitar que els assassinin per venjança. Així, en Jesse lluita per evitar que l’impliquin en l’enverinament del fill de la seva xicota i en Walt trama un pla desesperat que depèn de la persona que més odia d’aquest món: en Gus.
En C.D. Bales, el cap de bombers d’un poble petit, és un poeta frustrat que no ha tingut sort ni amb la literatura, ni amb les dones. En el cas de les dones, el problema és el seu nas gran. Malgrat això, intenta, sense complexos, conquerir la Roxanne, una estudiant d’astronomia que prepara la tesi. Però ella se sent atreta per en Chris McDonell, un bomber atractiu però maldestre amb les paraules.
Will Montgomery és un veterà lladre de bancs que, després de ser traït en un atracament, és condemnat a 8 anys de presó. Quan surt decideix deixar enrere el seu passat criminal i intentar reconstruir la relació amb la seva filla Allison. Però, inesperadament, Vincent, un antic company, segresta l’Allison i li exigeix a Will 10 milions de dòlars a canvi de tornar a veure-la amb vida. Amb un únic dia per aconseguir els diners, a Will només li queda confiar en el seu instint i en la seva antiga companya Riley per donar un últim gran cop que li permeti recuperar a la seva filla.
La ciutat de Roma com a escenari comú de quatre històries independents. En la primera, un matrimoni americà viatja a Itàlia per conèixer la família del promès de la seva filla. En la segona, un italià és confós amb un actor de cine. En la tercera, un arquitecte americà visita Roma amb els amics i, en la quarta, una parella que s’acaba de casar va a visitar uns familiars i es perden per la ciutat.
Reportatge que inclou entrevistes amb l’equip tècnic i artístic de la producció televisiva “El retaule del Flautista”
Ibo és un jove turc d’Hamburg, gran admirador de Bruce Lee. El somni d’Ibo és dirigir una pel·lícula sobre Kung Fu, però de moment ha de conformar-se rodant un anunci per al restaurant de kebab del seu oncle. La seva vida farà un tomb radical quan la seva xicota Titzi li diu que està embarassada. Els seus pares el fan fora de casa perquè la mare del seu futur nét no és turca.
El retaule del flautista és una farsa que parteix del conte clàssic del Flautista d’Hamelín i que denuncia la situació política del tardo-franquisme. En aquest context polític i amb aquesta obra s’inaugura el que es coneix com a teatre independent.
Servida com una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, i amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d’ironia, es una obra que segueix estant llesta per a ser servida en qualsevol època de l’any o de la història, tan vàlida ara com fa més de trenta anys. I, aquesta es la grandesa de l’obra i que la qualifica com a clàssic contemporani del teatre i de la literatura catalana.
L’Àlex, el Gabi i l’Oki, tres adolescents que viuen en una gran ciutat, són uns autèntics desconeguts tant per als seus pares i els seus professors com per a ells mateixos. El seu aïllament emocional, portat a l’extrem, tindrà conseqüències.
A l’illa de Bastoy, al fiord d’Oslo, al 1915, un grup de joves delinqüents viu en un correccional sota el despòtic comandament d’un superintendent i els seus guàrdies. Per comptes de rebre una educació, els joves, que tenen entre 11 i 18 anys, són explotats com a mà d’obra barata. Un dia, el jove Erling arriba a l’illa. Ha matat a cops a un membre de la policia militar en defensa pròpia i serà traslladat a una presó per a adults, on serà segurament condemnat a mort. El seu únic recurs és… fugir!
La pel·lícula ens ensenya a la Carrie, la Samantha, la Charlotte i la Miranda quatre anys després de finalitzada la sèrie de televisió, i ens ensenya com continuen fent jocs malabars per compaginar el treball i les relacions mentre descobreixen els secrets de la maternitat, el matrimoni i les propietats immobiliàries de Manhattan.
L’Alice continua la seva lluita contra la Corporació. El nociu virus T de la Corporació Umbrella continua fent estralls per tot el planeta, transformant la població en legions de carnívors morts vivents. L’última i única esperança de la raça humana, l’Alice es desperta en el cor d’una de les instal·lacions més clandestines de la Corporació i descobreix més coses del seu misteriós passat, conforme aprofundeix en el complex. Sense un refugi segur l’Alice continua la seva cerca dels responsables de l’esclat del virus. Una caça que la portarà des de Tòquio a Nova York, de Washington D.C. a Moscou, culminant el seu viatge en una revelació que l’obligarà a reconsiderar tot el que fins ara pensava que era cert. Ajudada per aliats i antics amics, l’Alice s’haurà de barallar per sobreviure i per escapar d’un món hostil a la vora de la desaparició. El compte enrere ha començat.
Holden McNell i el seu millor amic en Banky Edwards, geudeixen de l’èxit de la seva última creació, el còmic de culte ”Bluntman and Chronic”. Quan coneixen l’Alyssa Jones, també creadora de còmics, Holden se sent immediatament atret per ella, però com que les inclinacions sentimentals d’Alyssa apunten cap una altra banda, prefereix que siguin simplement amics.
Amb motiu del seu trentè aniversari, Dagoll Dagom presenta una readaptació de “Mar i Cel”, estrenada el 1988 i basada en l’obra d’Àngel Guimerà. Un relat sobre l’amor tràgic de Blanca, una noia cristiana, i Saïd, un corsari morisc, en un vaixell perdut enmig de la
Mediterrània. És un espectacle de lluita entre dos mons, dues cultures irreconciliables, i és també una bella història d’amor que la intransigència torna tràgica; és una història d’incomprensió situada en el segle XVII que per desgràcia té innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.