Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
La Mercedes li vol fer un contracte professional al Lopes però necessita el seu títol de llicenciat. El problema és que el Lopes no va acabar la carrera per culpa d’una assignatura i ara haurà de tornar a la universitat si vol el nou contracte. El Lopes es vesteix i es comporta igual que quan era jove però poc a poc descobreix que la universitat ha canviat molt i ara els companys de classe són molt competitius entre ells. Més endavant convoca una assemblea per declarar una vaga però necessita el recolzament dels altres estudiants. Per altra banda, el David comença a sospitar de la relació tan bona que mantenen el Ramon i la seva iaia. Llegint un article s’adona que els dos es comporten com si estiguessin enamorats i li ho fa saber al Ramon. Aquest queda al·lucinat i fuig per evitar el contacte amb la iaia. Després d’uns dies, la iaia nota l’absència del Ramon i el va a visitar, però el Ramon ja no en vol saber res d’ella i acaben discutits i enfonsats.
El David ha descobert la figura de Jesucrist i, mentre la iaia li explica detalls de la seva vida, ell comença a veure moltes similituds i paral·lelismes entre ell i Jesucrist. Per altra banda, una amiga del Lopes ha vingut a visitar Barcelona i ell li fa de guia turístic. El Lopes li presenta la Lucy al David i ambdós senten una atracció física mútua. El problema és que David ara se sent molt identificat amb Jesús i percep aquesta noia com una temptació del dimoni. Per tal d’evitar a aquestes temptacions, el David s’haurà d’enfrontar a la Lucy per reforçar la seva fe i vèncer al diable.
*** Episodi sense reemissions, presumptament censurat per TV3
El David i el Lopes han tornat a discutir i ja n’estan farts l’un de l’altre, de manera que decideixen separar-se. El Lopes se’n va del pis i s’instal·la en un altre molt petit, però tot i això, no pot pagar el lloguer tot sol i troba un company que és clavat a ell, el Gómez. Per altra banda, la iaia troba a faltar el Lopes, de manera que el David també busca un nou company i troba el Daniel, que també és el seu doble. Després de passar una nit amb els respectius nous companys, ja no s’aguanten i decideixen intercanviar-se’ls per provar. Ara tots estan bé, però resulta que el Daniel i el Gómez ja es coneixien de fa temps i com qui no vol la cosa, s’acaben instal·lant junts i el David ha de tornar a viure amb el Lopes. Per altra banda, al Stasky tothom li pregunta si el seu nom ve de la sèrie Starsky i Hutch però ell, que no la coneix, ja n’està fart que li preguntin.
Episodi especial en forma de musical, on els protagonistes canten diverses cançons amb lletres escrites especialment per la sèrie. Han arribat les vacances d’estiu i el David se’n va a la platja a lligar. El Lopes no té vacances però la Mercedes vol muntar un stand de Ràdio Bofarull a la platja així aprofitar per prendre el sol, de manera que el Lopes i el Ramon també van a la platja però a treballar. Per altra banda, l’Stasky munta un “xiringuito” a la platja, el “Maurici Bitch”, per guanyar molts diners estafant als “guiris” i l’Emma també hi anirà a vendre cocos robats. Tots situats a la platja de la Barceloneta, el David es fa passar per un socorrista per lligar amb un noia que té un germà petit molt pesat. El Ramon i el Lopes aprofiten l’absència de la Mercedes per punxar una cançó molt llarga per abandonar l’stand mentre se’n van a lligar gràcies a uns tangues que té el Ramon. Mentrestant, l’Emma té problemes amb un policia que l’està vigilant perquè no té el permís de venda ambulant.
Basada en fets reals. Julie Powell és una jove que, convençuda que està malgastant la seva vida, decideix dedicar un any a preparar totes les receptes de “Dominant l’Art de la Cuina Francesa” (Mastering the Art of French Cooking), clàssic llibre de cuina de la cèlebre cuinera Julia Child. Durant aquest any, com a alumna de Child, escriu cada dia les seves experiències en un blog que tindrà força adeptes.
Un campió dels esports de risc, Xander Cage, és reclutat per l’Agència de Seguretat Nacional per a una missió especial. L’agent Gibbons instrueix Xander per convertir-lo en l’agent secret XXX, un personatge sense escrúpols la missió del qual és infiltrar-se en l’organització del malèfic Yorgi, que vol destruir el món.
En una caseta oculta sota les fustes del sòl d’una mansió del camp, viu una família d’éssers diminuts, amb prou feines de 10 cm. d’altura, que tenen la norma de no deixar-se veure mai pels éssers humans. La seva tranquil·la existència canvia quan l’Arrietty, una audaç adolescent, és vista accidentalment per un nen que s’acaba d’establir a la casa a causa de la seva delicada salut. Al mateix temps que entre tots dos sorgeix una gran amistat, l’existència dels diminuts éssers es veurà perillosament amenaçada…
El senyor Lomax, en Robert, el senyor Jelly, en David i la Joy, cinc personatges molt peculiars que aparentment no tenen res a veure entre ells, reben tots un missatge amenaçador que diu: “Sé què vas fer.” Aviat es barrejaran uns passats incerts que estan a punt de passar-los factura amb uns presents còmics i més aviat obscurs.
En Michael, l’assistent social que cuida el senyor Lomax, l’ajudarà a completar una col·lecció molt peculiar que serà única en el món, buscant l’article que li falta a eBay. En David es farà un embolic intentant encobrir un presumpte assassinat. Mentrestant, un personatge misteriós amb guants negres s’ha començat a posar en contacte amb la Joy, el senyor Jelly i la resta amb un altre missatge del seu passat.
+
El senyor Lomax anirà a una subhasta per comprar el cocodril Nyaqui i hi coneixerà les germanes Crabtree, les bruixes d’eBay. També sabrem com va perdre la mà el senyor Jelly. Disfressats de maquilladors, en David i la seva mare liquidaran la seva pròxima víctima. I en Robert prepara una venjança per a la Debbie de les que no s’obliden.
En David i la seva mare, la Maureen, continuen amb la seva espiral d’assassinats: tres persones, una habitació i un cadàver en un maleter… En ple assassinat, un personatge misteriós i totalment inesperat els posa amb l’ai al cor. Qui deu ser? I què passa, si descobreix el cadàver?! Aquest episodi està inspirat en “La Soga”, d’Alfred Hitchcock.
En David i la Maureen esperen acabar amb la seva pròxima víctima en un museu de cera, però en David rebrà un consell d’allà on menys se l’espera. D’altra banda, el senyor Jolly explicarà al senyor Jelly el motiu pel qual rep les cartes dels que li volen fer xantatge. I els somnis que té la Joy pel petit Freddy per fi es podrien fer realitat.
En Robert farà servir l’amnèsia de la Debbie per aprofitar-se de la situació, però la Kerry hi pensa dir la seva i la cosa no s’acabarà gens bé. Una trucada del senyor Jolly tornarà a posar en perill el senyor Jelly mentre és en un asil entretenint el personal. La Maureen sabrà tota la veritat d’en David, i el senyor Lomax, després de la traïció d’en Michael, contractarà una altra persona perquè l’ajudi a casa.
Un rere l’altre, els culpables van arribant a l’Hospital Psiquiàtric Ravenhill. Qui els hi ha citat? I per quin motiu escabrós? Mentrestant, la Kerry s’emporta en Robert del teatre, però es queden sense benzina enmig del bosc i la situació cada cop és més tètrica. En sortirà viu algú, de tot l’enrenou? I si sobreviuen, seran capaços d’entendre el que ha passat?!
En Dick es vol emportar l’Sky al llit, però no té clar si les seves tècniques de seducció li funcionaran amb una noia tan grassoneta, o si se l’haurà de lligar a base de pastissos. A més, avui toca entregar un treball i en Matt ha decidit robar el de la Chloe. La Jas, en canvi, intentarà flirtejar amb el senyor Simon perquè li millori la nota, i l’Ollie, el seu nòvio, no s’ho agafarà gens bé.
En Matt i la Chloe participen a l’obra de teatre de l’institut i s’han de fer un petó. La Chloe està més emocionada que mai, però en Matt diu que no ho pot fer de cap manera. Quan la Chloe comença a sospitar que en Matt és gai, els seus amics prenen accions més dràstiques. D’altra banda, en Dick està decidit a comprar-se una moto i començarà a fer bestieses per aconseguir diners.
En Dick, per evitar que la policia el multi per anar borratxo, s’empassa tot de monedes de coure i se li comencen a tornar parts del cos de color verd. La Chloe per fi decideix sortir amb en Matt, però només si ell comença a fer una dieta més saludable. I per assegurar-se que compleix el tracte, li examinarà la caca! Per cert, la Jas se’n va a Londres!
L’Ollie ha filmat la Jas despullada a la dutxa i n’hi ha enviat el clip a en Dick, que l’ha ensenyat a tot l’insti! Te n’imagines les conseqüències?! En Matt està desesperat per deixar de ser verge i està disposat a pressionar la Chloe, potser massa i tot. En Dick, que té problemes amb un professor nou, està disposat a fer que el despatxin utilitzant l’Ollie, una finestra i un pot de quètxup.
La Jas està desesperada per enrotllar-se amb l’Ollie al llit de la seva mare, però un petit accident n’hi farà passar totes les ganes. En DK té clar que per haver de continuar anant amb la psicòloga, que està molt bona, s’ha de continuar portant malament a l’insti. La Chloe vol que ella i el Matt siguin “només amics”, però cada cop se li complica més la cosa.
Per fi la Chloe ha decidit que ja està preparada per tenir relacions se*uals amb el Matt. Ara només falta que els pares d’ella en donin el vistiplau. El problema és que sembla que també hi volen participar! L’Staz, un alumne rus molt guapo i enrotllat que ha vingut d’intercanvi, es posarà entre la Jas i l’Ollie, que s’hi haurà d’esforçar una mica més, per recuperar la seva nòvia.
Continuació de la saga dels Corleone amb dues històries paral·leles, l’elecció de Michael Corleone com a cap dels negocis familiars i els orígens del patriarca, el ja mort Don Vito, primer a Sicília i després a Estats Units, on començant des de baix, va arribar a ser un poderosíssim cap de la màfia de Nova York.
Dues dècades després del col·lapse de la Unió Soviètica, fem una mirada lacònica, irònica, de la nova font d’ingressos que encara fan possible les missions espacials russes: la dels multimilionaris que decideixen sortir a l’espai exterior a la recerca d’aventura i d’inspiració filosòfica.
El fotògraf noruec de l’agència Magnum Jonas Bendiksen ens introdueix a la rara poesia que amaguen, al cosmòdrom de Baikour, les restes del que va ser la poderosa i secreta indústria espacial soviètica. Fins a 100.000 persones van viure al voltant d’unes instal·lacions que van conèixer la seva època daurada durant la guerra freda.
Celebrada el 25 de maig a l’estadi Vicente Calderón, de Madrid.
En un principi l’escenari havia de ser el Santiago Bernabéu, el camp del Real Madrid, però es van negar al·legant que s’havien de fer unes obres; una mentida podrida perquè nou dies més tard s’hi va celebrar un partit amistós. En realitat no volien que es produís una gran xiulada a l’himne espanyol i al Rei en el seu estadi. De la mateixa manera no va assistir-hi el monarca, per motius de salud, i dos dies més tard presenciava la desfilada de l’exèrcit aguantant dempeus tot l’acte. Per rematar-ho es van instal·lar uns equips d’àudio de 100.000 watts per contrarestar la previsible cridòria de les aficions durant l’himne.
Però ni així, ni amb la requisa dels xiulets i banderes estelades que es va produir a l’entrada: la xiulada massiva va apagar absolutament la música de la ‘Marcha Real’, deixant ben clar el sentiment del patriotisme diferent entre les institucions que organitzaven l’acte, i les aficions dels equips.
En els àudios que s’inclouen es pot observar la realitat de les diverses ràdios, i el patetisme censurador de l’àudio de Televisión Española.
Niño Becerra va ser un dels primers a predir la crisi actual en el seu llibre “El crash del 2010”, i ara volem que ens ajudi a mirar endavant i a interpretar qüestions que ens afecten a tots, com la reforma de les pensions i del mercat laboral, o la viabilitat de l’estat de les autonomies, ara posat en dubte des de diversos fronts.
Parlem d’infraestructures. Més concretament, de la gestió política de les infraestructures. Després de la disbauxa de despesa pública en infraestructures i obres monumentals dels últims anys, Espanya es troba amb línies d’AVE sense usuaris, aeroports on no hi aterren avions o centres culturals ruïnosos.
De tot això, ens en parla Germà Bel, doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, on exerceix com a catedràtic d’Economia Aplicada, i màster d’Economia per la Universitat de Chicago. Va ser diputat en el Congrés entre el 2000 i el 2004 i portaveu d’Economia i Hisenda del grup socialista.
El professor Bel ha investigat a fons la política d’infraestructures a Espanya i a Europa i ens explicarà els antecedents històrics que han portat els governs espanyols dels últims anys a traçar línies d’AVE a tort i a dret i a entossudir-se a no voler potenciar un corredor ferroviari mediterrani tot i la insistència de la Unió Europea.
Com fa en el seu llibre “España, capital París”, ens explicarà amb detalls on ens ha portat aquesta política d’infraestructures irreflexiva i més lligada al segle XVIII que al segle XXI.
Com a mostra, dues dades: a Espanya hi ha més autopistes per milió d’habitants que a Alemanya i Espanya és el país europeu amb més quilòmetres d’alta velocitat en servei.
Amb la globalització i la democratització s’ha produït l’emergència de les nacions sense estat que aspiren a decidir el seu propi futur constitucional perquè:
a) No volen sotmetre les seves decisions a unes estructures estatals que no acullen el dret de la diferència (cultural, lingüística, econòmica, històrica).
b) Els estats centrals representen un topall a les pròpies capacitats de desenvolupament i no són interlocutors vàlids davant els organismes internacionals.
c) La independència és un dret democràtic. És la mirada d’un entomòleg que estudia la viabilitat d’uns processos que Occident, malgrat les resistències, sembla que viurà en els pròxims anys.
“Adéu, Espanya?” és un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya. Per fer-ho, el documental es pregunta: la independència/secessió és democràtica? El segon interrogant que formula “Adéu, Espanya?” és: els processos d’independència són jurídics – emparats en clàusules legals- o polítics –fruit d’una negociació?
El lip dub per la independència fou un acte multitudinari, popular i festiu que tingué lloc a Vic el diumenge 24 d’octubre del 2010. L’esdeveniment fou concebut com un lip dub per donar suport a la causa de la independència de Catalunya i, al mateix temps, entrar al World Records Academy batent el rècord mundial de participació en una acció popular d’aquesta mena.
La Diada Nacional, com altres símbols de Catalunya, ha estat forjada durant anys amb constància per la societat civil, malgrat les prohibicions, les dictadures i l’oblit institucional. El documental “Forjadors de la Diada” explica la història de la commemoració de l’Onze de Setembre, des del 1888, quan podem situar la primera convocatòria ciutadana en “honor als màrtirs de 1714”. Des d’aleshores, podem anar resseguint com la societat civil catalana forja un símbol, que mantindrà sempre una gran força, malgrat les prohibicions i persecucions continuades. De l’aliança entre ZIP FILMS, Televisió de Catalunya i UTÒPIC i dels directors Enric Saurí i Marta Rovira, n’ha sortit un projecte documental que vol oferir una mirada sociològica al voltant de la Diada Nacional de Catalunya a partir dels preparatius per a la celebració de la Diada, l’any 2007, a Barcelona, Vic i Gironella. A la vegada, el documental realitza un recorregut històric que permet descobrir el naixement de la commemoració de la Diada a finals del segle XIX; la repressió durant la dictadura de Primo de Rivera; la institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República; la reivindicació nacional durant la Guerra Civil; la llarga nit del franquisme; la revifalla de la celebració en la clandestinitat; l’esclat multitudinari i reivindicatiu de les diades del 1976, a Sant Boi, i del 1977, a Barcelona; i, finalment, les diverses maneres de viure i sentir la Diada en l’actualitat.
Aquesta iniciativa és una nova manera de plantejar la campanya “El català, llengua comuna”, que les 24 entitats treuen al carrer des de fa sis anys per la diada de Sant Jordi. Aquest any s’ha intentat donar un nou enfocament a la campanya amb la celebració d’aquest lip dub, que, a diferència d’altres iniciatives similars, té una clara finalitat reivindicativa i social: en un context de diversitat lingüística (a casa nostra es parlen més de 250 llengües), el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes, és l’idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.
L’acte “Som una nació” en defensa de la identitat catalana va omplir el Camp Nou el 10 de juny del 1981 i va representar la culminació del naixement del moviment Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. Pocs mesos després de l’intent de cop d’estat del 23-F i del “Manifest dels 2.300”, en què un grup d’intel·lectuals criticaven la política lingüística del govern de la Generalitat de Catalunya, naixia un moviment social com a resposta al que consideraven una sèrie d’atacs i agressions cap a Catalunya i la seva identitat. La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes va estar activa des del 1981 fins al 1993. Durant el període comprès entre el 1985 i el 1990 van portar a terme accions directes de diversos tipus per a la normalització lingüística de Renfe, l’aeroport, Telefónica o Correus, que consistien a pintar rètols en català, cabines telefòniques i bústies de correu, llençar milers d’avions de paper o col·lapsar les cues de les caixes de grans superfícies comercials. Era una forma de lluita no violenta en què els seus seguidors van anar acumulant detencions, interrogatoris a comissaria i judicis al llarg del temps. Les accions dels “cridaires” o “los lingüísticos”, com els anomenava la policia, van jugar un paper rellevant en la vida política i social del país d’aquells anys. Anaven des de la normalització lingüística fins a la reforestació i prevenció d’incendis, en contra de l’ingrés del país a l’OTAN o de l’ús de les centrals nuclears.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
